Federico Salmón Amorín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFederico Salmón Amorín
Nom original (es) Federico Salmón
Biografia
Naixement 27 d'agost de 1900
Borriana
Mort 7 de novembre de 1936(1936-11-07) (als 36 anys)
Paracuellos de Jarama
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre de Treball
6 de maig de 1935 – 14 de desembre de 1935
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre de Justícia
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Dades personals
Religió Catolicisme
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Advocat
Partit CEDA
Modifica les dades a Wikidata

Federico Salmón Amorín (Borriana, 27 d'agost de 1900 - Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat de l'Estat, polític i periodista espanyol.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Dret a la Universitat de València, va obtenir una plaça d'advocat de l'Estat en 1924, sent destinat a la ciutat de Múrcia, on va contreure matrimoni amb Concepción Jover Laborda. Durant la seva etapa estudiantil va ser cofundador de la Federació d'Estudiants Catòlics i ja durant la República va arribar a ser Secretari de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Va ser també professor de Dret Públic an la Universitat de Múrcia, així com director del diari La Verdad de Múrcia. A Murcia va ingressar en l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes.

En 1931 va ser destinat a Terol, demanant llavors l'excedència i mudant-se a Madrid, on va dirigir el CEU. Militant d'Acció Popular, el qual es va integrar posteriorment a la CEDA, a les eleccions de 1933 va ser elegit diputat per Múrcia. Va ser ministre de de Treball, Sanitat i Previsió Social entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que presidiria Alejandro Lerroux.

En el següent govern, presidit per Joaquín Chapaprieta ocuparia la cartera de ministre de Treball i Justícia entre el 25 de setembre i el 29 d'octubre de 1935. Finalment, entre el 29 d'octubre i el 14 de desembre de 1935 i novament sota la presidència de Chapaprieta ocuparia la cartera de ministre de Treball, Justícia i Sanitat. Durant el seu mandat es va aprovar la Llei de la Previsió contra l'Atur o "llei Salmón" (26 de juny de 1935), que perseguia lluitar contra l'atur obrer mitjançant la construcció d'habitatges barats per als treballadors, garantint avantatges fiscals als empresaris de la construcció. A l'esclatar la Guerra Civil espanyola es trobava a Madrid, on va ser detingut i internat en la Presó Model. Al començament de novembre de 1936 va ser tret de la presó i assassinat a Paracuellos del Jarama, juntament amb diversos centenars de presos (episodi conegut com a matances de Paracuellos).

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • TOVAR MARTÍN, Virginia (1986): El Palacio del Ministerio de Justicia y sus obras de arte. Madrid: Ministerio de Justicia, p. 317.


Càrrecs públics
Precedit per:
Eloy Vaquero Cantillo
Ministre de de Treball, Sanitat, Previsió Social i Justícia
Escudo de la Segunda República Española.svg

1935
Succeït per:
Alfredo Martínez y García-Argüelles