Xàraf-ad-Din at-Tussí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Naixement 1135
Tus (Khorasan)
Mort 1213
lloc desconegut
Camp Matemàtiques i Astronomia
Ha influenciat Nàssir-ad-Din at-Tussí
Influències de Omar Khayyam

Xàraf ad-Din Al-Muzaffar ibn Muhammad ibn Al-Muzaffar at-Tusí va ser un matemàtic persa de finals del segle XII i començaments del XIII, conegut, abreviadament, com Xàraf al-Tusí.

Vida[modifica | modifica el codi]

Només es coneixen detalls de la seva vida. Segons l'historiador del segle XIII Ibn Abí Ussaibia va ser excel·lent en matemàtiques i en geometria, no havent-n’hi altre igual en el seu temps. Va ensenyar matemàtiques a diferents llocs; així, entorn el 1165 era a Damasc. Poc després estava a Aleppo on hi va romandre no menys de tres anys. Anys després va ser a Mosul on va ser mestre de Kamal al-Din ibn Yunus qui, després ho seria de Nàssir-ad-Din at-Tussí, potser el més destacat dels matemàtics àrabs. Quan Saladí va capturar Damasc el 1174, Xàraf va retornar al Iran i va donar classes a Bagdad fins a la fi dels seus dies. La seva reputació era tan bona que molts alumnes es desplaçaven de llocs ben llunyans només per assistir a les seves lliçons.

Obra[modifica | modifica el codi]

Xàraf al-Tusí va ser un continuador de l’obra algebraica d’Omar Khayyam.[1] Fonamentalment va millorar els mètodes de resolució de les equacions cúbiques, classificant-les en vint-i-cinc tipus diferents i agrupant-les en tres grups:

  • El primer consisteix en les equacions que es poden reduir a quadràtiques.
  • El segon consisteix en els vuit tipus que sempre tenen almenys una solució positiva.
  • El tercer són les altres, que poden o no tenir solució positiva depenent del valor dels seus coeficients.[2]

Per al segon grup segueix el mateix procediment que Omar Khayyam, intersecant dues seccions còniques, però va més enllà del seu predecessor donant una acurada descripció de perquè aquestes còniques s’intersequen de fet. En el tercer grup és on fa la seva aportació més original.[3] Expressat en termes actuals, per a conèixer si l’equació té solucions, li cal conèixer el valor màxim d’una funció cúbica (f(x)= x^{2} (b-x)\,) i això és el que calcula sense donar gaires explicacions de la forma en que ho ha fet.

Xàraf al-Tusí també va ser l’inventor d’un astrolabi lineal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Katz, Victor. A History of Mathematics. Harper Collins. New York, 1983. ISBN 978-0-673-38039-5. Pàgina 245 i següents.
  2. Hogendijk, Jan P. Sharaf al-Din al-Tusi; on the Number of Positive Roots of a Cubic Equation. Historia Mathematica, Volum 16, Num. 1 (1989). Pàgines 69–85.
  3. Grattan-Guiness, Ivor. Norton History of the Mathematical Sciences. Norton and Co. New York, 1997. ISBN 0-393-04650-8. Pàgines 118-119.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rashed, Roshdi (ed.). Oeuvres mathématiques: algèbre et géométrie au XIIe siècle. Sharaf Al-Dīn Al-Ṭūsī ; texte établi et trad. par Roshdi Rashed. Les Belles lettres. Paris, 1986. ISBN 2-251-35562-6 (vol. 1). - ISBN 2-251-35563-4 (vol. 2). Text en àrab i en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]