Corrupció

La corrupció és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.

Corrupció política

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb d'altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.

Exemples

• Una persona es presenta a eleccions prometent el compliment d'unes propostes. L'electorat el vota i aquesta persona aconsegueix el càrrec polític pel qual es presentava. Una vegada aconseguit el càrrec públic aquesta persona, moguda per un interès no relacionat amb el seu electorat, utilitza la seva posició per a prendre decisions que incompleixen els seus compromisos electorals.
• Un policia d'un cos de lluita contra el narcotràfic fa la vista grossa i/o protegeix traficants de drogues a canvi de favors o obligacions econòmiques.
• Un militar d'alta graduació promet públicament al seu país que s'enviaran tropes per a aconseguir la pau, i aleshores ordena fer la guerra.
• Un grup polític, des del poder, reforma les lleis per a adaptar-les a les necessitats econòmiques d'un sector empresarial, i/o sense haver inclòs les reformes en el seu programa electoral ni haver-ho consultat amb l'electorat. Això també sol conduïr a la corrupció estructural.
• El cap de personal d'una empresa selecciona una nova treballadora pel seu atractiu sexual, en comptes de valorar millor altres candidates que responen més als interessos de la corporació. El mateix pot pasar amb motiu d'amistat o parentiu.

Casos reals

Fitxer:Corrupcio compromis.jpg

La corrupció basada en la traició a un compromís

• Madrid, 10-06-2003: Els diputats del parlament de la comunitat autònoma de Madrid Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez escollits per la llista del partit PSOE en les eleccions autonòmiques del 25-05-2003, varen ser deslleials al propi partit per tal que, en fer-se l'elecció per la presidència del parlament, fracassés el pacte entre els partits IU i PSOE (que sumaven 56 escons: 9+47) per a què sortís escollit el seu candidat Francisco Cabaco, doncs amb la desaparició d'aquests dos vots va guanyar la votació la candidata Concepción Dancausa del partit opositor amb els seus 55 vots. No varen abstenir-se perquè no hi fossin, ja que fins a l'últim minut eren presents amb el seu grup parlamentari, i doncs varen desaparèixer just quan començava l'elecció tot i que se'ls va estar esperant i convocant personalment.

Per a excusar-se públicament, els 2 diputats varen alegar que no els agradava el pacte entre IU i PSOE. Pel què molts testimonis varen comunicar, va ser notori el suborn del dirigent del PP Ricardo Romero de Tejada amb José Esteban Verdes als 2 diputats deslleials poc abans de la seva traició, amb fons d'empresaris de la construcció. Els 2 diputats deslleials varen actuar de la mateixa manera el 28-06-2003 per a impedir la investidura de Rafael Simancas com a president de la comunitat autònoma de Madrid.

Després de tot l'enrenou mediàtic, es va dissoldre el parlament i es varen tornar a convocar eleccions pel 26 d'octubre, en què Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez ja no varen concórrer a la llista del PSOE, però això no va impedir que es capgirés el predomini parlamentari: PP 57 escons, PSOE 45 escons, IU 9 escons.

• Granada, 1995-1997: Francisco Jiménez Carmona com a regidor de l'Ajuntament de Granada va estar carregant a l'empresa municipal Emucesa (gestora del cementiri) despeses ficticies per un import total equivalent a 938 Eur. Així ho va confirmar un jutjat de Granada, que el va condemnar a 18 mesos de presó, 18 mesos d'inhabilitació i a una multa equivalent a 1.082 Eur per malversació de cabals públics.
• Barcelona, 1991-1992: Lluís Pasqual Estevill, com a jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Terrassa, i amb d'altres col·laboradors, van estar requerint i cobrant milionàries sumes de diners a directius empresarials a canvi d'emetre sentències favorables per acusacions de delicte fiscal, i d'evitar empresonaments. Així ho van estar confirmant diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem i Audiència Provincial de Barcelona per prevaricació, alçament de bens, detencions il·legals; i que el varen estar condemnant a diverses penes de presó i quantioses multes.
• Cas Calvià
• Cas del 3%, es descobreix que alts dirigents de CiU van cobrar comissions del 3% durant l'adjudicació de les obres de metro a Barcelona. El cas es va arxivar.

Enllaços externs

• Transparencia Internacional
• Anticorrupción en América Latina (bitàcola)
• PROBIDAD
• GRECO, Grup d'Estats Contra la Corrupció del Consell d'Europa
• EPAC, organisme anticorrupció de la Unió Europea

Groucho Marx va dir: No permetré injustícies ni joc brut, però, si s'atrapa algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret... i donarem ordre de disparar!

Corrupció urbanística

Article principal: corrupció urbanística

Forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

Es tracta d'una de les principals variants actuals de la corrupció a les administracions públiques, atès el gran marge de benefici econòmic que habitualment produeixen les operacions urbanístiques propiciades per pràctiques corruptes.

Corrupció material

Alteració de la puresa o integritat d'una substància, tant sigui per la seva desmembració, per la barreja amb d'altres substàncies, o per la desviació del seu curs esperat.

Exemples

• L'oxidació del ferro, que com a conseqüència sol fer que una peça de ferro ja no tingui la resistència inicial.

Si es tracta d'un objecte manufacturat, se sol parlar de corrosió

• La contaminació de l'aigua.

Enllaços externs

Societat Catalana de Química Contaminacion y Purificacion del Agua (bitàcola)

Corrupció informàtica

Alteració inesperada en l'organització o la coherència de les dades que anteriorment s'han desat en un suport informàtic o s'han transmès digitalment per un mitjà de comunicació.

Exemples

• Una persona envia un missatge de correu electrònic amb l'assumpte "Fórmula química del benzè", i el destinatari quan reb el missatge veu l'assumpte com a "FXrmula quXmica del benzX"
• Es desa un fitxer en un disquet, que es tracta d'una fotografia. Passat el temps, en intentar recuperar la imatge, aquesta es visualitza només la meitat superior, i a l'altra meitat s'hi veu una trama de colors incomprensible.
• Un error en el desenvolupament d'un programa, com per exemple un processador de textos, pot fer que els documents guardats no quedin amb l'aspecte en què s'han creat.
• Un tall en el subministrament elèctric d'un ordinador mentre aquest estava gravant informació en un disc, pot fer que l'últim bloc de dades estigui en mal estat, o bé aquestes dades no figurin encara indexades en cap registre, i per tant siguin difícils de localitzar.
• La mala cobertura de les transmissions digitals per radiofreqüència pot causar que, tant sigui en xarxes WiFi com en telefonia mòbil, les dades arribin distorsionades o de forma discontínua i per tant difícils d'interpretar. Aquest fenòmen se sol pal·liar amb la repetició de la transmissió de paquets de dades, i se sol tractar amb la intercalació de dades de comprovació (CRC, checksum, ..)
• Els virus informàtics de vegades solen tenir com a propòsit impedir el bon funcionament dels ordinadors, i per això moltes vegades sabotejen la integritat dels fitxers, tant fitxers del programari com documents d'usuari.

Corrupció lingüística

Transformació ortogràfica d'un terme lingüístic, mantenint el significat o una variant fins i tot anecdòtica d'un significat original.

Exemples

• La paraula llatina colloquor s'ha conservat semànticament amb col·loqui, tot i que l'ortografia ha canviat.
• El terme Wikipedia s'ha variat ortogràficament, i ha donat lloc a Viquipèdia.

Vegeu també: Etimologia

Corrupció sexual

Pràctica sexual a la qual algunes creences atribueixen un desvirtuament de la puresa de la persona, puresa mantinguda abstenint-se de la sexualitat o tenint una sexualitat aprovada per una doctrina cultural.

La visió cristiana de la puresa sexual dels éssers ha donat lloc també al terme corrupció de menors, doncs en comptes d'assenyalar l'adult com a persona corrupta (que traiciona la confiança de la societat), assenyala el menor corromput pel fet què ha canviat el seu estat de puresa.

Exemples

Masturbar-se, practicar relacions homosexuals o ésser víctima d'una violació ha estat vist com a corrupció sexual per la tradició cristiana.

Corrupció moral

Manca de coherència ideològica, bé sigui entre les diverses idees que té una persona o un grup, o bé sigui entre el què s'enuncia i el què es practica.

Exemples

Fitxer:Msevero corrupcion-violencia.jpg

La corrupció moral d'un ensenyament violent i repressiu

• Predicar la pau i practicar la guerra: arran dels forts moviments pacifistes del segle XX, els estats i els exèrcits s'emplenen els discursos que les seves actuacions militars tenen per objectiu garantir la pau.
• Oferir un regal a canvi d'una compra: tot sovint la publicitat comercial intenta estimular el consum parlant de regals, quan en realitat es tracta de productes o serveis integrats en una compra.
• Contaminar de color verd: les empreses més contaminants solen basar les seves operacions d'imatge en la seva cura pel medi ambient, com és el conegut cas de Gas natural
• Un estat que dedica recursos a la lluita contra el tabaquisme, i paral·lelament explota la indústria del tabac.
• Una persona li promet fidelitat a la seva parella, i l'enganya.
• Un nen demana tenir un gos a casa, promet alimentar-lo i cuidar-lo sempre, però acaba passant de les obligacions.

Casos reals

• Estat espanyol, 1988-1993: El sindicat UGT, a través de les empreses instrumentals PSV i IGS, va desenvolupar activitats mercantils dedicades a obtenir grans beneficis que no tenien res a veure amb l'activitat sindical a la qual se suposa que es dedica un sindicat de treballadors.

La cooperativa Promoción Social de Viviendas (PSV) neix el 1988 avalada pel prestigi de la Unión General de Trabajadores (UGT), amb la intenció de proporcionar pisos a families de tot l'Estat Espanyol que precisaven d'un habitatge a preu assequible.

La PSV es funda gràcies a la relació existent entre el promotor immobiliari Carlos Soto Pulido i el secretari general de la UGT Nicolás Redondo, doncs queda constituït el sindicat com a promotor i Carlos Soto com a gestor. El primer desitjava una central sindical rendible a l'estil de les alemanyes, i l'altre enfocava la rendibilitat en el camp immobiliari.

El grup IGS es constitueix el 1989, participant la UGT amb el 47% i la resta la Fundación de Iniciativas de Economía Social (de la UGT també). El mateix any Carlos Soto és nomenat president, i poc després el grup arriba a controlar 21 empreses, entre elles IGS Gestión, la constructora SCN, l'asseguradora Unial i l'agencia de viatges Club IGS.

Les auditories de 1991 i 1992 varen revelar que la gestora IGS invertia desenes de milions de euros en construccions moltes inexistents, i també en altres grups empresarials. Amb això la iniciativa d'edificar habitatges de promoció social es converteix en un escàndol d'enormes proporcions que arrosseguen la imatge del sindicat.

El desembre de 1993, PSV i IGS a la vegada van suspendre pagaments i van deixar al descobert les aportacions econòmiques de 19.135 famílies, produïnt-se així l'estafa immobiliària més gran en 50 anys. Carlos Soto és substituït en els seus càrrecs per dirigents de la UGT. Poc a poc les resolucions judicials varen establir un deute total de 151.000.000 Eur (la meitat indemnitzacions) per part del sindicat UGT, que PSV i IGS formaven part de UGT, que hi hagué deixadesa de responsabilitat pels deutes, i l'ingrés a presó de diversos directius i dirigents del sindicat.

Una vegada el govern de l'estat assumeix l'aval per nous crèdits bancaris, es reprèn la construcció de habitatges fins a entregar-ne més de 12.000

Vegeu també

• Categoria:Casos de corrupció a les Illes Balears
• Fiscalia Anticorrupció.
• Oficina Antifrau de Catalunya.