Auca
Una auca és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes. A vegades de manera humorística o satírica. Tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per versos de dues línies al peu de cada vinyeta fent un rodolí.[1][2] Les seves vinyetes han de ser múltiples de quatre. A diferència dels còmics, les auques es presenten sempre en una sola pàgina,[2] tot i que la similitud artística és evident. Són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, semblant a la literatura de canya i cordill.
En general els versos es fan heptasíl·labs i de rima consonant, però a la pràctica la mètrica per fer una auca es pot relaxar (es poden fer tercets o quartets de rima assonant i amb diferent nombre de síl·labes, per exemple).[3] És recomanable evitar la rima fàcil de gerundis o infinitius.
Història
[modifica]
Arcaiques
[modifica]L'auca era un joc d'atzar i apostes nascut al segle XVI a Florència que consistia a extreure d'una bossa boles on hi havia un nombre i una imatge, que també estaven estampats sobre un tauler, i els nombres extrets s'anaven col·locant al seu lloc damunt del tauler. Conforme avançava la partida, hi havia menys boles a la bossa i les probabilitats de predir quin nombre seria extret eren més altes.[4]
L'auca és una expressió artística catalana que es remunta almenys fins al segle xvii. L'exemplar més antic que es conserva és una auca feta per Pere Abadal a Moià vers el 1670.[1][2] Segurament el seu origen és l'antic joc de l'auca, una antiga partida d'apostes molt popular els segles xvii i xviii.[1][2] També llavors aparegueren les auques d'arts i oficis que es feien amb imatges similars a les de les tradicionals rajoles d'oficis.[2] Tant les unes com les altres han estat classificades com a arcaiques.[2]
Primitives
[modifica]Ja a finals del xviii es va ampliar la temàtica de les auques: animals, jocs d'infantesa, "del món al revés", de joves baladrers, festes de l'any, soldats, processons religioses... Hom categoritza aquestes de primitives.[2] Les vinyetes comencen a numerar-se i fins i tot a portar cada una un nom (generalment en català).[2]
Cal destacar un exemplar de tombants de segle Baladrers de França, sobre la Guerra del Francès, que era bilingüe (català-francès).[2]
Boom editorial el s. XIX
[modifica]Al segle xix les auques van prendre un tarannà plenament pedagògic i van enriquir les seves temàtiques: faules morals, biografies, històries o fins i tot el resum d'obres de teatre i altres espectacles.[1] Aquest fet va significar el floriment de tot un fenomen literari i editorial tant a Barcelona com a València, difonent-se fins i tot a Madrid i Castella en general amb el nom d'aleluya,[1] (era un derivat de les nombroses estampetes religioses que llavors es repartien a les esglésies, com ara els goigs).[2] Els adults les llegien als seus fills, i aquests hi jugaven.[2] Les vinyetes s'acompanyaven d'alguna frase en prosa, que amb el temps es va acabar convertint en un rodolí de dos versos, o fins i tot de tercets.[2]
Les auques es difonien a través de fulls de format gran foli que fins a mitjan segle xix s'il·lustraven amb xilografies i a partir d'aleshores també amb litografies. A les acaballes del segle s'hi imposà el fotogravat.
Segle XX
[modifica]Amb el canvi de segle la producció va disminuir molt, i sovint tan sols es reproduïen les auques arcaiques i primitives per a una distribució popular, sovint amb la col·laboració dels dibuixants del moment i algunes famílies de gravadors.[2] Durant aquest segle el gènere ha estat usat de manera molt puntual, però es poden destacar obres transcendentals per llur difusió o qualitat: l'Auca del noi català, antifeixista i humà (Josep Obiols, 1937), l'Auca de les festes de l'entronització (amb motiu de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947) o l'Auca d'en Pompeu Fabra (feta el 1969 a partir d'un concurs entre escoles d'arreu dels Països Catalans).[2] Actualment les escoles usen aquest gènere de tant en tant en llurs activitats o celebracions.
Constitueixen un precedent molt clar del modern gènere del còmic. Un notable col·leccionista d'auques va ser l'escriptor costumista Joan Pons i Massaveu, la col·lecció del qual es conserva a la Biblioteca de Catalunya. N'hi ha una bona col·lecció també a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El 1907, Santiago Rusiñol va escriure una novel·la amb el títol de L'auca del senyor Esteve, que ha esdevingut tot un clàssic.[5]
Autors d'auques
[modifica]Alguns autors i / o impressors d'auques
[modifica]Alguns auquers o auquistes (és a dir, impressors, venedors, compositors o dibuixants d'auques):
- Els Piferrer (vegeu també més avall Josep Piferrer), família d'impressors i llibreters barcelonins actius des del 1695.[6][7]
- Cosme Granja, impressor que el 1736 va imprimir una sèrie d'auques valencianes anomenades popularment «Els extravagants»[8]
- Ildefons Mompié de Monteagudo, de València[2][9] (Llorca, 1785 o 1786 - València, 1855; actiu 1815-1855)[9][10]
- Agustí Laborda i Campo (Barbastre, ? - València, 1774/76)[2][11][12]
- Josep Piferrer i Depaus (actiu s. XVIII-XIX), impressor i llibreter de Barcelona[2][6]
- Els Estivill (Ignasi Estivill, el seu fill Ignasi Estivill i Cabot i el nebot d'aquest darrer, Ignasi Estivill i Coll) (actius segles xviii-XIX a Barcelona)[2][13][14]
- Joan Llorens (auquer de l'època daurada, mitjans s.XX, actiu a Barcelona)[2][15]
- Antoni Bosch (Tortellà, 1818, actiu a Barcelona fins a la seva jubilació el 1875, de l'època daurada, mitjans s.XX)[2][16]
- Miquel Homs, imatger de Girona del darrer terç del segle xix[2][17]
- Blai Bellver i Tomàs (Xàtiva, La Costera, 1818 - Xàtiva, 1884), tipògraf i escriptor satíric[2][18]
- Ramon Puiggarí (Barcelona, 1820 - 1894), dibuixant[2][19]
- Pahissa (Barcelona, 1846 - Barcelona, 1928)[2]
- Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948)
- Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, Bèlgica, 1970)[20]
- Valentí Castanys (Barcelona, 1898 - Barcelona, 1965)
- Ramon Cuéllar i Sorribes (Barcelona, 1934, resident a Suïssa)
- Joan Vilamala i Terricabras (Folgueroles, Osona, 1949)
Alguns dibuixants d'auques
[modifica]Alguns dibuixants d'auques,[21] per ordre de naixement (quan se sap):
- Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908-1990)
- Àngel Garcia Vidal (Barcelona, 1923 - Prat de Llobregat, 2016)
- JAN (Juan López Fernández, Toral de los Vados, 1939)
- Francesc Masip i Masip (La Bisbal de Falset, el Priorat, 1941)
- Pilarín Bayés (Vic, 1941)
- Alfons Font Carrera (Barcelona, 1946)
- Josep Maria Madorell i Muntané (Molins de Rei, 7 de novembre de 1923 - 1 de febrer de 2004)
- Toni Puig (Callús, 1947)
- Picanyol (Vic,1948 - Moià, 2021)
- Carolino (Folgueroles, 1948)
- Joan Duch i Mas (Terres de Ponent)
- Tony Martínez Juanpere (Lausana, Suïssa)
- Josep Nogué (Sant Hilari Sacalm, 1953)
- Josep Maria Ramírez i Burgada, Jou, (Lloret de Mar, La Selva, 1958)
- Eduard Ramírez Burgada (Lloret de Mar, La Selva, 1964)
- Manel Fontdevila Subirana (1965)
- Jaume Gubianas i Escudé (Navàs, Bages, 1966)
- Toni Donada Madiroles (Manlleu, 1967)
- Hugo Prades Martínez (Tarragona, 1968)
- Valentí Gubianas Escuder (Navàs, 1969)
- Subi (Manresa, 1969)
- Galdric (Sant Fruitós de Bages, 1970)
- Neus Oliver Monter (Barcelona, 1971)
- Quim Bou (Vidreres, 1971)
- Isaac Bosch Malagarriga (1973)
- Dani Hernàndez Massegú (Manresa, 1976)
- Joaquim Bundó Corral (Sant Vicenç de Castellet, 1976)
- Roger Tallada (Barcelona, 1976)
- Mireia Grangé Mir (Benissanet, Ribera d'Ebre)
- Joan Perals (Molins de Rei, 1978)
- Toni Galmés (Manacor, 1983)
- Núria Aymà Comas (Barcelona, 1984)
- Joan Turu (Sant Just Desvern, Bages, 1984)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre, 1998: p. 75, entrada: "auca"
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Collelldemont, Eulàlia; Vilanou, Conrad. Noves reflexions a l'entorn de l'educació estètica. Edicions Universitat Barcelona, 1998, p.88. ISBN Edicions Universitat Barcelona.
- ↑ Jaume Clotet, Albert Garcia-Espuche. «Passió pel joc». Sapiens. Arxivat de l'original el 21 de gener 2022. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «L’auca del senyor Esteve | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Estampers i impressors. Els Piferrer Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 9,0 9,1 Estampers i impressors. Els Mompié Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ Rodríguez Morín, Felipe (2015). «Semblanza de Ildefonso Mompié (1785/1786-1855)» Arxivat 2022-05-18 a Wayback Machine.
PDF, dins Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes - Portal Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) - EDI-RED (en castellà). [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Estampers i impressors. Els Laborda Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Estampers i impressors. Els Estivill Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ Estampers i impressors. Llorens Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ Estampers i impressors. Bosch Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ Estampers i impressors. Homs Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine., Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
- ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josep Carner». Arxivat de l'original el 2022-10-08. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Rodolins.cat, pàgina sobre l'auca, de Ramon Cuéllar i Sorribes, última actualització del 24-10-2008. Arxivat a Wayback Machine. [Consulta feta el 2-02-2021].
Bibliografia referenciada
[modifica]- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 75, entrada: "auca". ISBN 84-297-3521-6.
- «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
[modifica]- Rodolí
- Historieta il·lustrada
- Història del còmic
- Història del còmic a Catalunya
- Romanç de canya i cordill
- Romanços de cec
- Goigs
- Chapbook
- Bibliothèque bleue
Enllaços externs
[modifica]
- El món de les auques, d'Antoni Gimeno - una pàgina completa amb història, i moltes il·lustracions i exemples.
- La Paret de les auques, unes 200 auques de Joan Vilamala i Terricabras
- Rodolins.cat, pàgina sobre l'auca, de Ramon Cuéllar i Sorribes, última actualització del 24-10-2008. Arxivat a The Wayback Machine.