Història geològica de Catalunya: diferència entre les revisions
A la primera meitat de l'era primària, les terres Catalunya es trobava submergida sota l'oceà de Tetis i la línia de costa es trobava molt allunyada cap al centre i nord d'Europa.<ref name=geo>{{ref-llibre|títol=Geografia de Catalunya|editoria |
→Referències: ==Enllaços externs== *{{ref-web|url=http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_atles_historiageologica.html|títol=Història geològica de Catalunya|obra=Atles geològic de Catalunya|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya}} |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
==Referències== |
==Referències== |
||
<references /> |
<references /> |
||
==Enllaços externs== |
|||
*{{ref-web|url=http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_atles_historiageologica.html|títol=Història geològica de Catalunya|obra=Atles geològic de Catalunya|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya}} |
|||
{{esborrany de geologia}} |
{{esborrany de geologia}} |
||
Revisió del 02:41, 3 nov 2015
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
La formació geològica de Catalunya es pot majorment explicar per dos fenòmens geològics principals: el cicle hercinià i el plegament alpí.
A la primera meitat de l'era primària, les terres Catalunya es trobava submergida sota l'oceà de Tetis i la línia de costa es trobava molt allunyada cap al centre i nord d'Europa.[1] Els materials més antics que trobem actualment són pissarres procedents dels sediments dipositats durant el període Silurià al fons d'aquest oceà.[1]
L'orogènia herciniana ocorregué entre l'Era Primària i la Terciària, quan Catalunya era en una conca oceànica. En aquells temps es dipositaren els sediments que acabaren originant el material geològic de Catalunya. També s'hi alçà el Massís de l'Ebre i el Massís Catalanobalear que estaven units separant la Fossa de l'Empordà de la Fossa Mediterrània.
Al plegament alpí, iniciat al Cenozoic, és quan s'alçaren els Pirineus, al mateix temps que el Massís de l'Ebre i el Massís Catalanobalear tornen a enfonsar-se.
Recentment es donà certa activitat volcànica a la zona de la Garrotxa
Referències
Enllaços externs
- «Història geològica de Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.