Vehicle de transferència automatitzat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aproximació del primer ATV, "Jules Verne", a l'ISS

Un vehicle de transferència automatitzat o ATV (Automated Transfer Vehicle) és una classe de nau espacial robòtica que assumeix les funcions d'abastament, la retirada de residus i l'elevació periòdica de l'Estació Espacial Internacional (ISS). No porta tripulants. El vehicle pertany a l'ESA (Agència Espacial Europea) i és fabricat per 38 companyies, sent el principal contractista EADS. Està prevista la fabricació de fins a 5 unitats ATV, depenent del temps de vida operacional de l'ISS.

El llançament de la primera d'aquestes naus, anomenada ATV-001 Jules Verne en honor de l'escriptor francès, es realitzà el dia 9 de març del 2008. S'acoblà amb èxit a l'ISS el 4 d'abril següent (després de realitzar diverses demostracions dels sistemes de navegació i seguretat) i se'n desacoblà el 9 de setembre, desintegrant-se a l'atmosfera terrestre el 29 de setembre.

La segona d'aquestes naus ha sigut batejada com ATV-002 Johannes Kepler en honor del matemàtic i astrònom alemany del segle XVII. Es preveu el seu llançament a mitjans del 2010.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Detall de la zona d'acoblament de "Jules Verne"

Està integrat per tres elements fonamentals:

  • El mòdul de propulsió.
  • El pallol d'aviònica.
  • El transportador de càrrega (Cargo Carrier), amb depòsits de gas per renovar l'atmosfera de l'ISS, aigua potable, ergols destinats al sistema de propulsió de l'ISS.

Les seves dimensions físiques:

  • 9,79 m de longitud i 4,48 m de diàmetre.
  • L'envergadura dels seus panells solars és de 22,28 m.
  • La massa és de 10,4 Tm.
  • La capacitat de càrrega és 7,5 Tm, i la de descàrrega de rebutjos de 6,3 Tm.

És automàtic, incloent-hi sistemes anticol·lisió de seguretat per l'acoblament amb l'Estació Espacial Internacional.

Pla de vol[modifica | modifica el codi]

La nau és llançada mitjançant un coet Ariane 5 ES-ATV des del Port espacial de Kourou i injectada en una òrbita d'aproximació. Una vegada separada la nau del llançador, es posen en funcionament els sistemes de navegació, pilotatge i propulsió que orienten l'ATV cap al Sol. Després es despleguen els panells solars i l'antena de comunicació amb l'ISS, i finalment es duu a terme la transferència a l'òrbita de l'ISS, seguida de l'acoblament orbital. Inclòs el procediment d'atracada, el vol pot tenir una durada de fins a 5 dies. El vehicle pot romandre fins a 6 mesos a l'ISS.

A intervals regulars, l'ATV impulsarà l'ISS a una òrbita superior per compensar la caiguda provocada pel fregament amb les partícules procedents de l'atmosfera terrestre. Per aquestes maniobres, l'ATV utilitzaria unes 4,7 tones de combustible.

En acabar la missió, l'ATV es retira de l'ISS carregat de residus i aigües residuals. Prèviament activat i preparat per la sortida pel Centre de Control, l'ATV se separa i allunya de l'Estació de forma automàtica. El viatge de tornada arriba a la seva fi sobre el Pacífic amb la sortida d'òrbita i la desintegració del vehicle en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre.

Tot aquest pla de vol es gestiona des del CNES (Centre Nacional d'Estudis Espacials) de Tolosa (França).

Plans de futur[modifica | modifica el codi]

A causa de l'èxit de la plataforma ATV, la imminent retirada el 2010 del sistema STS (programa del transbordador espacial) i també a la capacitat dels sistemes Progress i Soiuz, EADS Astrium ha suggerit diversificar l'ATV i crear en base a aquest una nova família de vehicles. Comptarien amb capacitat de reentrada atmosfèrica, tant per fer tornar materials de l'ISS com tripulació, i també capacitat de transport de personal cap a l'ISS. En un futur es podria abordar també possibles missions a la Lluna en un sistema similar al Orion que actualment desenvolupa la NASA.[2] Aquesta nova gamma de naus pot veure's recolzada en gran mesura, primer, pel retard de tres anys anunciat pels contractistes de la NASA en el projecte Orion, i en segon lloc, per la fi el 2011 de la llei d'excepcions que empara la NASA, la qual permet, malgrat les restriccions americanes sobre el tema de transferències tecnològiques, intercanviar tecnologia i contractar serveis amb agències russes. Donada la situació política a Geòrgia, Polònia, i altres països, aquesta llei d'excepció molt probablement no serà renovada, cosa que donaria un avantatge als dissenys d'EADS Astrium fins a l'entrada en servei del sistema Orion.[3][4]

En resposta a aquesta proposta, i en no arribar a acords amb l'agència russa Roskomos en el grau de participació al programa Advanced Crew Transportation System,[5] al novembre del 2008 el Consell de Ministres de l'ESA aprovà el programa ARV (Advanced Re-entry Vehicle, Vehicle de reentrada avançat), i el 7 de juliol de l'any següent s'encarrega a Astrium Space Transportation la direcció de l'estudi d'aquest programa. El pressupost d'aquest programa ascendeix a 21 milions d'euros, i inclou l'estudi sobre el transport de càrrega a l'ISS i la seva posterior tornada a la Terra. El primer vol hauria de ser possible el 2016.[6]

Missions ATV[modifica | modifica el codi]

Designació Nom Data Llançament Data Acoblament ISS Data Reentrada Notes
ATV-001 Jules Verne 9 de març de 2008 3 d'abril de 2008 29 de setembre de 2008 [7][8]
ATV-002 Johannes Kepler 16 de febrer de 2011 24 de febrer de 2011 21 de juny de 2011 [9][10]
ATV-003 Edoardo Amaldi 23 de març de 2012 28 de març de 2012 4 d'octubre de 2012 [11][12][13][14]
ATV-004 Albert Einstein 5 de juny de 2013 15 de juny de 2013 28 d'octubre 2013 [15]
ATV-005 Georges Lemaître 12 d'abril de 2014 N/A N/A [14]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vehicle de transferència automatitzat