Casa Padellàs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa Clariana-Padellàs)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Padellàs
MUHBA Casa Padellas 20130905 18.JPG
Façana de la Casa Padellàs des del carrer del Veguer
Dades bàsiques
Tipus Palau
Començament 1497
Acabament 1515
Característiques
Estil Gòtic
Materials utilitzats Pedra
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització originalment al núm. 25 del carrer Mercaders de Barcelona. Traslladada a la Plaça del Rei / carrer del Veguer

41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.38381111°N,2.17789722°E / 41.38381111; 2.17789722
Bé cultural d'interès nacional
Identificador IPAC: 40159
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0001320
Modifica dades a Wikidata

La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau privat d'estil gòtic tardà, amb alguns elements renaixentistes en l'ornamentació de portes i finestres, construït originalment al número 25 del carrer Mercaders de Barcelona. A causa de l'obertura de la Via Laietana, que posava en risc la seva conservació, l'any 1931 va ser desmuntat, traslladat i reconstruït a la Plaça del Rei, al Barri Gòtic de Barcelona. Des del 1943 és la seu del Museu d'Història de Barcelona. Està catalogat des de 1962 com a bé cultural d'interès nacional amb grau B: B.[1] La seva qualificació urbanística és 7a(p).[2]

Formalment, consta de tres plantes ordenades a l'entorn d'un pati amb la seva escala i galeria, elements característics dels palaus gòtics barcelonins, com també la teulada sostinguda per columnes de pedra formant galeria.[2] A una de les cantonades hi tenia una torre, avui rebaixada. Al segle XVIII s'hi obriren grans finestrals amb balcons.

Història[modifica | modifica el codi]

Pel que es dedueix dels fogatges de 1497 i 1515 es devia edificar entre aquestes dues dates i, en tot cas, entre les acaballes del segle XV i les primeres dècades del XVI, al carrer Mercaders número 25[3] de Barcelona, fent cantonada amb l'antic carrer de Tarascó. Impulsà l'obra, probablement, Joan d'Hostalric-Sabastida i Llull que fou conseller reial i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya, ennoblit el 1513.[4]

Els escuts que decoren portes i finestres corresponen a les famílies Hostalric (pals vibrats), Sabastida (lleó rampant i banda amb creus), Montbui (pals ondats) i Desplà (losanjat), aquesta última emparentada amb la descendència femenina de Joan d'Hostalric-Sabastida.[5]

A les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona es conserven mostres dels antics paviments ceràmics de la Casa Padellàs, amb els escuts de Sabastida i Llull (una lluneta).

El 1584 la casa va passar a ser propietat de la família Casamitjana. Un dels seus habitants fou el Conseller en cap de Barcelona Rafel Casamitjana i d'Erill (1651-1653). Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la família Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present. Francesc de Padellàs i de Pastors va ser capità de regiment de la Coronela però al final de la Guerra de Successió es va posar al servei de Felip V. El seu fill, Bernardí de Padellàs i Puig, va ser ennoblit per Carles III d'Espanya l'any 1759. Bernardí de Padellàs ostentà el títol de Baró de Les Camposines i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Al segle XIX hi habitava la família Togores, emparentada amb els Padellàs per via matrimonial. Durant les primeres dècades del segle XX se succeïren diversos canvis de propietat fins que el 1928 va passar a l'Ajuntament de Barcelona.

Durant el període 1930-1931, i a causa de l'obertura de la Via Laietana,[6] que posava en perill la seva conservació, es va traslladar, pedra a pedra, des de la seva original ubicació al carrer Mercaders fins a la plaça del Rei cantonada carrer del Veguer, on va substituir unes cases que es van considerar de menor interès arquitectònic.

D'aquesta manera la Casa Padellàs servia per completar de forma més sumptuosa el conjunt monumental de la Plaça del Rei, oferint un magnífic exemple de la intervenció contemporània al Barri Gòtic de Barcelona.

Les obres de reconstrucció i fonamentació en la nova ubicació de Plaça del Rei van comportar la troballa de les restes de la Bàrcino romana, de manera que es va decidir reedificar la Casa Padellàs sobre pilars exempts per tal de conservar-les. Les excavacions es van perllongar fins a l'any 1935. La Guerra Civil (1936-1939) va suposar una aturada dels treballs arqueològics, com també de la finalització de la reconstrucció de la Casa Padellàs.

Acabada la guerra, es va adoptar la decisió, reflectida en un acord municipal del 30 d'abril de 1940, de convertir la Casa Padellàs en la seu del Museu d'Història de Barcelona. El Museu va ser inaugurat tres anys després, el 14 d'abril de 1943, coincidint amb la celebració de les Festes Colombines al Saló del Tinell per commemorar els 450 anys de l'arribada de Colom a Barcelona.[4]

Les sales de les plantes primera i segona de la Casa Padellàs van acollir, de 1943 fins a finals dels anys 80 del segle XX, les seccions dedicades a la història medieval i moderna del Museu d'Història de Barcelona. Posteriorment van romandre tancades al públic. Es van reobrir, ja remodelades, el 1996, amb motiu de l'exposició temporal Barcelona en temps dels Àustries.[7] Des d'aleshores les sales de la Casa Padellàs han acollit regularment algunes de les exposicions temporals organitzades pel Museu d'Història de Barcelona.

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Les obres d’obertura de la Via Laietana, iniciades l'any 1908, van ocasionar l'enderrocament de nombroses edificacions d'interès historicoartístic. La casa Padellàs, ubicada al núm. 25 del carrer Mercaders, va quedar afectada pel nou traçat urbà. L'edifici va poder ser recuperat i desmuntat pedra a pedra, i l'any 1931 es procedí a la seva reedificació a la plaça del Rei.

Abans de la fonamentació de la Casa Padellàs, Agustí Duran i Sanpere (Arxiu Històric de la Ciutat) va demanar autorització per excavar el subsòl de la zona, però li va ser denegada. La troballa d'una àmfora va fer que es revoqués la negativa i s'iniciés l'excavació sistemàtica del subsòl del solar, per a la qual cosa es va desfer els murs de formigó que ja s'havien alçat i es va intentar reparar els danys produïts.

Quant a les restes arqueològiques localitzades, destacà la localització, per primera vegada, del parament interior d'un sector del mur romà. A més, es posà al descobert un sector de la cara interior de la muralla, una part de l'”intervallum” o carrer de circumval·lació interior de la ciutat, amb les clavegueres corresponents, i les diverses dependències. Aquestes restes arqueològiques van ser interpretades com una “domus”. Es recolliren nombrosos pesos de telers, espàtules, agulles, agulles de cap i eines de tocador.

A més, es documentà part del que devia constituir una construcció termal, de la qual ens resta la piscina “natatio” del “frigidarium” i la zona de desguàs. L'existència de dipòsits i la posterior construcció d'unes termes en el sector, de les quals només resta la piscina del “frigidarium”, va fer pensar Agustí Duran i Sanpere en una casa de banys, ja que va considerar l'existència simultània de les restes del conjunt termal i els dipòsits de les instal·lacions prèvies industrials.

Restes de la fullonica romana al subsòl de la Casa Padellàs

L'estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l'arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, però, reinterpretà el conjunt com una instal·lació especialitzada denominada fullonica. El tenyit de teles, cintes o peces de roba usades es duia a terme a les tintoreries (tinctoriae). L'entrada als tallers es feia des del vial que anava resseguint la muralla, l'antic interuallum. Al tram de carrer situat al davant de les dues instal·lacions s'hi abocaven els rebuigs dels tallers i tota mena de residus, segurament producte de la neteja de piques i recipients. En aquest abocador s'han pogut localitzar diversos nivells que contenien tints, plantes i restes minerals, productes que es feien servir per tenyir i rentar roba. La datació de les dues instal·lacions es pot fixar al segle II dC. Els dos tallers dedicats a la neteja i tenyiment de roba es localitzen pròxims a la porta d'entrada a la ciutat que enllaçava amb el “cardo maximus”. L'“insula” presentava façana a l'“interuallum” on es situen ambdues entrades independents i contigües a les dues instal·lacions. S'han conservat els sistemes d'evacuació de les instal·lacions que abocaven les aigües residuals a tres clavegueres que anaven fora la ciutat. Dues d'aquestes confluïen per a anar a trobar la claveguera principal que discorre al llarg del “cardo minor”. Els dos tallers contigus i segurament relacionats varen utilitzar com a abocador el vial públic, l'antic “interuallum”, que al segle II dC. havia perdut la seva primitiva funció.

Al sud-oest, es documentà l’existència d’una piscina del “frigidarium” d’unes termes que es construí en aquest sector a l’antiguitat tardana (segles V-VI). D’aquest edifici termal, només s’ha conservat parcialment estructures corresponents a dos, o possiblement tres, àmbits, un dels quals correspon a la piscina. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular amb escales d’accés en un dels costats. Es pot documentar el sistema de clavegueram en direcció a l’”interuallum” i a l’exterior de la ciutat. Semblaria que la seva interpretació es deu a una “natatio” del bloc fred d’un edifici termal. Al costat de la piscina hi ha altres murs que semblen definir dues sales, de les quals es desconeix els seus límits posteriors. La sala més septentrional ocupa parcialment el “cardo minor” i presenta algunes dificultats de relació constructiva amb la resta de l’edifici termal.

Sota la direcció de l’arquitecte municipal Joaquim Vilaseca, es fonamentà la casa Padellàs sobre pilars aixecats en els indrets més adients per a la visibilitat de l’àmbit excavat.[8]

Exposicions temporals celebrades a la Casa Padellàs[modifica | modifica el codi]

La Casa Padellàs és un dels espais expositius del MUHBA, que també realitza exposicions temporals al Saló del Tinell i en altres espais que en depenen. Des del 1996 han acollit nombroses exposicions temporals dedicades principalment a la revisió d’aspectes de la història de Barcelona.

El pati durant l'exposició Laboratori MUHBA
  • Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el Renaixement i el Barroc. 1492-1714. Del 22/03/1996 al 19/04/1998
  • 1939. Barcelona Any Zero. Història gràfica de l'ocupació de la ciutat Del 22/04/1998 al 30/11/1999
  • Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona Del 04/12/1998 al 14/02/1999
  • La construcció de la gran Barcelona. L'obertura de la Via Laietana 1908-1958 Del 18/05/2001 al 30/09/2001
  • Verdaguer I Gaudí. Tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle, 1878-1912 Del 08/03/2002 al 09/06/2002
  • Cent anys d'escola a Barcelona. Acció Municipal i popular (1900-2003) Del 17/12/2003 al 22/02/2004
  • La condició humana. El somni d'una ombra Del 10/05/2004 al 26/09/2004
  • ABAJO LAS MURALLAS!!! 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona Del 19/11/2004 al 31/10/2005
  • Barcelona i la Fotografia Del 18/11/2005 al 19/03/2006
  • GATPAC.1928-1939. Una arquitectura nova per a una nova ciutat Del 19/05/2006 al 18/10/2006
  • La primavera republicana. Barcelona, 1931-1939 Del 10/11/2006 al 20/05/2007
  • Juan Negrín (1892-1956). Barcelona, capital de la República Del 21/07/2007 al 04/11/2007
  • Barraques. La ciutat informal Del 18/07/2009 al 26/04/2009
  • Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme Del 9/11/2009 al 01/01/2010
  • Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona 1947-1973 Del 19/11/2010 al 26/06/2011
  • Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat. Des del 7/11/2011 fins a l'any 2014
  • Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys[9] (2016).

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona
  3. UDINA MARTORELL, Federico «Orígenes de la Casa Padellás, sede central del museo y sucesivos poseedores». Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad [Barcelona], núm. 1, 1960, p. 108.
  4. 4,0 4,1 DURAN I SANPERE, Agustí. Barcelona i la seva història. L'Art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975. ISBN 84-7256-072-4. 
  5. MARTORELL, Jeroni «La casa gòtica del carrer de Mercaders». Gaseta de les Arts [Barcelona], 7, 1929, p. 52.
  6. FLORENSA I FERRER, Adolf «La Barcelona que surge. Valoración del Barrio Gótico». Gaceta Municipal de Barcelona [Barcelona], 1950, p. 629-633.
  7. Barcelona en temps dels Austries, la vida a la ciutat en el Renaixement i el Barroc. 1492-1714. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, 1996. ISBN 84-89162-64-6. 
  8. «Casa Padellàs». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  9. «Exposició Primers Pagesos BCN al MUHBA». [Consulta: 10 maig 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francesc CARRERAS CANDI: La Via Layetana, substituint els carrers de la Barcelona mitgeval. Barcelona: Albert Martín, 1913.
  • Jeroni MARTORELL: "Arqueologia. La casa gòtica del carrer de Mercaders" dins La ciutat i la casa, 1, gener 1925, p. 3-7
  • Jeroni MARTORELL: "La casa gòtica del carrer de Mercaders", dins Gaseta de les Arts, 7, març 1929, p. 52-54.
  • Frederic UDINA MARTORELL: "Origenes de la Casa Padellás, sede central del museo y sucesivos poseedores", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 1, 1960, p. 107-133
  • Joan GANAU CASAS: "La recreació del passat: el Barri Gòtic de Barcelona, 1880-1950", dins Barcelona. Quaderns d'Història, 8, 2003, p. 257-272
  • Jordi PEÑARROJA: Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007.
  • Agustín CÓCOLA: El barrio gótico de Barcelona: planificación del pasado e imagen de marca. Barcelona: Madroño, 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Padellàs Modifica l'enllaç a Wikidata