Vés al contingut

Creixent Fèrtil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCreixent Fèrtil
Imatge
Epònimllunya creixent i fertilitat del sòl Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° N, 40° E / 36°N,40°E / 36; 40
Geografia
Part de
El Creixent Fèrtil

El Creixent Fèrtil és una regió en forma de mitja lluna a l'⁣Orient Mitjà, que abasta l'actual Iraq, Síria, Líban, Palestina, Israel i Jordània, juntament amb la regió del nord de Kuwait, la regió del sud-est de Turquia i la part occidental de l'Iran.[1][2] Alguns autors també inclouen Xipre i el nord d'Egipte.

Es creu que el Creixent Fèrtil va ser la primera regió on va sorgir l'agricultura assentada quan la gent va començar el procés de neteja i modificació de la vegetació natural per cultivar plantes domesticades com a cultius. Les primeres civilitzacions humanes com Sumer a Mesopotàmia van sorgir-ne com a resultat.[3] Els avenços tecnològics a la regió inclouen el desenvolupament de l'agricultura i l'ús del regadiu, de l'escriptura, de la roda i del vidre, la majoria d'aquestes tecnologies van aparèixer primer a Mesopotàmia.

Terminologia

[modifica]
Mapa de 1916 del Creixent Fèrtil de James H. Breasted, que va popularitzar l'ús de la frase.

El terme "Creixent Fèrtil" fou usat per primer cop per l'arqueòleg de la Universitat de Chicago James Henry Breasted en la seva obra Ancient Records of Egypt, publicada el 1906.[4][5] La regió va ser anomenada així a causa de la riquesa del seu sòl i la forma de mitja lluna.

Els estats d'avui en dia amb un territori significatiu en el Creixent Fèrtil són Iraq, Kuwait, Síria, Líban, Jordània i Israel i Palestina, a més de la franja sud-est de Turquia i la franja occidental de l'Iran.

Per extensió, també se li dona aquesta denominació a altres territoris on va aparèixer l'agricultura i la ramaderia. Així s'anomena Creixent Fèrtil els altiplans mexicans (cultura del panís) o certes regions de la Xina (cultura de l'arròs) o de l'Àfrica subsahariana (cultura del sorgo).

Història

[modifica]

Testimonis de la remota activitat humana són la cova de Kebara, a Israel, i altres restes de cultures caçadores-recol·lectores nòmades del Plistocè i semisedentàries de l'epipaleolític.

La zona occidental dels voltants del riu Jordà i al nord de l'Eufrates —amb ciutats com Jericó— van donar lloc a la primera cultura neolítica datada al voltant del 9000 aC. Aquesta regió, juntament amb la Mesopotàmia definida a l'est del creixent, entre els rius Tigris i Eufrates, van amalgamar una complexa realitat de cultures d'ençà de l'edat del bronze, fet pel qual la zona ha rebut el nom de Bressol de la civilització.

Des de l'edat de bronze, la zona de conreu s'ha anat ampliant per l'extensió del regadiu, en una zona de condicions severes de calor i salinitat edafològica.

L'afavoriment en l'aparició de l'agricultura en el creixent es creu deguda no sols a la fàcil irrigació amb els rius de la zona, sinó també a una bondat climàtica que va afavorir el creixement de plantes anuals, de llavors comestibles i amb una major productivitat al llarg de les estacions que no pas les plantes perennes. Al creixent, hi van coincidir les avantpassades espècies neolítiques més importants: el blat, l'ordi, el lli, el cigró, el pèsol, la llentia i d'altres, així com les cinc espècies d'animals domesticats més importants: la vaca, la cabra, l'ovella, el porc i el cavall.

Emigració

[modifica]
Mapa de Maunsell, un mapa etnogràfic britànic anterior a la Primera Guerra Mundial de la zona del Creixent fèrtil
Difusió de l'agricultura des del Creixent Fèrtil després del 9000 aC

Les anàlisis modernes[6][7] que comparen 24 mesures craniofacials revelen una població relativament diversa dins del Creixent fèrtil preneolític, neolític i de l'edat del bronze,[6] el que dona suport a la visió que diverses poblacions van ocupar aquesta regió durant aquests períodes de temps.[6] [8][9][10][11][12] Arguments similars no són vàlids per als bascos i els canaris del mateix període, ja que els estudis demostren que aquells pobles antics estan "clarament associats als europeus moderns". A més, cap evidència dels estudis demostra la influència dels Cro-Magnon, contràriament als suggeriments anteriors.[6]

Els estudis suggereixen, a més, una difusió d'aquesta població diversa lluny del Creixent Fèrtil, amb els primers migrants allunyant-se del Pròxim Orient: cap a l'oest cap a Europa i el nord d'Àfrica, cap al nord a Crimea i cap al nord-est fins a Mongòlia.[13] Es van emportar les seves pràctiques agrícoles i es van creuar amb els caçadors-recol·lectors amb els quals van entrar en contacte posteriorment mentre perpetuaven les seves pràctiques agrícoles. Això ho confirmen estudis genètics [14][15][16][17][18] i arqueològics,[13] [19][20][21][22][23] que han arribat a la mateixa conclusió.

En conseqüència, els pobles contemporanis in situ van absorbir la forma de vida agrícola d'aquells primers migrants que es van aventurar fora del Creixent Fèrtil. Això és contrari al suggeriment que l'extensió de l'agricultura es va difondre fora del Creixent Fèrtil mitjançant l'intercanvi de coneixements. En canvi, la visió ara recolzada per una preponderància de l'evidència és que es va produir per una migració real fora de la regió, juntament amb el mestissament posterior amb poblacions locals indígenes amb qui els migrants van entrar en contacte.[24]

Els estudis mostren també que no tots els europeus actuals comparteixen fortes afinitats genètiques amb els habitants del Neolític i de l'Edat del Bronze del Creixent Fèrtil; els vincles més estrets amb el Creixent fèrtil descansen amb els europeus del sud. El mateix estudi demostra a més que tots els europeus actuals estan estretament relacionats.[25]

Llengües

[modifica]

Lingüísticament, el Creixent Fèrtil era una regió de gran diversitat. Històricament, les llengües semítiques van prevaler generalment a les regions modernes de l'Iraq, Síria, Jordània, Líban, Israel, Palestina, Sinaí i les franges del sud-est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, així com el sumeri (una llengua aïllada) a l'Iraq, mentre que a les zones muntanyoses a l'est i al nord es van trobar una sèrie d'⁣idiomes aïllats generalment no relacionats, incloent-hi; Elamita, Gutian i Kassita a l'Iran, i Hattic, Kaskian i Hurro-Urartian a Turquia. La filiació precisa d'aquests, i la seva data d'arribada, encara són temes de discussió acadèmica. No obstant això, donada la manca d'evidència textual de l'època més antiga de la prehistòria, és poc probable que aquest debat es resolgui en un futur pròxim.

L'evidència actual suggereix que, al tercer mil·lenni aC i al segon, ja existien diversos grups lingüístics a la regió. Aquests inclouen:[26][27][28][29][30][31]

Sovint s'han suggerit relacions entre l'hurro-urartià i el hattic i les llengües indígenes del Caucas, però no s'accepten generalment.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Haviland, William A. The Essence of Anthropology. 3rd. Belmont, California: Cengage Learning, 13 gener 2013, p. 104. ISBN 978-1111833442. 
  2. ↑ Ancient Mesopotamia/India. Culver City, California: Social Studies School Service, 2003, p. 4. ISBN 978-1560041665. 
  3. ↑ «Fertile Crescent | Definition, Location, Map, Significance, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2024].
  4. ↑ «Fertile Crescent». A: Columbia Encyclopedia. Columbia University Press, 2008 [Consulta: 23 setembre 2008].  «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-15. [Consulta: 10 juliol 2013].
  5. ↑ Moltes fonts afirmen que el terme "creixent fèrtil" va ser encunyat per James Henry Breasted, però, aquestes fonts no estan d'acord sobre la data en què es va encunyar el terme. Alguns diuen 1916, mentre que altres, 1914; altres més, 1906. L'afirmació 1916 es basa en el llibre de text de Breasted per als estudiants de secundària, Ancient Times(Vegeu: James Henry Breasted, Ancient Times, a History of the Early World (New York, New York: Ginn and Co., 1916, pàg 101.) No obstant això, el terme va aparèixer prèviament el 1914 en l'obra de Breasted, Outlines of European History, Part I. (Vegeu: James Henry Breasted i James Harvey Robinson, Outlines of European History, Part I (New York, New York: Ginn and Co., 1914), p. 56.) Ambdues afirmacions han de ser errònies, donat que el 1912 Henry T. Fowler va utilitzar el terme en el seu llibre A History of the Literature of Ancient Israel …. (Vegeu: Henry Thatcher Fowler, A History of the Literature of Ancient Israel from the Earliest Times to 135 B.C. (New York, Nova York: Macmillan Co., 1912), p. 2 : " … semites civilitzats controlen tot el creixent fèrtil del territori que s'estén des del Golf Pèrsic fins a les fronteres d'Egipte, … .") L'afirmació del 1906 es basa en les cinc llibres de Breasted titulats Ancient Records of Egypt; No obstant això, no hi ha cap font cita el nombre de volum o de la pàgina (es) en què apareix el terme.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Brace, C. Loring; Seguchi, Noriko; Quintyn, Conrad B.; Fox, Sherry C.; Nelson, A. Russell Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA, 103, 1, 2006, pàg. 242–247. Bibcode: 2006PNAS..103..242B. DOI: 10.1073/pnas.0509801102. PMC: 1325007. PMID: 16371462 [Consulta: free].
  7. ↑ Ricaut, F. X.; Waelkens, M. Human Biology (journal)|Human Biology, 80, 5, 8-2008, pàg. 535–564. DOI: 10.3378/1534-6617-80.5.535. PMID: 19341322.
  8. ↑ Genomic insights into the origin of farming in the ancient Near East
  9. ↑ Barker, G. Bellwood. Transitions to farming and pastoralism in North Africa, 2002, p. 151–161. 
  10. ↑ Bar-Yosef O (1987), "Pleistocene connections between Africa and SouthWest Asia: an archaeological perspective", The African Archaeological Review; Chapter 5, pp 29–38
  11. ↑ Kislev, ME; Hartmann, A; Bar-Yosef, O Science, 312, 5778, 2006, pàg. 1372–1374. Bibcode: 2006Sci...312.1372K. DOI: 10.1126/science.1125910. PMID: 16741119.
  12. ↑ Lancaster, Andrew «Còpia arxivada». Journal of Genetic Genealogy, 5, 1, 2009. Arxivat de l'original el 2016-05-06 [Consulta: 23 febrer 2010].
  13. ↑ 13,0 13,1 Brace, C. Loring; Seguchi, Noriko; Quintyn, Conrad B.; Fox, Sherry C.; Nelson, A. Russell Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA, 103, 1, 2006, pàg. 242–247. Bibcode: 2006PNAS..103..242B. DOI: 10.1073/pnas.0509801102. PMC: 1325007. PMID: 16371462 [Consulta: free].
  14. ↑ Chicki, L; Nichols, RA; Barbujani, G; Beaumont, MA Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 99, 17, 2002, pàg. 11008–11013. Bibcode: 2002PNAS...9911008C. DOI: 10.1073/pnas.162158799. PMC: 123201. PMID: 12167671 [Consulta: free].
  15. ↑ Estimating the Impact of Prehistoric Admixture on the Genome of Europeans, Dupanloup et al., 2004
  16. ↑ Semino, O.; Magri, C.; Benuzzi, G.; etal Am. J. Hum. Genet., 74, 5, 5-2004, pàg. 1023–34. DOI: 10.1086/386295. PMC: 1181965. PMID: 15069642.
  17. ↑ "Paleolithic and Neolithic lineages in the European mitochondrial gene pool", Cavalli-Sforza 1997.
  18. ↑ "Clines of nuclear DNA markers suggest a largely Neolithic ancestry of the European gene", Chikhi 1997.
  19. ↑ M. Zvelebil, in Hunters in Transition: Mesolithic Societies and the Transition to Farming, M. Zvelebil (editor), Cambridge University Press: Cambridge, UK (1986) pp. 5–15, 167–188.
  20. ↑ P. Bellwood, First Farmers: The Origins of Agricultural Societies, Blackwell: Malden, MA (2005).
  21. ↑ Dokládal, M.; Brožek, J. Curr. Anthropol., 2, 5, 1961, pàg. 455–477. DOI: 10.1086/200228.
  22. ↑ Bar-Yosef, O. Evol. Anthropol., 6, 5, 1998, pàg. 159–177. DOI: 10.1002/(sici)1520-6505(1998)6:5<159::aid-evan4>3.0.co;2-7.
  23. ↑ Zvelebil, M. Antiquity, 63, 239, 1989, pàg. 379–383. DOI: 10.1017/s0003598x00076110.
  24. ↑ Brace, C. Loring; Seguchi, Noriko; Quintyn, Conrad B.; Fox, Sherry C.; Nelson, A. Russell Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA, 103, 1, 2006, pàg. 242–247. Bibcode: 2006PNAS..103..242B. DOI: 10.1073/pnas.0509801102. PMC: 1325007. PMID: 16371462 [Consulta: free].
  25. ↑ Brace, C. Loring; Seguchi, Noriko; Quintyn, Conrad B.; Fox, Sherry C.; Nelson, A. Russell Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA, 103, 1, 2006, pàg. 242–247. Bibcode: 2006PNAS..103..242B. DOI: 10.1073/pnas.0509801102. PMC: 1325007. PMID: 16371462 [Consulta: free].
  26. ↑ Steadman i McMahon, 2011, p. 233.
  27. ↑ Steadman i McMahon, 2011, p. 522.
  28. ↑ Steadman i McMahon, 2011, p. 556.
  29. ↑ Potts, 2012, p. 28.
  30. ↑ Potts, 2012, p. 570.
  31. ↑ Potts, 2012, p. 584.
  32. ↑ Rubio, Gonzalo Journal of Cuneiform Studies, 51, 1-1999, pàg. 1–16. DOI: 10.2307/1359726. JSTOR: 1359726.
  33. ↑ (en anglès) Science, 381, 28-07-2023. DOI: 10.1126/science.abg0818.

Bibliografia

[modifica]
  • Jared Diamond, Guns, Germs and Steel: A Short History of Everybody for the Last 13,000 Years, 1997.
  • Anderson, Clifford Norman. The Fertile Crescent: Travels In the Footsteps of Ancient Science. 2d ed., rev. Fort Lauderdale: Sylvester Press, 1972.
  • Deckers, Katleen. Holocene Landscapes Through Time In the Fertile Crescent. Turnhout: Brepols, 2011.
  • Ephʻal, Israel. The Ancient Arabs: Nomads On the Borders of the Fertile Crescent 9th–5th Centuries B.C. Jerusalem: Magnes Press, 1982.
  • Kajzer, Małgorzata, Łukasz Miszk, and Maciej Wacławik. The Land of Fertility I: South-East Mediterranean Since the Bronze Age to the Muslim Conquest. Newcastle upon Tyne, UK: Cambridge Scholars Publishing, 2016.
  • Kozłowski, Stefan Karol. The Eastern Wing of the Fertile Crescent: Late Prehistory of Greater Mesopotamian Lithic Industries. Oxford: Archaeopress, 1999.
  • Potts, Daniel T. A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East. 1. John Wiley & Sons, 21 maig 2012, p. 1445. DOI 10.1002/9781444360790. ISBN 9781405189880. 
  • Steadman, Sharon R.; McMahon, Gregory. The Oxford Handbook of Ancient Anatolia: (10,000-323 BCE). OUP, 15 setembre 2011, p. 1174. ISBN 9780195376142. 
  • Thomas, Alexander R. The Evolution of the Ancient City: Urban Theory and the Archaeology of the Fertile Crescent. Lanham: Lexington Books/Rowman & Littlefield Publishers, 2010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creixent Fèrtil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Creixent_Fèrtil&oldid=33954433»