Antoni Fabra i Ribas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Fabra i Ribas
Mario Antonio Fabra Rivas (Vida Socialista, 1911).jpg
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
8 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Província d'Albacete
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'abril de 1879
Reus
Mort 17 de gener de 1958(1958-01-17) (als 78 anys)
Cambrils
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor i polític
Altres dades
Partit polític PSOE
Modifica dades a Wikidata

Antoni Fabra i Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 6 d'abril de 1879.

Fabra va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona.Després de llicenciar-se, va continuar els estudis entre 1901 i 1903 a La Sorbona. Va ser professor de llengües a Belfast, Edimburg, Glasgow, París i Berlín. Va col·laborar de jove amb La Revista Socialista de Madrid (1903-1905), però signant com a Mario-Antonio (en homenatge al seu pare que era de cal Mario-Antonio de Barberà de la Conca).[1] Va dirigir La Reforma: eco de los dependientes de comercio, (Reus, 1900-1901, 1903-1905), una revista quinzenal que defensava una agrupació d'empleats de comerç fundada per ell als voltants de 1898. El 1905 impulsà la creació de l'Agrupació Socialista de Reus, cap a la qual va aconseguir atreure a Josep Recasens. La relació entre tos dos fou bàsica pel desenvolupament del socialisme català durant el primer terç del segle XX[2] El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurès (L'Humanité). Va assistir al Congrés socialista de Stuttgart com a representant de la Segona Internacional, juntament amb Pablo Iglesias (1907).

El 1908 va tornar a Barcelona i es va acostar a Pablo Iglesias i al PSOE i va publicar llavors el setmanari La Internacional (1908 a 1909). Va intentar crear una federació catalana i balear del socialistes i el 1909 va impulsar les protestes per la Guerra del Marroc que va portar a la Setmana Tràgica.

Després d'això va tornar a França. De 1920 a 1931 va ocupar llocs institucionals de poca rellevància.

A la Segona República va ser escollit diputat per la província d'Albacete a les eleccions generals espanyoles de 1931,[3] i Director General del Ministeri de Treball però el 1931 va anar a Suïssa i altres llocs, per treballar en l’OIT. El 1936 va ser delegat a l'Assemblea de la Societat de Nacions, i Ministre Plenipotenciari de la República a Berna entre 1936 i 1939. El 1942 s’exilià a l’Amèrica Llatina, i es dedicà a l’estudi del cooperativisme. S'establí a Colòmbia on va treballar a la Universitat de Cauca, i més tard fou director de l'Institut d'Estudis Cooperatius de Popayán.

Va tornar a Catalunya el 1950. Al llarg de la seva vida va escriure una dotzena de llibres, la majoria sobre cooperativisme, i unes memòries sobre la Setmana Tràgica. Va morir a Cambrils el 1958.

Referències[modifica]

  1. Andreu Mayayo i Artal, La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la Guerra Civil, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 1986, p. 244. ISBN 84-398-7424-3.
  2. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 523. ISBN 848415243X. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia complementària[modifica]

  • Pere Anguera. Antoni Fabra Ribas. Barcelona: Fundació Roca i Galés, 2005. ISBN 8497911113
  • Campalans, R. i A. Fabra i Ribas (edició a cura de Jesús M. Rodés). Catalanisme i socialisme: el debat de 1923. Barcelona: La Magrana, 1985. ISBN 8474101867