1I/ʻOumuamua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic1I/ʻOumuamua 
Designació provisionalA/2017 U1 Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRobert Weryk Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment19 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata, Pan-STARRS Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentimatge directa[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos parecap valor Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPeixos Modifica el valor a Wikidata
Època2017-Oct-30 (JD 2458056.5)
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpsidecap valor Modifica el valor a Wikidata
Periàpside0,25529 ua
(arg (ω): 241,5) Modifica el valor a Wikidata
Semieix major acap valor Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e1,196[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital Pcap valor Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana26,32 km/s (velocitat interstel·lar)[2]
Anomalia mitjana M35,037 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i122,68 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω24,599 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0 R_J[1] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre230 m[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta22,08[5] Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació8,14 h Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 0m 0s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)0° 0' 0''[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 (albedo geomètrica)[6] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL3788040 Modifica el valor a Wikidata
1I/2017 U1
A/2017 U1
C/2017 U1 (Pan-STARRS)
P10Ee5V Modifica el valor a Wikidata

1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar. Fou descobert en una òrbita altament hiperbòlica per l'astrònom Robert Weryk el 19 d'octubre de 2017 amb observacions fetes pel telescopi Pan-STARRS[7] quan l'objecte es trobava a 0,2 AU (30.000.000 km) de la Terra. Primer es va pensar que era un cometa, però es va classificar com a asteroide una setmana després. És el primer objecte d'una nova classe anomenada asteroide hiperbòlic.[8]

Basat en les observacions de 27 dies, la seva excentricitat es va calcular en 1.20, la més alta mai observada en el sistema solar.[8][9] L'anterior rècord el tenia el cometa C/1980 E1 amb una excentricitat de 1.057[10][11] L'alta excentricitat de ʻOumuamua indica que no ha estat mai gravitacionalment lligat al sistema solar i a seva alta velocitat indica que prové del medi interestel·lar. Té una inclinació de 123º respecte l'eclíptica i una velocitat interestel·lar de 26.32 km/s amb un màxim al periheli de 87.71 km/s.[9] ʻOumuamua és un objecte petit que es troba entre 100 i 1.000 metres de llarg, amb la seva amplada i gruix estimats entre 35 i 167 metres.[12] Té un color vermell, com els objectes del Sistema Solar exterior. Malgrat la seva propera aproximació al Sol, no va mostrar signes de tenir una coma. Va mostrar una acceleració no-gravitatòria, potencialment a causa de la desgasificació o una empenta de la pressió de radiació solar.[13][14] Té una velocitat de rotació similar a la dels asteroides del Sistema Solar, però molts models vàlids permeten que sigui més allargat que tots els altres cossos naturals, excepte alguns. La seva corba de llum, suposant un petit error sistemàtic, presenta el seu moviment com a "tombant" en lloc de "girar", i es mou prou ràpid en relació amb el Sol que és probable que sigui un origen extrasolar. Extrapolat i sense més desacceleració, el seu camí no es pot capturar en una òrbita solar, de manera que finalment abandonarà el Sistema Solar i continuarà cap a l'espai interestel·lar. Es desconeix el seu sistema planetari d'origen i edat.

ʻOumuamua seria notable pel seu origen extrasolar, gran obliqüència i acceleració observada sense coma aparent. El juliol de 2019, la majoria dels astrònoms van concloure que es tractava d'un objecte natural, però la seva caracterització exacta és controvertida donada la finestra d'observació limitada. Tot i que un objecte no consolidat (munt de runes) requeriria que ʻOumuamua tingués una densitat similar als asteroides rocosos,[15] una petita quantitat de força interna semblant als cometes gelats[16] li permetria tenir una densitat relativament baixa. Les explicacions proposades del seu origen inclouen la resta d'un cometa lliure desintegrat,[17][18] o un tros d'un exoplaneta ric en gel de nitrogen, semblant a Plutó.[19][20][21] El 22 de març de 2023, els astrònoms van proposar que l'acceleració observada era "deguda a l'alliberament d'hidrogen molecular atrapat que es va formar mitjançant el processament energètic d'un cos congelat ric en H₂O",[22] consistent amb que 'Oumuamua és un cometa interestel·lar, "originat com una relíquia planetesimal semblant àmpliament als cometes del sistema solar".[23]

Avi Loeb ha suggerit que podria ser un producte de tecnologia extraterrestre,[24] però no hi ha proves suficients per donar suport a cap hipòtesi, "malgrat tota [la seva] estranyesa".[25][26][27] El gener de 2022, els investigadors van proposar el Projecte Lyra, on una nau espacial llançada des de la Terra podria arribar a 'Oumuamua en 26 anys per a estudis més detallats.[28][29]

Nomenclatura[modifica]

En ser el primer objecte d'una classe nova, la Unió Astronòmica Internacional el va designar amb una nova nomenclatura "I", per objectes interestel·lars, sent així, l'objecte C/2017 U1, més tard va ser reclassificat com a asteroide A/2017 U1 a causa de l'absència de coma. Una vegada que es va identificar inequívocament com a provinent de fora del Sistema Solar, es va crear una nova designació: I, per a objecte interestel·lar. Com a primer objecte identificat així, ʻOumuamua es va designar 1I, amb regles per a l'elegibilitat dels objectes per als nombres I i els noms que s'han d'assignar a aquests objectes interestel·lars encara per codificar. L'objecte es pot anomenar 1I; 1I/2017 U1; 1I/ʻOumuamua; o 1I/2017 U1 (ʻOumuamua).[30]

El nom ʻOumuamua es va triar per l'equip del telescopi Pan-STARSS,[31] en consulta amb Ka'iu Kimura i Larry Kimura de la Universitat de Hawaiʻi a Hilo.[32] Prové del hawaià que significa '‘el que arriba de lluny".[30][33] El primer caràcter no és un apòstrof sinó el caràcter hawaià ʻOkina, i es pronuncia com a parada glotal[34] Reflecteix la manera com l'objecte és com un explorador o missatger enviat des del passat llunyà per arribar a la humanitat. Es tradueix aproximadament com a "primer missatger distant".[34][35]

Abans de decidir-se el nom oficial, es va suggerir Rama, el nom donat a una nau espacial alienígena descoberta en circumstàncies similars a la novel·la de ciència-ficció de 1973 Rendezvous with Rama d'Arthur C. Clarke .[36]

Observacions[modifica]

És el primer exemple d'un objecte interestel·lar, que sembla provenir de l'estrella Vega, a la constel·lació de la Lira, amb una velocitat hiperbòlica de 26 km/s respecte el Sol.[37][38] La seva direcció és propera a l'àpex del Sol, la direcció més probable per a trobar-se objectes de fora del sistema solar. No se sap quant de temps porta l'objecte voltant pel disc galàctic, però es creu que el sistema solar ha estat el primer en creuar-lo des que va ser ejectat del seu sistema solar de naixement, probablement fa milions d'anys.[39]

Velocitat a 200 ua del Sol[a]
Objecte Any Velocitat

km/s

# d'observacions

i dies[b]

C/1947 F1 (Rondanina-Bester) 1671 1.84 15 en 37 dies
(90377) Sedna 1746 2.66 196 en 9240 dies
C/1980 E1 (Bowell) 1765 2.98 179 en 2514 dies
C/1997 P2 (Spacewatch) 1779 2.99 94 en 49 dies
C/2010 X1 (Elenin) 1798 2.96 2222 en 235 dies
C/2012 S1 (ISON) 1801 2.99 6514 en 784 dies
C/2008 J4 (McNaught) 1855 4.88 22 en 15 dies[c]
1I/Oumuamua 1982 26.5 102 en 27 dies

El 26 d'octubre de 2017 es van trobar dues predescobertes (predescobriment) dels dies 14 i 17 d'octubre. Les observacions fetes durant dues setmanes van mostrar la gran excentricitat de l'òrbita hiperbòlica.

Assumint que és una roca amb una albedo del 10%, es calcula que té un diàmetre d'uns 160 metres.[37] L'espectre obtingut pel telescopi William Herschel el dia 25 d'octubre mostra un color vermell i s'assembla força a l'espectre dels objectes del cinturó de Kuiper.[40] En canvi, l'espectre obtingut pel telescopi Hale va mostrar un color menys vermell i més similar als nuclis cometaris o als trojans.[39]

Extrapolant l'òrbita passada, s'ha calculat que va passar pel periheli el 9 de setembre de 2017 i va passar a 0.1616 ua (24,180,000 km) de la Terra al 14 d'octubre del mateix any. La magnitud aparent a finals d'octubre és de 23.[41]

S'ha calculat que fa uns 100 anys, l'objecte estava a uns 561 ua (84 mil milions de km) i viatjava a 26 km/s respece el Sol. Va seguir accelerant fins a arribar als 87.7 km/s al periheli. Quan es va descobrir ja s'havia frenat fins als 46 km/s i continuarà desaccelerant fins a tornar als 26 km/s respecte al Sol.[9] La velocitat interestel·lar és d'aproximadament de 5 km/s respecte d'altres estrelles veïnes del Sol, que reforça el seu origen interestel·lar.[42] L'objecte s'allunya del Sol amb un angle de 2×acos (1/excentricitat) o 66° des de la direcció d'on va venir. Sortirà del sistema solar amb ascensió recta 23h51m i declinació +24º a la constel·lació de Pegàs.[9]

Trajectòria de 1I/ʻOumuamua

Trajectòria[modifica]

Vista des de la Terra, la trajectòria aparent fa bucles retrògrads anuals al cel, amb el seu origen a Lira, movent-se temporalment al sud de l'eclíptica entre el 2 de setembre i el 22 d'octubre de 2017, i tornant a moure's cap al nord cap a la seva destinació a Pegàs.
Trajectòria hiperbòlica d'Oumuamua sobre el Sistema Solar.

Oumuamua sembla que prové aproximadament de la direcció de Vega a la constel·lació Lira.[43][44][45][46] La seva direcció de moviment entrant és de 6° de l'àpex solar (la direcció del moviment del Sol en relació amb les estrelles locals), la direcció més probable de la qual vindrien els objectes de fora del Sistema Solar.[45][47] El 26 d'octubre es van trobar dues observacions de predescobriment del Catalina Sky Survey amb data del 14 i 17 d'octubre.[48][49] Un arc d'observació de dues setmanes havia verificat una trajectoria hiperbòlica.[50][51] Té un excés de velocitat hiperbòlica (velocitat a l'infinit,) de 26.33 km/s (94,800 km/h; 58,900 mph), la seva velocitat relativa al Sol quan es troba a l'espai interestel·lar.[d]

Velocitat Oumuamua relativa al Sol
Distància Data Velocitat
km/s
2300 ua 1606 26.41[52]
1000 ua 1839 26.42
100 ua 2000 26.73
10 ua 2016 29.56
1 ua 9 agost 2017 49.70[53][2][e]
Periheli 9 de setembre de 2017 87.71[2]
1 ua 10 octubre 2017 49.70[f]
10 ua 2019 29.58
100 ua 2034 26.73[54]
1000 ua 2195 26.44
2300 ua 2429 26.40[55]

A mitjans de novembre, els astrònoms estaven segurs que era un objecte interestel·lar.[56] A partir d'observacions de 80 dies, l'excentricitat orbital d'Oumuamua és 1,20, la més alta observada mai.[57][2] fins que es va descobrir 2I/Borisov l'agost de 2019. Una excentricitat superior a 1,0 significa que un objecte supera la velocitat d'escapament del Sol, no està lligat al Sistema Solar i pot escapar a la interestel·lar. espai. Si bé es pot obtenir una excentricitat lleugerament superior a 1,0 mitjançant trobades amb planetes, com va passar amb l'anterior posseïdor del rècord, C/1980 E1,[57][58][g] L'excentricitat d'Oumuamua és tan alta que no es podria haver obtingut a través d'una trobada amb cap dels planetes del Sistema Solar. Fins i tot els planetes no descoberts del Sistema Solar no poden explicar la trajectòria d'Oumuamua ni augmentar la seva velocitat fins al valor observat. Per aquests motius, només pot ser d'origen interestel·lar.[59][60]

Animació d'Oumuamua passant pel Sistema Solar
Velocitat d'entrada a 200 ua des del Sol
en comparació amb els objectes del núvol d'Oort
Objecte Velocitat
km/s		 # d'observacions
i arc obs[h]
90377 Sedna 2.66[61] 483 en 11796 dies
C/2010 X1 (Elenin) 2.96 2222 en 235 dies
C/1980 E1 (Bowell) 2.98[62] 187 en 2514 dies
C/1997 P2 (Spacewatch) 2.99 94 en 49 dies
C/2012 S1 (ISON) 2.99[63] 6514 en 784 dies
C/2008 J4 (McNaught) 4.87[64] 22 en 15 dies[i]
1I/2017 U1 (Oumuamua) 26.55[65] 207 en 80 dies
2I/Borisov 32.43[66] 1428 en 311 dies

Oumuamua va entrar al Sistema Solar des del nord del pla de l'eclíptica. L'atracció de la gravetat del Sol va fer que s'accelerés fins a assolir la seva velocitat màxima 87,71 km/s (315.800 km/h) quan va passar al sud de l'eclíptica el 6 de setembre, on la gravetat del Sol va inclinar la seva òrbita en un gir brusc cap al nord en la seva aproximació més propera (periheli) el 9 de setembre a una distància de 0,255 ua (38.100.000 km) del Sol, és a dir, un 17% més a prop que l'aproximació més propera de Mercuri al Sol.[67][2][j] Ara s'allunya del Sol cap a Pegàs, cap a un punt de fuga a 66° de la direcció de la seva aproximació.[k]

En el tram exterior del seu viatge pel Sistema Solar, Oumuamua va passar més enllà de l'òrbita de la Terra el 14 d'octubre amb una distància d'aproximació més propera d'aproximadament 0,16175 ua (24.197.000 km) de la Terra.[50] El 16 d'octubre va tornar al nord del pla eclíptic i va passar més enllà de l'òrbita de Mart l'1 de novembre.[67][45][50] Va passar més enllà de l'òrbita de Júpiter el maig del 2018, més enllà de l'òrbita de Saturn el gener del 2019 i més enllà de la de Neptú el 2022.[67] Quan surti del Sistema Solar serà aproximadament amb ascensió recta 23'51" i declinació +24°45', a Pegàs.[2] Continuarà alentint-se fins que assoleixi una velocitat de 26,33 quilòmetres per segon (94.800 km/h) respecte al Sol, la mateixa velocitat que tenia abans de la seva aproximació al Sistema Solar.[2]

Acceleració no gravitatòria[modifica]

El 27 de juny de 2018, els astrònoms van informar d'una acceleració no gravitatòria a la trajectòria d'Oumuamua, potencialment coherent amb una empenta de la pressió de la radiació solar.[69][70] El canvi de velocitat resultant durant el període en què estava a prop de la seva aproximació més propera al Sol va sumar uns 17 metres per segon. L'especulació inicial sobre la causa d'aquesta acceleració apuntava a la desgasificació semblant a un cometa,[14] per la qual cosa les substàncies volàtils dins de l'objecte s'evaporen a mesura que el Sol escalfa la seva superfície. Tot i que no es va observar aquesta cua de gasos després de l'objecte,[71] els investigadors van estimar que la suficient desgasificació podria haver augmentat la velocitat de l'objecte sense que els gasos fossin detectables.[72] Una reavaluació crítica de la hipòtesi de desgasificació va argumentar que, en comptes de l'estabilitat observada del gir d'Oumuamua, la desgasificació hauria fet que el seu gir canviés ràpidament a causa de la seva forma allargada, donant lloc a que l'objecte es destrossés.[73]

Indicis de l'origen[modifica]

Tenint en compte el moviment correcte de Vega, Oumuamua hauria trigat 600.000 anys a arribar al Sistema Solar des de Vega.[51] Però com a estrella propera, Vega no es trobava a la mateixa part del cel en aquell moment.[45] Els astrònoms calculen que fa 100 anys l'objecte era 83,9 ± 0,090 milions de km (561 ± 0,6 ua) del Sol i viatjant a 26,33 km/s respecte al Sol.[2] Aquesta velocitat interestel·lar és molt propera al moviment mitjà del material a la Via Làctia al voltant del Sol, també conegut com a estàndard local de repòs (LSR), i especialment a prop del moviment mitjà d'un moviment relativament proper. grup d'estrelles nanes vermelles. Aquest perfil de velocitat també indica un origen extrasolar, però sembla descartar la dotzena d'estrelles més properes.[74] De fet, la proximitat de la velocitat d'Oumuamua a l'estàndard local de repòs podria significar que ha circulat per la Via Làctia diverses vegades i, per tant, pot haver-se originat en una part completament diferent de la galàxia.[51]

Es desconeix quant de temps ha estat viatjant l'objecte entre les estrelles.[67] El Sistema Solar és probablement el primer sistema planetari que Oumuamua ha trobat de prop des que va ser expulsat del seu sistema estel·lar de naixement, potencialment fa diversos milers de milions d'anys.[75][51] S'ha especulat que l'objecte podria haver estat expulsat d'un sistema estel·lar en una de les associacions cinemàtiques locals d'estrelles joves (concretament, Carina o Columba) dins d'un rang d'uns 100 parsecs,[76] fa 45 milions d'anys.[77] Les associacions Carina i Columba estan ara molt lluny al cel de la constel·lació de Lira, la direcció d'on va sortir Oumuamua quan va entrar al Sistema Solar. Altres han especulat que va ser expulsat d'un sistema de nanes blanques i que els seus volàtils es van perdre quan la seva estrella mare es va convertir en una gegant vermella.[78] Fa uns 1,3 milions d'anys, l'objecte podria haver passat a una distància de 0,16 parsecs (0,52 anys llum) a l'estrella propera TYC 4742-1027-1, però la seva velocitat és massa alta per haver-se originat en aquest sistema estel·lar, i probablement acaba de passar pel núvol d'Oort del sistema a una velocitat relativa d'aproximadament 15 km/s (54.000 km/h).[79][l] Un estudi de l'agost de 2018 utilitzant Gaia Data Release 2 va actualitzar les possibles trobades properes del passat i va identificar quatre estrelles per les quals Oumuamua va passar relativament a prop a velocitats moderadament baixes durant els darrers milions d'anys.[80] Aquest estudi també identifica futures trobades properes d'Oumuamua en la seva trajectòria de sortida des del Sol.[81]

El setembre de 2018, els astrònoms van descriure diversos possibles sistemes estel·lars domèstics dels quals podria haver-se originat Oumuamua.[82][83]

L'abril de 2020, els astrònoms van presentar un nou escenari possible per a l'origen de l'objecte.[84][85] Segons una hipòtesi, Oumuamua podria ser un fragment d'un planeta alterat de marea.[86][m] Si fos cert, això faria d'Oumuamua un objecte rar, d'un tipus molt menys abundant que la majoria de cometes o asteroides extrasolars de "bola de neu" extrasolars. Però aquest escenari condueix a objectes en forma de cigar, mentre que la corba de llum d'Oumuamua afavoreix una forma de disc.[87]

El maig de 2020, es va proposar que l'objecte fos el primer membre observat d'una classe de petits cossos rics en H₂-gel que es formen a temperatures properes als 3 K en el nuclis de núvols moleculars gegants. L'acceleració no gravitatòria i la forma d'alta relació d'aspecte d'Oumuamua es poden explicar sobre aquesta base.[88] Tanmateix, més tard es va calcular que els icebergs d'hidrogen no poden sobreviure al seu viatge per l'espai interestel·lar.[89]

Classificació[modifica]

Inicialment, ʻOumuamua es va anunciar com el cometa C/2017 U1 (PANSTARRS) basat en una trajectòria fortament hiperbòlica.[90] En un intent de confirmar qualsevol activitat cometària, es van prendre imatges molt profundes apilades al Very Large Telescope més tard el mateix dia, però l'objecte no va mostrar la presència d'una coma.[n] En conseqüència, l'objecte va ser rebatejat com A/2017 U1, convertint-se en el primer cometa a ser redesignat com a asteroide.[91] Un cop identificat com un objecte interestel·lar, es va designar 1I/2017 U1, el primer membre d'una nova classe d'objectes.[34] La manca d'un coma limita la quantitat de gel superficial a uns quants metres quadrats, i qualsevol volàtil (si existeix) s'ha de trobar per sota d'una escorça almenys 0,5 m de gruixor.[92] També indica que l'objecte s'ha d'haver format dins de la línia de congelament del seu sistema estel·lar pare o haver estat a la regió interior d'aquest sistema estel·lar el temps suficient perquè tot el gel proper a la superfície per sublimar-se, com pot ser el cas dels damocloides. És difícil dir quin escenari és més probable a causa de la naturalesa caòtica de la dinàmica del cos petit, encara que si es va formar d'una manera similar als objectes del Sistema Solar, el seu espectre indica que aquest últim escenari és cert. S'hauria previst que qualsevol activitat meteorològica de ʻOumuamua es produís el 18 d'octubre de 2017 provinent de la constel·lació del Sextant, però el Canadian Meteor Orbit Radar no va detectar cap activitat.[75]

El 27 de juny de 2018, els astrònoms van informar que ʻOumuamua es pensava que era un cometa lleugerament actiu, i no un asteroide, com es pensava anteriorment. Això es va determinar mesurant un augment no gravitacional de l'acceleració d'ʻOumuamua, consistent amb la desgasificació del cometa.[14][93][72][94] Tanmateix, els estudis presentats l'octubre de 2018 suggereixen que l'objecte no és ni un asteroide ni un cometa,[73][95] tot i que l'objecte podria ser un romanent d'un cometa interestel·lar (o exocometa) desintegrat, tal com suggereix l'astrònom Zdenek Sekanina.[17][18]

Aspecte, forma i composició[modifica]

Els espectres del telescopi Hale el 25 d'octubre van mostrar un color vermell semblant a nuclis de cometes o troians.[75] Les espectres de senyal a soroll més alts registrats pel Telescopi William Herschel de 4,2 m més tard aquell dia va mostrar que l'objecte no tenia trets destacables, i de color vermell com els objectes del cinturó de Kuiper.[96] Els espectres obtinguts amb el Very Large Telescope de 8,2 m la nit següent va mostrar que el comportament continuava en longituds d'ona de l'infraroig proper.[97] El seu espectre és similar al dels asteroides de tipus D.[92]

Corba de llum del 25 al 27 d'octubre de 2017 amb línia de punts d'un model amb allargament 10:1

ʻOumuamua no gira al voltant del seu eix principal, i el seu moviment pot ser una forma tombant.[98][99] Això explica els diferents períodes de rotació informats, com ara 8,10 hores (±0,42 hores[100] o ±0.02 hores[101]) per Bannister et al. i Bolin et al. amb una amplitud de corba de llum de 1,5–2,1 magnituds,[101] mentre que Meech et al. va informar d'un període de rotació de 7,3 hores i una amplitud de la corba de llum de 2,5 magnituds.[102][o] Molt probablement, ʻOumuamua es va deixar caure per una col·lisió en el seu sistema d'origen, i continua caient ja que l'escala de temps per a la dissipació d'aquest moviment és molt llarga, a almenys mil milions d'anys.[98][103]

Impressió artística de ʻOumuamua
Simulació d'ʻOumuamua girant i tombant per l'espai, i la corba de llum resultant. En realitat, les observacions d'ʻOumuamua detecten l'objecte com un sol píxel; la seva forma aquí s'ha deduït a partir de la corba de llum

Les grans variacions de les corbes de llum indiquen que ʻOumuamua pot ser qualsevol cosa des d'un objecte semblant a un cigar molt allargat, comparable o més gran que els objectes més allargats del Sistema Solar,[100][101] a un objecte extremadament pla, com un crep o un esferoide.[104] No obstant això, la mida i la forma no s'han observat directament, ja que ʻOumuamua no sembla més que una font puntual de llum fins i tot als telescopis més potents. No es coneix ni la seva albedo ni la seva forma el·lipsoide triaxial. Si té forma de cigar, la relació entre els eixos més llarg i més curt podria ser de 5:1 o més.[98] Suposant una albedo del 10% (lleugerament superior al típic dels asteroides de tipus D[105]) i una proporció de 6:1, ʻOumuamua té unes dimensions aproximadament 100 m–1.000 m × 35 m–167 m × 35 m–167 m[12][106][107][92][108] amb un diàmetre mitjà d'aproximadament 110 m.[92][108] Segons l'astrònom David Jewitt, l'objecte no és físicament remarcable excepte per la seva forma molt allargada.[108] Bannister et al. han suggerit que també podria ser un binari de contacte,[100] tot i que això pot no ser compatible amb la seva ràpida rotació.[109] Una especulació sobre la seva forma és que és el resultat d'un esdeveniment violent (com una col·lisió o una explosió estel·lar) va provocar la seva expulsió del seu sistema d'origen.[109] JPL News va informar que ʻOumuamua "fa fins a un quart de milla (400 metres) de llarg i molt allargat, potser 10 vegades més llarg que ample".[110][111]

Un estudi de 2019 troba els millors models com a forma de cigar, relació d'aspecte 1:8, o en forma de disc, relació d'aspecte 1:6, amb el disc més probable, ja que la seva rotació no requereix una orientació específica per veure el rang de lluminositats observades.[112] Les simulacions de Monte Carlo basades en la determinació de l'òrbita disponible suggereixen que la obliqüitat equatorial d'ʻOumuamua podria ser d'uns 93 graus, si té un cigar molt prolat o forma semblant, o propera als 16 graus, si és molt oblat o en forma de disc.[113] Un altre estudi de 2021 va trobar que la forma extrema era probablement el resultat d'una evaporació recent i que quan l'objecte va entrar al Sistema Solar probablement tenia una relació d'aspecte de 2:1 poc notable. Els autors van calcular que un mes després del periheli, ʻOumuamua havia perdut el 92% de la massa que tenia en entrar al Sistema Solar.[19]

Les observacions de la corba de llum suggereixen que l'objecte pot estar compost de roca densa rica en metalls que s'ha posat vermell per milions d'anys d'exposició als raigs còsmics.[109][114][115] Es creu que la seva superfície conté tolins, que són compostos orgànics irradiats que són més comuns en objectes del Sistema Solar exterior i poden ajudar a determinar l'edat de la superfície.[116][117] Aquesta possibilitat es dedueix de la caracterització espectroscòpica i del seu color vermellós,[116][97] i dels efectes esperats de la radiació interestel·lar.[97] Malgrat la manca de cap coma de cometa quan es va apropar al Sol, encara pot contenir gel intern, amagat per "un mantell aïllant produït per una exposició a llarg termini al raig còsmic".[97]

El novembre de 2019, alguns astrònoms van declarar que ʻOumuamua pot ser un "conillet de pols còsmic", a causa del seu "conglomerat de pols i grans de gel molt lleuger i" esponjós".[118][119][120] L'agost de 2020, els astrònoms van informar que ʻOumuamua probablement no hagués estat compost per hidrogen congelat, que s'havia proposat anteriorment; la naturalesa compositiva de l'objecte continua sent desconeguda.[121][122]

Mesures de ràdio[modifica]

El desembre de 2017, l'astrònom Avi Loeb de la Universitat de Hardvard, assessor del projecte Breakthrough Listen, va citar la forma inusualment allargada d'Oumuamua com una de les raons per les quals el Green Bank Telescope a Virginia Occidental hauria d'escoltar emissions de ràdio per veure si hi havia indicis inesperats que pogués ser d'origen artificial,[111] encara que les observacions limitades anteriors d'altres radiotelescopis com l'Allen Telescope Array del SETI Institute no havien produït aquests resultats.[123] El 13 de desembre de 2017, el Green Bank Telescope va observar l'objecte durant sis hores a través de quatre bandes de radiofreqüència. No es van detectar senyals de ràdio d'ʻOumuamua en aquest rang d'exploració molt limitat, però es van planificar més observacions.[124][125][cal actualització]

Discussió[modifica]

Teoria del gel de nitrogen[modifica]

La desgasificació de gel de nitrogen (N₂) podria explicar per què no es va detectar cap desgasificació. El gel de nitrogen de la mida d'Oumuamua podria sobreviure durant 500 milions d'anys al mitjà interestel·lar i reflectiria dos terços de la llum del Sol.[126] Aquesta explicació s'ha recolzat encara més el març de 2021 quan els científics van presentar una teoria basada en el gel de nitrogen i van concloure, a més, que ʻOumuamua pot ser una peça d'un exoplaneta similar al planeta nan Plutó, un exo-Plutó com s'ha indicat, des de més enllà del Sistema Solar.[127][19][20][21] Aquesta teoria ha estat criticada per Loeb.[128][129] El novembre de 2021, els estudis teòrics de Siraj i Loeb van plantejar la hipòtesi que 'Oumuamua no era un iceberg de nitrogen.[130][129]

Teoria del gel d'hidrogen[modifica]

S'ha proposat que ʻOumuamua conté una quantitat significativa de gel d'hidrogen.[131][132] Això apuntaria que s'origina al nucli d'un núvol molecular interestel·lar, on podrien existir les condicions per a la formació d'aquest material.[133] La calor del Sol faria que l'hidrogen es sublimi, que al seu torn impulsaria el cos. La coma d'hidrogen format per aquest procés seria difícil de detectar des dels telescopis terrestres, ja que l'atmosfera bloqueja aquestes longituds d'ona.[134] Els cometes regulars de gel d'aigua també ho pateixen, però en molt menor mesura i amb un coma visible. Això pot explicar l'acceleració no gravitacional significativa que va patir ʻOumuamua sense mostrar indicis de formació de coma. La pèrdua de massa important causada per la sublimació també explicaria la forma inusual de cigar, comparable a com una pastilla de sabó es fa més allargada a mesura que s'esgota.

No obstant això, més tard es va demostrar que els icebergs d'hidrogen no es poden formar a partir de grans petits i que, per no evaporar-se durant el seu viatge a l'espai interestel·lar, s'haurien d'haver format fa uns 40 milions d'anys, a les proximitats del sistema solar.[135][136]

Teoria del gel d'aigua carregada d'hidrogen[modifica]

L'any 2023, es va proposar que l'acceleració no gravitacional observada i l'espectre de ʻOumuamua es pot explicar millor mitjançant la desgasificació d'hidrogen de la matriu de gel d'aigua. S'espera que l'acumulació d'hidrogen en el gel d'aigua passi als cometes interestel·lars, a causa de la radiòlisi del gel d'aigua a baixa temperatura per part de partícules de raigs còsmics mentre ʻOumuamua o un cos cometari similar es trobava a l'espai interestel·lar.[137][22]

Missions espacials hipotètiques[modifica]

La Initiative for Interstellar Studies (i4is, 'Iniciativa per a estudis interestel·lars') va exposar el Projecte Lyra per avaluar la viabilitat d'una missió per ʻOumuamua.[138] Es van suggerir diverses opcions per enviar una nau espacial a ʻOumuamua en un període de temps de 5 a 25 anys.[139][140] Es van explorar diferents durades de la missió i els seus requisits de velocitat respecte a la data de llançament, assumint una transferència impulsiva directa a la trajectòria d'intercepció.

El Space Launch System (també s'està examinant per a "missions precursores interestel·lars") seria encara més capaç.[141][142] Aquest precursor interestel·lar podria passar fàcilment per ʻOumuamua en sortir del Sistema Solar, a velocitats de 63 km/s.[143][144]

També s'han considerat opcions més avançades d'utilitzar propulsió de vela solar, làser elèctrica i làser, basada en la tecnologia Breakthrough Starshot. El repte és arribar a l'objecte interestel·lar en un període de temps raonable (i, per tant, a una distància raonable de la Terra), i, tanmateix, poder obtenir informació científica útil. Per fer-ho, desaccelerar la nau espacial a ʻOumuamua seria "molt desitjable, a causa del mínim retorn científic d'una trobada a hipervelocitat".[47] Si la sonda d'investigació va massa ràpid, no podria posar-se en òrbita o aterrar sobre l'objecte i passaria per sobre. Els autors conclouen que, tot i que és un repte, una missió de trobada seria factible utilitzant tecnologia a curt termini.[47][138] Seligman i Laughlin adopten un enfocament complementari a l'estudi de Lyra, però també conclouen que aquestes missions, tot i que són difícils de realitzar, són factibles i científicament atractives.[145]

Hipòtesi de la tecnosignatura[modifica]

El 26 d'octubre de 2018, Loeb i el seu postdoctor Shmuel Bialy van presentar un estudi que explorava la possibilitat que ʻOumuamua fos una vela solar fina artificial.[146][147] accelerat per la pressió de la radiació solar, en un esforç per ajudar a explicar l'acceleració no gravitatòria semblant a un cometa de l'objecte.[69][70][148] Altres científics han afirmat que les proves disponibles són insuficients per considerar aquesta premissa,[149][150][151] i que una vela solar que es tomba no seria capaç d'accelerar.[152] En resposta, Loeb va escriure un article que detallava sis propietats anòmales d'ʻOumuamua que el fan inusual, a diferència de qualsevol cometa o asteroide vist abans.[153][154] Un informe posterior sobre les observacions del telescopi espacial Spitzer va establir un límit estricte a la desgasificació del cometa de qualsevol molècula basada en carboni i va indicar que ʻOumuamua és almenys deu vegades més brillant que un cometa típic.[71] La hipòtesi de la tecnosignatura de la vela solar és considerada improbable per molts experts a causa de les explicacions més senzilles disponibles de la navalla d'Occam que s'alineen amb les característiques esperades dels asteroides i cometes interestel·lars.[27][136][155]

Altres objectes interestel·lars[modifica]

2I/Borisov es va descobrir el 30 d'agost de 2019, i aviat es va confirmar que era un cometa interestel·lar. Arribant des de la direcció de Cassiopeia, l'objecte va arribar al periheli (punt més proper al Sol) el 8 de desembre de 2019.

Altres objectes interestel·lars proposats inclouen els meteors CNEOS 2014-01-08[156] i CNEOS 2017-03-09 que van impactar la Terra el 2014[157][158][159][160] i 2017, respectivament,[161] encara que aquestes afirmacions s'han rebut amb escepticisme.

Notes[modifica]

  1. ↑ Resultats generats per JPL Horizons usant les opcions "22. Speed wrt Sun".
  2. ↑ Òrbites calculades amb poques observacions poden ser poc fiables. Pocs dies d'observació poden resultar en càlculs poc concloents.
  3. ↑ Altres càlculs mostren C/2008 J4 entrant al sistema solar a 3.5 ± 1.3 km/s.[Enllaç no actiu] JPL #10 mostra que al 1855-Mar-24 C/2008 J4 es movia a 4.88 ± 1.8 km/s.
  4. ↑ En comparació, el cometa C/1980 E1 només es mourà 4,2 km/s quan estigui a 500 ua del Sol.
  5. ↑ La velocitat d'escapament solar des de l'òrbita de la Terra (1 AU del Sol) és 42.1 km/s. Per comparació, el cometa 1P/Halley es mou a 41.5 km/s quan es troba a 1 ua del Sol, seguint la fórmula v = 42.1219 , on r és la distància al Sol, i a és el semieix major. L'asteroide proper a la Terra (2062) Aton només es mou a 29 km/s quan està a 1 ua del Sol perquè té un semieix molt més gran.
  6. ↑ La velocitat d'escapada solar de l'òrbita terrestre (1 ua del Sol) és 42.1 km/s. Per comparació, fins i tot el 1P/Halley es mou a 41,5 km/s quan està a 1 ua del Sol, segons la fórmula v = 42.1219 √1/r − 0.5/a, on r és la distància del Sol, i a és el semieix principal. L'asteroide proper a la Terra 2062 Aten només es mou a 29 km/s quan està a 1 ua del Sol a causa del semieix major molt més petit.
  7. ↑ A diferència d'Oumuamua, l'òrbita de C/1980 E1 va obtenir la seva alta excentricitat d'1,057 a causa d'una trobada propera amb Júpiter. La seva excentricitat d'òrbita entrant era inferior a 1.[45]
  8. ↑ Les òrbites calculades amb només un grapat d'observacions poden ser poc fiables. Els arcs curts poden provocar que les òrbites generades per ordinador rebutgin algunes dades innecessàriament.
  9. ↑ JPL #10 mostra que el 1855-mar-24 C/2008 J4 es movia a 4,88±1,8 km/s.
  10. ↑ El cometa C/2012 S1 (ISON) va arribar al màxim 377 km/s (1.360.000 km/h) al periheli[68] perquè va passar a 0,0124 ua del Sol (20 vegades més a prop queOumuamua).
  11. ↑ Segons la fórmula:
  12. ↑ Això és cert per a la posició nominal de l'estrella. Tanmateix, la seva distància real no es coneix amb precisió: segons el Gaia Data Release 1, la distància a TYC4742-1027-1 és 137 ± 13 parsecs (447 ± 42 anys llum). No se sap si realment es va produir una trobada. Actualització: aquesta estrella té noves mesures a Gaia Data Release 2, i un estudi d'origen basat en això per Bailer-Jones et al. (2018) mostra que TYC4742-1027-1 no es trobava a 2 pc d'Oumuamua.
  13. ↑ Vegeu també 1I/2017 Oumuamua-like Interstellar Asteroids as Possible Messengers from the Dead Stars, 2018. . Oumuamua és un fragment d'un esdeveniment d'interrupció de la marea d'estrella nana blanca. Això explica fàcilment el seu allargament 6:1 o 10:1 i la seva composició "refractària"; que conté probablement níquel-ferro, possiblement altres metalls, també.
  14. ↑ Segons el CBET 4450 de la Central Bureau for Astronomical Telegrams, cap dels observadors havia detectat cap indici d'activitat cometària. La classificació inicial com a cometa es va basar en l'òrbita de l'objecte.
  15. ↑ 1865 Cerberus té una amplitud de corba de llum de 2,3 magnituds.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Pseudo-MPEC for A/2017 U1 (Fact File)». Bill Gray of Project Pluto, 26-10-2017. [Consulta: 26 octubre 2017]. (Orbital elements)
  3. ↑ Afirmat a: Pole, Pericenter, and Nodes of the Interstellar Minor Body A/2017 U1. Indicat a la font segons: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Pàgina: 5. DOI: 10.3847/2515-5172/AA96B4. Data de publicació: 1r novembre 2017. Exemplar: 1.
  4. ↑ URL de la referència: http://www2.ess.ucla.edu/~jewitt/papers/2017/JLR17.pdf.
  5. ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=2017U1;cad=1.
  6. ↑ Alan Fitzsimmons «Spectroscopy and thermal modelling of the first interstellar object 1I/2017 U1 ‘Oumuamua». Nature Astronomy, 18-12-2017. DOI: 10.1038/S41550-017-0361-4.
  7. ↑ Greicius, Tony «Small Asteroid or Comet 'Visits' from Beyond the Solar System» (en anglès). NASA, 26-10-2017.
  8. ↑ 8,0 8,1 Chamberlin, Alan. «JPL Small-Body Database Browser» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Pseudo-MPEC for A/2017 U1». [Consulta: 15 novembre 2017].
  10. ↑ Chamberlin, Alan. «JPL Small-Body Database Search Engine» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2017].
  11. ↑ Marcos, Carlos de la Fuente; Marcos, Raúl de la Fuente «Pole, Pericenter, and Nodes of the Interstellar Minor Body A/2017 U1» (en anglès). Research Notes of the AAS, 1, 1, 2017, pàg. 5. DOI: 10.3847/2515-5172/aa96b4. ISSN: 2515-5172.
  12. ↑ 12,0 12,1 Cofield, Calia. «NASA Learns More About Interstellar Visitor 'Oumuamua». NASA, 14-11-2018. Arxivat de l'original el 15 abril 2020. [Consulta: 14 novembre 2018].
  13. ↑ Carlisle, Camille M. «'Oumuamua sped up as it left the inner solar system. This may be why – Astronomers think a jet-powered rocking motion could solve the puzzle». Salon, 12-03-2019. Arxivat de l'original el 19 març 2020. [Consulta: 12 març 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Micheli, M.; Farnocchia, D.; Meech, K.J.; Buie, M.W.; Hainaut, O.R.; Prialnik, D.; Schörghofer, N.; Weaver, H.A.; Chodas, P.W. «Non-gravitational acceleration in the trajectory of 1I/2017 U1 (ʻOumuamua)». Nature, 559, 7713, 2018, pàg. 223–226. Bibcode: 2018Natur.559..223M. DOI: 10.1038/s41586-018-0254-4. PMID: 29950718.
  15. ↑ McNeill, Andrew; Trilling, David E.; Mommert, Michael «Constraints on the Density and Internal Strength of 1I/'Oumuamua». The Astrophysical Journal Letters, 857, 1, 01-04-2018, pàg. L1. arXiv: 1803.09864. Bibcode: 2018ApJ...857L...1M. DOI: 10.3847/2041-8213/aab9ab. ISSN: 0004-637X.
  16. ↑ Shi, X.; Vincent, J-B.; Tubiana, C.; Toth, I.; Pajola, M.; Oklay, N.; Naletto, G.; Mottola, S.; Marzari, F. «Tensile strength of 67P/Churyumov–Gerasimenko nucleus material from overhangs» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 611, 01-03-2018, pàg. A33. arXiv: 1712.07508. Bibcode: 2018A&A...611A..33A. DOI: 10.1051/0004-6361/201732155. ISSN: 0004-6361.
  17. ↑ 17,0 17,1 Williams, Matt. «Oumuamua Could be the Debris Cloud of a Disintegrated Interstellar Comet». Universe Today, 01-02-2019. Arxivat de l'original el 3 febrer 2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
  18. ↑ 18,0 18,1 Sekanina, Zdenek. 1I/'Oumuamua As Debris Of Dwarf Interstellar Comet That Disintegrated Before Perihelion. 
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Jackson, Alan P. [et al]. «1I/'Oumuamua as an N₂ ice fragment of an exo-Pluto surface: I. Size and Compositional Constraints». Journal of Geophysical Research: Planets, 126, 5, 16-03-2021. arXiv: 2103.08788. Bibcode: 2021JGRE..12606706J. DOI: 10.1029/2020JE006706.
  20. ↑ 20,0 20,1 Desch, S. J. [et al]. «1I/'Oumuamua as an N₂ ice fragment of an exo-Pluto surface II: Generation of N₂ ice fragments and the origin of 'Oumuamua». Journal of Geophysical Research: Planets, 126, 5, 16-03-2021. arXiv: 2103.08812. Bibcode: 2021JGRE..12606807D. DOI: 10.1029/2020JE006807.
  21. ↑ 21,0 21,1 Overbye, Dennis «Why Oumuamua, the Interstellar Visitor, Looks Eerily Familiar – A piece of an extrasolar Pluto may have passed through our cosmic neighborhood, a new study suggests». The New York Times, 23-03-2021 [Consulta: 23 març 2021].
  22. ↑ 22,0 22,1 Bergner, Jennifer; Seligman, Darryl Z. «Acceleration of 1I/'Oumuamua from radiolytically produced H2 in H2O ice». Nature, 615, 7953, 22-03-2023, pàg. 610–613. arXiv: 2303.13698. DOI: 10.1038/s41586-022-05687-w. PMID: 36949336 [Consulta: 23 març 2023].
  23. ↑ Overbye, Dennis «Oumuamua Was a Comet After All, a Study Suggests – Astronomers offer 'a surprisingly simple explanation' for the curious behavior of the interstellar visitor in 2017.». The New York Times, 22-03-2023 [Consulta: 23 març 2023].
  24. ↑ Loeb, Avi «A Possible Link between 'Oumuamua and Unidentified Aerial Phenomena – If some UAP turn out to be extraterrestrial technology, they could be dropping sensors for a subsequent craft to tune into. What if 'Oumuamua is such a craft?». Scientific American, 22-06-2021 [Consulta: 22 juny 2021].
  25. ↑ The 'Oumuamua ISSI Team «The natural history of 'Oumuamua». Nature Astronomy, 3, 7, 01-07-2019, pàg. 594–602. Arxivat de l'original el 9 març 2020. arXiv: 1907.01910. Bibcode: 2019NatAs...3..594O. DOI: 10.1038/s41550-019-0816-x [Consulta: 7 desembre 2019].
  26. ↑ Starr, Michelle «Astronomers Have Analysed Claims 'Oumuamua's an Alien Ship, And It's Not Looking Good». Science Alert.com, 01-07-2019 [Consulta: 1r juliol 2019].
  27. ↑ 27,0 27,1 ; Desch, Steven; Raymond, Sean «'Oumuamua: Natural or Artificial?». Medium, 18-07-2023 [Consulta: 27 juliol 2023].
  28. ↑ Williams, Matt «If Launched by 2028, a Spacecraft Could Catch up With Oumuamua in 26 Years». Universe Today, 20-01-2022 [Consulta: 27 gener 2022].
  29. ↑ Hibberd, Adam [et al]. «Project Lyra: A mission to 1I/'Oumuamua without Solar Oberth Manoeuvre». Acta Astronautica, 199, 11-01-2022, pàg. 161–165. arXiv: 2201.04240. Bibcode: 2022AcAau.199..161H. DOI: 10.1016/j.actaastro.2022.07.032.
  30. ↑ 30,0 30,1 «MPEC 2017-V17 : NEW DESIGNATION SCHEME FOR INTERSTELLAR OBJECTS». [Consulta: 15 novembre 2017].
  31. ↑ Wall, Mike (16 November 2017). «Meet ʻOumuamua, the First-Ever Asteroid from Another Star». Scientific Americanen. Arxivat de l'original el 22 November 2017 – via Space.com. 
  32. ↑ Gal, Roy «An interstellar visitor unmasked» (en anglès). University of Hawaiʻi System News, 20-11-2017 [Consulta: 22 novembre 2017].
  33. ↑ ; Elbert, S.H.«Hawaiian Dictionary». University of Hawaiʻi Press, 2003. Arxivat de l'original el 1 febrer 2021. [Consulta: 21 novembre 2017].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 «MPEC 2017-V17 : New Designation Scheme for Interstellar Objects». International Astronomical Union, 06-11-2017. Arxivat de l'original el 8 gener 2020. [Consulta: 6 novembre 2017].
  35. ↑ Kesh, Johnathan. «Our Solar System's First Interstellar Asteroid is Named ʻOumuamua'», 08-11-2017. Arxivat de l'original el 1 desembre 2017. [Consulta: 23 novembre 2017].
  36. ↑ «The first visitor from another solar system has just been spotted: Rendezvous with Rama?». The Economist. 2 November 2017. Arxivat de l'original el 6 December 2017. 
  37. ↑ 37,0 37,1 «Astronomers Spot First-Known Interstellar "Comet" - Sky & Telescope» (en anglès). Sky & Telescope, 25-10-2017.
  38. ↑ Seidel, Jamie «'Alien' object excites astronomers. Is it a 'visitor' from nearby star?» (en anglès). NZ Herald, 25-10-2017. ISSN: 1170-0777.
  39. ↑ 39,0 39,1 Ye, Quan-Zhi; Zhang, Qicheng; Kelley, Michael S. P.; Brown, Peter G. «1I/2017 U1 (`Oumuamua) is Hot: Imaging, Spectroscopy and Search of Meteor Activity». arXiv:1711.02320 [astro-ph], 07-11-2017.
  40. ↑ Fitzsimmons, Alan. «Spectrum of A/2017 U1 obtained on Wednesday night with the @INGLaPalma 4.2m WHT. Colour is red like Kuiper Belt Objects, featureless.pic.twitter.com/utB1sqdjlV» (en anglès), 27-10-2017. [Consulta: 15 novembre 2017].
  41. ↑ «IAU Minor Planet Center». [Consulta: 15 novembre 2017].
  42. ↑ Mamajek, Eric «Kinematics of the Interstellar Vagabond A/2017 U1». arXiv:1710.11364 [astro-ph], 31-10-2017.
  43. ↑ Wenz, John (22 November 2017). «The first discovered interstellar asteroid is a quarter-mile long red beast». Astronomy. Arxivat de l'original el 4 June 2019. 
  44. ↑ Overbye, Dennis «An Interstellar Visitor Both Familiar and Alien». The New York Times, 22-11-2017 [Consulta: 23 novembre 2017].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 Beatty, Kelly. «Astronomers Spot First-Known Interstellar Comet». Sky & Telescope, 25-10-2017. Arxivat de l'original el 26 octubre 2017. [Consulta: 25 octubre 2017].
  46. ↑ Seidel, Jamie «'Alien' object excites astronomers. Is it a 'visitor' from nearby star?». The New Zealand Herald, 26-10-2017 [Consulta: 29 octubre 2017].
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Project Lyra: Sending a Spacecraft to 1I/ʻOumuamua (former A/2017 U1), the Interstellar Asteroid, 2017. 
  48. ↑ «MPEC 2017-U185: A/2017 U1». International Astronomical Union, 26-10-2017. Arxivat de l'original el 1 novembre 2017. [Consulta: 26 octubre 2017].
  49. ↑ «1I/ʻOumuamua = A/2017 U1 Orbit». International Astronomical Union. Arxivat de l'original el 4 gener 2018. [Consulta: 9 novembre 2017].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 «JPL Small-Body Database Browser: ʻOumuamua (A/2017 U1)». Jet Propulsion Laboratory. Arxivat de l'original el 21 gener 2021. [Consulta: 19 març 2021].
    JPL 1 (Solution date: 2017-Oct-24)
    JPL 10 (Solution date: 2017-Nov-03)
    JPL 14 (Solution date: 2017-Nov-21)
    JPL 16 (Solution date: 2018-Jun-26
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 Meech, K.J.; Weryk, R.; Micheli, M.; Kleyna, J.T.; Hainaut, O.R.; Jedicke, R.; Wainscoat, R.J.; Chambers, K.C.; Keane, J.V. «A brief visit from a red and extremely elongated interstellar asteroid». Nature, 552, 7685, 20-11-2017, pàg. 378–381. Bibcode: 2017Natur.552..378M. DOI: 10.1038/nature25020. PMC: 8979573. PMID: 29160305.
  52. ↑ «Inbound 2300 AU in 1606».
  53. ↑ Inbound 1 AU (passing Earth's orbit)
  54. ↑ «Outbound 100 AU in 2034».
  55. ↑ Outbound 2300 AU in 2429
  56. ↑ Clark, Stuart «Mysterious object confirmed to be from another solar system» (en anglès). The Guardian, 20-11-2017 [Consulta: 21 novembre 2017]. «Astronomers are now certain that the mysterious object detected hurtling past our Sun last month is indeed from another solar system. They have named it 1I/2017 U1 (Oumuamua) and estimate it could be one of 10,000 others lurking undetected in our cosmic neighbourhood.»
  57. ↑ 57,0 57,1 «JPL Small-Body Database Search Engine – Constraints: e > 1». Jet Propulsion Laboratory. Arxivat de l'original el 9 desembre 2019. [Consulta: 26 octubre 2017].
  58. ↑ de la Fuente Marcos, C.; de la Fuente Marcos, R.úl «Pole, Pericenter, and Nodes of the Interstellar Minor Body A/2017 U1». Research Notes of the AAS, 1, 1, 01-11-2017, pàg. 5. arXiv: 1711.00445. Bibcode: 2017RNAAS...1....5D. DOI: 10.3847/2515-5172/aa96b4.
  59. ↑ Wright, Jason T.; Jones, Hugh R. A. «On Distinguishing Interstellar Objects Like Oumuamua From Products of Solar System Scattering». Research Notes of the AAS, 1, 1, 2018, pàg. 38. arXiv: 1712.06044. Bibcode: 2017RNAAS...1...38W. DOI: 10.3847/2515-5172/aa9f23.
  60. ↑ de la Fuente Marcos, Carlos; de la Fuente Marcos, Raúl; Aarseth, Sverre J. «Where the Solar system meets the solar neighbourhood: patterns in the distribution of radiants of observed hyperbolic minor bodies». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society Letters, 476, 1, 2018, pàg. L1–L5. arXiv: 1802.00778. Bibcode: 2018MNRAS.476L...1D. DOI: 10.1093/mnrasl/sly019.
  61. ↑ «Sedna inbound 200 AU in 1746».
  62. ↑ «Bowell (C/1980 E1) inbound 200 AU in 1765».
  63. ↑ «ISON inbound 200 AU in 1801».
  64. ↑ C/2008 J4 inbound 200 AU in 1854 (C/2008 J4 has an unreliable long-term orbit due a short arc of 15 days)
  65. ↑ «Inbound 200 AU in 1982».
  66. ↑ «2I/Borisov inbound 200 AU in 1991».
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 67,3 «Interstellar Asteroid FAQs». NASA, 20-11-2017. Arxivat de l'original el 18 desembre 2019. [Consulta: 21 novembre 2017].
  68. ↑ Battams, Karl. «Comet ISON is doing just fine!», 09-10-2013. Arxivat de l'original el 28 octubre 2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
  69. ↑ 69,0 69,1 Williams, Matt. «Could Oumuamua Be an Extra-Terrestrial Solar Sail?». Universe Today, 02-11-2018. Arxivat de l'original el 3 novembre 2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
  70. ↑ 70,0 70,1 Bialy, Shmuel; Loeb, Abraham «Could Solar Radiation Explain ʻOumuamua's Peculiar Acceleration?». The Astrophysical Journal, 868, 1, 26-10-2018, pàg. L1. arXiv: 1810.11490. Bibcode: 2018ApJ...868L...1B. DOI: 10.3847/2041-8213/aaeda8.
  71. ↑ 71,0 71,1 Trilling, David; al., et «Spitzer Observations of Interstellar Object 1I/'Omumuamua». The Astronomical Journal, 156, 6, 20-11-2018, pàg. 261. arXiv: 1811.08072. Bibcode: 2018AJ....156..261T. DOI: 10.3847/1538-3881/aae88f.
  72. ↑ 72,0 72,1 ; Chou, Felicia; Wendel, JoAnna; Weaver, Donna; Villard, Ray«Our Solar System's First Known Interstellar Object Gets Unexpected Speed Boost», 27-06-2018. Arxivat de l'original el 27 juny 2018. [Consulta: 27 juny 2018].
  73. ↑ 73,0 73,1 Rafikov, Roman R. Spin Evolution and Cometary Interpretation of the Interstellar Minor Object 1I/2017 ʻOumuamua. 
  74. ↑ Mamajek, Eric. Kinematics of the Interstellar Vagabond A/2017 U1, 2017. 
  75. ↑ 75,0 75,1 75,2 Ye, Q.-Z.; Zhang, Q. «1I/ʻOumuamua is Hot: Imaging, Spectroscopy and Search of Meteor Activity». The Astrophysical Journal Letters, 851, 1, 05-12-2017, pàg. L5. Arxivat de l'original el 23 juliol 2018. arXiv: 1711.02320. Bibcode: 2017ApJ...851L...5Y. DOI: 10.3847/2041-8213/aa9a34 [Consulta: 3 novembre 2018].
  76. ↑ Moór, A.; Szabó, Gy. M.; Kiss, L. L.; Kiss, Cs.; Ábrahám, P.; Szulágyi, J.; Kóspál, Á.; Szalai, T. «Unveiling new members in five nearby young moving groups». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 435, 2, 2013, pàg. 1376–1388. arXiv: 1309.1669. Bibcode: 2013MNRAS.435.1376M. DOI: 10.1093/mnras/stt1381.
  77. ↑ Gaidos, E.; Williams, J.P.; Kraus, A. «Origin of Interstellar Object A/2017 U1 in a Nearby Young Stellar Association?». Research Notes of the AAS, 1, 1, 2017, pàg. 13. arXiv: 1711.01300. Bibcode: 2017RNAAS...1...13G. DOI: 10.3847/2515-5172/aa9851.
  78. ↑ Hansen, Brad; Zuckerman, Ben «Ejection of Material—'Jurads'—from Post-main-sequence Planetary Systems». Research Notes of the American Astronomical Society, 1, 1, desembre 2017. arXiv: 1712.07247. Bibcode: 2017RNAAS...1...55H. DOI: 10.3847/2515-5172/aaa3ee.
  79. ↑ Portegies Zwart, S.; Pelupessy, I.; Bedorf, J.; Cai, M.; Torres, S. «The origin of interstellar asteroidal objects like 1I/2017 U1». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters, 479, 1, 09-11-2017, pàg. L17–L22. arXiv: 1711.03558. Bibcode: 2018MNRAS.479L..17P. DOI: 10.1093/mnrasl/sly088.
  80. ↑ Bailer-Jones, Coryn A. L. «Plausible Home Stars of the Interstellar Object Oumuamua Found in Gaia DR2». The Astronomical Journal, 156, 5, 18-10-2018, pàg. 205. arXiv: 1809.09009. Bibcode: 2018AJ....156..205B. DOI: 10.3847/1538-3881/aae3eb.
  81. ↑ «Plausible home stars of the interstellar object Oumuamua found in Gaia DR2». Arxivat de l'original el 23 octubre 2018. [Consulta: 23 octubre 2018].
  82. ↑ Feng, Fabo; Jones, Hugh R. A. «Plausible home stars of the interstellar object Oumuamua found in Gaia DR2». The Astronomical Journal, 156, 5, 2018, pàg. 205. arXiv: 1809.09009. Bibcode: 2018AJ....156..205B. DOI: 10.3847/1538-3881/aae3eb.
  83. ↑ Bartels, Meghan. «Oumuamua Isn't from Our Solar System. Now We May Know Which Star It Came From», 25-09-2018. Arxivat de l'original el 25 setembre 2018. [Consulta: 25 setembre 2018].
  84. ↑ University of California, Santa Cruz «New formation theory explains the mysterious interstellar object 'Oumuamua – A new scenario based on computer simulations accounts for all of the observed characteristics of the first known interstellar object to visit our solar system». EurekAlert!, 13-04-2020 [Consulta: 13 abril 2020].
  85. ↑ Zhang, Yun; Lin, Douglas N. C. «Tidal fragmentation as the origin of 1I/2017 U1 (Oumuamua)». Nature Astronomy, 254, 9, 13-04-2020, pàg. 852–860. Arxivat de l'original el 14 abril 2020. arXiv: 2004.07218. Bibcode: 2020NatAs...4..852Z. DOI: 10.1038/s41550-020-1065-8 [Consulta: 13 abril 2020].
  86. ↑ Ćuk, Matija «1I/Oumuamua as a Tidal Disruption Fragment From a Binary Star System». The Astrophysical Journal, 852, 1, 2018, pàg. L15. arXiv: 1712.01823. Bibcode: 2018ApJ...852L..15C. DOI: 10.3847/2041-8213/aaa3db.
  87. ↑ Mashchenko, S. «Modeling the light curve of 'Oumuamua: evidence for torque and disc-like shape». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 489, 3, 2019, pàg. 3003–3021. arXiv: 1906.03696. Bibcode: 2019MNRAS.489.3003M. DOI: 10.1093/mnras/stz2380.
  88. ↑ Seligman, D.; Laughlin, G. «Evidence that 1I/2017 U1 ('Oumuamua) was composed of molecular hydrogen ice». The Astrophysical Journal, 896, 1, 2020, pàg. L8. arXiv: 2005.12932. Bibcode: 2020ApJ...896L...8S. DOI: 10.3847/2041-8213/ab963f.
  89. ↑ Hoang, T.; Loeb, Abraham «Destruction of molecular hydrogen ice and Implications for 1I/2017 U1 ('Oumuamua)». The Astrophysical Journal, 899, 2, 2020, pàg. L23. arXiv: 2006.08088. Bibcode: 2020ApJ...899L..23H. DOI: 10.3847/2041-8213/abab0c.
  90. ↑ «MPEC 2017-U181: COMET C/2017 U1 (PANSTARRS)». International Astronomical Union, 25-10-2017. Arxivat de l'original el 25 octubre 2017. [Consulta: 25 octubre 2017]. (CK17U010)
  91. ↑ «MPEC 2017-U183: A/2017 U1». International Astronomical Union, 25-10-2017. Arxivat de l'original el 26 octubre 2017. [Consulta: 25 octubre 2017]. (AK17U010)
  92. ↑ 92,0 92,1 92,2 92,3 Jewitt, D.; Luu, J.; Rajagopal, J.; Kotulla, R.; Ridgway, S.; Liu, W.; Augusteijn, T. «Interstellar Interloper 1I/2017 U1: Observations from the NOT and WIYN Telescopes». The Astrophysical Journal Letters, 850, 2, 30-11-2017, pàg. L36. arXiv: 1711.05687. Bibcode: 2017ApJ...850L..36J. DOI: 10.3847/2041-8213/aa9b2f.
  93. ↑ Witze, Alexandra «Mysterious interstellar visitor is a comet – not an asteroid – Quirks in ʻOumuamua's path through the Solar System helped researchers solve a case of mistaken identity». Nature, 27-06-2018. Arxivat de l'original el 27 juny 2018. DOI: 10.1038/d41586-018-05552-9 [Consulta: 27 juny 2018].
  94. ↑ «ESO's VLT Sees ʻOumuamua Getting a Boost – New results indicate interstellar nomad ʻOumuamua is a comet» (en anglès britànic), 27-06-2018. Arxivat de l'original el 3 juliol 2018. [Consulta: 28 juny 2018]. «Such outgassing is a behaviour typical for comets and contradicts the previous classification of ʻOumuamua as an interstellar asteroid. “We think this is a tiny, weird comet,” commented Marco Micheli. “We can see in the data that its boost is getting smaller the farther away it travels from the Sun, which is typical for comets.”»
  95. ↑ Skibba, Ramin. «Interstellar Visitor Found to Be Unlike a Comet or an Asteroid». Quanta Magazine, 10-10-2018. Arxivat de l'original el 27 abril 2020. [Consulta: 10 octubre 2018].
  96. ↑ Fitzsimmons, Alan [@FitzsimmonsAlan]. «Spectrum of A/2017 U1 obtained on Wednesday night with the @INGLaPalma 4.2m WHT. Colour is red like Kuiper Belt Objects, featureless.» (en anglès britànic), 27-10-2017.
  97. ↑ 97,0 97,1 97,2 97,3 Fitzsimmons, A.; Snodgrass, C.; Rozitis, B.; Yang, B.; Hyland, M.; Seccull, T.; Bannister, M. T.; Fraser, W. C.; Jedicke, R. «Spectroscopy and thermal modelling of the first interstellar object 1I/2017 U1 ʻOumuamua». Nature Astronomy, 2, 2, 18-12-2017, pàg. 133. Arxivat de l'original el 17 octubre 2019. arXiv: 1712.06552. Bibcode: 2018NatAs...2..133F. DOI: 10.1038/s41550-017-0361-4 [Consulta: 25 setembre 2018]. «The discovery epoch photometry implies a highly elongated body with radii of ~200×20 m when a comet-like geometric albedo of 0.04 is assumed. Here we report spectroscopic characterisation of ʻOumuamua, finding it to be variable with time but similar to organically rich surfaces found in the outer Solar System. The observable ISO population is expected to be dominated by comet-like bodies in agreement with our spectra, yet the reported inactivity implies a lack of surface ice. We show this is consistent with predictions of an insulating mantle produced by long-term cosmic ray exposure. An internal icy composition cannot therefore be ruled out by the lack of activity, even though ʻOumuamua passed within 0.25 au of the Sun.»
  98. ↑ 98,0 98,1 98,2 Fraser, W. C.; Pravec, P.; Fitzsimmons, A.; Lacerda, P.; Bannister, M. T.; Snodgrass, C.; Smolić, I. «The tumbling rotational state of 1I/ʻOumuamua». Nature Astronomy, 2, 5, 09-02-2018, pàg. 383–386. Arxivat de l'original el 3 setembre 2018. arXiv: 1711.11530. Bibcode: 2018NatAs...2..383F. DOI: 10.1038/s41550-018-0398-z [Consulta: 3 setembre 2018].
  99. ↑ Tumbling motion of 1I/ʻOumuamua reveals body's violent past. 
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 Bannister, M.T.; Schwamb, M.E. «Col-OSSOS: Colors of the Interstellar Planetesimal 1I/2017 U1 in Context with the Solar System». The Astrophysical Journal, 851, 2, 2017, pàg. L38. arXiv: 1711.06214. Bibcode: 2017ApJ...851L..38B. DOI: 10.3847/2041-8213/aaa07c. «As its albedo is unknown, we do not describe 1I/ʻOumuamua as consistent with Tholen (1984) P type.»
  101. ↑ 101,0 101,1 101,2 Bolin, B.T.; Weaver, H.A.; Fernandez, Y.R.; Lisse, C.M.; Huppenkothen, D.; Jones, R.L.; Juric, M.; Moeyens, J.; Schambeau, C.A. «APO Time Resolved Color Photometry of Highly-Elongated Interstellar Object 1I/ʻOumuamua». The Astrophysical Journal, 852, 1, 2017, pàg. L2. arXiv: 1711.04927. Bibcode: 2018ApJ...852L...2B. DOI: 10.3847/2041-8213/aaa0c9.
  102. ↑ Meech, Karen. «Light curve of interstellar asteroid ʻOumuamua». European Southern Observatory, 20-11-2017. Arxivat de l'original el 19 desembre 2019. [Consulta: 21 novembre 2017].
  103. ↑ Amos, Jonathan «ʻOumuamua: 'space cigar's' tumble hints at violent past». BBC News, 11-02-2018 [Consulta: 21 juliol 2018].
  104. ↑ Belton, M. J. S. «The Excited Spin State of 1I/2017 U1 'Oumuamua». The Astrophysical Journal, 856, 2, 10-04-2018, pàg. L21. arXiv: 1804.03471. Bibcode: 2018ApJ...856L..21B. DOI: 10.3847/2041-8213/aab370. «We find that ʻOumuamua is 'cigar-shaped', if close to its lowest rotational energy, and an extremely oblate spheroid if close to its highest energy state for its total angular momentum.»
  105. ↑ Thomas, C. A.; Trilling, D. E.; Emery, J. P.; Mueller, M.; Hora, J. L.; Benner, L. A. M.; Bhattacharya, B.; Bottke, W. F.; Chesley, S. «ExploreNEOs. V. Average Albedo by Taxonomic Complex in the Near-Earth Asteroid Population». The Astronomical Journal, 142, 3, 01-09-2011, pàg. 85. Bibcode: 2011AJ....142...85T. DOI: 10.1088/0004-6256/142/3/85. ISSN: 0004-6256.
  106. ↑ Watzke, Megan. «Spitzer Observations of Interstellar Object ʻOumuamua». SciTechDaily.com, 20-10-2018. Arxivat de l'original el 16 octubre 2019. [Consulta: 20 octubre 2018].
  107. ↑ «'Oumuamua». Smithsonian Astrophysical Observatory, 19-10-2018. Arxivat de l'original el 1 febrer 2021. [Consulta: 24 octubre 2019].
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 National Optical Astronomy Observatory (15 November 2017). "A Familiar-Looking Messenger from Another Solar System". Nota de premsa. Arxivat 16 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 Rincon, Paul «Bizarre shape of interstellar asteroid». BBC News, 20-11-2017 [Consulta: 20 novembre 2017].
  110. ↑ «Solar System's First Interstellar Visitor Dazzles Scientists», 20-11-2017. Arxivat de l'original el 10 març 2020. [Consulta: 20 desembre 2017].
  111. ↑ 111,0 111,1 Ian Sample «Astronomers to check interstellar body for signs of alien technology». The Guardian, 11-12-2017 [Consulta: 12 desembre 2017]. «Green Bank telescope in West Virginia will listen for radio signals from ʻOumuamua, an object from another solar system ... "Most likely it is of natural origin, but because it is so peculiar, we would like to check if it has any sign of artificial origin, such as radio emissions," said Avi Loeb, professor of astronomy at Harvard University and an adviser to the Breakthrough Listen project. "If we do detect a signal that appears artificial in origin, we'll know immediately." ... While many astronomers believe the object is an interstellar asteroid, its elongated shape is unlike anything seen in the asteroid belt in our own solar system. Early observations of ʻOumuamua show that it is about 400m long but only one tenth as wide. "It's curious that the first object we see from outside the solar system looks like that," said Loeb.»
  112. ↑ Mashchenko, Sergey «Modeling the light curve of 'Oumuamua: evidence for torque and disc-like shape». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 489, 3, novembre 2019, pàg. 3003–3021. arXiv: 1906.03696. Bibcode: 2019MNRAS.489.3003M. DOI: 10.1093/mnras/stz2380.
  113. ↑ de la Fuente Marcos, C.; de la Fuente Marcos, R. «Constraining the orientation of the spin axes of extrasolar minor bodies 1I/2017 U1 ('Oumuamua) and 2I/Borisov». Astronomy and Astrophysics, 643, 01-11-2020, pàg. A18 (17 pp). Arxivat de l'original el 1 febrer 2021. arXiv: 2009.08423. Bibcode: 2020A&A...643A..18D. DOI: 10.1051/0004-6361/202037447 [Consulta: 27 octubre 2020].
  114. ↑ Voosen, Paul (20 November 2017). «Updated: For the first time, astronomers are tracking a distant visitor streaking through our solar system». Science. doi:10.1126/science.aar3433. Arxivat de l'original el 21 November 2017. 
  115. ↑ O'Neill, Ian. «Wow! 1st Interstellar Asteroid Is a Spinning Space Cigar», 20-11-2017. Arxivat de l'original el 25 abril 2020. [Consulta: 30 novembre 2017].
  116. ↑ 116,0 116,1 Williams, Matt. «That Interstellar Asteroid is probably pretty strange looking». Universe Today, 20-11-2017. Arxivat de l'original el 22 desembre 2017. [Consulta: 20 desembre 2017]. «Its dark and reddened surface is also an indication of tholins, which are the result of organic molecules (like methane) being irradiated by cosmic rays for millions of years.»
  117. ↑ Williams, Matt. «Project Lyra, a mission to chase down that interstellar asteroid». Universe Today, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 30 desembre 2017. [Consulta: 20 desembre 2017]. «It was also determined to be rocky and metal rich, and to contain traces of tholins – organic molecules that have been irradiated by UV radiation.» Also here [1] Arxivat 22 December 2017 a Wayback Machine. at Phys.org
  118. ↑ Anderson, Paul Scott «Was 'Oumuamua a cosmic dust bunny?». Earth & Sky, 26-11-2019 [Consulta: 27 novembre 2019].
  119. ↑ Flekkøy, Eirik G. [et al]. «The Interstellar Object 'Oumuamua as a Fractal Dust Aggregate». The Astrophysical Journal Letters, 885, 11-11-2019, pàg. L41. Arxivat de l'original el 1 febrer 2021. arXiv: 1910.07135. Bibcode: 2019ApJ...885L..41F. DOI: 10.3847/2041-8213/ab4f78 [Consulta: 30 novembre 2019].
  120. ↑ Tomaswick, Andy «Okay, New Idea. Oumuamua is an Interstellar 'Dust Bunny'». Universe Today, 08-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  121. ↑ Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics and Korea Astronomy and Space Science Institute «Scientists determine 'Oumuamua isn't made from molecular hydrogen ice after all». Phys.org, 17-08-2020 [Consulta: 17 agost 2020].
  122. ↑ Hoang, Thiem; Loeb, Abraham «Destruction of Molecular Hydrogen Ice and Implications for 1I/2017 U1 ('Oumuamua)». The Astrophysical Journal Letters, 899, 17-08-2020, pàg. L23. arXiv: 2006.08088. Bibcode: 2020ApJ...899L..23H. DOI: 10.3847/2041-8213/abab0c.
  123. ↑ Billings, Lee (11 December 2017). «Alien Probe or Galactic Driftwood? SETI Tunes In to ʻOumuamua». Scientific American. Arxivat de l'original el 14 December 2017. «So far limited observations of ʻOumuamua, using facilities such as the SETI Institute's Allen Telescope Array, have turned up nothing.» 
  124. ↑ «Breakthrough Listen Releases Initial Results and Data from Observations of ʻOumuamua». Breakthrough Listen, 13-12-2017. Arxivat de l'original el 15 desembre 2017. [Consulta: 15 desembre 2017]. «No evidence of artificial signals emanating from the object so far detected by the Green Bank Telescope, but monitoring and analysis continue. Initial data are available for public inspection in the Breakthrough Listen archive»
  125. ↑ Ian Sample «Is ʻOumuamua an alien spacecraft? Initial scans show no signs of technology». The Guardian, 15-12-2017 [Consulta: 15 desembre 2017].
  126. ↑ Siegel, Ethan. «New Theory Perfectly Explains 'Oumuamua Naturally: It's A Nitrogen Iceberg» (en anglès), 10-02-2021. Arxivat de l'original el 13 febrer 2021. [Consulta: 13 febrer 2021].
  127. ↑ Staff «Scientists determine the origin of extra-solar object 'Oumuamua». Phys.org, 17-03-2021 [Consulta: 17 març 2021].
  128. ↑ «Was the Interstellar Object 'Oumuamua a Nitrogen Iceberg?».
  129. ↑ 129,0 129,1 Siraj, Amir; Loeb, Abraham «The mass budget necessary to explain 'Oumuamua as a nitrogen iceberg». New Astronomy, 92, abril 2022. arXiv: 2103.14032. Bibcode: 2022NewA...9201730S. DOI: 10.1016/j.newast.2021.101730.
  130. ↑ Hickok, Kimberly «Interstellar visitor 'Oumuamua wasn't a nitrogen iceberg, Harvard astrophysicists say - The bizarre interloper called 'Oumuamua continues to defy explanation.». Live Science, 15-11-2021 [Consulta: 15 novembre 2021].
  131. ↑ Seligman, Darryl; Laughlin, Gregory «Evidence that 1I/2017 U1 ('Oumuamua) was Composed of Molecular Hydrogen Ice». The Astrophysical Journal, 896, 1, 26-05-2020, pàg. L8. arXiv: 2005.12932. Bibcode: 2020ApJ...896L...8S. DOI: 10.3847/2041-8213/ab963f.
  132. ↑ Overbye, Dennis «Oumuamua: Neither Comet nor Asteroid, but a Cosmic Iceberg – A new study suggests the interloper may have arisen in an interstellar cloud, where stars are sometimes born». The New York Times, 15-06-2020 [Consulta: 16 juny 2020].
  133. ↑ Perets, Hagai B.; Biham, Ofer; Manico, Giulio; Pirronello, Valerio; Roser, Joe; Swords, Sol; Vidali, Gianfranco «Molecular Hydrogen Formation on Ice Under Interstellar Conditions». The Astrophysical Journal, 627, 2, 29-03-2005, pàg. 850–860. Arxivat de l'original el 6 juny 2020. arXiv: astro-ph/0412202. Bibcode: 2005ApJ...627..850P. DOI: 10.1086/430435.
  134. ↑ «About Comets». lpi.usra.edu. Arxivat de l'original el 16 novembre 2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  135. ↑ Hoang, Thiem; Loeb, Abraham «Destruction of molecular hydrogen ice and Implications for 'Oumuamua». The Astrophysical Journal Letters, 899, 2, 2020. arXiv: 2006.08088. Bibcode: 2020ApJ...899L..23H. DOI: 10.3847/2041-8213/abab0c.
  136. ↑ 136,0 136,1 Letzer, Ran «Interstellar visitor 'Oumuamua could still be alien technology, new study hints – Aliens? Or a chunk of solid hydrogen? Which idea makes less sense?». Live Science, 19-08-2020 [Consulta: 6 gener 2021].
  137. ↑ Bergner, Jennifer B.; Seligman, Darryl Z. «Acceleration of 1I/'Oumuamua from radiolytically produced H2 in H2O ice». Nature, 615, 7953, 2023, p. 610–613. DOI: 10.1038/s41586-022-05687-w.
  138. ↑ 138,0 138,1 «Project Lyra – A Mission to ʻOumuamua». Initiative for Interstellar Studies. Arxivat de l'original el 3 desembre 2017. [Consulta: 3 desembre 2017].
  139. ↑ Hein, Andreas M.; Perakis, Nikolaos; Eubanks, T. Marshall; Hibberd, Adam; Crowl, Adam; Hayward, Kieran; Kennedy III, Robert G.; Osborne, Richard «Project Lyra: Sending a spacecraft to 1I/'Oumuamua (former A/2017 U1), the interstellar asteroid». Acta Astronautica, 161, 07-01-2019, pàg. 552. arXiv: 1711.03155. Bibcode: 2019AcAau.161..552H. DOI: 10.1016/j.actaastro.2018.12.042.
  140. ↑ Hibberd, Adam; Hein, Andreas M.; Eubanks, T. Marshall «Project Lyra: Catching 1I/'Oumuamua – Mission Opportunities After 2024». Acta Astronautica, 170, 2020, pàg. 136–144. arXiv: 1902.04935. Bibcode: 2020AcAau.170..136H. DOI: 10.1016/j.actaastro.2020.01.018.
  141. ↑ Klaus, K. (2015). "The Space Launch System and Missions to the Outer Solar System" a 46th Lunar and Planetary Science Conference. 16–20 March 2015. The Woodlands, Texas..  
  142. ↑ (2014) "Enabling interstellar probe with the Space Launch System (SLS)" a 65th International Astronautical Congress. 29 September-3 October 2014. Toronto, Canada..  
  143. ↑ «Space Launch System: Mission Booklet». Boeing, 2013. Arxivat de l'original el 5 juny 2019. [Consulta: 5 juny 2019].
  144. ↑ ; Strange, Nathan; Cesarone, Robert; Alkalai, Leon«An Architectural Framework for the design of missions to explore the ISM». NASA/Jet Propulsion Laboratory, 2014. Arxivat de l'original el 1 setembre 2020. [Consulta: 25 octubre 2019].
  145. ↑ Seligman, Darryl; Laughlin, Gregory «The Feasibility and Benefits of in situ Exploration of ʻOumuamua-like Objects». The Astronomical Journal, 155, 5, 12-04-2018, pàg. 217. arXiv: 1803.07022. Bibcode: 2018AJ....155..217S. DOI: 10.3847/1538-3881/aabd37.
  146. ↑ Carmeli, Oded «If True, This Could Be One of the Greatest Discoveries in Human History» (en anglès). Haaretz, 14-01-2019 [Consulta: 14 gener 2019].
  147. ↑ Selik, Avi «Alien ship may be among us, Harvard astronomer insists, despite grumbling and criticism from peers». ChicagoTribune, 04-02-2019 [Consulta: 5 febrer 2019].
  148. ↑ Loeb, Abraham. «How to Search for Dead Cosmic Civilizations». Scientific American, 26-09-2018. Arxivat de l'original el 27 abril 2020. [Consulta: 26 setembre 2018].
  149. ↑ Sheridan, Kerry. «Scientists push back against Harvard 'alien spacecraft' theory», 07-11-2018. Arxivat de l'original el 23 gener 2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
  150. ↑ Boyle, Alan. «'Oumuamua, oh my! Was interstellar object actually an alien solar sail? Not so fast», 06-11-2018. Arxivat de l'original el 8 novembre 2018. [Consulta: 8 novembre 2018].
  151. ↑ Schadwinkel, Alina «Glaubt dieser Harvard-Professor selbst, was er sagt?» (en alemany). Zeit Online, 08-11-2018 [Consulta: 8 novembre 2018].
  152. ↑ «Cigar-shaped interstellar object may have been an alien probe, Harvard paper claims». CNN. WPSD Local 6, 06-11-2018 [Consulta: 25 octubre 2019].
  153. ↑ Loeb, Abraham. «6 Strange Facts about the Interstellar Visitor 'Oumuamua». Scientific American, 20-11-2018. Arxivat de l'original el 20 novembre 2018. [Consulta: 20 novembre 2018].
  154. ↑ Chotiner, Isaac (16 January 2019). «Have Aliens Found Us? A Harvard Astronomer on the Mysterious Interstellar Object 'Oumuamua». The New Yorker. Arxivat de l'original el 16 January 2019. 
  155. ↑ Katz, J. I.. 'Oumuamua is not Artificial. 
  156. ↑ Pultarova, Tereza «Confirmed! A 2014 meteor is Earth's 1st known interstellar visitor - Interstellar space rocks might be falling to Earth every 10 years.». Space.com, 03-11-2022 [Consulta: 4 novembre 2022].
  157. ↑ Ferreira, Becky «Secret Government Info Confirms First Known Interstellar Object on Earth, Scientists Say - A small meteor that hit Earth in 2014 was from another star system, and may have left interstellar debris on the seafloor.». Vice News, 07-04-2022 [Consulta: 9 abril 2022].
  158. ↑ Wenz, John «"It Opens A New Frontier Where You're Using The Earth As A Fishing Net For These Objects." - Harvard Astronomer Believes An Interstellar Meteor (or Craft) Hit Earth In 2014». Inverse, 11-04-2022 [Consulta: 11 abril 2022].
  159. ↑ Discovery of a Meteor of Interstellar Origin. 
  160. ↑ ; Fox, Karen; Talbert, Tricia «U.S. Space Force Releases Decades of Bolide Data to NASA for Planetary Defense Studies». NASA, 08-04-2022 [Consulta: 11 abril 2022].
  161. ↑ Loeb, Avi «The discovery of a second interstellar meteor». TheDebrief.org, 23-09-2022 [Consulta: 24 setembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1I/ʻOumuamua&oldid=33141883»