Usuari:Mcapdevila/Art culinari
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Mcapdevila. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
L'art culinari és la forma creativa de preparar els aliments al qual a més de la necessitat primària de nodrir-se, s'afegeixen la recerca de sabors elaborats ben combinats, de presentació estètica i de rituals de preparar, de servir i de menjar els plats. S'ha de diferenciar de la gastronomia, que englobaria a aquesta en un camp més general dedicat a tot allò relacionat amb la cuina.
Sovint l'art culinària d'una regió o d'un país s'inscriu en una llarga tradició cultural, filosòfica i també religiosa. Les receptes i les seves variacions remunten a una tradició pluricentenària. Avui en dia amb el fenomen de la globalització, el turisme, l'emigració i la influència dels mitjans de comunicació, així com del comerç van conduir a un major coneixement i valoració de les cuines foranes, i una major facilitat per accedir als ingredients necessarris per a la seva preparació. Com per a totes les arts, l'art no és pas estàtica i té els seus moviments de moda i d'escoles.
L'art és el fruit de la barreja de la cuina tradicional i regional d'un costat i d'ingredients, d'idees, de mètodes i equipaments innovadors d'un altre costat. Així, per exemple, el tomaquet i la patata, exòtics i cars al segle xvi a Europa van esdevenir elements de la cuina tradicional uns segles més tard. Finalment, l'art està influenciada per la medicina, les creences populars i la dietètica, com es pot veure, per exemple, amb l'actitud envers l'ús de sal o de grassa.
La preparació dels menjars[modifica]
El tipus de cuina depèn del cuiner, dels ingredients i dels costums o obligacions culturals, mèdiques i religioses. La majoria dels aliments han de passar per uns procediments manuals o industrials per a fer-les aptes per al consum humà, per a desenvolupar certs sabors, per a conservar o per a modificar el seu color i textura: secar, tallar, moldre, salar, fumar, coure, cuinar, bullir o guisar, madurar, fermentar, congelar, mesclar, emulsionar, torrar, fonyar, ... L'art culinària modern es diferencia de la industria alimentària en el fet que cerca un equilibri entre procediment, sabor i valor nutritiu, en evitar d'haver d'afegir artificialment a posteriori els nutrients o sabors destruïts per certs procediments industrials. Vista d'aquesta perspectiva, l'art culinària és una cadena continua que comença al camp i no a la cuina.
Com l'home es nodreix, no només per assegurar el seu creixement i desenvolupament sinó també per plaer, els aliments hauran de tenir sovint unes qualitats gustatives, les quals canvien segons les societats. Menjar és també un acte social, algunes persones intenten no menjar certs aliments per la seva imatge desvalorizante (l'oli de colza després de la Primera Guerra Mundial), busquen uns més rars i cars (el fetge gras o el caviar) o rivalitzen d'imaginació per preparar algun plat de manera complexa, apetitosa i visualment satisfactòria. La cuina és a més el suport i manifestació d'alguna posició religiosa i fins política. Així, alguns costums culturals o algunes religions han posat tabús sobre certs aliments o preparacions.
Els aliments i formes de preparació elegits depenen dels principis de cada consumidor. Cerca aliments amb etiqueta de qualitat o denominació d'origen, d'agricultura biològica o el refuso de menjar aliments d'origen animal (vegetarià s, per exemple) ve sovint d'una elecció ètica, igual que el desig de no -violència als animals, o per no imposar un impacte tan gran a la biosfera (des del punt de vista energètica, la producció d'1 quilo de proteïnes animals resulta més cara que la mateixa quantitat de proteïnes vegetals). Aquestes posicions són molt defensades pels ecologista s, veure també macrobiòtic s.
L'elecció inicial dels aliments depèn de múltiples variables: abans, el primer factor va ser el de la disponibilitat, per exemple la carn de mamut en una eco-regió al nord de Europa o els períodes de recollida dels agroalimentària s. Els costums i tècniques alimentàries es van formar al voltant a aquests períodes favorables i de la disponibilitat dels combustibles (fusta, carbó).
Ara, per a la major part de la humanitat, els aliments utilitzats, més o menys variats, vénen dels horts i hivernacles, d'acord amb la biodiversitat de cada regió. En els països industrialitzats es compren en els comerços pròxims o en supermercats. Trobem aliments sense transformar, parcial o completament preparats llestos per ser consumits. En aquest cas l'únic que cal és escalfar, si es desitja.
Gràcies a la multiplicació dels intercanvis entre països es pot trobar fruites i verdures en tot moment de l'any, cosa que abans era impossible. Aquesta disponibilitat permanent d'alguns aliments ja ha canviat la conducta alimentària i nombrosos ritus. També s'ha observat un abandonament progressiu del consum de diversos aliments, víctimes del fenomen de la moda o simplement oblidats per la indústria agroalimentària.
Alimentar[modifica]
Alimentar-consisteix en satisfer les necessitats de l'organisme en aigua, proteïna s, lípid s, glúcid s, vitamina si oligoelements, per assegurar el creixement i manteniment del cos segons la edat, sexe i grau d'activitat física o psíquica. Els aliments subministren, però de manera desequilibrada en relació a les necessitats, les proteïnes, lípids i glúcids que constitueixen una font d'energia i molècules necessàries al cos humà, així com vitamines i altres elements. Vist que només l'associació, equilibrada d'aliments de tipus nutricionals diferents, assegura les aportacions d'elements indispensables.
Necessitats[modifica]
Els nadons i infants necessiten la vitamina D, la qual hauria de ser aportada pel menjar però, trobar aquesta en baixa disponibilitat en la porció quotidiana, se'ls sol donar complements vitamínics. De la mateixa manera, les dones necessiten un 77% ferro més que els homes per les pèrdues menstruals o després del part, així com més calci en la menopausa, per evitar en el possible l'aparició d'osteoporosi.
De manera similar, la ració hídrica varia de la mateixa manera que les aportacions energètics. Un quart de l'emmagatzematge d'aigua extracel és renovat diàriament en els nadons i només una setena part en l'adult.
Motius[modifica]
- Per afavorir la digestió, es cou.
- Per intentar garantir la salut dels consumidors, es transformen i s'associen aliments variats.
- Per subministrar continguts i elements variables segons les necessitats de cada individu.
- Per poder proposar règims nutricionals específics en funció de cada malaltia.
- Per fer els aliments més atractius a la vista
Vegeu també[modifica]
Nota[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Art culinari |