Yosef ibn Saddiq

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Yosef ben Jacob ibn Saddiq -en hebreu, יוסף בן יעקב אבן צדיק Yosef ben Yaʿqob ibn Ṣadik; en àrab, أبو عمرو يوسف بن يعقوب بن الصديقا Abū ʿAmr Yusef ben Yaʿqūb ibn Ṣaddiq- (Còrdova, ~1070 - 1149), fou un poeta, jurista i filòsof jueu d'Al-Àndalus.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Jacob ibn Saddiq, erudit jueu, Yosef naix possiblement a Còrdova al voltant de l'any 1070. Després es trasllada a Lucena, on estudia la torà i el talmud, essent deixeble d'Isaac ibn Gayyat,[1] director de l'acadèmia rabínica.

Amb una gran formació jurídica, en 1138, junt a Maimó, pare de Maimònides,[2] ocupa el càrrec de dayyan o jutge de la comunitat jueva de Còrdova, fins a la seva mort a l'any 1149.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Filosofia[modifica | modifica el codi]

  • Al-Alam al-Saghir (El Microcosmos) o Ha-ʿolam ha-Qatan, en la traducció a l'hebreu.[4] L'original, escrit en judeoàrab,[5] no es conserva.

El Microcosmos és el primer compendi de la ciència, la filosofia i la teologia orientat al món jueu. Aquest llibre està dirigit a principiants, que requereixen un resum i compendi de la física, la psicologia, la metafísica i l'ètica, per donar-los una idea de la posició de l'home en el món, i llurs deures, teòrics i pràctics, en aquesta vida, per a poder complir amb el seu destí pel qual fou creat.[6] Aquesta és una obra d'iniciació a la filosofia, on es condensa el pensament de l'època, i per tant, presenta un caràcter eclèctic.[7]

És un breu tractat filosòfic neoplatònic amb aportacions aristotèliques, on demostra conèixer els clàssics grecs, com Sòcrates, Plató, Aristòtil, Empèdocles, Xenòfanes i Galè, però és influït, sobretot, pels Germans de la Puresa i per Ibn Gabirol.[8]

Els temes fonamentals són:[9]

  • Gnoseologia. La tesis principal consisteix en que sols qui es coneix a si mateix pot conèixer el que hi ha fora d'ell. Per a Ibn Saddiq l'ànima humana és el lloc espiritual del coneixement, i que en el procés cognitiu existeix una doble via: la sensible, que ens permet aprehendre el que és accidental i individual, i la racional, que ens permet conèixer el que és genèric i substancial. I a més de l'ànima racional, que és capaç de formar conceptes, d'establir premisses i de formular lleis, però a la vegada es troba sotmesa a la llei moral que li permet decidir entre el bé i el mal; hi ha l'ànima vegetativa, que assumeix les funcions de nutrició, desenvolupament i reproducció, i l'ànima animal, que exerceix l'acció motora i sensorial del cos. I en correspondència amb l'ànima humana existeix l'ànima còsmica, un ser espiritual pur, que ni és cos ni està limitada per cap cos.
  • Cosmologia. L'Univers està compost de matèria i forma, on la matèria és superior a la forma pels ésser espirituals. La diferència entre substància i matèria és que aquesta és substància potencial, mentre la substància, abans d'assimilar la forma, sols és matèria; i quan la matèria adopta la forma, la matèria es torna substància real.
  • Teologia. El coneixement de la substància primera no és totalment impossible, però tampoc totalment possible. Amb el coneixement és pot arribar a la descripció dels atributs i de les activitats que procedeixen d'aquests atributs, però no de la primera substància primera. Per altra banda, Déu, etern, per la seva voluntat crea, i el temps sorgeix des de dins de la creació com a conseqüència del moviment que l'anima. Déu és etern per immutable i el món és essencialment temporal per canviant.
  • Alojun we'l Mudsakerat. Tractat de lògica, escrit en àrab, no es conserva.[10]

Poesia[modifica | modifica el codi]

És molt escassa la poesia conservada de Yosef ibn Saddiq, un poema dedicat a Yehudà ha-Leví, amb motiu de la seva visita a Còrdova de camí a Sió, i conservada en el diwan del mateix Yehudà ha-Leví, i uns quants poemes litúrgics que es troben en distints Majzorim —col·leccions d'oracions que comprenen tot el cicle litúrgic anual jueu— sefardites i africans.[11]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ibn DaudBages Tarrida 1922: p. 61.
  2. Doctor 1895: p. 1.
  3. Díaz Díaz 1991: p. 271.
  4. Traduït per Nahum ha-Ma'arabi. (Díaz Díaz 1991: p. 271)
  5. LevinWalker 2007: «Israeli's Influence on Later Thinkers».
  6. Husik 2009: p. 84.
  7. Díaz Díaz 1991: p. 274.
  8. Díaz Díaz 1991: p. 272.
  9. Díaz Díaz 1991: pp. 272-274.
  10. Doctor 1895: p. 2.
  11. Jewish Encyclopedia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

El mateix article sobre Yosef ibn Saddiq es troba també a «Yosef ben Jacob ibn Tzadik». Centro de Documentación Gonzalo Díaz y Mª Dolores Abad. Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político Hispánico. Múrcia : Universitat de Múrcia. [Consulta: 27 març 2012]