Siberia (Giordano)

Siberia

Forma musical	òpera
Compositor	Umberto Giordano
Llibretista	Luigi Illica
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	Resurrecció  (Lev Tolstoi )
Creació	1901-1903
Data de publicació	segle XX
Gènere	verisme
Parts	tres
Lloc de la narració	Rússia
Època d'ambientació	segle XIX
Personatges	Commissario (en) , Gleby (en) , Ipranivick (en) , Ivan (en) , Miskinski (en) , Prince Alexis (en) , Stephana (en) , Vassili (en) , Walinoff (en) , Walitzin (en) i Nikona (en)
Estrena
Estrena	19 de desembre de 1903
Escenari	Teatre alla Scala de Milà,
Intèrpret	Orquestra del Teatro alla Scala de Milà i Cor del Teatro alla Scala de Milà

Siberia és una òpera en tres actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret italià de Luigi Illica. S'estrenà al Teatre alla Scala de Milà el 19 de desembre de 1903.

Representacions

L'estrena no va ser reeixida, tot i tenir un il·lustre elenc la primera nit (Madama Butterfly de Puccini havia estat cancel·lada i els mateixos cantants es van tornar a contractar per cantar l'òpera de Giordano). L'elenc impressionant incloïa Rosina Storchio (Stephanie), John Zenatello (Vassili) i Giuseppe De Luca (Gleby).

Va rebre més elogis en la seva estrena a Gènova i després a París el maig de 1905. Es va estrenar als Estats Units, a l'Òpera de Manhattan de Nova York el 5 de febrer de 1908. L'obra va tenir el rar honor de ser representada en francès a l'Òpera de París, un honor concedit per primera vegada a un compositor viu italià després d'Otello de Verdi el 1894. El compositor Fauré tenia en alta estima el primer acte quan havia escoltat a París el 1905.

Va ser revisada el 1927.

Argument

Stephana (soprano) és mantiguda pel príncep Alexis Frouwor (tenor), però en realitat estima a Vassilli (tenor), que la correspon, el qual la fa creure que és una dona sigui pobra i honesta. Vassilli quan descobreix la veritat fa mal el príncep en un duel i per tant és condemnat a la deportació a Sibèria. Aquí s'uneix a Stephana que li dona tot el seu amor una altra vegada. Els hi pertorba la felicitat conquerida pels dos, Gleby (baríton), que també va ser deportat, l'home que en el passat havia seduït Stephana. Ella decideix escapar amb Vassilli però Gleby els denúncia. Un guàrdia encerta d'un tret a Stephana que mor en els braços de Vassilli.

Referències

Viccionari