Colònia Estabanell
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i colònia industrial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Ripollès | |||
| Municipi | Camprodon | |||
| Població humana | ||||
| Població | 62 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 905 m | |||
| Codi INE | 17039000400 | |||
| Codi IDESCAT | 1703910004300 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3883 | |||
La Colònia Estabanell, anomenada també Matabosch, és una antiga colònia tèxtil de Camprodon (Ripollès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
[modifica]El 1870 s'iniciaren les obres de construcció de la colònia, la primera del riu Ter, per iniciativa de l'industrial olotí Antoni Matabosch, que traslladà per l'antic camí d'Olot a Ripoll tota la maquinària per a la posada en marxa de la nova fàbrica de filats i teixits de cotó. La instal·lació tenia 300 telers i una secció de tints, i el 1917 la fàbrica patí un gran incendi. El 1923, la companyia Estabanell i Pahisa va comprar la colònia a Matabosch i la colònia va passar a anomenar-se Estabanell. ELls nous propietaris van reconstruir la fàbrica, posant en marxa la filatura i la van ampliar successivament fins al 1957.[2]
Demografia
[modifica]| 2023 | 2024 | 2025 |
| 64 | 70 | 62 |
Descripció
[modifica]
Es troba entre el pont que duu al càmping Vall de Camprodon, al sud, i la central hidroelèctrica de la Farga, al nord. A l'oest hi ha la pista forestal que duu a Cavallera, amb una torre medieval, i al municipi d'Ogassa. Per l'est, a l'altra banda del riu, passa una pista de terra que uneix els ponts de les Rocasses i de la Rovira.[3]
En la seva època d'esplendor, la colònia estava formada per una fàbrica tèxtil, una església, una escola, tres blocs d'habitatges per a obrers, un cafè, una sala de ball i un estanc. L'església, dedicada a sant Antoni de Pàdua, i en la qual s'hi realitzen esporàdicament actes religiosos, té com a elements destacables, un petit campanar amb campana i un rosetó i, a la part posterior, tres finestrals d'arc apuntat, el central resta tapat. Els habitatges s'agrupen en quatre blocs, i el cafè i la sala de ball s'utilitzen de magatzem i garatge, respectivament.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Colònia Estebanell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Serra Rotés, 2002.
- 1 2 «Colònia Estabanell». Consorci del Ter. Arxivat de l'original el 19-02-2015.
Bibliografia
[modifica]
- Serra Rotés, Rosa «El patrimoni industrial de l'Alt Ter». Revista de Girona, núm. 213, juliol i agost 2002, p. 52-57.
