Dilorom Saidaminova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDilorom Saidaminova
Biografia
Naixement27 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Taixkent Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Estatal de l'Uzbekistan
Conservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Conservatori Estatal de l'Uzbekistan Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBoris Isaakovich Zejdman i Edison Denisov Modifica el valor a Wikidata

Dilorom Saidaminova (en uzbek: Дилором Сайдаминова) (Taixkent, 27 de febrer de 1943), és una compositora i pianista uzbeka.[1]

Saidaminova estudià al Liceu Uspenski entre 1950 i 1961 i al Conservatori de Taixkent, on es graduà en piano el 1966 i, l'any següent, en composició. El 1971 obtingué el doctorat en composició i el 1981 completà els estudis de postgrau al Conservatori de Moscou.[2][3][4] Ha exercit de professora de composició, història de la música i piano al Conservatori de Taixkent en dos períodes entre 1967 i 1985 i entre 1988 i 1995. En l'ínterim, ocupà el càrrec d'editora musical en cap de la Companyia estatal de radiotelevisió de l'Uzbekistan.[4] Actualment, Saidaminova és membre de la Unió de compositors i bastakors de l'Uzbekistan, de la Unió de compositors russos i de l'Associació estatunidenca de compositors, autors i editors.[5]

Premis, beques i encàrrecs destacables [2][6]
Premi, beca o encàrrec Obra Any Ciutat
Jove compositor més destacat de l'Uzbekistan (premi especial) Poema simfònic 1977 Taixkent, Uzbekistan
Concurs estatal (segon premi) Uzbekistan 1982 Taixkent
Concurs estatal (primer premi) Obertura de vacances 1983 Taixkent
Premi per a les contribucions destacades a la cultura i la música de l'Uzbekistan 1991 Taixkent
Concurs de l'Organització de Dones Alemanyes i Austríaques en les Arts - GEDOK (segon premi) Pel so de Francesca 1998 Mannheim, Alemanya
Beca de l'Open Society Institute (Fundació Soros) 2002 Taixkent
Encàrrec del Bach Choir de Pittsburgh Azon 2002 Pittsburgh, EUA
Premi del Carnegie Music Hall de Pittsburgh Obertura festiva 2003 Pittsbugh, EUA
Encàrrec del saxofonista James Houlik Concert per a saxòfon 2004 Nova York, EUA
Encàrrec del violinista Ígor Kalnin Ascendint a la llum 2021

Tradició i modernitat[modifica]

L'obra de Dilorom Saidaminova es caracteritza, d'una banda, per una síntesi entre tradició i modernitat. La pianista i professora del Conservatori estatal de l'Uzbekistan Hayitbaeva Dilbar Sultanovna ho exemplifica a través de tres de les obres per a piano més destacades del repertori de Saidaminova: Els murs de l'antiga Bukharà (1973), Pintures murals d'Afrasiab (1996) i Diàleg amb ‘Umar Ḫayyām (2010). En totes tres composicions –una successió que permet traçar l'evolució estilística de Saidaminova al llarg de gairebé quatre dècades–, vehicula el record de l'experiència històrica uzbeka mitjançant el cultiu de noves tècniques musicals.[7] Zenin Rasul, doctor per la Facultat de música i arts escèniques de la Universitat de Bilkent (Turquia), remarca la intenció de Saidaminova d'evocar les sonoritats d'instruments tradicionals com el rubab o el çeng en Pintures murals d'Afrasiab. Aquest recurs, conviu amb la recerca d'un nou llenguatge compositiu que remet, segons Rasul, a un impressionisme contemporani (fórmules d'obstinat rítmic, sèries cromàtiques, reiteració d'intervals de quarta, sexta i octava, entre d'altres).[8]

Lucille Lisack, professora d'antropologia a la Universitat de París-Nanterre, emfasitza l'allunyament respecte els llenguatges musicals clàssics i romàntics occidentals i tradicionals uzbeks: la música de Saidaminova, segons Lisack, s'inscriu en les avantguardes musicals partidàries de la dissolució de la tonalitat i cultiva la desconstrucció de la melodia, el repartiment de motius entre diferents instruments... De fet, juntament amb el també uzbek Dimitri Yanov-Yanovsky, Saidaminova mantingué un vincle sòlid amb l'avantguarda soviètica més partidària de la renovació musical, en oposició al corrent de tendència tradicional, que s'emmirallava en l'estètica romàntica.[9]

En l'oratori rock A tu, pàtria (1985), Saidaminova explora les sonoritats de la guitarra elèctrica i el sintetitzador. Aquest darrer instrument apareix també en A través de les línies de somnis boirosos (2004), l'enèsim exercici de fusió entre tradició i modernitat: l'obra compta amb un conjunt tradicional conformat per ney, koshnay, chang, dos dutars, dos dutars baixos, qanun, dos rababs, dos rababs de Kaixgar i dos rababs d'Afganistan).[1]

Filosofia[modifica]

Els especialistes en la figura de Dilorom Saidaminova han apuntat, d'altra banda, la preferència per qüestions filosòfiques i la profunditat emocional de la seva obra. En el cicle de piano Diàleg amb ‘Umar Ḫayyām (2010), la compositora entaula un diàleg virtual amb la filosofia oriental a través d'‘Umar Ḫayyām, poeta, matemàtic, astrònom i filòsof persa que visqué entre els segles XI i XII de l'era present.[10] Segons Hayitbaeva Dilbar Sultanovna, aquesta conversa ficcionada amb ‘Umar Ḫayyām representa la culminació, en l'obra de Saidaminova, de l'exploració de temes filosòfics com la saviesa eterna i altres qüestions existencials: les lleis de l'univers, l'essència de l'ésser, la veritat, l'espai, el temps, la vida i la mort.[7][10] Unes qüestions que aborda, igualment, en Pel so de Francesca (1997), Perdut en l'eternitat... (1998), En memòria dels meus amics (1999), El jardí de la meva infantesa (2002), Primum impe imperare sibi imperare (2003)...[10]

Segons Mustafina Ekanterina Ilyinichna, doctora pel Conservatori estatal de l'Uzbekistan, en En memòria dels meus amics (1999) –un memorial per a Sergei Beinsky (1946-1998) i Armen Shakhbagyan (1947-1999)– i El jardí de la meva infantesa (2002), Saidaminova pretén reflectir els "valors morals del poble uzbek" amb relació al "respecte als pares i a la família". Ho fa, des d'un punt de vista tècnic, mitjançant la dispersió del material musical en diferents registres, utilitzant motius curts i fórmules rítmiques repetides, pedals, polirítmies, amplitud dinàmica...[10] Dilorom Saidaminova carrega aquests recursos tècnics de significat: a tall d'exemple, en l'obra Saraton (2013) pretén evocar el pic de calor estival a l'Uzbekistan a través d'un tempo lent, d'una melodia poc oscil·lant, d'un trèmolo que "crea la sensació de calitja que apareix amb l'escalfor del sol"... O en el trio Sabo (2006), on intenta representar la brisa matinal, "efímera, misteriosa i mancada de llum", recorrent a notes agudes, tensions harmòniques irresoltes...[11]

Obra publicada[modifica]

L'obra completa de Dilorom Saidaminova traspua diversitat de gèneres i eclecticisme cultural, des d'obres per a formacions canòniques (orquestra, conjunts de cambra...) fins a agrupacions de fusió entre rock i música tradicional centreasiàtica, transitant també entre les fronteres de la música escènica i de les bandes sonores.[1]

Per a orquestra[modifica]

Títol Any Observacions
Obertura simfònica 1963
Simfonia número 1 1967
Concert número 1 1971 Per a piano i orquestra
Poema simfònic 1977
Concert número 2 1981 Per a piano i orquestra
Obertura de vacances 1983
Simfonia número 2 1988
Poema 1994
Una novel·la curta 1944 Per a orquestra de corda
En memòria dels meus amics 1999
El jardí de la meva infantesa 2002 Per a dos pianos i orquestra
Obertura festiva 2003 Per a banda simfònica
Concert 2004 Per a saxòfon tenor i banda simfònica. Existeix una versió del 2005, més llarga, per a saxòfon tenor i orquestra
Les ombres 2010 Per a saxòfon i petita orquestra
Amir Timur 2011 Per a percussió i orquestra
L'olor de la nit 2013 Per a petita orquestra
Les danses de la pluja 2013 Per a petita orquestra


Per a cambra[modifica]

Títol Any Observacions
Sonatina 1960 Per a chang
Variacions 1961 Per a violí i piano
Quartet de corda 1966
Representació de concert 1980 Per a flauta
Tres representacions 1981 Per a trompeta
Cinc representacions 1985-1987 Per a ghijak
Navrus 1990 Per a dues trompetes, trompa, trombó i tuba
Monòleg 1992 Per a viola i piano
Poema - improvisació 1992 Per a viola i piano
Umid - esperança 1993 Per a violí i piano. Escrita per al seu fill, Tigran Shiganyan, i estrenada per ell mateix en el Concurs internacional de la ciutat d'Almati (Kazakhstan), on guanyà el premi especial. Ha esdevingut popular en els programes escolars i en els concursos uzbeks.[11]
Fantasia 1994 Per a chang i piano
Sonata - improvisació 1994 Per a violoncel i piano
Una pregària a la nit 1994 Per a saxòfon tenor
Maskaraboses 1994 Per a saxòfon alt
Pel so de Francesca 1997 Per a flauta, violí, violoncel i percussió
Sonata número 1 1997 Per a violí i piano. Escrita per al seu fill, Tigran Shiganyan, per ser interpretada en concursos a Itàlia i l'Uzbekistan.[11]
Perdut en l'eternitat 1998 Per a piano, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Per al meu fill 2001 Per a violí i conjunt de flauta, oboè, clarinet, fagot, dues trompes, dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix
Primum impe imperare sibi imperare 2003 Per a piano i percussió
Sonata número 2 2005 Per a violí i piano
Sabo - brisa matinal 2006 Per a violí, violoncel i piano
On no hi ha temps 2010 Per a clarinet, violí i piano
Els sons del ney 2012 Per a ney, percussió i un conjunt
Saraton 2013 Versió per a zurna, chang, rabab de Kaixgar i dos violins. Saraton és com s'anomena el pic de calor estival a l'Uzbekistan i altres indrets de l'Àsia central.


Per a veu i per a cor[modifica]

Títol Any Observacions
A tu, pàtria 1985 Oratori rock amb text d'Oman Mukhtarov per a tenor, guitarra, guitarra elèctrica, guitarra baixa, sintetitzador i percussió
Fort amb l'amistat fraternal 1986 Oda amb text de Rakhim Farkhadi per a baix, cor mixt i orquestra
Requiem 2001 Rèquiem per a veu i piano
Azon 2002 Text extret de pregàries musulmanes per a cor mixt, violí, piano i orgue
A través de les línies de somnis boirosos 2004 Per a veu, contrabaix, sintetitzador, conjunt tradicional (ney, koshnay, chang, dos dutars, dos dutars baixos, qanun, dos rababs, dos rababs de Kaixgar, dos rababs d'Afganistan i percussió)
Divan occident-oriental 2009 Text de Johann Wolfgang von Goethe
Saraton 2013 Versió per a veu, zurna, chang i rabab de Kaixgar

Per a piano[modifica]

Títol Any Observacions
Obres per a infants 1966
Estudi 1968
Obra polifònica 1969
Vals líric 1969
Cançó de bressol 1969
Les curses 1969
Dansa fantàstica 1970
Cucut i amagar 1970
Nocturn 1971
Reflexió 1971
Rondó 1972
Les muralles de l'antiga Bukharà 1973 Revisada el 1988
Sayora 1974
Toccatina 1974
Sonatina 1974
Poema 1980
Dedicatòria a un poeta 1981
Vals 1989
Tres representacions 1991
Tres preludis i també... 1994
Pintures murals d'Afrasiab 1997
Juga amb Batman 2003
Diàleg amb ‘Umar Ḫayyām 2010

Per a orgue[modifica]

Títol Any Observacions
Somnis d'infantesa 1988

Bandes sonores i música d'animació[modifica]

Títol Any Observacions
La catifa màgica 1973 Animació; Malik Kajumov
Khamrakul - Ata 1976 Melis Abzalov
Khiva 1977 Malik Kajumov
Hi ha una ciutat amistosa a l'Est 1977 Malik Kajumov
Reunió amb Taixkent 1979 Malik Kajumov
El júnior 1994 Rano Kubeyeva


Altres composicions[modifica]

Títol Any Observacions
Una nena que ha fet màgia 1965 Música escènica per a l'obra de Shukur Sagdulla
Una pedra inflamable 1971 Ballet amb llibret d'Oleg Uzakov
La meva estimada no em fa cas 1974 Música escènica per a l'obra de Yusuf Shamansurov
Gàbia màgica 1975 Música escènica per a l'obra de Zakhid Khaknazarov

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dilorom Saidaminova». The Living Composers Project, 03-01-2017. [Consulta: 8 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 «Dilorom Saidaminova». The Living Composers Project, 03-01-2017. [Consulta: 8 abril 2024].
  3. «Dilorom Saidaminova. Award-Winning Composer. Biography». Global Music Partnership. [Consulta: 8 abril 2024].
  4. 4,0 4,1 «Where There is No Time» (pdf), 2013. [Consulta: 8 abril 2024].
  5. «The Walls of Ancient Bukhara (1973, rev. 1988). Dilorom Saidaminova (b. 1943)» (pdf). Candlelight Concert Society Presents Behzod Abduraimov, Piano, 21-01-2023. [Consulta: 8 abril 2024].
  6. «Dilorom Saidaminova», 2012. [Consulta: 15 abril 2024].
  7. 7,0 7,1 Dilbar Sultanovna, Hayitbaeva «DILOROM SAIDAMINOVA’S COMBINATION OF HISTORY AND MODERNITY IN MUSICAL PIECES FOR THE FORTEPIANO». Искусствоведение, pàg. 101-103.
  8. Rasul, Zerin «[https://dergipark.org.tr/tr/download/article-file/762285 ÖZBEKİSTAN’IN BAĞIMSIZLIK YILLARINDA (1991-2018) PİYANO SANATININ GELİŞİMİ: YENİ KUŞAK PİYANİSTLER VE BESTECİLERİN PİYANO ESERLERİNE GENEL BİR BAKIŞ]». Sahne ve Müzik Eğitim - Araştırma e-Dergisi, 09-07-2019, pàg. 16-32.
  9. Lisack, Lucille «"Fabriquer" la musique contemporaine à Tachkent». L'Homme. Revue française d'anthropologie, 2017, pàg. 115-146.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Екатерина Ильинична, Мустафина «О ФОРТЕПИАННОМ ЦИКЛЕ «ДИАЛОГ С ХАЙЯМОМ» ДИЛОРОМ САЙДАМИНОВОЙ». СОВРЕМЕННОЕ ИСКУССТВО И ОБРАЗОВАНИЕ, 11-04-2023, pàg. 65-73.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Dilorom Saidaminova - Interview», 26-08-2019. [Consulta: 16 abril 2024].