Publi Licini Cras Dives Mucià

Publi Licini Cras Dives Mucià

Nom original	(la) Publius Licinius Crassus Mucianus
Biografia
Naixement	(la) Publius Mucius Scaevola 180 aC antiga Roma
Mort	130 aC (49/50 anys) valor desconegut
Causa de mort	Mort en combat
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
131 aC – 131 aC Juntament amb: Luci Valeri Flac
Edil romà
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Licini Crassi
Cònjuge	Clodia (en)
Fills	Licinia (en) , Licínia, Publius Licinius Crassus Dives (en)
Pares	Publi Muci Escèvola i Publi Licini Cras   i Licinia (en)
Germans	Publi Muci Escèvola

Publi Licini Cras Dives Mucià (en llatí Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.

Era fill de Publi Muci Escevola que va ser cònsol l'any 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que ho va ser l'any 133 aC. Va ser adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol de l'any 205 aC Publi Licini Cras Dives.

Ciceró diu que va ser candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del seu cursus honorum.

El 131 aC va ser cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats. El poble li va pagar la multa, però també el va obligar a acceptar les ordres del Pontífex Màxim.

Va ser ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya va resultar desafortunada i va ser derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna. Per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Titus Livi va ser el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans, l'any 133 aC i va ser justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos va ser enterrat a Esmirna i el seu cap es va enviar a Aristònic que l’any següent va ser derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Aule Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

«

quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus

»

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, va ser l’esposa de Gai Semproni Grac.

Era un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Va ser eminent com a jurista i parlava diferents dialectes del grec i a Àsia Menor dictava els decrets en el dialecte corresponent.