Sant Joan d'Horta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Ramon Maria Riudor i Capella Enric Sagnier i Villavecchia | |||
| Construcció | 1905-1917 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta-Guinardó (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | C. de Campoamor, 2-4 - c. Rectoria, 1-3 - c. Salses 35-37 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 43758 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'església de Sant Joan d'Horta és un temple catòlic situat al carrer de Campoamor nº 2, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. Pertany a l'arxiprestat d'Horta.
Església vella[modifica]
L'església vella de Sant Joan d'Horta va ser construïda al segle x, en estil romànic. Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom —Horta va ser una vila independent fins que va ser agregada a Barcelona el 1904—. Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.[1] La seva ubicació era diferent a la de l'església actual, en el terreny de l'actual Club de Tennis Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor. Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.[2]
A finals dels segle XII els nobles de la casa d'Horta volien aconseguir el títol de 'parròquia' a la seva capella de Sant Joan però no podien lograr-ho pels pocs parroquians i béns que la capella tenia assignats. Per això el 3 d'octubre de 1200 van donar el mas de 'Fàbrica', que després va dir-se can Ferrer i ara és can Mariner, a Bernat Ferrer i la seva muller Ernesendis, i a tots els seus successors, amb l'obligació d'habitar-lo, cultivar les seves terres a estil de bon pagès i cada any fer entrega a l'església de Sant Joan de la quarta part de la collita de blat i la meitat del fruit de tots els arbres que hi plantessin. Des de llavors no va ser únicament la casa d'Horta la que feia delmes a la capella. Gràcies a això, i a l'aquiescència del rector de Sant Genís dels Agudells, Guillem del Port, prevere, fou possible el nomenament del primer rector d'Horta, el 2 de juny de 1260, en la pesona de Guillem Feixes, prevere.[3]
El 1860 va esdevenir parròquia.
Al costat de l'església hi havia un cementiri que fou abandonat el 1867 quan s'inaugurà el nou cementiri d'Horta.[4]
Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica. Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.[5]
Església nova[modifica]
Uns anys abans de la destrucció de l'església antiga, hi havia ja un projecte per construir-ne una de nova, ja que l'antiga havia quedat petita per a la creixent població d'Horta. Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.[6] L'autor del primer projecte va ser l'arquitecte Ramon M. Riudor. Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911, sota la direcció de l'arquitecte Enric Sagnier. Les obres van durar sis anys, i l'església va ser inaugurada el 21 d'octubre de 1917. L'edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població. El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939,[7] tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d'aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.[2] El 1948 es van instal·lar les campanes, Miquela i Lluïsa.[2]
La nova església és d'estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d'ample, 47 de llarg i 20 d'alt. Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de sant Joan Baptista, a qui està dedicada l'església.[6] La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2). Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l'església de Santa Maria del Pi.[8]
L'església de Sant Joan d'Horta és cap de l'arxiprestat d'Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.[9]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ DDAA, 2006, p. 55.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Història de l'església de Sant Joan d'Horta», 19-01-2015. [Consulta: 9 juliol 2016].
- ↑ Díaz i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 115-121.
- ↑ Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012. ISBN 978-84-15232-22-3.
- ↑ «Església antiga de Sant Joan d'Horta». [Consulta: 9 juliol 2016].
- ↑ 6,0 6,1 Díez Quijano, 2005, p. 22-23.
- ↑ Capella, 2011, p. 72.
- ↑ Barral i Altet et al., Jornet, p. 325.
- ↑ «Arxiprestats». [Consulta: 9 juliol 2016].
Bibliografia[modifica]
- DDAA. Enciclopèdia de Barcelona 3. Gràcia / Petritxol. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1397-6.
- Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1.
- Capilla, Antoni. Horta-Guinardó. Barcelona: Cossetània, 2011. ISBN 978-84-9791-783-4.
- Díez Quijano, Desideri. Horta (1904-2004). Aproximació a cent anys d'història. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005. ISBN 84-7609-387-X.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan d'Horta |