Sympterygia acuta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sympterygia acuta
Sympterygia acuta.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Rajiformes
Família: Rajidae
Gènere: Sympterygia
(Müller & Henle, 1837)[1]
Espècie: S. acuta
Nom binomial
Sympterygia acuta
(Garman, 1877)[2][3]
Sinònims
  • Raja echinorhyncha (Miranda Ribeiro, 1923)[4]

Sympterygia acuta és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar[7] i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca.[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, de clima subtropical (20°S-40°S, 60°W-40°W) i demersal que viu entre 10–188 m de fondària.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic sud-occidental: des de Rio de Janeiro (el Brasil) fins al Riu de la Plata (l'Argentina).[5][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Müller J. & Henle F. G. J., 1837. Gattungen der Haifische und Rochen nach einer von ihm mit Hrn. Henle unternommenen gemeinschaftlichen Arbeit über die Naturgeschichte der Knorpelfische. Ber. Akad. Wiss. Berlin 1837. 111-118.
  2. BioLib (anglès)
  3. Garman, S. W., 1877. On the pelvis and external sexual organs of selachians, with especial references to the new genera Potamotrygon and Disceus (with descriptions). Proc. Boston Soc. Nat. Hist. v. 19: 197-214.
  4. «Sympterygia acuta». Catalogue of Life. (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  7. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  8. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  9. Cousseau, M.B., Figueroa, D.E. i, Díaz de Astarloa, J.M. 2000. Clave de identificación de las rayas del litoral marítimo de Argentina y Uruguay (Chondricthyes, Familia Rajidae). Publ. Esp. Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero, Mar del Plata, l'Argentina.
  10. Massa, A.M., Lucifora, L.O. i Hozbor, H.M., 2000. Condrictios de la Región Costera Bonaerense y Uruguaya. A: R. Sánchez & S. Bezzi (eds). El Mar Argentino y sus recursos pesqueros. Vol. 4. Biología y evaluación del estado de explotación. Publicaciones especiales INIDEP.
  11. Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.
  12. Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.
  13. De Godoy, M.P., 1987. Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571p.
  14. Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.
  15. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  16. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
  17. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  18. Suzuki, C.R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, el Brasil, Edições Marítimas. 394 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • McEachran, J.D., 1982. Revision of the South American Skate genus Sympterygia (Elasmobranchii: Rajiformes). Copeia 4:867–890.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]