Taw

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: )
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabets semítics
Alfabet bàsic
ʔ b g d h w
z y k l
m n s ʕ p
t͡sˤ q r ʃ t
Altres caràcters:
Alfabet àrab
ث خ ذ ض ظ غ
Altres caràcters:
Alfabet amhàric

La Taw és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕‏‏ en fenici, ṯaw ܬ‏ en siríac, tav ת en hebreu, ت en àrab i täwe ተ en amhàric.

La taw està present en Unicode com a U+05EA ת hebrew letter tav.

En fonètica la taw representa el so /t/. En hebreu israelià parlat, siríac i fenici aquest so al principi del mot es pronuncia com a /t/, en canvi quant aquesta lletra es troba al mig o final del mot es pronuncia com a /θ/, excepte l'hebreu israelià modern, on la lletra taw només té el fonema /t/.

No veieu bé alguns caràcters?

Origen[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquesta lletra (taw) vol dir «marca» o «senyal». La lletra fenícia 𐤕 (taw) deriva del jeroglífic egipci "marca". La lletra fenícia taw 𐤕 va donar lloc a la tau (Τ) grega, la T llatina i la Т ciríl·lica.

egipci protosinaític fenici
𓏴 Proto-semiticT-01.svg 𐤕‏‏‏‏

Alfabet àrab[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Ṯā
La tā en la seva forma aïllada

En alfabet àrab aquesta lletra es diu التّاء [a'tːaːʔ] (tā). És la tercera lletra de l'alfabet àrab (vint-i-dosena, amb un valor numèric de 400 en l'ordre abjadí). És una lletra solar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[1] de la lletra fenícia taw.

fenici arameu siríac nabateu àrab
𐤕 𐡕 ܬ 22 ta.svg ت

Representa el so consonàntic /t/.

En la notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la i a occident per a representar \sqrt{-1}.

Aïllada Final Medial Inicial
ت ـت ـتـ تـ

La tā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar tā.

Al SATTS i l'alfabet de xat àrab, s'usa T.

A la representació Unicode, tā ocupa el punt U+062A amb el nom ARABIC LETTER TEH.[2]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xca.[3]

Com a entitat HTML, es codifica com a ت

Variants[modifica | modifica el codi]

La tā’ marbūṭa[modifica | modifica el codi]

És la forma que adopta la tā quan s'usa com a morfema del femení. S'escriu com una ’ (ه), però conserva els dos punts (i, quan no és muda, la pronunciació) de la tā:[4] ة

Altres alfabets[modifica | modifica el codi]

L'alfabet jawi, usat per a escriure el malai, usa una tā amb un punt addicional per a representar el so /ts/: ث. Aquest mateix signe, coincident amb el de la ṯā de l'alfabet bàsic àrab, representa el so /s/ en urdú.

En urdú també s'usa una tā que en comptes de punts porta el signe de la ṭā com a diacrític per a representar el so retroflex /ʈ/: ٹ

També representa un so retroflex però aspirat, /ʈʰ/, en sindhi, sent els dos punts en vertical la variació en aquest cas: .

El xiao'erjing usa una tā de quatre punts a sobre ٿ, per a representar diversos sons depenent la llengua que s'hi transcrigui.

La ṯā, ث, forma part de l'alfabet àrab bàsic però es podria considerar, tant en forma com en nom, una variant de la tā, ja que és una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

Alfabet hebreu[modifica | modifica el codi]

En hebreu s'escriu com a ת, nom complet en hebreu és תָו i transcrit com Tav o Tau.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
ת Manuscrita Raixí

La lletra ת o tav és la vint-i-dosena i última lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numèric de 400. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia taw. La tav és una de les sis lletres (בגדכפת, anomenades begadkefat) que poden portar dagueix suau. El seu nom ve de la paraula que significa "porta" (גמל).

Aquesta lletra representa dos fonemes diferents: quant la tav es troba al principi del mot, es pronuncia com a /t/ (tav); en canvi quant aquesta lletra està al mig o final del mot, es pronuncia com a /θ/ (θav), tot i que en hebreu israelià modern aquesta oposició ja no es dóna, quedant [t] com a únic fonema per a aquest grafema. Els dos es distingeixen per un punt (anomenat dagueix), que es posa al centre de la lletra pel so /t/ i pel so /θ/ no es posa.

Variacions en forma/pronunciació[modifica | modifica el codi]

Nom Símbol AFI Transliteració Exemple
Θav ת /θ/ θ cazar (en castellà)
Tav תּ /t/ t tothom

Tav amb el dagueix[modifica | modifica el codi]

Quan la tav té un "punt" en el seu centre, conegut com a dagueix, aquesta lletra representa el so /t/. Hi ha diverses regles de la gramàtica hebrea que estipulen quan i per què s'utilitza un dagueix.

Tav sense el dagueix (θav)[modifica | modifica el codi]

Quant aquesta lletra apareix com a ת sense el dagueix ("punt") en el centre llavors representa la fricativa dental sorda: /θ/. En hebreu israelià modern, com ja s'ha dit, aquesta lletra únicament es pronuncia com a /t/.

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

Símbol de perfecció i veritat. Les lletres xin i tav són veïnes properes de l'àlef-bet ja que la xin està per falsedat i la tav per veritat. La naturalesa de la veritat està al final. Veritat és vida ja que no hi ha "petita falsedat", fins i tot una petita porció d'ella converteix la veritat en mentida. La veritat és el segell de Déu, la veritat no deixa mai d'existir. La permanència de la veritat en la història de la Creació es basa en què la Torà comença amb bet. Tav denota el destí final de l'home ja que la perfecció no és només un atribut de Déu, l'home ha de buscar-la. La seva forma deriva d'una reix i una vav invertida. Com l'última lletra de l'alfabet hebreu comprèn també el significat de final o totalitat.[5]

Alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
Syriac Eastern taw.svg Syriac Serta taw.svg Syriac Estrangela taw.svg ܬ
Taw Taw Taw Ṯaw

En alfabet siríac, la vint-i-dosena i última lletra és ܬ (en siríac clàssic: ܬܘ - ṯaw). El valor numèric de la ṯaw és 400. És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les altres lletres són Bet, Guímel, Dàlet, Caf i Pe). Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia taw.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Al principi del mot Al final o al mig del mot
T Θ

Quant la ṯaw està al principi del mot, o quant està al mig del mot però després d'una consonant, es pronuncia com a t. En canvi quant està al mig o al final del mot, o va després d'una vocal es pronuncia com a θ.[6]

En altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡕 ܬ 𐎙 𐤕
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩩 ت ת

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts Unicode[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  2. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  3. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  4. Haywood, Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe. Trad. Francisco Ruiz Girela. 1a ed. (en castellà). Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4. 
  5. «Alfabet Hebreu».
  6. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 36-37. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taw