Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda: diferència entre les revisions
→Origen i context: {{Copyvio|1=https://www.melomanodigital.com/lady-macbeth-de-mtsensk-de-dimitri-shostakovich/|2=~~~~}} Etiquetes: Revertida editor de codi 2017 |
Reversió a l'edició del 2024-04-13 18:34:17 per Lohen11, número 33372470 usant popups Etiqueta: Reversió manual |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
== Origen i context == |
== Origen i context == |
||
{{Copyvio|1=https://www.melomanodigital.com/lady-macbeth-de-mtsensk-de-dimitri-shostakovich/|2=[[Usuari:Paucabot|<span style="color:green">Pau Cabot</span>]] · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 20:51, 13 abr 2024 (CEST)}} |
|||
Xostakóvitx va començar a escriure ''Lady Macbeth'' l'octubre del 1930 inspirat en la novel·la curta homònima que el reconegut escriptor rus vuitcentista [[Nikolai Leskov]] havia escrit el 1865 i que s'havia reeditat el mateix any. El compositor va admetre que «vaig llegir la història i em va fascinar de tal manera que immediatament vaig començar a escriure una òpera».<ref name="García">{{ref-web |cognom=García |nom=Diego Manuel |url=https://www.melomanodigital.com/lady-macbeth-de-mtsensk-de-dimitri-shostakovich/ |consulta=13 abril 2024 |títol=“Lady Macbeth de Mtsensk”, de Dimitri Shostakovich |editor=Melómano digital |llengua=castellà}}</ref> |
Xostakóvitx va començar a escriure ''Lady Macbeth'' l'octubre del 1930 inspirat en la novel·la curta homònima que el reconegut escriptor rus vuitcentista [[Nikolai Leskov]] havia escrit el 1865 i que s'havia reeditat el mateix any. El compositor va admetre que «vaig llegir la història i em va fascinar de tal manera que immediatament vaig començar a escriure una òpera».<ref name="García">{{ref-web |cognom=García |nom=Diego Manuel |url=https://www.melomanodigital.com/lady-macbeth-de-mtsensk-de-dimitri-shostakovich/ |consulta=13 abril 2024 |títol=“Lady Macbeth de Mtsensk”, de Dimitri Shostakovich |editor=Melómano digital |llengua=castellà}}</ref> |
||
{{Copyvio|1=https://www.melomanodigital.com/lady-macbeth-de-mtsensk-de-dimitri-shostakovich/|2=[[Usuari:Paucabot|<span style="color:green">Pau Cabot</span>]] · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 20:51, 13 abr 2024 (CEST)}} |
|||
''Lady Macbeth de Mtsensk'' relata l'amarga història de Katerina, una jove rural casada amb un madur comerciant de [[Mtsensk]], situat a la Rússia profunda, a més de tres-cents quilòmetres al sud de Moscou, un lloc decididament anònim a les províncies russes prop de [[Riazan]].<ref name="Emerson" /> El seu marit sempre està absent i mentrestant es veu amenaçada per un sogre afamat. Per suportar l'avorriment cau als braços d'un oportú amant ocasional, Serguei, el nou capatàs que busca alegries i l'ascens social. La noia decideix assassinar qui s'oposi als seus desitjos. Un per un cauen el sogre, el marit i el nebot per cercar el camí cap a la felicitat amb l'atrevit Serguei. Com la [[Lady Macbeth]] de [[Shakespeare]], no és causalitat que Leskov utilitzi el mateix nom, una cadena de desgràcies els porten a tots dos cap a [[Sibèria]]. Durant el viatge, Serguei flirteja amb Sonietka, una captivadora presa. Katerina els descobreix i, presa de la gelosia, es llança en un llac gelat.<ref name="García" /> |
''Lady Macbeth de Mtsensk'' relata l'amarga història de Katerina, una jove rural casada amb un madur comerciant de [[Mtsensk]], situat a la Rússia profunda, a més de tres-cents quilòmetres al sud de Moscou, un lloc decididament anònim a les províncies russes prop de [[Riazan]].<ref name="Emerson" /> El seu marit sempre està absent i mentrestant es veu amenaçada per un sogre afamat. Per suportar l'avorriment cau als braços d'un oportú amant ocasional, Serguei, el nou capatàs que busca alegries i l'ascens social. La noia decideix assassinar qui s'oposi als seus desitjos. Un per un cauen el sogre, el marit i el nebot per cercar el camí cap a la felicitat amb l'atrevit Serguei. Com la [[Lady Macbeth]] de [[Shakespeare]], no és causalitat que Leskov utilitzi el mateix nom, una cadena de desgràcies els porten a tots dos cap a [[Sibèria]]. Durant el viatge, Serguei flirteja amb Sonietka, una captivadora presa. Katerina els descobreix i, presa de la gelosia, es llança en un llac gelat.<ref name="García" /> |
||
{{Copyvio|1=https://www.melomanodigital.com/lady-macbeth-de-mtsensk-de-dimitri-shostakovich/|2=[[Usuari:Paucabot|<span style="color:green">Pau Cabot</span>]] · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 20:52, 13 abr 2024 (CEST)}} |
|||
Xostakóvitx va definir d'aquesta manera els personatges principals: «Katerina Izmailova és una dona intel·ligent i dotada, sufocada per la seva ambició i per la recerca d'una via d'escapament per les seves energies; enverina al seu sogre instigada pel seu amant, Serguei, un home absolutament indigne moralment (encara que el seu aspecte ha de brillar per la seva bellesa i galanteria), que és contractat per treballar a la finca dels Izmailov. El pare, Borís Timoféievitx, és un amo ancià, poderós i sobrat de vitalitat; i el seu fill, Zinovi Borisovitx, marit de Katerina i bastant més gran que ella, és un home lamentable, pretensiós i despreocupat. Per arribar a casar-se amb Serguei, Katerina comet un seguit de crims atroços: primer acaba amb el seu marit, i també acaba amb el seu petit nebot». La mort del darrer nen, no va ser finalment inclòs en l'òpera.<ref name="García" /> |
Xostakóvitx va definir d'aquesta manera els personatges principals: «Katerina Izmailova és una dona intel·ligent i dotada, sufocada per la seva ambició i per la recerca d'una via d'escapament per les seves energies; enverina al seu sogre instigada pel seu amant, Serguei, un home absolutament indigne moralment (encara que el seu aspecte ha de brillar per la seva bellesa i galanteria), que és contractat per treballar a la finca dels Izmailov. El pare, Borís Timoféievitx, és un amo ancià, poderós i sobrat de vitalitat; i el seu fill, Zinovi Borisovitx, marit de Katerina i bastant més gran que ella, és un home lamentable, pretensiós i despreocupat. Per arribar a casar-se amb Serguei, Katerina comet un seguit de crims atroços: primer acaba amb el seu marit, i també acaba amb el seu petit nebot». La mort del darrer nen, no va ser finalment inclòs en l'òpera.<ref name="García" /> |
||
Revisió del 21:53, 13 abr 2024
 Svetlana Sozdateleva com a Katerina Izmàilova  | |
| Títol original | Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda / Katerina Izmàilova |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
| Llibretista | Dmitri Xostakóvitx i Aleksandr Preis |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | rus |
| Basat en | Lady Macbeth of the Mtsensk District (en)  (Nikolai Leskov ) |
| Data de publicació | 1934 |
| Parts | 4 actes i 7 escenes |
| Durada | 2,5 hores |
| Opus | 29 |
| Personatges | A female convict (en) , Ghost of Boris Timofeyevich (en) , Local Nihilist (en) , Old Convict (en) , Police Inspector (en) , Policeman (en) , Priest (en) , Sentry (en) , Sergeant (en) , Tattered peasant (Village Drunk) (en) , Sonyetka (en) , Boris Timofeyevich Izmailov (en) , Porter (en) , Sergei (en) , Steward (en) , Aksinya (en) , 3 Workman (en) , Zinoviy Borisovich Izmailov (en) i Katerina Lvovna Izmailova (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 22 de gener de 1934 / 2a versió: 26 de desembre de 1962 |
| Escenari | teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 28 de desembre de 1965 (versió revisada); 13 de maig de 2002 (versió original) (estrena a Espanya de les dues versions) |
 | |
Lady Macbeth de Mtsensk (en rus: Леди Макбет Мценского уезда, transcrit: Ledi Màkbet Mtsènskogo Uiezda), op. 29, és una òpera en quatre actes de Dmitri Xostakóvitx, amb llibret d'Aleksandr Preis i el mateix compositor,[1] basat en una narració de Nikolai Leskov. S'estrenà al teatre del Palau Mikhàilovski de Sant Petersburg el 22 de gener de 1934 dirigida per Samuïl Samossud. La va dedicar a la seva esposa Nina Vasilievna Varzar. El 1962, l'autor va estrenar-ne una versió revisada, amb el títol de Katerina Izmàilova, amb un nou número d'opus (op. 114).[2]
Després d'enfrontar-se després de l'estrena a dures crítiques, tant del públic com dels especialistes, l'òpera va ser censurada un any més tard per iniciativa de Stalin i retirada de l'escenari durant dècades. Per aquest motiu s'ha convertit en un símbol de les pressions polítiques sobre la música.[1]
Origen i context
Xostakóvitx va començar a escriure Lady Macbeth l'octubre del 1930 inspirat en la novel·la curta homònima que el reconegut escriptor rus vuitcentista Nikolai Leskov havia escrit el 1865 i que s'havia reeditat el mateix any. El compositor va admetre que «vaig llegir la història i em va fascinar de tal manera que immediatament vaig començar a escriure una òpera».[3]
Lady Macbeth de Mtsensk relata l'amarga història de Katerina, una jove rural casada amb un madur comerciant de Mtsensk, situat a la Rússia profunda, a més de tres-cents quilòmetres al sud de Moscou, un lloc decididament anònim a les províncies russes prop de Riazan.[1] El seu marit sempre està absent i mentrestant es veu amenaçada per un sogre afamat. Per suportar l'avorriment cau als braços d'un oportú amant ocasional, Serguei, el nou capatàs que busca alegries i l'ascens social. La noia decideix assassinar qui s'oposi als seus desitjos. Un per un cauen el sogre, el marit i el nebot per cercar el camí cap a la felicitat amb l'atrevit Serguei. Com la Lady Macbeth de Shakespeare, no és causalitat que Leskov utilitzi el mateix nom, una cadena de desgràcies els porten a tots dos cap a Sibèria. Durant el viatge, Serguei flirteja amb Sonietka, una captivadora presa. Katerina els descobreix i, presa de la gelosia, es llança en un llac gelat.[3]
Xostakóvitx va definir d'aquesta manera els personatges principals: «Katerina Izmailova és una dona intel·ligent i dotada, sufocada per la seva ambició i per la recerca d'una via d'escapament per les seves energies; enverina al seu sogre instigada pel seu amant, Serguei, un home absolutament indigne moralment (encara que el seu aspecte ha de brillar per la seva bellesa i galanteria), que és contractat per treballar a la finca dels Izmailov. El pare, Borís Timoféievitx, és un amo ancià, poderós i sobrat de vitalitat; i el seu fill, Zinovi Borisovitx, marit de Katerina i bastant més gran que ella, és un home lamentable, pretensiós i despreocupat. Per arribar a casar-se amb Serguei, Katerina comet un seguit de crims atroços: primer acaba amb el seu marit, i també acaba amb el seu petit nebot». La mort del darrer nen, no va ser finalment inclòs en l'òpera.[3]
Els quatre assassinats comesos per Katerina difícilment podrien sorprendre el públic lector rus de l'època de la novel·la, ja que estava acostumat als contes brutals de corrupció dels pobles de Píssemski i a les novel·les d'assassinats de Dostoievski. Sí que els va esgarrifar la manera de relatar els assassinats de Leskov.[1]
Xostakóvitx i el seu co-llibretista Aleksandr Preis fan canvis essencials en els personatges i la narrativa del conte de Leskov. Principalment, el paper del sogre Borís Isinailov, un ancià d'uns vuitanta anys i vidu, experimenta una àmplia i significativa ampliació, així com una major dimensió sexual i agressiva. L'altre gran canvi és la no inclusió de l'assassinat del nebot, que segons va escriure Xostakóvitx en un assaig de 1934, «era una mica extra, l'assassinat d'un infant, qualsevol que sigui la seva explicació, sempre crea una impressió negativa».[1]
Rols
| Rol | Tipus de veu | Elenc estrena, 22 de gener 1934 Director: Samuïl Samossud |
|---|---|---|
| Borís Ismailov, un comerciant | baix | |
| Sinovi, el seu fill | tenor | |
| Kalerina Isimailova, dona de Sinovi | soprano | Agrippina Ivanovna Sokolova |
| Serguei, ajudant dels Ismailov | tenor | |
| Axinia, la cuinera | soprano | |
| Un treballador esparracat i borratxo | tenor | |
| Treballador, trenallador pels Ismailov | baríton | |
| Intendent | baix | |
| Un porter | baix | |
| Primer treballador, employed at the Izmailovs | tenor | |
| Segon treballador, employed at the Izmailovs | tenor | |
| Sacerdot | baix | Pavel Yuravlenko |
| Inspector de policia | baix | Aleksei Petrovich Ivanov |
| Nihilista | tenor | |
| Sergent | baix | |
| Vell convicte | baix | |
| Soniètka, una presonera | mezzosoprano | |
| Una dona convicta | soprano | |
| Sentinella | baix | |
| Fantasma de Borís Ismailov | baix | Georgiy Nikolaievich Orlov |
| Cor: SATB, parts dividides – Treballadors i treballadores contractats pels Ismailov; Policies; Convidats de boda; homes i dones presos | ||
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Emerson, Caryl. «Back to the Future: Shostakovich's Revision of Leskov's 'Lady Macbeth of Mtsensk District'». Cambridge Opera Journal. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès). Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 García, Diego Manuel. «“Lady Macbeth de Mtsensk”, de Dimitri Shostakovich» (en castellà). Melómano digital. [Consulta: 13 abril 2024].
