Fernando Álvarez de Miranda y Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fernando Álvarez de Miranda)
Infotaula de personaFernando Álvarez de Miranda y Torres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart Modifica el valor a Wikidata)
Ambassador of Spain to El Salvador (en) Tradueix
1986 – 1989
Diputat al Congrés dels Diputats
9 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Palència

Diputat al Congrés dels Diputats
5 juliol 1977 – 23 març 1979

Circumscripció electoral: Palència

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Madrid
Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid) (en) Tradueix - llicenciatura en Dret
Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsRamón María Álvarez de Miranda García Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fernando Álvarez de Miranda y Torres (Santander, Cantàbria 1924 - Madrid, 7 de maig de 2016)[1] va ser un polític i professor universitari espanyol que fou President del Congrés dels Diputats en el primer govern de la UCD.[2][3]

Biografia[modifica]

Va néixer el 14 de gener de 1924 a la ciutat de Santander. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, finalitzant-la a la Universitat de Madrid l'any 1948. Interessat en la docència fou professor de dret processal a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat política[modifica]

D'ideologia democristiana i monàrquica, va ser deportat a Fuerteventura pel règim franquista després d'assistir al Congrés del Moviment Europeu a Múnic (el denominat despectivament per la dictadura Contuberni de Múnic) l'any 1962. Membre del Consell Personal de Joan de Borbó des de 1964, fou també militant de Izquierda Democrática.

Durant la Transició espanyola va fundar Izquierda Democrática Cristiana, com a escissió d'Izquierda Democràtica i s'integrà en el Partit Popular Demòcrata Cristià que com a Partit Demòcrata Cristià es va unir, per la seva banda, a la Unió de Centre Democràtic (UCD), amb la qual fou escollit diputat al Congrés per la província de Palència. En l'obertura de la Legislatura Constituient l'any 1977 fou nomenat President del Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins al març de 1979. Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, fou vocal de la Diputació Permanent, de Justícia, Assumptes Exteriors i del Defensor del Poble.

L'any 1986 fou nomenat ambaixador al Salvador pel govern socialista, càrrec que va desenvolupar fins al 1989. Posteriorment entre 1994 i 1999 fou nomenat Defensor del Poble.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Hernández Gil
President del Congrés dels Diputats

1977 - 1979
Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina
Precedit per:
Álvaro Gil-Robles
Defensor del Poble
1994 - 1999
Succeït per:
Enrique Múgica Herzog