Fèlix Millet i Maristany
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1903 Barcelona | ||||
Mort | 1967 (63/64 anys) Barcelona | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Catolicisme | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | financer, mecenes, activista cultural | ||||
Família | |||||
Fills | Fèlix Millet i Tusell, Joan Millet i Tusell, Francesc Xavier Millet i Tusell | ||||
Pare | Joan Millet i Pagès | ||||
Germans | Joan Millet i Maristany | ||||
Cronologia | |||||
fundador |
Fèlix Millet i Maristany (Barcelona, 29 de desembre de 1903 – 23 de febrer de 1967)[1][2] fou un financer, mecenes i promotor cultural català.
Era fill de l'industrial cotoner Joan Millet i Pagès i d'Antònia Maristany Colomé. Nebot del cofundador de l'Orfeó Català Lluís Millet. Treballà sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la Federació de Joves Cristians i director del diari democratacristià El Matí.[1][3] Quan esclatà la guerra civil espanyola, veient amenaçada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marxà a Burgos i col·laborà amb el bàndol feixista.
El 1943 va fundar la Benèfica Minerva, que es dedicava clandestinament al mecenatge col·lectiu, i en la qual hi col·laborà l'advocat Pere Puig i Quintana, que llavors era la mà dreta de Millet.[4]
El 1947 Millet fou secretari de la Comissió Abat Oliba i president del consell d'administració del Banco Popular Español (fins a 1957)[1] i de la Compañía Hispanoamericana de Seguros y Reaseguros SA. Com accionista i president del Banco Popular, va fer desaparèixer la mentalitat comerciant i botiguera de l'entitat, lligada a la menestralia madrilenya, per convertir-lo en un banc modern.[5] Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.[5] A principis de 1957 la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari.[5]
El 1951 fou elegit president de l'Orfeó Català,[6] des d'on impulsà l'Obra del Ballet Popular. L'any 1961 va ser uns dels fundadors i el primer president de l'Òmnium Cultural.[1]
Fou pare de Fèlix Millet i Tusell, fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990 i president fins a ser-ne destituït el 2009 acusat de corrupció, de Joan Millet i Tusell, conseller de Banca Catalana, i de Xavier Millet i Tusell, candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona el 1979.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.
- ↑ «La Vanguardia-Hemeroteca», 1967.
- ↑ «Fèlix Millet i Maristany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El País, 21/03/2002, Joan de Sagarra: Pere Puig i Quintana
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Francesc Cabana, Els grans bancs espanyols i llur penetració a Catalunya
- ↑ Roig i Rosich, Josep M. Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 141. ISBN 978-84-7826-405-6.
- ↑ «Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal». La Vanguardia, 10-07-1984, pp. 21-22.
Bibliografia
- Albert Manent, Fèlix Millet i Maristany: líder cristià, financer, mecenes catalanista Premi Fundació Ramon Trias Fargas, Barcelona, Proa, 2003, 228 pàgines, ISBN 9788484376439
- Manuel Trallero Música celestial: Del mal anomenat cas Millet o cas Palau, Rosa Vents, 2012, 432 pàgines, ISBN 9788401388378
- Jesús Ynfante, La prodigiosa aventura del Opus Dei: génesis y desarollo de la santa mafia, España contemporánea, Ruedo ibérico, 1970, 452 pàgines
Enllaços externs
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Emilio González-Llana Fagoaga |
President del Banco Popular 1945-1956 |
Succeït per: Fernando Camacho Baños |