Escola de Nàutica de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Escola Nàutica de Barcelona)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Infotaula d'organitzacióEscola de Nàutica de Barcelona
Vaixell escola de nàutica de barcelona.JPG
Dades bàsiques
Tipus entitat facultat universitària
Història
Fundació 1769
Activitat
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Universitat Politècnica de Catalunya
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Facultat de Nàutica
Facultat de Nàutica, Pla de Palau.jpg
Dades (Edifici)
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic historicisme
41° 22′ 57″ N, 2° 11′ 04″ E / 41.3825°N,2.1844444444444°E / 41.3825; 2.1844444444444
Modifica les dades a Wikidata

L’Escola de Nàutica de Barcelona és un centre educatiu a la ciutat de Barcelona ubicat a l'edifici anomenat Facultat de Nàutica i que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'edifici que acull l'escola és al Pla de Palau, en un extrem del barri de la Barceloneta, a tocar del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

Història[modifica]

L'Escola de Nàutica de Barcelona neix l'any 1769 a Barcelona fundada a iniciativa del pilot d'altura Sinibald de Mas, després que la Real Junta General de Comercio y Moneda de Madrid li donés el permís.[1] Amb la intenció de fomentar els coneixements pràctics de nàutica i afavorir la navegació, la història de l'Escola s'inicia amb el vistiplau reial de Carles III. El seu naixement s'emmarca dins l'època de la recuperació econòmica de Catalunya del segle XVIII,[2] i en el deixant de la supressió del monopoli de Cadis del comerç amb les Amèriques (vegeu Flota d'Índies).

L'edifici on s'instal·là l'Escola es trobava a la Barceloneta i ha anat passant per diversos llocs. Primerament se situà a la Casa Llotja, i després va estar en un pis dels porxos d'en Xifré.[3] Finalment, a final dels anys 1920 es va decidir construir l'edifici actual de nova planta, obra de l'arquitecte Adolf Florensa, exactament al lloc on hi havia hagut l'antic Portal de Mar de Barcelona.

L'any 1929 es va crear l'Institut Nàutic de la Mediterrània amb la voluntat de convertir l'escola en una mena d'“universitat del mar”, amb un museu i una biblioteca especialitzada, que s'instal·laren a seva la planta baixa amb la inauguració del nou edifici en 1932.[4] L'Institut es regia per una Junta de Patronat. El director de la secció cultural era Francesc Condeminas Mascaró.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'edifici va ser ocupat temporalment pel Comitè de Milícies Antifeixistes. L'octubre del 1936, amb la creació del Museu Marítim de Catalunya, el personal destinat al museu va passar ocupar l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, on s'havia de fer el nou museu, mentre que a l'edifici de Pla del Palau hi va quedar la denominada Escola de la Marina Mercant de la Mediterrània.[5] Entre 1936 i 1939 l'escola va tenir adscrit un vaixell escola, el President Macià, que era l'antic iot Rosa VV del Comte de Godó.[6]

L'Escola ha format part de diverses entitats (de la marina mercant, Ministeri de Marina, mitjançant la Direcció General de Navegació, Ministeri d'Instrucció Publica…) segons el context històric en què es trobava, però des de l'any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona. Aquesta facultat és actualment la més antiga de totes les que hi ha a Espanya en la seva especialitat, i l'any 1969 va celebrar l'aniversari del segon centenari de la seva creació.

Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "en el 250è aniversari de la facultat de nàutica més antiga de l’Estat actualment. Per la seva valuosa contribució formativa i docent de qualitat reconeguda, amb l’objectiu de formar professionals altament qualificats. Al llarg de tota la seva trajectòria, ha sabut combinar la tradició amb la modernitat, sempre adaptant-se als requeriments del món professional i social de cada moment".[7]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. García Domingo, Enric, Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939-Edició Museo Marítim de Barcelona
  2. http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/T1%20El%20s%20XVIII%20espanol/interpretacion%20t1.html
  3. «Història de la Fundació». Facultat de Nàutica de Barcelona. [Consulta: 20 abril 2012].
  4. Alemany Llovera, Joan «Les Drassanes de Barcelona i el Museu Marítim». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 1, 1988, p. 9.
  5. García Domingo, Enric, Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939-Edició Museo Marítim de Barcelona
  6. Garcia Domingo, E; López Borrás, F.,;Lleal Galceran, F. “El Vaixell-escola President Macià” a Drassana. Revista del Museu Marítim de Barcelona, 2002, núm. 10, p. 39-51| 2002
  7. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escola de Nàutica de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata