Enver Hoxha: diferència entre les revisions
Referències |
Referències |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
'''Enver Hoxha''', pronunciat [ɛnˈvɛɾ ˈhɔdʒa], ([[Gjirokastër]], [[Albània]], [[16 d'octubre]] de [[1908]] - [[Tirana]], [[11 d'abril]] de [[1985]]), fou un polític i dictador [[Albània|albanès]].<ref>{{Ref-web|títol=Enver Hoxha|url=https://enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/enver-hoxha|consulta=2023-07-02|editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> |
'''Enver Hoxha''', pronunciat [ɛnˈvɛɾ ˈhɔdʒa], ([[Gjirokastër]], [[Albània]], [[16 d'octubre]] de [[1908]] - [[Tirana]], [[11 d'abril]] de [[1985]]), fou un polític i dictador [[Albània|albanès]].<ref>{{Ref-web|títol=Enver Hoxha|url=https://enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/enver-hoxha|consulta=2023-07-02|editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> |
||
== Biografia == |
|||
Procedent d'una família acomodada (era fill d'un terratinent musulmà), el [[1930]] fou detingut a [[Korça]] per haver organitzat una protesta estudiantil. Després va estudiar a [[França]] a la [[Universitat de Montpeller]], on va escriure al periòdic [[comunisme|comunista]] ''[[L'Humanité]]'' denunciant el règim monàrquic albanès de [[Zogú I d'Albània]]. Va tornar a Albània el [[1936]] on hi treballà com a professor. A partir de llavors a participar en l'oposició a [[Zogú I d'Albània]] i a la invasió [[Itàlia|italiana]] del [[7 d'abril]] de [[1939]]. |
|||
Procedent d'una família acomodada (era fill d'un terratinent musulmà), el [[1930]] fou detingut a [[Korça]] per haver organitzat una protesta estudiantil.<ref>{{Ref-publicació|article=‘Enverists’ and ‘Titoists’ – Communism and Islam in Albania and Kosova, 1941–99: From the Partisan Movement of the Second World War to the Kosova Liberation War|url=http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13523270802655613|publicació=Journal of Communist Studies and Transition Politics|data=2009-03|issn=1352-3279|pàgines=48–72|volum=25|exemplar=1|doi=10.1080/13523270802655613|llengua=en|nom=Stephen|cognom=Schwartz}}</ref> Després va estudiar a [[França]] a la [[Universitat de Montpeller]], on va escriure al periòdic [[comunisme|comunista]] ''[[L'Humanité]]'' denunciant el règim monàrquic albanès de [[Zogú I d'Albània]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Réti|nom=György.|article=Enver Hoxha and the turning points In Albania's history|publicació=Études sur la Région Méditerranéenne|url=http://www.analecta.hu/index.php/mediterran_tanulmanyok/article/download/34632/33725|data=1989|pàgines=109-126}}</ref> Va tornar a Albània el [[1936]] on hi treballà com a professor.<ref>{{Ref-llibre|títol=Enver Hoxha: The Iron Fist of Albania|url=https://books.google.com/books?hl=ca&lr=&id=lbeKDwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PR7&dq=Enver+Hoxha+returned+to+Albania+in+1936+where+he+worked+as+a+teacher.+&ots=KVQ1JvhH8Z&sig=lqDP4tVZ7aFggFfy3hlv07pAXW8|editorial=Bloomsbury Publishing|data=2016-02-01|isbn=978-0-85772-703-9|llengua=en|nom=Blendi|cognom=Fevziu|pàgines=156}}</ref> A partir de llavors a participar en l'oposició a [[Zogú I d'Albània]] i a la invasió [[Itàlia|italiana]] del [[7 d'abril]] de [[1939]].<ref>{{Ref-publicació|article=The Monarchy in Albania during World War II|url=https://www.ceeol.com/search/article-detail?id=1713|publicació=Études balkaniques|data=2002|issn=0324-1645|pàgines=3–14|exemplar=2|llengua=English|nom=Bisser|cognom=Petrov}}</ref> |
|||
Hoxha va ingressar al grup comunista [[Puna]], quan la majoria dels grups socialistes albanesos s'unien sota el patrocini de [[Belgrad]] per a formar el [[Partit Comunista d'Albània]]. En la resistència, va intervenir activament en la formació del [[Front d'Alliberament Nacional d'Albània]] del que fou el seu primer comissari polític. |
Hoxha va ingressar al grup comunista [[Puna]], quan la majoria dels grups socialistes albanesos s'unien sota el patrocini de [[Belgrad]] per a formar el [[Partit Comunista d'Albània]].<ref>{{Ref-publicació|article=Albania within the Slav Orbit: Advent to Power of the Communist Party|url=https://www.jstor.org/stable/2144839|publicació=Political Science Quarterly|data=1948|issn=0032-3195|pàgines=257–274|volum=63|exemplar=2|doi=10.2307/2144839|nom=Stavro|cognom=Skendi}}</ref> En la resistència, va intervenir activament en la formació del [[Front d'Alliberament Nacional d'Albània]] del que fou el seu primer comissari polític. |
||
Després de l'ocupació del país fou despatxat del treball i l'organització comunista de [[Korça]] el va enviar a [[Tirana]], que al cap de poc temps va esdevenir un centre important del moviment [[comunista]] i [[Antifeixisme|antifeixista]]. El [[1941]] va ser un dels fundadors del [[Partit del Treball d'Albània]] i un dels dirigents de la resistència a l'ocupació d'Albània per part de la [[Itàlia]] [[feixista]] i del [[Tercer Reich]]. Per al 29 de novembre de [[1944]] tota Albània estava alliberada dels invasors. El mes següent van ser nacionalitzades les mines, els bancs i les empreses estrangeres i es va establir un control estatal i obrer sobre la producció, alhora que es van multiplicar les cooperatives de consum. L'agost de [[1945]] va començar la [[reforma agrària]]. |
Després de l'ocupació del país fou despatxat del treball i l'organització comunista de [[Korça]] el va enviar a [[Tirana]], que al cap de poc temps va esdevenir un centre important del moviment [[comunista]] i [[Antifeixisme|antifeixista]]. El [[1941]] va ser un dels fundadors del [[Partit del Treball d'Albània]] i un dels dirigents de la resistència a l'ocupació d'Albània per part de la [[Itàlia]] [[feixista]] i del [[Tercer Reich]].<ref>{{Ref-publicació|article=The People's Republic of Albania: Shall We Now Enter An Era Of Negotiation With It After Twenty-five Years Of Confrontation ?|url=https://www.jstor.org/stable/40704797|publicació=The International Lawyer|data=1972|issn=0020-7810|pàgines=718–741|volum=6|exemplar=4|nom=John Nelson|cognom=Washburn}}</ref> Per al 29 de novembre de [[1944]] tota Albània estava alliberada dels invasors. El mes següent van ser nacionalitzades les mines, els bancs i les empreses estrangeres i es va establir un control estatal i obrer sobre la producció, alhora que es van multiplicar les cooperatives de consum.<ref>{{Ref-llibre|títol=Central and Eastern Europe, 1944-1993: Detour from the Periphery to the Periphery|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=MLXeoc-FfOYC&oi=fnd&pg=PR9&dq=1944+albanian+mines,+banks+and+foreign+companies+were+nationalized+and+state+and+worker+control+over+production+was+established,+while+consumer+cooperatives+multiplied.+&ots=nagCPwZiq9&sig=qyYKpXPn-PczrFKaJHjIgvEJ5fo&redir_esc=y#v=onepage&q=passed%20a%20law%20of%20nationalization:%20all%20banks,%20mines&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=1996|isbn=978-0-521-66352-6|llengua=en|nom=Ivan|cognom=Berend|nom2=Tibor Iván|cognom2=Berend|pàgines=24}}</ref> L'agost de [[1945]] va començar la [[reforma agrària]]. |
||
Després de la victòria en la [[Segona Guerra Mundial]], Enver Hoxha va consolidar govern provisional i va ser nomenat [[Llista de Primers Ministres d'Albània|Primer Ministre d'Albània]], aconseguint instaurar un govern [[leninisme|leninista]]. L'11 de gener de [[1946]] va ser proclamada per una Assemblea Constituent la [[República Popular d'Albània]]. |
Després de la victòria en la [[Segona Guerra Mundial]], Enver Hoxha va consolidar govern provisional i va ser nomenat [[Llista de Primers Ministres d'Albània|Primer Ministre d'Albània]], aconseguint instaurar un govern [[leninisme|leninista]]. L'11 de gener de [[1946]] va ser proclamada per una Assemblea Constituent la [[República Popular d'Albània]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Socialist People’s Republic of Albania|url=https://doi.org/10.1007/978-1-349-04329-3_3|editorial=Palgrave Macmillan UK|data=1981|lloc=London|isbn=978-1-349-04329-3|pàgines=34–61|doi=10.1007/978-1-349-04329-3_3|llengua=en|nom=Bogdan|cognom=Szajkowski}}</ref> |
||
Aleshores ocupà els càrrecs de primer ministre (1944-54), ministre d'afers exteriors (1946-53) i primer secretari del polit-buró del comitè central del partit des del 1954, de manera que fou l'home fort del país fins a la seva mort. En política interior realitzà diverses purgues per mantenir la puresa ideològica i eliminar tota oposició en els anys 1948, 1956, 1974, 1981. En política exterior trencà amb [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] (1948) i amb l'[[URSS]] (1960), sortí del [[pacte de Varsòvia]] (1968) i intensificà les relacions amb la [[Xina]], però se'n distancià el [[1978]]. El 1981 va protagonitzar un fosc incident que provocà la mort de [[Mehmet Shehu]], el seu possible successor, i el 1982 destituí el president [[Haxhi Lleshi]], tot ocupant el poder absolut, però va morir poc després. |
Aleshores ocupà els càrrecs de primer ministre (1944-54), ministre d'afers exteriors (1946-53) i primer secretari del polit-buró del comitè central del partit des del 1954, de manera que fou l'home fort del país fins a la seva mort. En política interior realitzà diverses purgues per mantenir la puresa ideològica i eliminar tota oposició en els anys 1948, 1956, 1974, 1981. En política exterior trencà amb [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] (1948) i amb l'[[URSS]] (1960), sortí del [[pacte de Varsòvia]] (1968) i intensificà les relacions amb la [[Xina]], però se'n distancià el [[1978]]. El 1981 va protagonitzar un fosc incident que provocà la mort de [[Mehmet Shehu]], el seu possible successor, i el 1982 destituí el president [[Haxhi Lleshi]], tot ocupant el poder absolut, però va morir poc després. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Als mèdia == |
== Als mèdia == |
||
* [https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/enver-hoxha/audio/1119237/ Programa de en guàrdia de [[Catalunya Ràdio]] dedicat a Enver Hoxha] |
* [https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/enver-hoxha/audio/1119237/ Programa de en guàrdia de [[Catalunya Ràdio]] dedicat a Enver Hoxha] |
||
{{Commonscat}} |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{comunisme}} |
{{comunisme}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
Revisió del 18:27, 2 jul 2023
Enver Hoxha, pronunciat [ɛnˈvɛɾ ˈhɔdʒa], (Gjirokastër, Albània, 16 d'octubre de 1908 - Tirana, 11 d'abril de 1985), fou un polític i dictador albanès.[1]
Biografia
Procedent d'una família acomodada (era fill d'un terratinent musulmà), el 1930 fou detingut a Korça per haver organitzat una protesta estudiantil.[2] Després va estudiar a França a la Universitat de Montpeller, on va escriure al periòdic comunista L'Humanité denunciant el règim monàrquic albanès de Zogú I d'Albània.[3] Va tornar a Albània el 1936 on hi treballà com a professor.[4] A partir de llavors a participar en l'oposició a Zogú I d'Albània i a la invasió italiana del 7 d'abril de 1939.[5]
Hoxha va ingressar al grup comunista Puna, quan la majoria dels grups socialistes albanesos s'unien sota el patrocini de Belgrad per a formar el Partit Comunista d'Albània.[6] En la resistència, va intervenir activament en la formació del Front d'Alliberament Nacional d'Albània del que fou el seu primer comissari polític.
Després de l'ocupació del país fou despatxat del treball i l'organització comunista de Korça el va enviar a Tirana, que al cap de poc temps va esdevenir un centre important del moviment comunista i antifeixista. El 1941 va ser un dels fundadors del Partit del Treball d'Albània i un dels dirigents de la resistència a l'ocupació d'Albània per part de la Itàlia feixista i del Tercer Reich.[7] Per al 29 de novembre de 1944 tota Albània estava alliberada dels invasors. El mes següent van ser nacionalitzades les mines, els bancs i les empreses estrangeres i es va establir un control estatal i obrer sobre la producció, alhora que es van multiplicar les cooperatives de consum.[8] L'agost de 1945 va començar la reforma agrària.
Després de la victòria en la Segona Guerra Mundial, Enver Hoxha va consolidar govern provisional i va ser nomenat Primer Ministre d'Albània, aconseguint instaurar un govern leninista. L'11 de gener de 1946 va ser proclamada per una Assemblea Constituent la República Popular d'Albània.[9]
Aleshores ocupà els càrrecs de primer ministre (1944-54), ministre d'afers exteriors (1946-53) i primer secretari del polit-buró del comitè central del partit des del 1954, de manera que fou l'home fort del país fins a la seva mort. En política interior realitzà diverses purgues per mantenir la puresa ideològica i eliminar tota oposició en els anys 1948, 1956, 1974, 1981. En política exterior trencà amb Iugoslàvia (1948) i amb l'URSS (1960), sortí del pacte de Varsòvia (1968) i intensificà les relacions amb la Xina, però se'n distancià el 1978. El 1981 va protagonitzar un fosc incident que provocà la mort de Mehmet Shehu, el seu possible successor, i el 1982 destituí el president Haxhi Lleshi, tot ocupant el poder absolut, però va morir poc després.
Referències
- ↑ «Enver Hoxha». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Schwartz, Stephen «‘Enverists’ and ‘Titoists’ – Communism and Islam in Albania and Kosova, 1941–99: From the Partisan Movement of the Second World War to the Kosova Liberation War» (en anglès). Journal of Communist Studies and Transition Politics, 25, 1, 2009-03, pàg. 48–72. DOI: 10.1080/13523270802655613. ISSN: 1352-3279.
- ↑ Réti, György. «Enver Hoxha and the turning points In Albania's history». Études sur la Région Méditerranéenne, 1989, pàg. 109-126.
- ↑ Fevziu, Blendi. Enver Hoxha: The Iron Fist of Albania (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-02-01, p. 156. ISBN 978-0-85772-703-9.
- ↑ Petrov, Bisser «The Monarchy in Albania during World War II» (en english). Études balkaniques, 2, 2002, pàg. 3–14. ISSN: 0324-1645.
- ↑ Skendi, Stavro «Albania within the Slav Orbit: Advent to Power of the Communist Party». Political Science Quarterly, 63, 2, 1948, pàg. 257–274. DOI: 10.2307/2144839. ISSN: 0032-3195.
- ↑ Washburn, John Nelson «The People's Republic of Albania: Shall We Now Enter An Era Of Negotiation With It After Twenty-five Years Of Confrontation ?». The International Lawyer, 6, 4, 1972, pàg. 718–741. ISSN: 0020-7810.
- ↑ Berend, Ivan; Berend, Tibor Iván. Central and Eastern Europe, 1944-1993: Detour from the Periphery to the Periphery (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p. 24. ISBN 978-0-521-66352-6.
- ↑ Szajkowski, Bogdan. Socialist People’s Republic of Albania (en anglès). London: Palgrave Macmillan UK, 1981, p. 34–61. DOI 10.1007/978-1-349-04329-3_3. ISBN 978-1-349-04329-3.
Als mèdia
- Programa de en guàrdia de Catalunya Ràdio dedicat a Enver Hoxha
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enver Hoxha |
- Polítics albanesos
- Dictadors comunistes
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de la Universitat de Montpeller
- Alumnes de la Universitat Lliure de Brussel·les
- Alumnes de la Universitat Comunista de l'Est
- Alumnes de la Universitat Lliure de Brussel·les (francòfona)
- Alumnes de la Universitat Estatal Lingüística de Moscou
- Orde de Lenin
- Receptors de l'Orde de Suvórov de 1a classe
- Morts a Tirana