Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles,[2] annexionat a Barcelona el 1897, s'estenia per una bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta. Actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi, del que l'antic terme abastava aproximadament els actuals barris de Sant Gervasi - Galvany, Sant Gervasi - la Bonanova i el Putget i Farró a més del Tibidabo.
El nom de Sant Gervasi correspon a l'advocació d'una primitiva capella rural o església, esmentada ja el 987 (en realitat l'advocació era als Sant Gervasi i Protasi, bessons màrtirs) i el de Cassoles ha estat interpretat com a derivat de "cases aïllades" o "soles" (el fogatge de 1359 parla de només set cases), de la possible existència d'unes bòbiles que feien cassoles i encara de casules ("cases petites") o cassoles (segons el rector Gaietà Llaró, que contesta el 1789 al qüestionari que féu Francisco de Zamora). El 1789 la majoria de les cases eren masies aïllades enmig de boscos, camps i vinyes; els conreus eren sobretot de secà i hi havia sis parelles de bous per a llaurar la terra; hom collia blat, ordi i mill.
Hi ha altres interpretacions de l'origen del topònim "Cassoles", i fa referència a membres de la família feudal Montjuïc, vinculats a aquest territori des del 987, que afegia l'atribut de senyor de Cassoles.[3]
La capella dels sants Gervasi i Protasi ha mantingut l'emplaçament fins a l'actualitat (on hi ha l'església de la Bonanova), i fins al segle XVIII va mantenir també l'advocació principal, ja que s'hi afegí un altar amb una imatge de la Mare de Déu dels Afortunats o de la Bonanova, que acabà desplaçant el culte dels sants bessons.[4]
Al voltant de l'església i del camí que hi duia (l'actual carrer de Sant Gervasi de Cassoles) es formà el primitiu nucli del poble.
Fills i filles il·lustres
- Joaquim Bonet i Vinyals (1822-1887): professor
- Gonçal Cortada i Carreras (1852-1913): advocat i jutge
- Manuel Massó i Llorens (1876-1952): polític i enginyer
- Bel·larmí Rodríguez i Arias (1895-1997): metge
- Joan Brossa i Cuervo (1919-1998): poeta
- Joan Maragall i Gorina (1860-1911): poeta, periodista i traductor
- Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983): escriptora
Vegeu també
Referències
- ↑ Art públic al web de l'ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Sant Gervasi de Cassoles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Albuixech Mañas, Salvador. Casa Sagnier. De casa senyorial del segle XIX a equipament públic (en catalana). 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009.
- ↑ FABRE, J., HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona Vol. 3. Barcelona, 1976. Edicions 62 ISBN 84-297-1200-3
