Vés al contingut

Qof

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaQof
 < sade Modifica el valor a Wikidata   reix Modifica el valor a Wikidata

La qof o cof és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

La qof està present en Unicode com a U+05E7 ק hebrew letter qof.

En fonètica la qof representa el so /q/.

No veieu bé alguns caràcters?

Origen

[modifica]

L'origen d'aquesta lletra és incert. Sovint es diu que originalment la grafia representava una agulla de cosir, específicament l'ull d'una agulla (en hebreu קוּף (quf) significa "forat d'una agulla"[1]). La lletra protosinaítica podia representar un mico i la seva cua (hebreu קוֹף (qof) significa "mico"[2]).

La lletra fenícia qop 𐤒 va donar lloc a la qoppa (Ϙ) grega, la Q llatina i la Ҁ ciríl·lica. Potser de la qop derivin també les fi (Φ) i psi (Ψ) gregues i les Ф i Ѱ ciríl·liques.

egipci protosinaític fenici
𓎗 𐤒

Alfabet àrab

[modifica]

La qāf en la seva forma aïllada En alfabet àrab aquesta lletra es diu قاف ['qaːf] (qāf). És la vint-i-unena lletra de l'alfabet àrab (dinovena, amb un valor numèric de 100 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[3] de la lletra fenícia qop.

fenici arameu siríac nabateu àrab
𐤒 𐡒 ܩ ق

Representa el so consonàntic uvular /q/.

Algunes pronunciacions descurades a la parla col·loquial del Caire la fan sonar com a hamza, però no es considera correcte.[4]

Lligada a nūn, نق, en la notació matemàtica moderna, té el mateix ús que la r occidental per a representar el radi d'un cercle. Lligada a àlif (قا) i a -àlif (قتا) representa "secant" i "cosecant", respectivament.

Aïllada Final Medial Inicial
ق ـق ـقـ قـ

La qāf es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració

[modifica]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar qāf.

Qāf es translitera com a Q al SATTS i a l'alfabet de xat àrab. En aquest últim també es fa servir el símbol 8.

A la representació Unicode, qāf ocupa el punt U+0642 amb el nom ARABIC LETTER QAF.[5]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xe2.[6]

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1602;

Variants

[modifica]

Tot i l'aparent semblança, la qāf, la i la wāw no són variants l'una de l'altra.

Al Magrib la qāf pot escriure's amb un sol punt, com la fā a altres llocs, passant a escriure's el punt d'aquesta a la part de sota:[7] ڢ.

En l'alfabet xiao'erjing el símbol de la qāf pot representar diferents sons quan es fa servir per a transcriure el xinès.

Alfabet hebreu

[modifica]

En hebreu s'escriu com a ק, el nom complet en hebreu és קוֹף i transcrit com a Qof, Kof o Kuf.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
ק Manuscrita Raixí

La lletra ק o qof és la dinovena lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numèric de cent. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia qop.

Pronunciació

[modifica]

En un principi la qof representava el so /q/, però en hebreu israelià modern la pronunciació s'ha canviat per /k/.

Simbolisme

[modifica]

Qof és el símbol de santedat i cicles de creixement, al·ludeix a la Queduixà. És la santedat de l'home a través de l'estudi i compliment de les mitzvot. Qof equival a cent que denota completació del cicle decimal i els cicles de la natura. La seva forma deriva de la unió d'una caf amb una nun sofit. La qof penetra profundament al món material com una agulla, i se l'identifica per tant amb el pecat, però ella és el començament principal de la santificació divina "Kadoix, Kadoix, Kadoix".[8]

Alfabet siríac

[modifica]
Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
ܩ
Qop Qop Qop Qōp

En alfabet siríac, la dinovena lletra és ܩ (en siríac clàssic: ܩܘܦ - qōp). El valor numèric de la qōp és 100. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia qop.

Fonètica

[modifica]

Representa el so /q/.[9]

Alfabet amhàric

[modifica]

En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ቆፍ (qaf). És la vuitena lletra de l'alfabet amhàric. El seu valor numèric és 100, tot i que per representar el nombre 100 es fa servir la lletra yämän- ፻, ja que la isopsefia etíop està en unió amb l'escriptura copta, mentre que la lletra copta ro és un homòglif de la lletra yämän. Qaf prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci V24.

V24 Qaf Qaf
𓎗 𐩤

Qaf representa el so /q/.

L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la ቀ (qaf) són les següents:


[qə]
qu qi qa qe
[qɨ], ∅
qo qʷä
[qʷə]
qʷi qʷa qʷe qʷə
[qʷɨ]

Jeroglífic egipci

[modifica]
"Qof"
en jeroglífic
N29
Valor fonètic:
q

Quant aquest jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [ḳ] o [q]. En canvi quant és un ideograma, representa la vessant d'un turó (Gardiner N29).

En altres alfabets

[modifica]
Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡒 ܩ 𐎖 𐤒
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩤 ق ק

Vegeu també

[modifica]

Fonts Unicode

[modifica]
  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències

[modifica]
  1. «Google Traductor: קוּף».
  2. «Google Traductor: קוֹף».
  3. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  4. Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe (en castellà). Trad. Francisco Ruiz Girela. Madrid: Coloquio, 1992, p. 15. ISBN 84-7861-032-4. 
  5. (anglès) PDFTaula Unicode de l'àrab.
  6. (anglès) PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
  7. Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe (en castellà). Trad. Francisco Ruiz Girela. Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4. 
  8. «Alfabet Hebreu».
  9. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 34.