1I/ʻOumuamua

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'asteroide1I/ʻOumuamua   
C2017U1still.gif
Òrbita d'1I/ʻOumuamua, el primer objecte interestel·lar provinent de fora el sistema solar.
Descobriment
Descobridor Pan-STARRS-1 Tradueix
Data de descobriment 19 Octubre 2017
Lloc de descobriment Pan-STARRS, Haleakala i illes Hawaii
Classificació objecte interestel·lar[1]
asteroide hiperbòlic [2]
Elements orbitals
Època 2017-Oct-30 (JD 2458056.5)
Excentricitat (e) 1.1971
Semieix major (a) −1.2805 UA[n 1]
Periheli (q) 0.25528 AU
Afeli (Q) n/a
Velocitat orbital mitjana 26,32 km/s (velocitat interstel·lar)[3]
Inclinació (i) 122.60°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
24.599°
Argument periheli (ω) 241.69°
Anomalia mitjana (M) 34.353°
Característiques físiques
Dimensions 160 m (est. at 0.10)[4][5]
Període de rotació ≥3 h[6]
Magnitud absoluta 22.08[2]
Albedo <0.15 (spectral est.)
Més informació
Identificador JPL 3788040
Modifica les dades a Wikidata

1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar. Fou descobert en una òrbita altament hiperbòlica per l'astrònom Robert Weryk el 19 d'octubre de 2017 amb observacions fetes pel telescopi Pan-STARRS[7] quan l'objecte es trobava a 0.2 AU (30.000.000 km) de la Terra. Primer es va pensar que era un cometa, però es va classificar com a asteroide una setmana després. És el primer objecte d'una nova classe anomenada asteroide hiperbòlic.[8]

Basat en les observacions de 27 dies, la seva excentricitat es va calcular en 1.20, la més alta mai observada en el sistema solar.[8][9] L'anterior rècord el tenia  el cometa C/1980 E1 amb una excentricitat de 1.057[10][11] L'alta excentricitat de ʻOumuamua indica que no ha estat mai gravitacionalment lligat al sistema solar i a seva alta velocitat indica que prové del medi interestel·lar. Té una inclinació de 123º respecte l'eclíptica i i una velocitat interestel·lar de 26.32 km/s amb un màxi al periheli de 87.71 km/s.[9]

Nomenclatura[modifica]

Al ser el primer objecte d'una classe nova, la Unió Astronòmica Internacional el va designar amb una nova nomenclatura "I", per objectes interestel·lars, sent així, l'objecte 1I.[12]

El nom ʻOumuamua es va triar per l'equip del telescopi Pan-STARSS. Prové del hawaià que significa '‘el que arriba de lluny".[12] El primer caràcter no és un apòstrof si no el caràcter hawaià ʻOkina.

Observacions[modifica]

És el primer exemple d'un objecte interestel·lar, que sembla provenir de l'estrella Vega, a la constel·lació de la Lira, amb una velocitat hiperbòlica de 26 km/s respecte el Sol.[13][14] La seva direcció es proper al àpex del Sol, la direcció més probable per trobar-se objectes de fora del sistema solar. No se sap quan de temps porta l'objecte voltant pel disc galàctic, però es creu que el sistema solar ha estat el primer en creuar-lo des de que va ser ejectat del seu sistema solar de naixement, probablement fa milions d'anys.[15]

Velocitat a 200 UA del Sol[n 2]
Objecte Any Velocitat

km/s

# d'observacions

i dies[n 3]

C/1947 F1 (Rondanina-Bester) 1671 1.84 15 en 37 dies
90377 Sedna 1746 2.66 196 en 9240 dies
C/1980 E1 (Bowell) 1765 2.98 179 en 2514 dies
C/1997 P2 (Spacewatch) 1779 2.99 94 en 49 dies
C/2010 X1 (Elenin) 1798 2.96 2222 en 235 dies
C/2012 S1 (ISON) 1801 2.99 6514 en 784 dies
C/2008 J4 (McNaught) 1855 4.88 22 en 15 dies[n 4]
1I/ʻOumuamua 1982 26.5 102 en 27 dies

El 26 d'octubre de 2017 es van trobar dues predescobertes (predescobriment) dels dies 14 i 17 d'octubre. Les observacions fetes durant dues setmanes van mostra la gran excentricitat de l'òrbita hiperbòlica.

Assumint que és una roca amb un albedo del 10%, es calcula que te un diàmetre d'uns 160 metres.[13] L'espectre obtingut pel telescopi William Herschel el dia 25 d'octubre mostra un color vermell i s'assembla força a l'espectre dels objectes del cinturó de Kuiper.[16] En canvi, l'espectre obtingut pel telescopi Hale va mostrar un color menys vermell i més similar als nuclis cometaris o als trojans.[15]

Extrapolant l'òrbita passada, s'ha calculat que va passar pel periheli el 9 de setembre de 2017 i va passar a 0.1616 UA (24,180,000 km) de la Terra al 14 d'octubre del mateix any. La magnitud aparent a finals d'octubre és de 23.[17]

S'ha calculat que fa uns 100 anys, l'objecte estava a uns 561 UA (84 mil milions de km) i viatjava a 26 km/s respece el Sol. Va seguir accelerant fins a arribar als 87.7 km/s al periheli. Quan es va descobrir ja s'havia frenat fins als 46 km/s i continuarà desaccelerant fins tornar als 26 km/s respecte al Sol.[9] La velocitat interestel·lar és d'aproximadament de 5 km/s respecte d'altres estrelles veïnes del Sol, que reforça el seu origen interestel·lar.[18] L'objecte s'allunya del Sol amb un angle de 2×acos (1/excentricitat) o 66º des de la direcció d'on va venir. Sortirà del sistema solar amb ascensió recta 23h51m  i declinació +24º a la constel·lació de Pegàs.[9]

Trajectòria de 1I/ʻOumuamua
Velocitat d'1I/ʻOumuamua respecte al Sol
Distància Any Velocitat

km/s

2300 AU 1605 26.33
1000 AU 1839 26.35
100 AU 2000 26.66
10 AU 2016 29.50
1 AU 2017 49.67
Periheli 2017 87.7[3]
1 AU 2017 49.67[n 5]
10 AU 2019 29.50
100 AU 2034 26.64
1000 AU 2196 26.35
2300 AU 2430 26.32

Natura de l'asteroide[modifica]

El 25 d'octubre del 2017, amb imatges obtingudes pel Very Large Telescope (VLT) no es va detectar cap coma. Arran d'això, es va re-anomenar l'objecte com a A/2017 U1, sent el primer cometa re-anomenat com a asteroide.[19]

L'absència de cua indica que es deu haver format en la Línia de congelament del sistema estel·lar d'origen o ha estat a la regió interna prou temps per que tot el gel sublimés, com passa amb els asteroides damocloides. Les anàlisis de l'espectre semblen indicar que aquesta última hipòtesi és la més probable.[20][21]

Possible missió espacial[modifica]

L'organització "Initiative for Interstellar Studies" (i4is) ha estudiat la possibilitat d'enviar una sonda a estudiar l'objecte ʻOumuamua usant un sobrevol a Júpiter i al Sol.[22] També s'ha proposat l'ús de veles solars, làsers o elèctriques i es va concloure que tot i que complex, és factible una missió d'aquesta mena amb la tecnologia actual.

Notes[modifica]

  1. Objectes amb òrbites hiperbòliques tenen un semieix major negatiu, donant-los una energia orbital positiva.
  2. Resultats generats per JPL Horizons usant les opcions "22. Speed wrt Sun".
  3. Òrbites calculades amb poques observacions poden ser poc fiables. Pocs dies d'observació poden resultar en càlculs poc concloents.
  4. Altres càlculs mostren C/2008 J4 entrant al sistema solar a 3.5 ± 1.3 km/s. JPL #10 mostra que al 1855-Mar-24 C/2008 J4 es movia a 4.88 ± 1.8 km/s.
  5. La velocitat d'escapament solar des de l'òrbita de la Terra (1 AU del Sol) és 42.1 km/s. Per comparació, el cometa 1P/Halley es mou a 41.5 km/s quan es troba a 1 UA del Sol, seguint la fórmula v = 42.1219 , on r és la distància al Sol, i a is el semi-eix major. L'asteroide proper a la Terra 2062 Aten només es mou a 29 km/s quan està a 1 UA del Sol perquè te un semi-eix molt més gran.

Referències[modifica]

  1. «MPEC 2017-V17 : NEW DESIGNATION SCHEME FOR INTERSTELLAR OBJECTS». International Astronomical Union, 06-11-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «JPL Small-Body Database Browser: ʻOumuamua (A/2017 U1)». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 9 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «Pseudo-MPEC for A/2017 U1 (Fact File)». Bill Gray of Project Pluto, 26-10-2017. [Consulta: 26 octubre 2017]. (Orbital elements)
  4. Kelly Beatty. «Astronomers Spot First-Known Interstellar Comet». Sky & Telescope. [Consulta: 25 octubre 2017].
  5. «Asteroid Size Estimator». CNEOS – NASA/JPL. [Consulta: 9 novembre 2017].
  6. Knight, Matthew «The rotation period and shape of the hyperbolic asteroid A/2017 U1 from its lightcurve». Submitted to ApJL, 2017, pàg. 5. arXiv: 1711.01402.
  7. Greicius, Tony «Small Asteroid or Comet 'Visits' from Beyond the Solar System» (en en). NASA, 26-10-2017.
  8. 8,0 8,1 Chamberlin, Alan. «JPL Small-Body Database Browser» (en en). [Consulta: 15 novembre 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Pseudo-MPEC for A/2017 U1». [Consulta: 15 novembre 2017].
  10. Chamberlin, Alan. «JPL Small-Body Database Search Engine» (en en). [Consulta: 15 novembre 2017].
  11. Marcos, Carlos de la Fuente; Marcos, Raúl de la Fuente «Pole, Pericenter, and Nodes of the Interstellar Minor Body A/2017 U1» (en en). Research Notes of the AAS, 1, 1, 2017, pàg. 5. DOI: 10.3847/2515-5172/aa96b4. ISSN: 2515-5172.
  12. 12,0 12,1 «MPEC 2017-V17 : NEW DESIGNATION SCHEME FOR INTERSTELLAR OBJECTS». [Consulta: 15 novembre 2017].
  13. 13,0 13,1 «Astronomers Spot First-Known Interstellar "Comet" - Sky & Telescope» (en en-us). Sky & Telescope, 25-10-2017.
  14. Seidel, Jamie «'Alien' object excites astronomers. Is it a 'visitor' from nearby star?» (en en-nz). NZ Herald, 25-10-2017. ISSN: 1170-0777.
  15. 15,0 15,1 Ye, Quan-Zhi; Zhang, Qicheng; Kelley, Michael S. P.; Brown, Peter G. «1I/2017 U1 (`Oumuamua) is Hot: Imaging, Spectroscopy and Search of Meteor Activity». arXiv:1711.02320 [astro-ph], 07-11-2017.
  16. Fitzsimmons, Alan. «Spectrum of A/2017 U1 obtained on Wednesday night with the @INGLaPalma 4.2m WHT. Colour is red like Kuiper Belt Objects, featureless.pic.twitter.com/utB1sqdjlV» (en en), 27-10-2017. [Consulta: 15 novembre 2017].
  17. «IAU Minor Planet Center». [Consulta: 15 novembre 2017].
  18. Mamajek, Eric «Kinematics of the Interstellar Vagabond A/2017 U1». arXiv:1710.11364 [astro-ph], 31-10-2017.
  19. «MPEC 2017-U183: A/2017 U1». [Consulta: 15 novembre 2017].
  20. Laughlin, Gregory; Batygin, Konstantin «On the Consequences of the Detection of an Interstellar Asteroid». arXiv:1711.02260 [astro-ph], 06-11-2017.
  21. «A/2017 U1, first interstellar asteroid ever detected!». International Meteor Organization.
  22. Hein, Andreas M.; Perakis, Nikolaos; Long, Kelvin F.; Crowl, Adam; Eubanks, Marshall «Project Lyra: Sending a Spacecraft to 1I/'Oumuamua (former A/2017 U1), the Interstellar Asteroid». arXiv:1711.03155 [physics], 08-11-2017.

Enllaços externs[modifica]