Emilià-romanyol
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Emiliàn | |
|---|---|
| Altres noms | emilià, emilianoromanyès, emiliano-romà |
| Tipus | llengua |
| Parlants | |
| 3,5 milions principalment a Piacenza, Ravenna, Emília-Romanya, Padània, Llombardia, Toscana, Pesaro | |
| Parlants nadius | 4.400.000 (2010) |
| Parlat a | San Marino, Itàlia |
 | |
| Classificació lingüística | |
|
llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals gal·loitàlic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO 639-3 | sense valor |
| Glottolog | emil1243 |
| IETF | sense valor |
 | |
L'emilià-romanyol, emilianoromanyès, emilianoromà o simplement emilià, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent Piacenza, Ravenna, a l'Emília-Romanya, Padània, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la província de Pesaro. També es parla a San Marino.
El nombre de parlants a l'Emília-Romanya s'estima en 3.500.000 aproximadament (dades de 1983). A San Marino, el 83% de la població (20.100 habitants) parla aquesta llengua.
Se la considera una llengua diferenciada de l'italià, tot i que les nombroses interferències lingüístiques amb l'italià estàndard, el fet de no tenir reconeixement oficial i que tots els seus parlants usen també habitualment l'italià com a llengua culta i de relació pública, posen en perill la seva supervivència com a llengua.
L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Piacenza (o Plasència) a Ravenna, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió d'Emília-Romanya. També es parla a San Marino, on rep la denominació de sanmarinès. No hi ha dades fiables sobre els seus parlants, sobre aquells que són capaços de parlar-la o els qui ho fan habitualment. Es calcula que hi ha entre dos i tres milions de persones que poden parlar-la.
Se'n distingeixen diversos dialectes, sense que es pugui dir que hi hagi una estandardització precisa o un dialecte central: l'emilià, el romà, el mantuà, el vogherès-pavès, el lunigià i el sanmarinès.
Enllaços externs[modifica]
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
