Joan Josep Guinovart i Cirera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 26: Línia 26:
| autor_abrev_zoo =
| autor_abrev_zoo =
| influencia =
| influencia =
| influenciat_per = Vicente Villar Palasí<ref name=academia>{{ref-web|url=http://www.ranf.com/images/pdf/discursos/numero/guinovart.pdf|consulta=8 novembre 2015|títol=Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia}}</ref> <br /> Manuel Rosell Pérez<ref name=academia /> <br /> Fernando Calvet Prats<ref name=academia /> <br /> Joseph Larner<ref name=academia />
| influenciat_per =
| premis = premi [[August Pi i Sunyer]] ([[Institut d'Estudis Catalans]], 1983) <br /> [[Medalla Narcís Monturiol]] (1998) <br /> [[Creu de Sant Jordi (premi)|Creu de Sant Jordi]] (2014)
| premis = premi [[August Pi i Sunyer]] ([[Institut d'Estudis Catalans]], 1983) <br /> [[Medalla Narcís Monturiol]] (1998) <br /> [[Creu de Sant Jordi (premi)|Creu de Sant Jordi]] (2014)
| religio =
| religio =
Línia 32: Línia 32:
| notes_peu =
| notes_peu =
}}
}}
'''Joan Josep Guinovart i Cirera''' ([[Tarragona]], [[3 de juliol]] de [[1947]]) és un [[farmacèutic]] [[Catalunya|català]]. Es llicencià en [[farmàcia]] per la [[Universitat de Barcelona]] el 1969, on es va doctorar el 1973, i va fer una estada al Departament de Farmacologia de la [[Universitat de Virgínia]] (1974-1975). Des del 2005 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona.
'''Joan Josep Guinovart i Cirera''' ([[Tarragona]], [[3 de juliol]] de [[1947]]) és un [[farmacèutic]] [[Catalunya|català]]. Es llicencià en [[farmàcia]] per la [[Universitat de Barcelona]] el 1969, on es va doctorar en [[bioquímica]] l'any 1973,<ref name=IRB>{{ref-web|url=http://www.irbbarcelona.org/en/profile/joan-j-guinovart-0|consulta=8 novembre 2015|títol=Perfil de Joan J. Guinovart|obra=IRB Barcelona}}</ref> amb una tesi sobre l'anàlisi cinètic i la regulació de la [[glucogen sintetasa]] del [[fetge]] de [[granota]]. Des del 2001 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona.<ref name=IRB />


==Biografia==
==Biografia==
Especialitzat en [[bioquímica clínica]], un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Virgínia]] (1974-1975) i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de [[farmàcia]] de la [[Universitat de Barcelona]] (1975-1983).{{efn|Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'[[Hospital de Bellvitge]], i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la [[Seguretat Social]].}} Seguidament passà a formar part del cos de professorat de la facultat de [[veterinària]] de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.{{efn|Entre 1988 i 1991, Guinovart fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).}} No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i [[biofísica]] la [[Universitat de Califòrnia]] a [[San Francisco]]. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del [[Parc Científic de Barcelona]] (2001-2002) i amb la direcció de l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona, càrrec que encara avui desenvolupa.<ref name= IRB />
Especialitzat en [[bioquímica clínica]], de 1978 a 1980 treballà a l'[[Hospital de Bellvitge]] i de 1980 a 1985 fou cap de servei d'anàlisis clíniques de la [[Seguretat Social]]. Alhora, fou professor de [[bioquímica]] a la Facultat de Farmàcia de la [[Universitat de Barcelona]] (1975-1983) i catedràtic de Bioquímica i [[Biologia Molecular]] a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1986-1990) i a la [[Universitat de Barcelona]] (1990- ), on ha estat director del departament de 1995 a 2001.


La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del [[glicogen]], amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la [[diabetis]] i en [[malaltia neurodegenerativa|patologies neurodegeneratives]] com la malaltia de Lafora.<ref name=gresol>{{ref-notícia|títol=El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol|url=http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/06/022.html|consulta=8 novembre 2015|data=10 juny 2015}}</ref> A més, també centra la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.<ref name=academia />
De 1988 a 1991 fou coordinador de l'àrea de Biologia Molecular i Cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP). Ha estat director general de l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] del [[Parc Científic de Barcelona]], del que també n'ha estat director de 2001 a 2005. El 1999 fou nomenat membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la [[Generalitat de Catalunya]] i del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia. El 1983 va rebre el Premi [[August Pi i Sunyer]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i el 1998 va rebre la [[Medalla Narcís Monturiol]] al mèrit científic de la [[Generalitat de Catalunya]].


=== Premis i reconeixements ===
La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del [[glucogen]] (un [[hidrat de carboni]] que es troba en diverses parts del cos), amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions en la [[diabetis]] i en [[malaltia neurodegenerativa|malalties neurodegeneratives]] i també en nous agents antidiabètics.
* 1979, 1985: Premi [[Leandre Cervera i Astor|Leandre Cervera]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref name= IRB />
* 1983: Premi [[August Pi i Sunyer]] de l'Institut d'Estudis Catalans.<ref name= IRB />
* 1996: Premi Novo-Nordisk de la Societat Espanyola de la [[Diabetis]] per la seva recerca bàsica sobre la diabetis.<ref name= IRB />
* 1998: Medalla de la Societat Francesa de Bioquímica i Biologia Mol·lecular.<ref name= IRB />
* 1998: [[Premi Ciutat de Barcelona]] a la recerca científica.<ref name= IRB />
* 1998: [[Medalla Narcís Monturiol]] al mèrit científic.<ref name= IRB />
* 1999: Membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la [[Generalitat de Catalunya]].
* 1999: Membre del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia.
* 2005: Membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Mol·lecular.<ref name= IRB />
* 2006: Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia.<ref name=academia />
* 2006: Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de [[Chile]].<ref name= IRB />
* 2007: Diploma d'honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica.<ref name= IRB />
* 2007: Fill predilecte de [[Tarragona]]
* 2008: Membre del Senat de Tarragona
⚫
* 2014: [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref>
*2015: Premi Gaudí Gresol.<ref name=gresol />


== Publicacions ==
Des del 2005 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona]]. També presideix la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia (2006) i des de 2008 és membre del [[Senat de Tarragona]], ciutat de la que en 2007 fou nomenat fill predilecte.
{{incomplet}}

⚫
La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref>
⚫
== Obres ==
* ''Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación'' (1973)
* ''Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación'' (1973)
* ''Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata'' (1983)
* ''Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata'' (1983)
* ''La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana'' (2010)
* ''La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana'' (2010)

⚫
== Notes ==
{{notes}}


==Referències==
==Referències==

Revisió del 14:02, 8 nov 2015

Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2014 Joan Josep Guinovart i Cirera
Biografia
Naixement3 de juliol de 1947 (1947-07-03) (76 anys)
Tarragona
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Tesi acadèmicaAnálisis cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
Es coneix perdirector de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
Activitat
Ocupaciófarmacèutic, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Recerca Biomèdica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoan Massagué Solé Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947) és un farmacèutic català. Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar en bioquímica l'any 1973,[2] amb una tesi sobre l'anàlisi cinètic i la regulació de la glucogen sintetasa del fetge de granota. Des del 2001 dirigeix l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]

Biografia

Especialitzat en bioquímica clínica, un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975) i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983).[a] Seguidament passà a formar part del cos de professorat de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.[b] No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i biofísica la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del Parc Científic de Barcelona (2001-2002) i amb la direcció de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, càrrec que encara avui desenvolupa.[2]

La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Lafora.[3] A més, també centra la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.[1]

Premis i reconeixements

Publicacions

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
  • Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
  • Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata (1983)
  • La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana (2010)

Notes

  1. ↑ Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'Hospital de Bellvitge, i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la Seguretat Social.
  2. ↑ Entre 1988 i 1991, Guinovart fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia». [Consulta: 8 novembre 2015].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Perfil de Joan J. Guinovart». IRB Barcelona. [Consulta: 8 novembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol». , 10-06-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
  4. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Josep_Guinovart_i_Cirera&oldid=15977620»