Associació d'Estudis Reusencs
 Escut de l'Associació d'Estudis Reusencs extret d'una de les seves publicacions  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | centre d'estudis |
| Història | |
| Creació | 1953 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | aestudisreusencs.centrelectura.cat… |
Localització geogràfica  | |
L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".
Història
[modifica]Va ser fundada el 1953[1] per Gaietà Vilella Puig, un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la Banca Vilella), que procedia de la Lliga, i en van ser impulsors Ferran Casajuana, el doctor Aluja Pons, cirurgià, i Ramon Salvat Rius, i des de l'inici en dugueren la direcció intel·lectual Josep Iglésies i Salvador Vilaseca i Anguera (conseller-assessor, i després president de l'Associació el 1967). Els primers volums de la col·lecció els editava a Barcelona Salvador Torrell, Torrell de Reus.[2] Albert Manent explica que la idea es va gestar en un sopar d'homenatge a un mestre Reusenc, Francesc Cros, i que Salvador Torrell, amb molt d'entusiasme, va parlar amb Gaietà Vilella fins a convèncer-lo de la necessitat de l'editorial. Vilella se sentí afalagat pel fet de què el consideressin un mecenes, i va acceptar. També diu que Joaquim Santasusagna, potser l'intel·lectual més compromès amb la llengua i la cultura en la postguerra reusenca, es va mostrar reticent amb la iniciativa, ja que la propaganda es feia exclusivament en castellà i a més, els títols previstos no eren tots en català. Dels deu primers títols, tres són en castellà.[3] Entre els seus presidents hi figurà l'onomatòleg Ramon Amigó Anglès[4] i l'historiador Pere Anguera. L'Associació té la seu ubicada al Centre de Lectura de Reus.[5]
Obres publicades
[modifica]Les obres publicades són molt nombroses, entre elles les memòries del poeta Xavier Amorós (Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 1941-1950), les obres del filòleg Jordi Ginebra i Serrabou ("Antoni de Bofarull i la Renaixença", 1988 i "El grup modernista de Reus i la llengua catalana", 1994), les del jurista Antoni Pedrol Rius (Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim),[6] del filòleg Josep Lluís Savall Rom (El vocabulari dels pescadors de Cambrils)[7] i les dels historiadors locals Salvador Vilaseca i Anguera,[8] Albert Arnavat, Pere Anguera[9] i Ramon Amigó Anglès[10] ha rescatat textos inèdits del segle xviii (Saldoni Vilà), o del XIX (el dietari d'Antoni Pons i la voluminosa història de la primera guerra carlista d'Antoni de Bofarull), i reeditat en facsímil revistes reusenques de difícil accés (Eco de Reus, El Centinela de la Patria en Reus, ambdós de la guerra del Francès o La Veu del Camp, portaveu de l'Associació Catalanista entre 1885 i 1890), en quatre volums). El catàleg conté biografies (B. Galofre, M. Fortuny, J. Rebull, J. Llunas i Pujals…), la transcripció del Llibre de la Cadena, que recull les primeres ordinacions de la ciutat, i el fogatge de 1496. Inclou també toponímies (Reus, Castellvell, Prades, Les Borges del Camp…) i llibres d'etnografia i cultura popular (catàlegs de goigs i romanços, jocs infantils, costumari ...). Una obra a destacar és Reus su entorno en la prehistoria, del doctor Vilaseca, considerat el seu testament en vida i on resumeix la seva tasca feta al llarg de moltes dècades, dedicades a l'excavació i a l'estudi de la prehistòria al Baix Camp. Joaquim Santasusagna hi va veure reeditat l'estudi sobre l'aportació dels reusencs a la literatura catalana, Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900, publicat de forma clandestina el 1949.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Associació d'Estudis Reusencs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Amorós, Xavier. Temps estranys vol. II: 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 135. ISBN 8493232408.
- ↑ Manent, Albert. Del Noucentisme a l'exili: sobre la cultura catalana del nou-cents. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997, p. 160-161. ISBN 8478268022.
- ↑ La Vanguardia, 19/9/2011, Mestre de l'onomàstica
- ↑ Associació d'estudis Reusencs Arxivat 2012-08-28 a Wayback Machine.. Directori d'entitats. Ajuntament de Reus.
- ↑ La Vanguardia, 28/12/1960, HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS
- ↑ revistacambrils.com, Mor el cambrilenc Josep Lluís Savall Rom, autor del llibre "El vocabulari dels pescadors de Cambrils"
- ↑ reusdigital.cat, Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)
- ↑ «Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca». [Consulta: 11-II-2014].
- ↑ «Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant». [Consulta: 11-II-2014].
- ↑ Anguera, Pere. De les lletres i les arts: notes d'història cultural. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2005, p. 280. ISBN 8493410810.
Bibliografia
[modifica]A. Manent "Les edicions Rosa de Reus (1952-1996)" A: Del noucentisme a l'exili: sobre cultura catalana del nou-cents. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997. Pàgs. 159-172
Enllaços externs
[modifica]- «Associació d'Estudis Reusencs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Associació d'Estudis Reusencs Web de l'entitat