Alice Guy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlice Guy
Alice Guy.jpg
Naixement Alice Guy-Blaché
1 de juliol de 1873
Saint-Mandé, Val-de-Marne
Mort 24 de març de 1968(1968-03-24) (als 94 anys)
Mahwah, Nova Jersey
Nacionalitat francesa
Ocupació productora de cinema, actriu, directora de cinema i guionista
Cònjuge Herbert Blaché
Premis

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Alice Guy o Alice Guy-Blaché (Saint-Mandé, 1873 - Mahwah, Nova Jersey, 1968) directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica, ja que fou la primera en rodar aquest gènere.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser la primera persona a dirigir una pel·lícula de ficció.[2] Va ser pionera en l'ús dels efectes especials, la ciència-ficció fílmica, el llenguatge cinematogràfic (plans, il·luminació, attrezzo, muntatge, caracterització...) i fundadora del què més endavant s'ha considerat la professió de productor o productor executiu. Així mateix, va ser la primera persona que va aconseguir guanyar-se la vida amb aquesta professió.

Secretària a la companyia de fabricació d'aparells fotogràfics francesa Gaumont, va suggerir al seu cap, justament l'any següent que els germans Lumière fessin públic el seu cinematògraf, de provar a rodar una pel·lícula sobre una idea pròpia. Aquesta fou La fée aux choux, (1896), la seva primera pel·lícula -i per tant, la primera pel·lícula de la història del cinema-, l'èxit de la qual va fer que, des d'aquell moment, la companyia passés a ser també productora cinematogràfica i 'Alice Guy la directora encarregada de rodar tots els seus films de ficció.

L'any 1902 fou també pionera a l'ús del primer sistema de sincronia entre imatge i so, emprant discs de cera que calia gravar al mateix temps que la càmera rodava. Els films rodats amb aquest primitiu sistema foren anomenats phonoscènes i consistien, principalment, a breus monòlegs còmics, extractes d'operetes i cançons populars. El sistema fou acollit amb molt d'interès a l'Acadèmia de les ciències de París i despertà una certa curiositat pública fins al 1906, però les imperfeccions del sistema el feren inviable a llarg termini.

El 1907 es va casar amb el també director Herbert Blache-Bolton, recordat per haver rodat The Saphead (1920), el primer llargmetratge de Buster Keaton, i poc després marxaren als Estats Units on fundaren la productora cinematogràfica Solax Company. La parella tingué llavors el seu primer fill, fet que aturà momentàniament la carrera d'Alice Guy. Dos anys més tard, va reprendre la seva tasca com a directora on destacà als films de comèdia, deixant en alguns d'ells una empremta que avançaria les troballes més subtils del gènere.

El 1922 la parella es divorcià i, enmig de la crisi, Alice Guy torna a França on mai més no aconseguí suport financer per a tornar a rodar a causa del fet que, després de l'aventura americana, el seu nom ja havia estat oblidat. Després del fracàs tornà als Estats Units on viuria fins a la seva mort.

Va filmar més de 1.000 pel·lícules al llarg de la seva vida, va fundar diverses productores a França i Estats Units i va lluitar per ser reconeguda internacionalment com a directora, actriu i productora. La història del cinema va esborrar la seva contribució i va atribuir les seves pel·lícules al seu marit, a persones anònimes, o directament no van ser mencionades, fet que és un greu error històric i artístic perquè és impossible entendre l'obra de Georges Méliès i d'altres directors del cinema primitiu sense la seva influència. Malgrat la marginació que ha patit per part dels historiadors pel fet de ser dona, en el context de l'época va ser apreciada i admirada pels professionals del sector. El rescat de la seva figura històrica va començar fa quinze anys, per això no es difícil trobar-la apartada en els llibres més antics del cinema, tot i que cada vegada més està sent normalitzada com a fundadora del cinema en els coneixements històrics produïts a partir, sobretot, de 1995-98.

Malgrat els rumors històrics, Guy mai va treballar amb els germans Lumière perquè, tot i tenir-hi una gran amistat i pertànyer al mateix cercle, els germans Lumière no creien que la gravació d'imatges implicaria la construcció d'històries, és a dir, fer pel·lícules. Davant la sorpresa de tothom, Guy va tenir un èxit inimaginable i immediatament nombroses persones van decidir copiar aquesta professió, per exemple: Georges Méliès, Segundo de Chomón o els mateixos germans Lumière, per aquest motiu existeixen diferències temporals entre les primeres pel·lícules de Guy i les primeres pel·lícules de la resta.

El 1953 fou guardonada amb la Legió d'Honor pel govern francès.

Filmografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • La Fée aux choux (1896)
  • Les Dangers de l'alcoolisme (1899)
  • Le Pommier (1902)
  • Sèrie de phonoscènes (1902-1906)
  • Fanfan la Tulipa (1907)
  • Rose of the Circus (1911)

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

La 3a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona va dedicar a Alice Guy la seva secció "Memòria" en la qual es van projectar moltes de les seves pel·lícules.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alice Guy, la olvidada madre del cine». El Periódico, 23-03-2017 [Consulta: 10 maig 2017].
  2. BARCELONA, EL PERIÓDICO / (23 de marzo de 2017). «Alice Guy, la olvidada madre del cine». El Periódico. Consultado el 9 de abril de 2017.
  3. «Memòria:Alice Guy». Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. [Consulta: 3 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alice Guy Modifica l'enllaç a Wikidata