Vés al contingut

Carme Barceló i Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarme Barceló i Torres
Biografia
Naixement(ca) Carme Barceló Torres Modifica el valor a Wikidata
1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtica, arabista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Carme Barceló i Torres (Cartagena, 1949) és una filòloga valenciana.

Trajectòria

[modifica]

Va estudiar Filosofia i Lletres a Múrcia i s'especialitzà en Filologia Semítica a la Universitat de Madrid (1974). Professora ajudant del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València (1975). Des de 1982 forma part de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Catedràtica d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València. Ha estat degana de la facultat de Filologia (1985-1986), directora del departament de Filologia Catalana (1998-2002) i membre de l'IIFV (1995-2005).[1] Membre de les seccions d'Onomàstica, Assessorament Lingüístic, Lexicografia i Gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Va renunciar a la condició d'acadèmica l'octubre del 2003 per motius de salut.[2]

El juliol de 2023 fou nomenada membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]

Obra

[modifica]

La seua tesi de llicenciatura va ser La mar en los textos arábigo-hispánicos. La seua tesi doctoral (Premi Extraordinari) Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y Dialecto. Formada sota el mestratge d'Emilio Garcia Gómez, Eias Terés i Fernando de la Granja, i després sota el de Federico Corriente i Manuel Sanchis Guarner.[3]

Té publicats en revistes i obres col·lectives d'àmbit nacional i internacional molts d'articles sobre llengua, història, epigrafia i onomàstica dels musulmans andalusins, en particular els del territori valencià. És autora, entre d'altres, de Toponímia arábica del País Valencià: alqueries i castells(1983), Minorías islámicas en el País Valenciano (1984), Un tratado catalán medieval de derecho islámico: el Llibre de la Çuna e Xara dels moros (1989), La escritura árabe en el país valenciano. Inscripciones monumentales (1998) i Noms aràbics de lloc (2010).[4]

La seua obra és d'un gran rigor científic, continuant la tasca de Miguel Asín Palacios[5] i aportant nous elements sobre toponímia àrab i medieval en general.

Bibliografia

[modifica]
  • Las yeserías árabes de Onda. A: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 53 (1977) p. 356-364.
  • Un epitafio islámico desconocido en ValenciaIn: Al-Andalus vol. 42 (1977) p. 227-228.
  • Otros poetas tambien valencianos Valencia: Anubar, D.L. 1977. ISBN 84-7013-088-9.
  • Algunas notas sobre la ciudad islámica de Valencia In: Homenaje José María Lacarra de Miguel Pt. 2 p. 175-186.
  • Documentos árabes de al-Azraq (1245-1250)In: Saitabi vol. 32 (1982) p. 27-42.
  • Una inscripció àrab apareguda a Benassal (amb Arasa Gil, Ferrán). A: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 59 (1983) p. 83-89.
  • Toponímia aràbica del País Valencià: alqueries i castells Diputación de Valencia, 1983. ISBN 84-500-9149-7.
  • Avance para un "corpus" de inscripciones árabes valencianas In: Saitabi vol. 34 (1984) p. 55-74.
  • Minorías islámicas en el país valenciano: historia y dialecto Universitat de València, 1984. ISBN 84-370-0245-1.
  • Poblamiento y toponomástica de la Vall de Gallinera islámica In: Saitabi vol. 37 (1987) p. 115-130.
  • Inscripciones árabes portuguesas: situación actual(amb Labarta, Ana) In: Al-Qantara vol. 8 (1987) p. 395-420.
  • Fondos documentales árabes de la minoría musulmana en tierras valencianas (amb Labarta, Ana)In: Sharq al-Andalus vol. 4 (1987) p. 101-107.
  • Números y cifras en los documentos arábigohispanos (amb Ana Labarta) Universidad de Córdoba, 1988. ISBN 84-600-5322-9.
  • Mujeres, campesinas, mudéjares In: La mujer en Al-Andalus 1 p. 211-217.
  • Galgos o podencos? Sobre la supuesta berberización del país valenciano en los siglos VIII y IXIn: Al-Qantara vol. 11 (1990) p. 429-460.
  • Ús i abús del terme mossàrab In: El mossàrabs valencians p. 9-11.
  • La toponimia en el Vocabulista de Pedro de Alcalá In: Homenaje José María Fórneas Besteiro Pt. 1 p. 337-355.
  • Llengua àrab i llengua catalana: intercanvis baixmedievals In: L'Islam i Catalunya p. 269-273.
  • La escritura árabe en el País Valenciano: inscripciones monumentales Universitat de València, 1998. ISBN 84-923256-0-7.
  • Adaptació arábica de los topónimos antiguos Congrés Internacional de Toponímia i Onamàstica Catalanes. Denes Editorial: València, 2001. P.489-510.
  • Cartes àrabs: 1468-1518 amb José Miguel Moliner Callergues, Miguel Pallarés Gimeno i Antonio Gozalbo. Vila-real: Arxiu Municipal, D.L. 2000. ISBN 84-88331-43-6.
  • Noms aràbics de lloc Bromera: València, 2010.

Enllaços externs

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Rosa M. Badia, Salvador Pané i Carme Barceló, nous membres de l'IEC». Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, Núm. 281, 7-2023 [Consulta: 4 desembre 2023].
  2. ↑ «Barceló Torres, Carme». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 6 de novembre 2016. [Consulta: 4 desembre 2023].
  3. ↑ Ferrando, Antoni Pròleg a Barceló Torres, Carme Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells
  4. ↑ «Carmen Barceló». Dialnet [Consulta: 4 desembre 2023].
  5. ↑ Mikel de Epalza i María Jesús Rubiera Estat actual dels estudis de toponímia valenciana d'origen àrabXé, Col·loqui General de la Societat D'onomàstica. Ier. d'Onomàstica Valenciana. Valencia, Universitat/Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana,1986. P. 420-426
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Barceló_i_Torres&oldid=32766076»