Àlvar Valls i Oliva

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àlvar Valls)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÀlvar Valls i Oliva
Foto Àlvar Valls.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, traductor, corrector, professor i activista polític Modifica el valor a Wikidata
Interessat enJacint Verdaguer i Santaló Modifica el valor a Wikidata

Àlvar Valls i Oliva (Barcelona, 1947)[1] és un poeta, escriptor, traductor, periodista, corrector, professor i activista polític català.[2]

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona l'any 1947, i amb formació en peritatge mercantil i economia, s'inicià en el món de la docència l'any 1967 com a professor de català per a adults a Òmnium Cultural, època en la qual també començà a treballar en la correcció de textos per a diverses editorials, tasca que no ha deixat mai.[3]

Paral·lelament, començà a desenvolupar la seva faceta periodística com a col·laborador en diferents revistes, com per exemple al setmanari Tele-Estel (1966-1970). Fou secretari de la revista Serra d'Or[4] (1970-1976), revista per a la qual segueix col·laborant amb freqüència i esdevé columnista habitual de diferents mitjans andorrans.[5]

L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Amadeu Oller de poesia per la seva obra El carro de la brossa. Poc després ingressà al Front Nacional de Catalunya, essent membre de l'escamot que realitzà una de les accions amb més ressò de l'organització. L'11 de setembre de 1971, en ocasió de la diada nacional de Catalunya, col·locaren uns altaveus a l'hotel Duval de Barcelona per on se sentiren proclames del Front. L'any 1974, fou un dels autors de l'anomenat "Llibre groc", una nova declaració de principis i d'acció política del FNC. El juliol de 1977 fou detingut i acusat per la policia espanyola de formar part de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i participar en la mort de l'industrial Josep Maria Bultó el 9 de maig de 1977.[6] Fou amnistiat el 15 d'octubre d'aquell mateix any, però la decisió del governador civil de Barcelona de revocar la sentència, el va fer emprendre el camí de l'exili a París. A la capital francesa visqué amb la família de Manuel Viusà, company de lluita al FNC. L'any 1979 traslladà llur residència a Andorra, indret on segueix residint, en concret a la localitat d'Encamp[7] i on col·labora habitualment amb la seva parella,[8] la també correctora, traductora i autora, Roser Carol, amb qui ha escrit diverses publicacions i que també, com Valls, és documentalista especialitzada en Verdaguer.[8][9]

Ha estat director de les publicacions mensuals Actual (1996-1997) i La Revista d'Andorra i Pirineu (1997-1998), i del diari Més Andorra, així com cap de redacció del Diari d'Andorra (1991-1993). Fou columnista i director d'El Periòdic d'Andorra (1997-2005). Fou corresponsal a Andorra del setmanari El Temps (1997-2003), i guanyà el Premi Pirene de Periodisme Interpirinenc el 1997. També forma part del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra. El recull de poesia Crit, publicat l'any 1980, comptà amb la col·laboració de Manuel de Pedrolo en la redacció del seu pròleg i de Manuel Viusà en el disseny gràfic de la seva portada.[10]

Comença en el món de la traducció a l'any 1978, traduint unes setanta obres del francès, de l'italià, del castellà i de l'anglès. D'entre aquesta setantena d'obres, hi ha un nombre destacat pels autors de literatura infantil i juvenil, amb més de quaranta títols que se segueixen publicant a dia d'avui, amb revisions fetes pel mateix Valls per a obres d'autors com per exemple, Gianni Rodari. Dins de la traducció ha tocat diversos gèneres i temàtiques, i se li reconeix també el fet d'haver estat el primer traductor al català de textos d'Ivan Illich o de l'autora tibetana Tsering Woeser.[3]

Amb molt pocs mesos de diferència, publica dues obres narratives entre els anys 2019 i 2020. La primera en ser publicada és una ucronia sobre la independència de Catalunya, titulada El dinovè protocol (Voliana Edicions).[11] I la segona, es tracta d'una obra sobre la figura de Jacint Verdaguer, Entre l'infern i la glòria (Edicions del 1984) per a la qual ha estat treballant durant 15 anys, i per a la qual preveu publicar dos volums més, que complementarien aquest primer.[12] Obra, aquesta darrera que li ha comportat un èxit i unanimitat entre la crítica.[13]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

Narració juvenil[modifica]

Altres[modifica]

  • 1992 : Ja tenim constitució: i ara què? ... (Premsa andorrana )
  • 1993 : La nova Constitució d'Andorra (Premsa andorrana)
  • 2000 : El periòdic del segle XX (Crèdit Andorrà )
  • 2006 : Diccionari Enciclopèdic d'Andorra (Fundació Crèdit Andorrà)
  • 2008 : Bèsties i vides: 60 radiografies del regne animal (Pagès )
  • 2009 : Andorra entre l'anacronisme i la modernitat. Un estat singular enmig d'un món global (Pagès )
  • 2010 : Llegendes d'Andorra (PAM)
  • 2013 : Pirineus de Verdaguer: els noms de lloc del poema "Canigó" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
  • 2014 : Al cap dels anys. Militància, presó, exili (1970-1998) (Edicions del 1979 )
  • 2019 : El dinovè protocol (Voliana Edicions )
  • 2020 : Entre l'infern i la glòria (Edicions de 1984 , col·lecció Mirmanda núm.196) (novel·la sobre la vida i obra de Jacint Verdaguer)[14]

Traduccions[modifica]

  • Rodríguez de la Fuente, Félix. El món del jaguar. Barcelona: PAM, 1978
  • Rodríguez de la Fuente, Félix. El món del llop. Barcelona: PAM, 1978
  • Rodríguez de la Fuente, Félix. Els cérvols. Barcelona: PAM, 1979
  • Rodríguez de la Fuente, Félix. La cabra muntesa. Barcelona: PAM, 1979
  • Rodríguez de la Fuente, Félix. Les grans àguiles. Barcelona: PAM, 1980
  • Gundry, E. Cura i conservació de flors i plantes . Barcelona: Kapel, 1980
  • Amo, Montserrat del. Esclops i taronges . Barcelona: La Galera, 1981
  • Rodari, Gianni. Gelsomino al país dels mentiders. Barcelona: La Galera, 1982
  • Rodari, Gianni. Les aventures d'en Cebeta. Barcelona: La Galera, 1982 ; Sembra llibres, 2020
  • Balestrini, Sergio. Els sarramballons. Barcelona: La Galera, 1983
  • Guia pràctica de la cuinera. Barcelona: Kapel, 1983
  • Manzi, Alberto. Orzowei. Barcelona: La Galera, 1983
  • Morgenstern, Susie. No hi ha dret! o Els desenganys d'una nena emprenedora. Barcelona: La Galera, 1983
  • Perrault, Charles. La bella dorment i altres contes. Barcelona: PAM, 1983
  • Badelt, Monique [et. al.]. L'art de parar taula i mil idees per a rebre convidats. Barcelona: Kapel, 1984
  • Caballero, Fernán. La nena dels tres marits. Barcelona: La Galera, 1984
  • Pelot, Pierre. Jo sóc la mala herba. Barcelona: La Galera, 1984
  • Pelot, Pierre. L'únic rebel. Barcelona: La Galera, 1984
  • Rodari, Gianni. El llibre dels perquè. Barcelona: La Galera, 1984
  • Iveson-Iveson, Joan. Primers auxilis a casa. Barcelona: Kapel, 1985
  • Plante, Raymond. La màquina de la bellesa. Barcelona: La Galera, 1985
  • Rodari, Gianni. El pastís caigut del cel. Barcelona: La Galera, 1985
  • Sola, Margaret. Bellesa, coneixements pràctics. Barcelona: Kapel, 1985
  • Chesterton, Gilbert Keith. La innocència del pare Brown. Barcelona: Kapel, 1986
  • Gutman, Claude. El Pelut, el pare, ella i jo. Barcelona: La Galera, 1986
  • Malerba, Luigi. Contes de butxaca. Barcelona: La Magrana, 1986

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Àlvar Valls i Oliva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Qui és qui a les lletres catalanes: repertori d'autors vivents d'obres de creació literària en llengua catalana (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes, 1991, p. 272. ISBN 8439317573. 
  3. 3,0 3,1 Mora i Figuera, Annacris. «Diccionari de la traducció catalana» (en català). Pen català. [Consulta: 10 novembre 2020].
  4. García Soler, Jordi «'Serra d'Or' y la catalanidad democrática» (en castellà). El País [Madrid], 02-07-2001. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 13 novembre 2020].
  5. «Àlvar Valls i Oliva» (en català). enciclopèdia.cat, 2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
  6. Valls i Oliva, Àlvar. Al cap dels anys: militància, presó i exili (1970-1998) (en català). Barcelona: Edicions del 1979, 2014. ISBN 978-84-940126-6-2. 
  7. Luengo, Andrés. «Valls toca el cel a la primera» (en català). Diari Bondia, 29-06-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
  8. 8,0 8,1 Barnils, Andreu. «Entrevista a Àlvar Valls: 'Jacint Verdaguer era un rebel'». Vilaweb, 07-03-2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
  9. Doral, Alba. «Verdaguer en els temps del còlera, segons Àlvar Valls» (en català). Diari Bondia, 13-03-2020. [Consulta: 10 octubre 2020].
  10. Dalmau i Juvillà, pàg. 156
  11. «Àlvar Valls presenta 'El dinovè protocol', una novel·la ucrònica sobre la independència de Catalunya» (en català). Viure als Pirineus, 20-11-2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
  12. TV3. «L'escriptor i periodista Àlvar Valls ens presenta "Entre l'infern i la glòria", una biografia novel·lada de Jacint Verdaguer». [Consulta: 12 novembre 2020].
  13. Luengo, Andrés. «Valls toca el cel a la primera». Bondia, 29-06-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  14. «Entre l'infern i la glòria». Edicions de 1984. [Consulta: 9 octubre 2020].
  15. «Premi Pirene - Edició actual». Govern d'Andorra. [Consulta: 12 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Surroca, Robert. Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel. 1a ed.. Barcelona: edicions Arrels, 2006 (col. La Flama). ISBN 84-96044-70-X. 
  • Dalmau, Ferran; Juvillà, Pau. EPOCA, l'exèrcit a l'ombra. 1a ed.. Lleida: edicions El Jonc, 2010 (col. Muixeganga, 11). ISBN 978-84-933721-8-8. 
  • Falguera, Oriol. L'Exèrcit Popular Català (1969-1979). La Casa. 1a ed.. Rafael Dalmau editor, 2014 (col. Al guió del temps, 22). ISBN 978-84-232-0789-3. 

Enllaços externs[modifica]