Antoni Fabra i Ribas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Fabra i Ribas
Mario Antonio Fabra Rivas (Vida Socialista, 1911).jpg
modifica
Biografia
Naixement6 abril 1879 modifica
Reus (Baix Camp) modifica
Mort17 gener 1958 modifica (78 anys)
Cambrils (Baix Camp) modifica
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
8 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Albacete
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
8 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Albacete
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, polític i publicista modifica
PartitPSOE
Membre de

Antoni Fabra i Ribas fou un polític socialista nascut a Reus el 6 d'abril de 1879.

Fabra va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona.Després de llicenciar-se, va continuar els estudis entre 1901 i 1903 a La Sorbona. Va ser professor de llengües a Belfast, Edimburg, Glasgow, París i Berlín. Va col·laborar de jove amb La Revista Socialista de Madrid (1903-1905), però signant com a Mario-Antonio (en homenatge al seu pare que era de cal Mario-Antonio de Barberà de la Conca).[1] Va dirigir La Reforma: eco de los dependientes de comercio, (Reus, 1900-1901, 1903-1905), una revista quinzenal que defensava una agrupació d'empleats de comerç fundada per ell als voltants de 1898. El 1905 impulsà la creació de l'Agrupació Socialista de Reus, cap a la qual va aconseguir atreure a Josep Recasens. La relació entre tos dos fou bàsica pel desenvolupament del socialisme català durant el primer terç del segle XX[2] El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurès (L'Humanité). Va assistir al Congrés socialista de Stuttgart com a representant de la Segona Internacional, juntament amb Pablo Iglesias (1907).

El 1908 va tornar a Barcelona i es va acostar a Pablo Iglesias i al PSOE i va publicar llavors el setmanari La Internacional (1908 a 1909). Va intentar crear una federació catalana i balear del socialistes i el 1909 va impulsar les protestes per la Guerra del Marroc que va portar a la Setmana Tràgica.

Després d'això va tornar a França. De 1920 a 1931 va ocupar llocs institucionals de poca rellevància.

A la Segona República va ser elegit diputat per la província d'Albacete a les eleccions generals espanyoles de 1931,[3] i Director General del Ministeri de Treball però el 1931 va anar a Suïssa i altres llocs, per treballar en l’OIT. El 1936 va ser delegat a l'Assemblea de la Societat de Nacions, i Ministre Plenipotenciari de la República a Berna entre 1936 i 1939. El 1942 s’exilià a l’Amèrica Llatina, i es dedicà a l’estudi del cooperativisme. S'establí a Colòmbia on va treballar a la Universitat de Cauca, i més tard fou director de l'Institut d'Estudis Cooperatius de Popayán.

Va tornar a Catalunya el 1950. Al llarg de la seva vida va escriure una dotzena de llibres, la majoria sobre cooperativisme, i unes memòries sobre la Setmana Tràgica. Va morir a Cambrils el 1958.

Referències[modifica]

  1. Andreu Mayayo i Artal, La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la Guerra Civil, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 1986, p. 244. ISBN 84-398-7424-3.
  2. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 523. ISBN 848415243X. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia complementària[modifica]

  • Pere Anguera. Antoni Fabra Ribas. Barcelona: Fundació Roca i Galés, 2005. ISBN 8497911113
  • Campalans, R. i A. Fabra i Ribas (edició a cura de Jesús M. Rodés). Catalanisme i socialisme: el debat de 1923. Barcelona: La Magrana, 1985. ISBN 8474101867