Antoni Fabra i Ribas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Fabra i Ribas
Mario Antonio Fabra Rivas (Vida Socialista, 1911).jpg
Naixement 1879
Reus
Mort 1958 (78/79 anys)
Cambrils
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació escriptor i polític
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Antoni Fabra i Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 1879.

Fabra va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona.Després de llicenciar-se, va continuar els enstudis entre 1901 i 1903 a La Sorbona. Va ser professor de llengües a Belfast, Edimburg, Glasgow, París i Berlin. Va col·laborar de jove amb La Revista Socialista de Madrid (1903-1905), però signant com a Marco Antonio. Va dirigir La Reforma: eco de los dependientes de comercio, (Reus, 1900-1901, 1903-1905), una revista quinzenal que defensava una agrupació d'empleats de comerç fundada per ell als voltants de 1898. El 1905 impulsà la creació de l'Agrupació Socialista de Reus, cap a la qual va aconseguir atreure a Josep Recasens. La relació entre tos dos fou bàsica pel desenvolupament del socialisme català durant el primer terç del segle XX[1] El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurès (L'Humanité). Va assistir al Congrés socialista de Stuttgart com a representant de la Segona Internacional, juntament amb Pablo Iglesias (1907).

El 1908 va tornar a Barcelona i es va acostar a Pablo Iglesias i al PSOE i va publicar llavors el setmanari La Internacional (1908 a 1909). Va intentar crear una federació catalana i balear del socialistes i el 1909 va impulsar les protestes per la Guerra del Marroc que va portar a la Setmana Tràgica.

Després d'això va tornar a França. De 1920 a 1931 va ocupar llocs institucionals de poca rellevància.

A la Segona República va ser diputat i Director General del Ministeri de Treball però el 1931 va anar a Suïssa i altres llocs, per treballar en l’OIT. El 1936 va ser delegat a l'Assemblea de la Societat de Nacions, i Ministre Plenipotenciari de la Repúblia a Berna entre 1936 i 1939. El 1942 s’exilià a l’Amèrica Llatina, i es dedicà a l’estudi del cooperativisme. S'establí a Colòmbia on va treballar a la Universitat de Cauca, i més tard fou director de l'Institut d'Estudis Cooperatius de Popayán.

Va tornar a Catalunya el 1950. Al llarg de la seva vida va escriure una dotzena de llibres, la majoria sobre cooperativisme, i unes memòries sobre la Setmana Tràgica. Va morir a Cambrils el 1958.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 523. ISBN 848415243X. 

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Pere Anguera. Antoni Fabra Ribas. Barcelona: Fundació Roca i Galés, 2005. ISBN 8497911113
  • Campalans, R. i A. Fabra i Ribas (edició a cura de Jesús M. Rodés). Catalanisme i socialisme: el debat de 1923. Barcelona: La Magrana, 1985. ISBN 8474101867