Il grande cocomero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIl grande cocomero
Fitxa
DireccióFrancesca Archibugi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sergio Castellitto
Alessia Fugardi
Anna Galiena
Armando De Razza
Silvio Vannucci
Alessandra Panelli
Victor Cavallo
Laura Betti
Lidia Broccolino
Gigi Reder
Maria Consagra
Raffaele Vannoli
Giacomo Ciarrapico Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFulvio Lucisano i Leo Pescarolo Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesca Archibugi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoberto Gatto i Battista Lena Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPaolo Carnera Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoberto Missiroli Modifica el valor a Wikidata
VestuariPaola Marchesin Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema infantil Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
David di Donatello al millor actor protagonista (1993)
David di Donatello al millor director (1993)
David di Donatello a la millor pel·lícula (1993)
candidata internacional als Premis Oscar (1994) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt0107040 Filmaffinity: 924430 Allocine: 7858 Letterboxd: the-great-pumpkin Allmovie: v224549 TCM: 519415 TMDB.org: 56381 Modifica el valor a Wikidata

Il grande cocomero és una pel·lícula de 1993 dirigida per Francesca Archibugi.

La pel·lícula està inspirada en l'experiència de Marco Lombardo Radice, neuropsiquiatra experimentador de teràpies innovadores en el tractament dels trastorns mentals dels menors, del qual Archibugi reconstrueix el estratègies i vies terapèutiques no convencionals, basades sobretot en l'escolta pacient de les necessitats dels infants i la compensació de les seves mancances afectives.[1][2]

Es va presentar a la secció Un Certain Regard del 46è Festival Internacional de Cinema de Canes[3]i seleccionada com a entrada italiana per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1993, però no va ser acceptada com a nominada.[4][5]

Argument[modifica]

Policlinico Umberto I de Roma: Valentina, una nena de dotze anys sobrenomenada "Pippi", filla de Cinzia i Marcello Diotallevi (una parella benestant però sense ideals, potser encara junts només per la seva filla), arran d'una crisi convulsa, atribuïda a un atac d'epilèpsia, va ser ingressada al departament de neuropsiquiatria infantil. Un jove psiquiatra, Arturo (acabat de sortir d'una crisi matrimonial que intenta exorcitzar) encara que està convençut que el cas és més aviat de caràcter psicològic (crisi psicogènica no epilèptica) que neuròlogic (a qui la família no és aliena), acull la noia al seu departament, interessat per la seva situació. Pippi de seguida revela un personatge malhumorat i provocador; la relació amb els seus pares és difícil, així que Arturo li proposa intentar una relació analítica amb ella, estudiant detingudament les seves reaccions per tornar-la a la normalitat. En l'entorn familiar superficial i contradictori, la Pippi no troba ni seguretat ni afecte i és deixada sola, mentre que el barri esdevindrà la seva nova llar, malgrat els nombrosos problemes. Malgrat les greus mancances estructurals i organitzatives de l'hospital i la insuficiència de personal format, la jove troba interès i afecte en el metge-terapeuta Arturo, a qui poc a poc s'obre amb una confiança creixent.

Els jocs entre nens, les confidències i l'atenció que tindrà cap a Marinella, una noia amb lesió cerebral a qui dedica el seu temps la faran millorar una mica, però serà la mort inquietant de la petita la que desencadena la negativa de Pippi cap a Arturo i a induir-la a tenir una autocrisi epilèptica de protesta, que donarà al psiquiatre la clau per entendre una intervenció adequada... serà el motor que conduirà la jove Pippi cap a la recuperació, cap al descobriment de "la gran síndria" , d'un futur millor somiat també pel protagonista de la coneguda tira còmica Peanuts.

La pel·lícula destaca l'estigma social vinculat a l'epilèpsia i tot el que l'envolta.

Repartiment[modifica]

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Il grande cocomero». Arxivat de l'original el 2008-02-16. [Consulta: 18 desembre 2023].
  2. ↑ «La malattia mentale in un film di Francesca Archibugi».
  3. ↑ «Festival de Cannes: The Great Pumpkin». festival-cannes.com. [Consulta: 23 agost 2009].
  4. ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  5. ↑ Frook, John Evan «Acad inks Cates, unveils foreign-language entries». Variety, 30-11-1993 [Consulta: 25 agost 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 Enrico Lancia. «Ciak d'oro 1986».
  7. ↑ El filme italiano "La gran sandía" gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 7 d'octubre de 1993
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il_grande_cocomero&oldid=33240887»