Usuari:Mcapdevila/Assaig químic
Un assaig químic o anàlisi és un procediment per mesurar la concentració o qualsevol altra propietat d'una substància o material. Sinònims: prova, anàlisi, test, examen. Hi ha nombrosos tipus d'assaigs. Un assaig no destructiu és aquell que manté la integritat de la mostra.
Assaigs químics[modifica]
- Determinació de concentracions (valoració, titulació)
- Determinació de propietats (pH, conductivitat, punt d'inflamació, grau d'humitat...)
- Identificació de substàncies i impureses en una mostra: assaig a la flama, anàlisi per via humida, cromatografia, petroli cru, etc.
- Proves químiques:
- Contaminants ambientals: plom, arsènic, metalls pesants, ...
- Residus d'ignició, residu sec
- Clorur s, sulfat s, ...)
- Test de drogues
Assaigs bioquímics[modifica]
- Assajos de captura d'antigen: ELISA, MELISA
- Bioassaig
- Immunoassaig o assaig immunoenzimàtiques: assaig competitiu directe per proteïnes
- Radioinmunoassaig
- Assaig d'unió a receptors sinàptics (binding)
Assaigs de biologia molecular[modifica]
ADN[modifica]
Assaigs per estudiar interaccions de proteïnes amb ADN
- Assaig de retard de la mobilitat electroforètica (EMSA), assaig de retard en gel.
- Assaig de protecció enfront de la digestió amb ADNasa (footprinting).
- Assaig d'interferència amb la metilació.
- Assaig d'enllaç al complex DNA-avidina-biotina (assaig ABCD)
- Assaig d'ADN amplificat
- Assaig d'ADN ramificat
ARN[modifica]
- Assaig d'ARN per protecció a nucleases.
- Assaig de transcripció "run on".
Proteïnes[modifica]
Citotoxicitat[modifica]
Assaig per estudiar la toxicitat d'un compost per les cèl lules:
- Assaig MTT
- Assaig de la sulforodamina B (Assaig SRB)
Secrecions mòbils[modifica]
Una gran varietat de substàncies com ara anticòs s específics, o citocina s poden detectar mitjançant la tècnica ELISA. L'assaig ELISPOT permet saber el nombre de cèl lules que segreguen aquestes substàncies en particular.
Mètodes d'assaig de metalls preciosos[modifica]
Hi ha mètodes d'anàlisi disponibles per al seu ús amb materials en brut i altres mètodes més específics d'objectes acabats. Els metalls preciosos en brut (lingots) s'analitzen en un laboratori d'anàlisi. L'argent s'analitza per titulació, el or per copel i el platí mitjançant tècniques acoblades d'anàlisi: espectrometria d'emissió atòmica amb plasma acoblat inductivament/espectrometria de massa (ICP OES).,[1] [2] [3]
Els articles d'art o joieria fabricats en metalls preciosos tenen sovint un segell de contrast segons els requeriments legals, el lloc de fabricació o d'importació. Quan es requereix un contrast, els articles semiacabats passen a través dels canals d'anàlisi oficial on són el seu contingut en metall preciós és analitzat o assajat. Cada nació permet diferents graus de llei per la qual cosa l'analista comprovarà que el producte compleix el grau de puresa que el fabricant ha declarat, normalment mitjançant l'estampació d'un nombre en l'article (per exemple: 750 significa or de 18 quirats).
Abans es feia servir el mètode de toc però actualment es fa servir la fluoroescencia de raigs X, un mètode més exacte que l'anterior. El mètode més exacte d'anàlisi és l'assaig al foc o copel que s'usa més sobre lingots i reserves d'or que sobre articles artístics o de joieria pel fet que és un mètode destructiu.
Toqueu[modifica]
Aquest antic mètode s'aconsella per a peces molt valuoses en les quals resulta inacceptable qualsevol deteriorament durant l'anàlisi, com ara tallar o foradar. Estableix diferències properes a 10-20 parts per miler en la llei del producte. Vegeu Pitgeu (orfebreria)
La fluorescència de raigs X és un assaig no destructiu disponible per requeriments normals. Ofereix una precisió de 2-5 parts per miler i s'aconsella per superfície relativament grans i planes. La seva aplicació és ràpida (uns tres minuts) i permet analitzar altres metalls de l'aliatge. No està indicat per a articles amb un recobriment superficial (electroplateado).
Assaig al foc/copel·lació[modifica]
Mètode molt elaborat però totalment destructiu. Ofereix una precisió de 1 part en 10.000. L'article es fon, se separen els components dels aliatges i es pesen.
Anàlisi de monedes[modifica]
L'ús de monedes d'or i plata en l'antiguitat requeria la presència d'analistes que determinaran la correcta puresa o llei de cada metall en una moneda, especificada per llei. Poques nacions mantenen algun tipus d'aquestes monedes en circulació.
Per exemple, als EUA es va acabar l'encunyació en or el 1933. Ja el 1964 va retirar la plata de totes les monedes de menys valor i la va reduir a la moneda de mig dòlar, des d'un 90% a un 40%.[4], i es continuà utilitzant la plata fins al 1969 en aquesta moneda.
Els aliatges de coure, níquel, Cupra-níquel i llautó predominen actualment en la fabricació de monedes. No obstant això, les Casas de la Moneda de molts països continuen encunyant peces en metalls preciosos per a col·leccionistes i inversors. La puresa i contingut en metall d'aquestes monedes està garantida i per això segueix sent important l'anàlisi dels metalls en brut i de les peces acabades que han de passar el respectiu control de qualitat. Al Regne Unit, el Trial of the Pyx és una cerimònia per assegurar que les noves monedes compleixen les normes requerides.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ The Goldsmiths 'Company - The Hallmarking Process
- ↑ WaarborgHolland, the Masters of Europe
- ↑ annex I de la Res CD N.164/07. Vist a: http://bo.unsa.edu.ar/dex/R2007/R-DEX-2007-0164.html
- ↑ Van Winkle, Mark; Borckardt, Mark; Halperin, James L. Heritage FUN 2008 U.S. Coin Auction # 454 (en anglès). Heritage Capital Corporation, 2008, p.255. ISBN 1599672073.