Vicenç Albert Ballester i Camps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vicenç Albert Ballester i Camps
Naixement 18 de setembre de 1872
Barcelona
Defunció 15 d'agost de 1938 (als 65 anys)
El Masnou
Ocupació Militant catalanista
Conegut per Promotor de la bandera estelada

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Vicenç Ballester, veí de Calaf (Anoia) i de Cristina Camps, veïna de Lleida, on la família tenia terres i molins fariners. Des de jove es vinculà a la vila del Masnou, primer per motius laborals i posteriorment per lligams familiars. Inicià els seus estudis per a fer la carrera de Marina i l'any 1890, als divuit anys, ja feia pràctiques a la marina de vela del Masnou.[2] Al cap de quatre anys, el 1894, va obtenir el certificat de pilot mercant, amb la qual cosa podia navegar com a capità. Tot i així, la seva carrera a la marina mercant es truncà per motius de salut, sembla que degut a problemes ossis en un dels seus genolls. Això no impedeix, però, que l'any 1898, quan es declara la independència cubana, Ballester es trobi en aquesta illa del Carib. Al tornar al Masnou començà a treballar en una empresa de la qual també era soci i que es dedicava a la comercialització del gas acetilè, utilitzat a l'època per a la il·luminació dels carrers.

Un cop establert de forma més estable al Masnou començà a participar en activitats polítiques del catalanisme, sobretot a través de diverses publicacions catalanistes.[3] El 1901 fou membre del Foment Autonomista Català i cap de La Reixa, i com a tal organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el 1903 fundà la revista La Tralla, on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'Associació Nacionalista Catalana. Col·laborà també al butlletí del CADCI i formà part d'Unió Catalanista. L'any 1915 participà en la fundació de l'Escola Mossèn Cinto, de la qual fou president aquell mateix any.[4]

El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comitè Pro Catalunya, que volia donar difusió a l'esforç dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que donés suport la independència de Catalunya, seguint els postulats del president estatunidenc Woodrow Wilson, que defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles.[5] És en aquest comitè que Vincent Albert Ballester va crear la bandera estelada. Ballester fou un militant catalanista molt actiu i l'any 1923 va ser un dels participants (i posteriorment cronista) de la manifestació de l'onze de setembre, fortament reprimida amb càrregues de sabre, just un dia abans del cop d'estat del general Primo de Rivera.[6] Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Català i Francesc Macià, tot i que fou crític amb la invasió des de Prats de Molló. Fou des del 1924 el darrer president d'Unió Catalanista, i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'ocupació franquista de Catalunya.

Llegat[modifica | modifica el codi]

El gener de 2014 s'inaugurà una plaça a Ciutat Vella de Barcelona amb el seu nom.[7][8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ymbert, autors, Agustí Alcoberro i Pericay ... [et al.] ; direcció científica, Jordi Casassas i. Atles del catalanisme. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012, p. 167. ISBN 978-84-412-1952-6 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  2. Muray, Joan. Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista. 1a. ed.. Barcelona: CIM, 2009, p. 161. ISBN 978-84-937380-0-6 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  3. Muray, Joan. Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista. 1a. ed.. Barcelona: CIM, 2009, p. 162. ISBN 978-84-937380-0-6 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  4. Muray, Joan. Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista. 1a. ed.. Barcelona: CIM, 2009, p. 163. ISBN 978-84-937380-0-6 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  5. Muray, Joan. Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista. 1a. ed.. Barcelona: CIM, 2009. ISBN 978-84-937380-0-6 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  6. Muray, Joan. Cent anys d'estelada : un segle d'iconografia independentista. 1a. ed.. Barcelona: CIM, 2009, p. 164. ISBN 978-84-937380-0-6 [Consulta: 27 juliol 2013]. 
  7. «Barcelona dedica una plaça al creador de l'estelada». Ara [Barcelona], 18 gener 2014 [Consulta: 18 gener 2014].
  8. «El pare de l'estelada, al nomenclàtor de Barcelona. Una placeta a Ciutat Vella recorda Vicenç Albert Ballester, tres quarts de segle després de la seva mort», El Punt Avui, pàgina 37

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]