Usuari:Clàudia Moreno Fernandez/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Clàudia Moreno Fernandez. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El Círculo A, més tard Cercle A, és una empresa d'exhibició activa a Barcelona des de l'any 1967 fins a 1992.
Creada per Jaume Figueras, Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, difonia cinema d’autor i per primera vegada a Espanya, en versió original i subtitulada. Programaven pel·lícules d’art i assaig, una proposta que va esdevenir innovadora.
Amb ells va néixer una nova professió: el programador de cinema, que actuava amb independència de les majors.
Història[modifica]
La primera pel·lícula programada va ser Sueños, d’Ingmar Bergman l’any 1967 al cinema Publi i més endavant també a les sales Alexis, Aquitania, Arcadia, Atenas, Ars, Arkadin, Maldà, Capsa i Casablanca. Com que moltes d’aquestes començaven per ‘’a’’, van anomenar-se Cercle A.
Gràcies a l’ordre ministerial de 1967 promoguda per Manuel Fraga Ibarne que autoritzava les sales de cinema de menys de 500 butaques la projecció de pel·lícules en VOSE, es va poder exhibir per primera vegada a l’estat espanyol un film en versió original: Repulsión de Roman Polanski. A partir d’aquell moment, moltes sales d’exhibició es van unir al cinema en VOSE.
Un dels objectius era dotar d’educació cinèfila a la societat. Per aquest motiu, s’oferien obres de l’alçada d’Ernst Lubitsch, Carl Theodor Dreyer, Jean-Luc Godard, Wim Wenders o Luis Buñuel amb títols com To be or not to be o El marido de la peluquera, aquesta última va acabar sent un èxit, durant més d’un any en cartell a les sales de Barcelona.
Una nova professió: programador de cinema[modifica]
A més, la companyia va crear l’ofici del programador de cinema desenvolupant estratègies comunicatives innovadores per a l’època: el fet de triar cinemes que comencessin per la lletra ‘’a’’ no era casualitat, ja que com les cartelleres es presentaven en ordre alfabètic, apareixien com a primera opció. D’aquesta manera, era més fàcil trobar-los primer a ells a l’hora de triar la sala on anar.
Oferien també nous horaris (a les 10 del matí o a les 4 de la tarda) així com sessions golfes; presentacions del director; la projecció de nous autors i reposicions de clàssics de la història del cinema. D’aquesta manera, formaven l’espectador amb figures com Pier Paolo Pasolini, Ingmar Bergman, Federico Fellini, Bernardo Bertolucci o Alain Resnais.
Totes aquestes condicions van propiciar un nou perfil d’espectador de cinema que tenia inquietuds i que es preocupava per la qualitat de les obres que consumia. Ara més enllà de l’entreteniment, el cinema també explicava alguna cosa.
El final de Cercle A[modifica]
A l’any 1992, data de la clausura de Cercle A, el cinema en versió original ja no era tan rar. Els grans noms que la companyia havia portat a la pantalla com Fellini o Buñuel van convertir-se en l’afany de grans corporacions que ja oferien el doblatge i la VO en el mateix espai.
A més, molts empresaris van adoptar el paper de programadors i per tant, comptar amb aquesta figura ja no era una necessitat. Es va sumar també l’aparició de nombrosos canals de televisió i el sorgiment de la pirateria que van causar, definitivament, el final de Cercle A.
Falta referenciar el dossier de premsa
- ↑ «Cercle A, la primera xarxa de cinemes d’art i assaig de Catalunya» (en català). [Consulta: 9 gener 2020].