Vés al contingut

Arquebisbat d'Oviedo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat d'Oviedo
Archidioecesis Ovetensis
Imatge
La Catedral d'Oviedo
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 21′ 36″ N, 5° 50′ 42″ O / 43.36°N,5.845°O / 43.36; -5.845
Espanya Espanya
província de Lleó, Cantàbria, Astúries
Parròquies933
Conté la subdivisió
Separat debisbat de Lugo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.028.244 (2019) Modifica el valor a Wikidata (97,33 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície10.565 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Lugo, sud-oest
bisbat de Lleó, sud
bisbat de Santander, est
bisbat de Mondoñedo-Ferrol, oest
bisbat d'Astorga, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació811 (com a diòcesi)
1954 (com arxidiòcesi)
CatedralSan Salvador
Organització política
• arquebisbe metropolità i primatJesús Sanz Montes
Lloc webArchidiócesis de Oviedo
X: archioviedo Modifica el valor a Wikidata


L'Arxidiòcesi d'Oviedo —Arquidiócesis de Oviedo en castellà— és una de les 70 diòcesis d'Espanya. Va ser diòcesi fins que en 1954 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi. És la diòcesi metropolitana de la província eclesiàstica d'Oviedo, que inclou, a més a les diòcesis d'Astorga, Lleó i Santander. El seu arquebisbe és Jesús Sanz Montes i és arquebisbe emèrit Gabino Díaz Merchán.

Província eclesiàstica d'Oviedo
Catedral Advocació Diòcesis
Catedral d'Oviedo San Salvador Arxidiòcesi d'Oviedo
Catedral d'Astorga Santa Maria Diòcesi d'Astorga
Catedral de Lleó Santa Maria Diòcesi de Lleó
Catedral de Santander Assumpció de Maria Diòcesi de Santander

La Santa Seu va atorgar a la diòcesi d'Oviedo la celebració d'un any sant en 2008 en ocasió de complir-se mil dos-cents anys de la Creu de la Victòria i mil cent de la Creu dels Àngels.

Divisió territorial

[modifica]

La diòcesi d'Oviedo està dividida en 5 rectorias: Nord, Sud, Centre, Occident i Orient. Al seu torn aquestes rectories estan dividides en arxiprestats, sumant un total de 14.

Segons dades del 2008, la diòcesi comprèn un total de 934 parròquies.

Recursos humans

[modifica]

Segons dades del 2008, estan incardinats en la diòcesi un total de 449 sacerdots. D'ells, la pràctica totalitat, 399, resideixen en la diòcesi. De la resta, 26 resideixen a l'estranger i 24 en altres diòcesis espanyoles. D'altra banda, 13 sacerdots resideixen en la diòcesi sense estar-hi incardinats.

La majoria dels sacerdots de la diòcesi, 240, té nomenament parroquial, principalment rural. Així mateix gairebé la quarta part d'ells, 114, estan jubilats de fet, la qual cosa fa que l'edat mitjana sigui de 65,3 anys. Finalment, la resta, 45 sacerdots, tenen càrrecs no parroquials.

D'altra banda, en la diòcesi resideixen 135 sacerdots membres d'instituts religiosos, 76 religiosos no sacerdots professos i 879 religioses professes, que pertanyen a 9 comunitats de religioses contemplatives, 103 comunitats de religioses de vida activa i 29 comunitats de religiosos.

L'any 2009 hi havia 9 seminaristes majors i 11 seminaristes menors.

Demografia

[modifica]

L'arxidiòcesi tenia en 2004 una població d'1.075.381 persones de les quals 1.016.235 eren batejats, el 94,5% del total.

Any Població Sacerdots Diaques Religiosos Parròquies
Batejats Totals % Número Seglars Regulars Batejats per sacerdot Homes Dones
1950 1.300.000 1.300.040 100,0 893 718 175 1.455 175 825 1.150
1969 ? 1.030.000 ? 974 726 248 ? 432 1.780 455
1980 1.152.505 1.170.650 98,5 825 637 188 1.396 299 1.399 944
1990 1.092.856 1.107.010 98,7 757 583 174 1.443 274 1.244 949
1999 1.032.069 1.081.834 95,4 680 526 154 1.517 253 1.076 943
2000 1.032.069 1.081.834 95,4 680 517 163 1.517 261 1.068 943
2001 1.034.435 1.084.314 95,4 658 497 161 1.572 252 1.050 943
2002 1.016.185 1.075.329 94,5 643 486 157 1.580 249 1.030 934
2003 1.003.777 1.062.198 94,5 624 475 149 1.608 239 1.018 934
2004 1.016.235 1.075.381 94,5 605 463 142 1.679 236 976 934

Episcopologi

[modifica]
Categoria principal: bisbes d'Oviedo
  1. Adulfo (802 - 812)
  2. Gomelo I (826 - 846)
  3. Serrà d'Oviedo (846 - 868)
  4. Hermenegildo I (869 - 891)
  5. Gomelo II (892 - 906)
  6. Flacino (907/909 - 912/914)
  7. Oveco (913/914 - 957/958)
  8. Diego de Hevia (958/962 - 971)
  9. Bermudo (975 - 992)
  10. Gudesteo (992 - 1012)
  11. Adaganeo (1013 - 1025)
  12. Ponce (1025 - 1035)
  13. Froilán (1035 - 1073)
  14. Arias Cromaz (1073 - 1094)
  15. Martín I (1094 - 1101)
  16. Pelayo de Oviedo (1101-29)
  17. Alonso (1129 - 1142)
  18. Martín II (1143 - 1156)
  19. Pedro I (1156 - 1161)
  20. Gonzalo I (1162-89)
  21. Rodrigo I (1175 - 1188)
  22. Menendo (1188 - 1189)
  23. Juan I (1189 - 1206)
  24. Rodrigo II (1207 - 1209)
  25. Juan II (1210-43)
  26. Rodrigo III (1243 - 49)
  27. Pedro II (1251 - 69)
  28. Fernando Martínez (1269 - 75)
  29. Álvaro (1275, electe)
  30. Fredolo (1275 - 84)
  31. Peregrino (1286 - 90)
  32. Miguel I (1290 - 92)
  33. Fernando II (1293 - 95)
  34. Fernando III (1295 - 1301)
  35. Fernando Álvarez de las Asturias (1302 - 22)
  36. Pedro III (1322-25)
  37. Odón I (1324 - 1328)
  38. Juan III (1328 - 1334)
  39. Fernando V (1340 - 1341)
  40. Juan IV (1343-45)
  41. Alonso II (1345 - 1348)
  42. Sancho I (1348 - 1369)
  43. Alonso III (1371- 77)
  44. Gutierre I (1377 - 1389)
  45. Guillén de Monteverde (1389 - 1412)
  46. Diego Ramírez de Guzmán (1412 - 1441)
  47. García Enríquez Osorio (1441 - 1442), nomenat arquebisbe de Sevilla
  48. Diego Rapado (1442 - 1444)
  49. Íñigo Manrique de Lara (1444 - 1457), nomenat bisbe de Còria
  50. Rodrigo Sánchez de Arévalo (1457 - 1467), nomenat bisbe de Zamora
  51. Juan Díaz de Coca (1467 - 1470), nomenat bisbe de Calahorra
  52. Alfonso de Palenzuela (1469 - 1475)
  53. Gonzalo de Villadiego (1485 - 1487)
  54. Juan Arias de Villar (1487 - 1498), nomenat bisbe de Segovia
  55. Juan Daza (1498 - 1502, nomenat bisbe de Cartagena
  56. García Ramírez Villaescusa (1502 - 1508)
  57. Valeriano Ordóñez Villaquirán (1508 - 1512)
  58. Diego de Muros (1512 - 1525)
  59. Francisco de Mendoza (1525 - 1527), nomenat bisbe de Zamora
  60. Diego de Acuña (1527 - 1532)
  61. Fernando Valdés (1532 - 1539), nomenat bisbe de Lleó
  62. Martín Tristán Calvete (1539 - 1546)
  63. Cristóbal Rojas Sandoval (1546 - 1556), nomenat bisbe de Badajoz
  64. Jerónimo Velasco (1556 - 1566)
  65. Juan Ayora (1567 - 1569)
  66. Gonzalo Solórzano (1570 - 1580)
  67. Francisco Antonio Orantes Vélez, O.F.M. (1581 - 1584)
  68. Diego Aponte Quiñones, O.S. (1585 - 1598), nomenat bisbe de Màlaga
  69. Gonzalo Gutiérrez Montilla (1598 - 1602)
  70. Alonso Martínez de la Torre, O.S. (1603 - 1604)
  71. Juan Álvarez de Caldas (1605 - 1612), nomenat bisbe d'Àvila
  72. Francisco de la Cueva, O.S.A. (1612 - 1615)
  73. Alonso Martín de Zúñiga (1616 - 1623), nomenat bisbe d'Osma
  74. Juan Torres de Osorio (1624 - 1627), nomenat bisbe de Valladolid
  75. Juan Pereda Gudiel (1627 - 1632)
  76. Martín Carrillo Alderete (1633 - 1636), nomenat bisbe d'Osma
  77. Antonio Valdés Herrera (1636 - 1641), nomenat bisbe d'Osma
  78. Bernardo Caballero Paredes (1642 - 1661)
  79. Diego Requelme y Quirós (1661-1665, nomenat bisbe de Plasència
  80. Ambrosio Ignacio Spínola y Guzmán (1665 - 1667), nomenat arquebisbe de València
  81. Diego Sarmiento de Valladares (1668, nomenat bisbe de Plasència
  82. Alfonso de Salizanes y Medina (1669 - 1675), nomenat bisbe de Còrdova
  83. Alonso Antonio de San Martín (1675 - 1681), nomenat bisbe de Conca
  84. Simón García Pedrejón (1682 - 1696)
  85. Tomás Reluz (1697 - 1706)
  86. José Fernández del Toro (1707 - 1719)
  87. Antonio Maldonado Minoja (1720 - 1722)
  88. Tomás José Ruiz Montes (1723 - 1724), nomenat bisbe de Cartagena
  89. José Hendaya Haro (1724 - 1729)
  90. Juan García Avello y Castrillón (1730 - 1744)
  91. Gaspar José Vázquez Tablada (1745 - 1749)
  92. Felipe Martín Ovejero (1750 - 1753)
  93. Juan Francisco Manrique Lara (1754 - 1760), nomenat bisbe de Plasència
  94. Agustín González Pisador (1760 - 1791)
  95. Juan de Llano Ponte (1791 - 1805)
  96. Gregorio Hermida y Gamba o Camba (1806 - 1814)
  97. Gregorio Ceruelo la Fuente (1815 - 1836)
  98. Ignacio Díaz Caneja (1848 - 1856)
  99. Juan de la Cruz Ignacio Moreno y Maisanove (1857 - 1863), nomenat arquebisbe de Valladolid
  100. José Luis Montagut Rubio (1863 - 1868), nomenat bisbe de Sogorb
  101. Benet Sanz i Forés (1868 - 1881), nomenat arquebisbe de Valladolid
  102. Sebastián Herrero Espinosa de los Monteros (1882 - 1883), nomenat bisbe de Còrdova
  103. Ramón Martínez Vigil, O.P. (1884 - 1904)
  104. Francisco Javier Baztán y Urniza (1904 - 1920)
  105. Juan Bautista Luis y Pérez (1921 - 1934)
  106. Justo Antonino de Echeguren y Aldama (1935 - 37)
  107. Manuel Arce Ochotorena (1938 - 1944) nomenat arquebisbe de Tarragona
  108. Benjamín de Arriba y Castro (1944 - 1949) nomenat arquebisbe de Tarragona
  109. Francisco Javier Lauzurica y Torralba (1949-54)
Arquebisbes
  1. Francisco Javier Lauzurica y Torralba (1954 - 1964) anteriorment bisbe de la Seu d'Oviedo
  2. Vicente Enrique y Tarancón (1964 - 1969), nomenat arquebisbe de Toledo
  3. Gabino Díaz Merchán (1969-2002)
  4. Carlos Osoro Sierra (2002 - 8 de gener de 2009), nomenat arquebisbe de València
  5. Jesús Sanz Montes (des del 30 de gener de 2010)
Bisbes auxiliars

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat d'Oviedo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_d%27Oviedo&oldid=32905880»