Joan Potau i Farré: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:
[[Categoria:Exiliats del franquisme catalans]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme catalans]]
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1991]]
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1991]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona]]
[[Categoria:Llicenciats en dret per la Universitat de Barcelona]]

Revisió del 10:06, 16 ago 2008

Per a altres significats, vegeu «Joan Potau i Martínez».

Joan Potau i Farré (Sarral, Conca de Barberà 1907 - ?) fou un magistrat i comerciant català. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1931. Simpatitzant d'ERC, durant la guerra civil espanyola fou jutge de primera instància i d'instrucció de Lleida, i magistrat de l'Audiència de Lleida a Solsona.

En acabar la guerra, es va exiliar a França fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic. Treballà com a gerent general d'un empresa importadora de vins, licors i conserves i després com a director general d'un laboratori farmacèutic. Ha estat un dels elements més actius de la Comunitat Catalana de Mèxic. Dedicat també al periodisme, dirigí la revista de l'Orfeó Català de Mèxic de 1962 a 1985 i col·laborà a l'Esquerra (1961) amb el suport del seu amic, l'editor Bartomeu Costa-Amic. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.