Victòria de Samotràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Victòria de Samotràcia
Victòria de Samotràcia
(en grec: Niki tis Samothrikes)
Pitòcrit de Rodes (atribuïda), 190ac
× 2,45 m cm
Museu del Louvre, París


La Victòria de Samotràcia (en grec Νίκη τῆς Σαμοθράκης, Niki tis Samothrákis o Níke tes Samothrákes) és una escultura de marbre de l'antiga Grècia que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic. Actualment l'original -del qual part d'un ala s'ha reconstruït a posteriori- es troba al Museu del Louvre, tot i que n'hi ha còpies a Grècia i a Montpeller, per exemple.

Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l'any 190 aC. Procedeix del santuari dels Cabirs a Samotràcia. Alguns experts l'atribueixen amb certa probabilitat a Pitòcrit de Rodes. Va ser descoberta el 1863 a l'illa de Samotràcia (Samothraki, en grec) pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg afeccionat.[1]

Encara que quan es va descobrir es va pensar que va ser manada esculpir per Demetri per commemorar el seu triomf naval a Salamina sobre la flota de Ptolemeu Soter l'any 306 aC, perquè figurava a les monedes emeses del 294 aC al 288 aC, la datació de l'escultura cap a començaments del segle II abans de Crist fa més lògic pensar que en realitat es va llaurar per celebrar les victòries d'Antíoc III el Gran.

La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un vaixell, que actua de pedestal de la figura femenina, el cos presenta una lleu torsió. Va embolicada en un fi xitó i un mantell, vestidures que s'adhereixen al cos i en deixa traslluir l'anatomia, tractament aquest que recorda l'anomenada tècnica de «draps molls» atribuïda a les obres de Fídies. El mantell forma un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames, i origina així una composició molt característica en altres figures femenines de la mateixa època.

Les robes agitades pel vent afegeixen el dramatisme, aquesta vegada joiós, tan característic de l'escola escultòrica de Rodes, una de les més barroques de l'hel·lenisme.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

El 1909, en un manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti al diari francès Le Figaro, l'estàtua es va utilitzar com a model de l'art tradicional classicista que es criticava, a favor d'un nou art que donés protagonisme a la industrialització i les màquines. En ell hom pot llegir "un automòbil de curses és més bell que la Victòria de Samotràcia".

Aquesta estàtua –tant el seu nom en grec antic, Nike, com la seva ala, per al logo– ha inspirat la marca esportiva Nike, que hauria de pronunciar-se de la mateixa manera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: la Victoire de Samothrace