Anna Maria Martínez Sagi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Maria Martínez Sagi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Santpedor (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Costa Blava
Universitat d'Illinois Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptora, sindicalista, poetessa, atleta, activista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFC Barcelona (1934–1936) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme
tennis
esquí Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivallançament de javelina Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaElisabet Mulder i Pierluisi Modifica el valor a Wikidata
GermansArmand Martínez Sagi Modifica el valor a Wikidata
ParentsEmili Sagi i Barba (oncle)
Emili Sagi i Liñán (cosí)
Lluís Sagi i Vela (cosí)
Lluïsa Vela i Lafuente (tia política)
Víctor Sagi i Vallmitjana (cosí segon) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 167240773 Modifica el valor a Wikidata

Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 16 de febrer de 1907[1] - Santpedor, el Bages, 2 de gener de 2000)[2] fou una poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana.[3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer al si d'una família de l'alta burgesia barcelonina, filla de Josep Martínez i Tatxé (Barcelona 1871-1930[5]), industrial tèxtil, i de Consol Sagi i Barba, de Barcelona; era, doncs, neboda d'Emili Sagi i Barba.[6]

Activitat periodística[modifica]

Va ser una de les periodistes més importants de la República, juntament amb Josefina Carabias.[7] Va entrevistar tota mena de personatges, rodamons i prostitutes, i també polítics catalans. Publicà articles al diari La Rambla, i en altres publicacions com Las Noticias, La Noche, El Día Gráfico, Lecturas, i al setmanari madrileny Crónica. El 1928 es va fer càrrec de dirigir la revista Mujeres.[8] I des del diari La Libertad contribuí a divulgar la tasca de dones rellevants de la vida cultural i esportiva catalana. També va escriure per a D'Ací i d'Allà, la revista balear Brisas o la madrilenya Nuevo Mundo[9]

Són especialment interessants els reportatges sobre el sufragi femení, que en la seva època era un tema controvertit, perquè a molts progressistes, incloses algunes feministes, els feia por que les dones acabessin votant allò que els manessin llurs marits o bé el mossèn.[10] També va ser molt destacada la seva labor com a reportera al front d'Aragó durant la Guerra Civil, en la Columna Durruti.[6]

Activitat literària[modifica]

A part de la seva feina com a periodista, també va publicar alguns llibres de poemes, que en el seu moment tingueren un gran èxit, entre els quals Caminos (1929) o Inquietud (1931). El seu estil s'acosta al d'algunes poetes de l'Amèrica Llatina, com ara Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni o Gabriela Mistral, d'una marcada desesperació i angoixa.[11] Se la va arribar a anomenar l'hereva de Rosalía de Castro.[10][8] L'últim poemari serà Laberinto de presencias (León, 1969).[12]

Activisme feminista i polític[modifica]

En la seva faceta feminista, Martínez Sagi adoptà idees que arribaven des de França. Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, amb el qual mirava d'incentivar l'alfabetització de la població femenina.[10] Col·labora amb el Lyceum Club, tot i que no s'hi adscrigué formalment.[9]

L'any 1932 aparegué com a promotora, juntament amb Amanda Llebot, Maria Dolors Bargalló, Maria Dolors Soler, Rosa Maria Arquimbau, Núria Montserrat Oromí, Anna Murià, Teresa Isern i altres, d'un Front Únic Femení Esquerrista, en favor de la nacionalitat catalana i de la sobirania popular.[9][13]

Carrera esportiva[modifica]

Va ser impulsora, creadora i membre molt activa del Club Femení i d'Esports de Barcelona, una entitat pionera de l'esport femení català.[8] Com a esportista, Martínez Sagi va destacar en el llançament de javelina,[6] disciplina en què arribà a obtenir una medalla d'or en el campionat nacional d'atletisme femení, el 1932.[8] També va practicar el tennis, l'atletisme i l'esquí. Va arribar a ser directiva del FC Barcelona el 1934[14][15] esdevenint la primera dona europea a ocupar una posició d'importància en el futbol estatal, una fita que no es repetiria a l'estat espanyol fins més de 70 anys després. Al Barça va mirar de crear una secció femenina, però el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec. Martínez Sagi entenia l'esport com una necessitat per portar les dones cap a la modernitat, compatibilitzant cos i ment.[10] El seu germà Armand Martínez Sagi va arribar a ser futbolista del club, i també el seu cosí Emili Sagi, que hi jugà de davanter.[16][8] Posteriorment va impulsar l'organització de l'Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona.[2][17]

Exili, vida personal i darrers anys[modifica]

Mantingué una relació amb l'escriptora Elisabeth Mulder, però la família aconseguí de separar-les.[6] Acabada la Guerra Civil, se n'anà a França, on va participar en la Resistència. El 1950, instal·lada a Montauron, conegué un enginyer anomenat Claude, amb qui tingué una filla, Patricia, que moriria als vuit anys. A la seva mort, el 1957, emigrà als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Va tornar a Catalunya l'any 1975, un cop mort el dictador Franco, i es recollí en la seva vida privada, a la població de Moià.[10][18][12]

L'any 1999 l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va atorgar el Premi Rosa del Desert, junt amb Rosa Murià, com a reconeixement a la seva trajectòria professional com a periodista.[19][20]

Obra[modifica]

  • Caminos (Barcelona, 1929).
  • Inquietud (Barcelona, 1931).
  • Canciones de la isla (1932-1936).
  • País de la ausencia (1938-1940).
  • Amor perdido (1933-1968).
  • Jalones entre la niebla (1940-1967).
  • Los motivos del mar (1945-1955).
  • Visiones y sortilegios (1945-1960).
  • Laberinto de presencias (Barcelona, 1969).

Tots aquests llibres van ser escrits en castellà; només se li coneix un poema en català: Estiu (Premi Joaquim Cabot, 1932)

Referències[modifica]

  1. ↑ «indice de nacimientos de mujeres 1907 1908...registre núm 1781 jutjat Audiència dia 18 de febrer de 1907» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-02-1907. [Consulta: 9 març 2019].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 «Anna Maria Martínez Sagi». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Anna Maria Martínez Sagi». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  4. ↑ Uribarri, Ricardo «Deportista, escritora y feminista en la Segunda República». CTXT Contexto y acción, núm. 237, 04-09-2019.
  5. ↑ «Funerals». La Veu de Catalunya, 29-01-1930, pàg. 2 [Consulta: 22 maig 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 I. O. «De Prada novela la vida de la escritora y deportista catalana Ana M. Martínez Sagi». El País, 2000.
  7. ↑ Angel Vivas «Juan Manuel de Prada se adentra en una vida novel·lesca». El Mundo, 2000.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Sinca, Genís. «El paradigma Martínez Sagi». Ara, 23-04-2014. [Consulta: 3 juliol 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Díaz-Nosty, Bernardo. Voces de mujeres: periodistas españolas del siglo XX nacidas antes del final de la Guerra Civil (en castellà). Valencina de la Concepción (Sevilla): Renacimiento, 2020, p. 469-470. ISBN 978-84-17950-58-3. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Martínez, Ana Mª». Ciudad de Mujeres, 06-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-15. [Consulta: 8 juny 2008].
  11. ↑ «Juan Manuel de Prada · la recherche d'une poétesse oubliée» (en francès). L'Humanité, 2002. Arxivat de l'original el 2008-06-12 [Consulta: 4 març 2011]. Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.
  12. ↑ 12,0 12,1 Porro Herrera, Maria José. «Ana María Martinez Sagi (1907-2000)» (en castellà). Escritoras españolas en la prensa, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 2022-07-03. [Consulta: 3 juliol 2022].
  13. ↑ «Frente único femenino izquierdista» (en castellà). La Vanguardia, 04-06-1932. [Consulta: 3 juliol 2022].
  14. ↑ Fernández Vidal, Maria «Un documental sobre Anna Maria Martínez Sagi recupera la importància de la lluita feminista en la història del FC Barcelona». 324.cat [Consulta: 10 març 2019].
  15. ↑ «Anna M. Martínez Sagi, la primera dona directiva del Barça», 09-02-2023. [Consulta: 14 març 2023].
  16. ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  17. ↑ Beltrán, Marcel. «Periodista en el frente de guerra, poeta, atleta, feminista: ¿por qué nadie quiso acordarse de Anna Maria Martínez Sagi?» (en castellà). Público, 19-03-2021. [Consulta: 3 juliol 2022].
  18. ↑ Norandi, Elina. Anna Maria Martínez Sagi, la perpètua desterrada. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 
  19. ↑ «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].
  20. ↑ “El amor lésbico (y frustrado) de Ana María Martínez Sagi: pionera, atleta y republicana”. Elespanol, 1-07-19. 

Filmografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Maria_Martínez_Sagi&oldid=33240302»