Zoarces vivípar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Zoarces vivípar
Zoarces-viviparus.png
Tanglake ugglan.gif
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Zoarcoidei
Família: Zoarcidae
Swainson, 1839
Gènere: Zoarces
Cuvier, 1829[1]
Espècie: Z. viviparus
Nom binomial
Zoarces viviparus
Linnaeus, 1758[2][3]

El zoarces vivípar (Zoarces viviparus) és una espècie de peix de la família dels zoàrcids i de l'ordre dels perciformes present a l'Atlàntic nord-oriental: Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, Suècia, Anglaterra, Escòcia i Gal·les.[4][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19] És inofensiu per als humans[20] i respira aire quan és fora de l'aigua.[21]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els mascles poden assolir 52 cm de longitud total[22] i 510 g de pes.[23] Pell viscosa i color variable.[20]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix de clima temperat i demersal que viu entre 0-40 m de fondària.[20][21] L'aparellament té lloc entre l'agost i el setembre. La fertilització és interna i la femella pareix entre 30 i 400 cries que fan 35-55 mm de llargària.[24] S'ha descobert que la femella alleta les cries durant la gestació, essent a data de l'estudi l'únic cas conegut de peix que amamamanta.[25] Menja gasteròpodes, quironòmids, crustacis i ous i alevins de peixos.[20] És depredat per la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica)[26] i a Finlàndia pel lluç de riu (Esox lucius), el bacallà (Gadus morhua), la lota (Lota lota) i Perca fluviatilis.[27]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  2. BioLib (anglès)
  3. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  4. FishBase (anglès)
  5. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  6. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  7. Kristoffersson, R. i, A. Oikari 1975. Notes on the biology of the eelpout (Zoarces viviparus ( L.) ) in the brackish water of Tvärminne, Gulf of Finland. Annales Zoologici Fennici 12:143-147.
  8. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  9. Matarese, A.C., A.W. Kendall, D.M. Blood i M.V. Vinter, 1989. Laboratory guide to early life history stages of Northeast Pacific fishes. NOAA Tech. Rep. NMFS 80:1-652.
  10. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  11. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  12. Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. p. 15-27. A:: E. Ojaveer, E. Pihu and T. Saat (eds.) Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  13. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  14. Thorman, S., 1986. Physical factors affecting the abundance and species richness of fishes in the shallow waters of the southern Bothnian Sea (Sweden). Estuar. Coast. Shelf Sci. 22:357-369.
  15. Thorman, S. i A.-M. Wiederholm, 1983. Seasonal occurrence and food resource use of an assemblage of nearshore fish species in the Bothnian Sea, Sweden. Mar. Ecol. Prog. Ser. 10:223-229.
  16. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  17. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  18. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  19. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 FishBase (anglès)
  21. 21,0 21,1 Martin, K.L.M. i C.R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. p. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  22. Andriashev, A.P., 1986. Zoarcidae. p. 1130-1150. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 3. UNESCO, París.
  23. Lappalainen, J., 1992. Kivinilkan ekologiasta ja sen käyttökelpoisuudesta bioindikaattorilajina. (The ecology of the eelpout and it's feasibility as a bioindicator species). Luonnon Tutkija 96:152-157
  24. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  25. [enllaç sense format] http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2010/09/100928_pez_amamantador_men.shtml
  26. Nilssen, K.T., T. Haug, V. Potelov, V.A. Stasenkov i Y.K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 : 33-41.
  27. FishBase (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anderson, M.E., 1994. Systematics and osteology of the Zoarcidae (Teleostei: Perciformes). Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. 60:120 p.
  • Anderson, M.E. i V.V. Fedorov, 2004. Family Zoarcidae (Swainson, 1839). Eelpouts. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (34):58.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Broberg, S. i R. Kristoffersson, 1983. Oxygen consumption and lactate accumulation in the intra-ovarian embryos and young of the viviparous fish, Zoarces viviparus (L.) in relation to decreasing water O2 concentration. Ann. Zool. Fenn. 20:301-306.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • Fonds, M., A. Jaworski, A. Iedema i P.V.D. Puyl, 1989. Metabolism, food consumption, growth and food conversion of shorthorn sculpin (Myoxocephalus scorpius) and eelput (Zoarces viviparus). p. 1-10 plus tables & figures. ICES, Demersal Fish Committee, C.M. 1989/G:31.
  • Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
  • Frydenberg, O. i V. Simonsen, 1973. Genetics of Zoarces populations. Hereditas 75:221-231.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p.
  • Oliva, O., 1960. The respiratory surface of the gills in teleosts. 5. The respiratory surface of the gills of the viviparous blenny (Zoarces viviparus). Acta Biol. Crac. 3:71-89.
  • Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Wiêcaszek, B., 1998. On the morphometry and growth rate in the viviparous eel-pout, Zoarces viviparus (Zoarcidae) from waters of different salinity. Ital. J. Zool. 65:211-214.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]