Cianocroïta

Cianocroïta
Fórmula química	K₂Cu(SO₄)₂·6H₂O
Epònim	blau fosc i color
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.13
Dana	29.3.6.2
Heys	25.2.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,09Å; b = 12,14Å; c = 6,18Å; β = 104,47°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blau verdós
Exfoliació	perfecta en {_201}
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	2,224 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,484 nβ = 1,486 nγ = 1,502
Birefringència	δ = 0,018
Angle 2V	mesurat: 46°, calculat: 48°
Dispersió òptica	r > v a r < v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1855
Símbol	Cyc
Referències

La cianocroïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom del grec κυανός, blau, i χρώσις, coloració, en al·lusió al seu color.

Característiques

La cianocroïta és un sulfat de fórmula química K₂Cu(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cianocroïta pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al Vesuvi, a la província de Nàpols, a Campània, Itàlia, l'any 1855. Des de llavors només ha estat descrita en altres tres indrets arreu del planeta: a la mina Giant Mascot, a Hope (Colúmbia Britànica, Canadà), a Làurion (Grècia), i al volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia).