Aina Moll Marquès
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Aina_Moll.jpg/220px-Aina_Moll.jpg)
Aina Moll Marquès (Ciutadella, 1930) és una filòloga menorquina, és la filla major de Francesc de Borja Moll, amb qui col·laborà en els dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear. El 1953 es llicencià en filologia romànica. Després amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric, i del 1954 al 1961 fou directora de la Biblioteca Raixa.
Membre del Grup Català de Sociolingüística, fou també membre de la primera Comissió de Transferències Estat-Consell General Interinsular de les Balears. Fou directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. El 1995-1996 fou assessora lingüística del govern balear. Des del 1993 és membre numerari de l'IEC. El 8 de maig de 2012 fou declarada doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).[1]
Guardons
- 1988: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- 1997: Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.
- 2012: Doctora honoris causa per la UOC.[1]
Obres
- La nostra llengua (1990)
- Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda (2004).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Aina Moll, doctora honoris causa per la UOC». Vilaweb.cat, 08-05-2012. [Consulta: 8 maig 2012].