Vés al contingut

Dozyïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralDozyïta
Fórmula químicaMg₇Al₂(Al₂Si₄O15)(OH)₁₂
Localitat tipusComplex d'Ertsberg East, Districte de Gunung Bijih, Nova Guinea, Província de Papua, Indonèsia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.60
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.60 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.4.2.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,32Å; b = 9,21Å; c = 21,45Å; β = 94,43°
Colorincolor
Exfoliacióperfecta
Duresa2,5
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,575 nβ = 1,575 nγ = 1,581
Birefringènciaδ = 0,006
Dispersió òpticamolt feble
Impureses comunesFe, Ca, Na, Cl, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1993-042
Any d'aprovació1995
SímbolDoz Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La dozyïta[2] és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Jean Jacques Dozy (Rotterdam, Països Baixos, 18 de juny de 1908 – La Haia, 1 de novembre de 2004), geòleg holandès que va descobrir i anomenar la província minera d'Ertsberg el 1936.

Característiques

[modifica]

La dozyïta és un silicat de fórmula química Mg₇Al₂(Al₂Si₄O15)(OH)₁₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1995. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dozyïta pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al complex d'Ertsberg East, al districte de Gunung Bijih, dins la província de Papua (illa de Nova Guinea), a Indonèsia. També ha estat descrita a Nikka Vord, a la localitat d'Unst (Shetland, Escòcia), i a la mina Wood's Chrome, a la localitat de Texas (Pennsilvània, Estats Units). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Dozyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2019].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].