Salvador Vergés i Cubí
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1946 (77/78 anys) Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, novel·lista |
| Família | |
| Fills | Salvador Vergés i Tejero, Arnau Vergés i Tejero |
  | |
Salvador Vergés i Cubí (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1946) és un escriptor i novel·lista català.
L'obra de Vergés, mestre industrial de professió i projectista,[1] s'ha inspirat en el món de la pagesia d'abans de la guerra i també en el seu pare, exiliat a la Catalunya Nord. De fet, ell mateix va néixer en una casa de pagès, on hi va viure fins que va anar a treballar a fora.[2]
Entre les seves publicacions destaquen la seva primera novel·la, Les sabates descordades. Està inspirada en la trobada amb una monja mentre feia el Camí de Santiago, amb sis edicions publicades.[2]
La seva segona novel·la La veu de la viola va ser finalista del 25è Premi Ciutat de Badalona, se n'han publicat dues edicions i se n'ha fet una adaptació teatral amb el mateix títol.[3] Aquesta obra, també guanyadora del 'Països Catalans Solstici d'Estiu', explica una història real ambientada als anys vint i trenta del segle xx i protagonitzada per l'Aniol, fill orfe d'una minyona de pagès, que perd la parla i acaba refugiant-se en la música, per a la qual descobreix una habilitat innata i un poder de comunicació més intens que el de les paraules.[4][5][6]
Records de seda va rebre el Premi Germans Espar, de relats viscuts l'any 2016.[7] També ha rebut altres premis com ara el Primer premi "Homilies d'Organyà; el Primer Premi "Cinc Pins"; el Primer premi "Ajuntament de Les Preses"; el Premi "Moritz amb cartes d'amor"[8] i el segon premi Sant Jordi.[9]
La seva tercera novel·la és La llanterna de Montmartre, amb pròleg de Vicenç Villatoro, inspirada en fets autobiogràfics i en les anècdotes que li va explicar un pintor francès del qual havia comprat un quadre feia quaranta anys i que va anar a retrobar al barri de Montmartre de París.[10][11]
Els pergamins de l'Alguer és la seva darrera novel·la.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Soler, Albert. ««Per trobar-me a mi mateix, no haig d’anar gaire lluny»», 06-07-2021. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 NacióRipollès. ««Les sabates descordades», a Ripoll». [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Estrena de l'adaptació de "La veu de la viola"» (en catalan). [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ V., E. «Salvador Vergés publica la seva segona novel·la Amb ‘La veu de la viola' va ser finalista del 25è Premi Ciutat de Badalona». El Punt Avui, 28-02-2017 [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Salvador Vergés i Cubí i el seu últim llibre ‘La veu de la viola’». OlotTV, 14-12-2016 [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Arenós, Paloma. «El quequeig, un trastorn desconegut i sovint desatès», 09-07-2021. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Fira del Llibre del Pirineu. Premis». Ajuntament d'Organyà, 2016. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Sant Joan de les Abadesses ha celebrat durant el cap de setmana el festival "Cartes d'amor"» (en catalan). [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ Redacció. «Ja tenim els guanyadors del concurs de relats de Sant Jordi», 17-06-2014. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «'La llanterna de Montmartre' és la nova novel·la de Salvador Vergés» (en catalan). [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Salvador Vergés, autor de 'La Llanterna de Montmartre». [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «Presentació del llibre Els pergamins de lAlguer de Salvador Vergés», 17-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].