Aina Moll Marquès
Aina Moll Marquès (Ciutadella, 1930) és una filòloga menorquina, és la filla major de Francesc de Borja Moll, amb qui col·laborà en els dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear. El 1953 es llicencià en filologia romànica. Després amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric, i del 1954 al 1961 fou directora de la Biblioteca Raixa.
Membre del Grup Català de Sociolingüística, fou també membre de la primera Comissió de Transferències Estat-Consell General Interinsular de les Balears. Fou directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. El 1995-1996 fou assessora lingüística del govern balear. Des del 1993 és membre numerari de l'IEC. El 8 de maig de 2012 fou declarada doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).[1]
Guardons
- 1988: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- 1997: Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.
- 2012: Doctora honoris causa per la UOC.[1]
Obres
- La nostra llengua (1990)
- Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda (2004).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Aina Moll, doctora honoris causa per la UOC». Vilaweb.cat, 08-05-2012. [Consulta: 8 maig 2012].
.svg)