Conservatori Superior de Música del Liceu

Nova seu del Conservatori Superior de Música del Liceu, al carrer Nou de la Rambla, 86

El Conservatori del Liceu de Barcelona és una de les escoles de música més importants i prestigioses de Catalunya.

Fou creat el 1837 amb el nom de Liceu Filo-dramàtic de Montesion i aviat es va posar a l'alçada de les millors institucions docents. En el 1847, la institució inaugurà el Gran Teatre del Liceu. En el 1854, el conservatori i el teatre se separaren administrativament, però en tota la resta de la seva existència la seva interrelació ha estat constant.

Sempre hi va haver una preocupació per dotar talents nacionals al teatre de l'òpera. La qualitat del seu cos docent era tal que el conservatori va aconseguir en molt poc temps una reputació formidable com a camp de cultiu de grans cantants i instrumentistes, cosa que es va traduir en el fet que, a poc a poc, va atraure els alumnes i els professors més capaços. Aquesta institució va arribar a tenir una importància cabdal per a la vida musical, no només de Barcelona sinó de tot el món.

En l'actualitat (2010), el conservatori està en el carrer Nou de la Rambla, 86, de Barcelona.

Intervenció arqueològica

L'any 2005 arran del projecte de construcció d'un edifici amb diverses plantes de soterrani, per a ubicar-hi el Conservatori de música del Liceu, s'efectuaren dos sondejos arqueològics a la finca núm. 82-88 del carrer Nou de la Rambla. Fruit d'aquesta intervenció es documentaren restes pertanyents a tres períodes crono-culturals diferenciats: d'època prehistòrica es registrà un sol estrat arqueològic amb presència de ceràmica a mà i restes d'indústria lítica. La seva cota d'inici oscil·lava entre 2,30 m. s.n.m. i 2,25 m. s.n.m. i la seva cota final d'excavació la podem situar entorn d'un metre s.n.m. Es pogué establir que aquest estrat tenia dues possibles fases d'ocupació o nivells diferenciats, un primer nivell que seria del bronze inicial i un segon nivell que podria ser del neolític. D'època romana es documentà un estrat arqueològic amb presència de restes ceràmiques d'època romana. Aquest estrat havia estat localitzat en altres zones pròximes al solar, a vegades relacionat amb tombes romanes retallades al subsòl. Finalment, dels segles XVIII-XIX s'exhumaren restes estructurals de les cases que ocupaven el solar abans de ser enderrocades. Aquestes restes es relacionaren amb soterranis.

Fundació

La Fundació Conservatori del Liceu es fundà el 1937 per impulsar el conservatori, un centre d'ensenyament musical que ha estat, històricament, el primer del país, i que ha tingut una prestigiosa dedicació cultural. A les seves classes de cant s’han format molts dels millors intèrprets catalans i també ha estat impulsor de reconeguts compositors i instrumentistes, de la mà d’un professorat de primer nivell. Aquesta entitat el 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Directors de la institució

• Marià Obiols i Tramullas (1847-1888)
• Gabriel Balart i Crehuet (1889-1893)
• Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach (1893-1918)
• Joan Lamote de Grignon (1919-1931)
• Josep Barberà i Humbert (1931-1938)
• Josep Biosca i Casas (1939-1949)
• Josep Munner (1949-1953)
• Pere Vallribera i Moliné (1953-1982)
• Ricard Villanueva
• Anna Albors
• Jaume Torrent i Rius (1953)
• Evelio Tieles
• Maria Serrat i Martín, directora general, i Benet Casablancas i Domingo, director acadèmic.

Vegeu també

• Categoria:Professors del Conservatori del Liceu
• Categoria:Alumnes del Conservatori del Liceu

Enllaços externs

• Plana web del Conservatori Superior de Música del Liceu (català)(anglès)(castellà)