Caprimulgiforme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCaprimulgiforme
Caprimulgiformes
Caprimulgus macrurus.jpg
Caprimulgus macrurus.
Tawny Frogmouth (Coverdale).jpg
Període
Eocè mitjà - actualitat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Caprimulgiformes
Ridgway, 1881
Famílies
Distribució
Nightjar range.png
Modifica dades a Wikidata

Les espècies d'ocells de l'ordre Caprimulgiformes són de costums nocturns, de plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen a terra, entre les branques dels arbres o entre la fullaraca. El seu nom científic remet a la llegenda popular i creença errònia que xuclen la llet de les cabres.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues, els peus petits i una obertura de boca enorme acabada en un bec diminut.[1] Utilitzen la gran boca a manera de xarxa per a caçar insectes al vol.[2] Al voltant de la boca tenen una sèrie de pèls rígids. Tenen les potes petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.[3]

Costums[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies passen l'hivern en estat letàrgic, fenomen excepcional entre els ocells.

Observacions[modifica | modifica el codi]

La majoria de famílies d'aquest ordre són tropicals. Només hi ha una família als Països Catalans, el dels caprimúlgids, que són representats a casa nostra per l'enganyapastors i el siboc, que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'Àfrica. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191.
  2. Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70. ISBN 84-315-0434-X.
  • Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191-193. ISBN 84-282-1034-9; ISBN 9788428210348
  • Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328. ISBN 84-282-1008-X; ISBN 9788428210089

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]