Ports de Tortosa-Beseit

Ports de Tortosa-Beseit

Tipus	Massís
Localització
Entitat territorial administrativa	Castelló (País Valencià), província de Tarragona (Catalunya), província de Terol (Aragó), País Valencià (Espanya), Catalunya (Espanya) i Aragó (Espanya)
40° 48′ 28″ N, 0° 19′ 07″ E
Serralada	Sistema Ibèric
Format per	Ports de Beseit
Dades i xifres
Altitud	1.441 m
Punt més alt	el Caro  (1.442 m )
Superfície	800 km²
Àrea protegida Natura 2000
Identificador	ES2420036
Història
Període	Cretaci

Els Ports nevats a l'hivern

Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Particularitats

És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.

Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.

Orografia

Els ports estan formats per un conjunt de serres com la Serra de l'Espina (1.181 m) o la Serra d'Encanader (i el Tossal d'En Canader), la segona altitud (1.393 m), i la màxima altura del Matarranya (a la Franja). La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro de 1.441 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona. Destaca també el pic de Cervera, amb 1.347 metres d'altitud i el Tossal del Rei (1.356 m).

Altres accidents geogràfics destacats són: el Coll de l'Assucac, el Tossal de la Coscollosa (879 m), el Castell de l'Airosa, la Penya Galera (1.029 m), el Montsagre, contrafort format pel Montsagre de Paüls (1.050 m), el Montsagre d'Horta (1.087 m), el Tossal d'en Grilló (1.072 m) i les Moletes d'Aran (1.228 m).

Flora

Hi trobem una gran varietat de comunitats vegetals, les quals són: les màquies; els carrascars i alzinars; les pinedes de pinassa; les pinedes de pi roig, normalment barrejades amb les de pinassa; les fagedes; les zones culminants; vora de rius; cingleres i pinedes de pi blanc.

Màquies

Són comunitats vegetals que s'estenen per les parts baixes del massís fins als 500 msm, depenen també de la orientació i de la vessant en què es trobin (podem trobar màquies a 800 msm en alguns punts).

Estan formades per arbustos molt ben adaptats a la sequera i als animals herbívors (amb fulles petites i punxegudes). Hi dominen el coscoll o garric (Quercus coccifera), la matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), el margalló (Chamaerops humilis) l'única palmera autòctona d'Europa, l'argilaga (Genista scorpius), el ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), la frígola (Thymus vulgaris), el romer (Rosmarinus officinalis), la rojeta (Rubia peregrina), el cepell o bruc d'hivern (Erica mutiflora) i l'ullastre o olivera borda (Olivea europaea ssp. sylvestris).

Pinedes de pi blanc

És una comunitat vegetal on l'espècie dominant és el pi blanc (Pinus halepensis). Forma boscos fins als 600 msm i presenta un sotabosc en el qual podem trobar: savina (Juniperus phoenica), el càdec (Juniperus oxycendrus), matissa (Pistacia lentiscus), l’esbarzer (Rubus ulmifolius) o el garric (Quercus coccifera). També trobem plantes enfiladisses o lianes com ara el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l'arítjol (Smilax aspera), la rojeta (Rubia peregrina) o la vidiella (Clematis flammula).

Carrascars

En edició...

Parcs naturals

• La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural català té una superfície de 35.050 ha (16.000 ha són de la Reserva Nacional de Caça; 861 ha són de reserves naturals i 205 ha de Refugi de Fauna Salvatge) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb què compten les Terres de l'Ebre.

• La part valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.

• La vessant matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012. [1]

Galeria

• 
  Formacions rocalloses dels Ports
• 
  La fageda
• 
  Mas de Barberans, municipi situat al peu del vessant oriental dels Ports
• 
  Cingles calcaris als Ports
• 
  Vista dels Ports, des del paratge anomenat la Vall (Mas de Barberans), al Montsià
• 
  Vista dels Ports de Tortosa des de la Serra de Godall

Vegeu també

• Sistema Ibèric
• Parc Natural dels Ports

Referències

• Ports de Beseit

Bibliografia disponible

• Plantes del Port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals. Diversos autors; Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre"; Imp. Serra Indústria Gràfica SL (Ulldecona); 2008. ISBN 978-84-612-2892-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ports de Tortosa-Beseit

• Turisme a les Terres de l'Ebre
• Parc Natural dels Ports
• Lo Port
• Dominis de la cabra hispànica al Massís del Port
• Parc Natural de la Tinença de Benifassà