Freeciv
Freeciv és un videojoc d'estratègia per torns, inspirat en el joc Civilization. És de programari lliure i és llicenciat sota la GNU GPL[1][2] a més de ser gratuït. El Freeciv és programat en C i és mantingut per un equip de programadors i informàtics d'arreu del món.
Història[modifica]
Al principi, un grup d'estudiants de la Universitat d'Århus (Dinamarca), fans del joc comercial Civilization de Microprose, va decidir crear el seu propi joc d'estratègia, basant-s'hi. Només l'Allan, el Claus i el Peter van tenir temps de dedicar-s'hi. L'Allan va fer els gràfics. El Claus va crear les regles del joc i el Peter va fer el Client X11.[3] Ara, la comunitat Freeciv els coneix com "Els Grans Danesos". Cap dels tres no continua actiu al projecte.[4]
El desenvolupament començat el novembre del 1995; un any després del llançament del Civilization I.[5] al cap de sis setmanes va sortir la versió 1.0.[6][7][5] Les regles del joc eren semblants a les del Civilization, mentre que l'arquitectura de client/servidor era bàsicament l'XPilot.
Cronologia[modifica]
Més de 15,000 paquets del codi font s'han aplicat a Freeciv des que s'engegava. Una visió de conjunt molt breu:
- 1996: desenvolupament principal en laboratoris de DAIMI, sempre amb contribucions internacionals
- 1997: el desenvolupament es mou fora de DAIMI i es torna plenament internacional
- 1998: millores de gràfics
- 1999: Client de GTK+; Client Amiga; piscina de servidor de joc públic amb la informació postjoc
- 2000: vista isomètrica; conjunt de nacions molt estès i suport de llengua
- 2001: Client de Win32; maneig millorat de problemes de connexió de xarxes
- 2002: agents de gestió de ciutat
- 2003: començament de client de SDL; so
- 2005: topologies de mapa alternatives; reequilibratge partides massives; millor IA, amb la diplomàcia
- 2007: Client de SDL utilitzable; Suport de Zona de Joc de GGZ
Versions[modifica]
| Versió | Data |
|---|---|
| Comença el Freeciv | 14 de novembre de 1995 |
| 1.0 | 5 de gener de 1996 |
| 1.5 | ?? de ?? de 1997 |
| 1.7 | 6 d'agost de 1998 |
| 1.8 | 2 d'abril de 1999 |
| 2.0 | 16 de març de 2005 |
| 2.1 | 27 d'octubre de 2007 |
| 2.2.0 | 21 de febrer de 2010 |
| 2.2.4 | 7 de desembre de 2010 |
| 2.3.0 beta 1 | 21 de desembre de 2010 |
| Font: Freeciv.org - Timeline | |
2.1[modifica]
El 17 de març de 2007 s'anunciava la primera versió 2.1 beta,[8] i després de 19 mesos de versions beta va sortir la definitiva 2.1.0 el 27 d'octubre de 2007. L'última versió estable del Freeciv és la 2.1.7, presentada el 23 de novembre de 2008. Els esforços de desenvolupament se centren en la futura 2.2, però es continuen fent millores d'estabilitat sobre la 2.1
2.0[modifica]
El 20 de setembre de 2004 s'anunciava que la primera versió beta s'havia creat[9] i després de nou versions beta, el 16 d'abril de 2005 es va presentar la definitiva versió estable de la 2.0. L'última versió de la sèrie 2.0 va ser la 2.0.9, el 17 de febrer de 2007.
Desenvolupament del joc [modifica]
Comença l'any 4000 aC. Cada jugador és el líder d'una tribu nòmada formada per dos Colons, dos Treballadors i un Explorador, que s'haurà d'assentar i anar fundant ciutats, investigant tecnologies, desenvolupant infraestructures o meravelles, entaular relacions diplomàtiques i crear exèrcits.
El joc finalitza quan:
- sobreviu una única civilització en acabar amb les altres,
- quan s'aconsegueix enviar una nau per colonitzar un planeta exterior,
- o quan se supera una certa data, que es pot canviar a les preferències del joc, en la qual finalment guanyarà el jugador millor puntuat; depenent de la grandària de l'estat, la salut dels ciutadans, la cultura i els avenços científics aconseguits es puntua a cada jugador.
Unitats[modifica]
Quan una partida del Freeciv es va desenvolupant, es necessiten unitats per conquerir ciutats enemigues i defensar-se dels atacs enemics. Quan la ciència millora, les unitats també milloren, i es passa de tenir guerrers (la unitat més dèbil) o arquers a tenir tancs, artilleries o submarins. Les unitats disponibles es poden classificar entre unitats militars (amb capacitat d'atac) i unitats no-combatents que donen suport a l'expansió (exploradors, colons, treballadors i enginyers), la diplomàcia (el diplomàtic i l'espia) i el comerç (caravanes i combois).
Terreny[modifica]
El terreny té tres funcions: el teatre on les unitats del jugador lluiten contra civilitzacions rivals, el paisatge a través del qual viatgen les unitats, i el mitjà amb què treballen les ciutats per tal de produir recursos.
Combat[modifica]
El terreny afecta el combat d'una forma molt simple: quan una unitat terrestre és atacada, la seva força defensiva es multiplica pel factor defensiu (bonificació) del terreny on se situa. Per exemple, els rius donen una bonificació defensiva addicional del 150%, és a dir, la bonificació que ja tenia el terreny es multiplica per 1,5. Les muntanyes donen una bonificació defensiva del 300% (la bonificació es multiplica per 3).
Transport[modifica]
Les unitats marítimes i aèries sempre gasten un punt de moviment per moure's a un quadrat de distància: Les unitats marítimes perquè no poden sortir de l'oceà i les ciutats costaneres; i les unitats aèries perquè ignoren totalment el terreny per on es mouen. El tipus de terreny, però, sí que complica el moviment a les unitats terrestres.
Les caselles de glacera no són bones per viatjar. Les unitats terrestres tenen una probabilitat del 15% a cada de torn de perdre's en aquest terreny, i els trirrems s'arrisquen a perdre's si acaben el seu torn en mar obert, o al costat de terreny glacera.
Moviment de les unitats terrestres[modifica]
Si les unitats terrestres es mouen per terreny fàcil només gasten un punt per quadrat. En canvi, moure's per terreny abrupte costa més punts per quadrat. Per exemple, si uns genets intenten moure's per uns prats, només els costarà un punt per quadrat. Per contra, si es mouen en unes muntanyes, els costarà tres punts per quadrat. L'avantatge que reben és que augmentarà la seva defensa (es descriu a combat, més amunt).
Hi ha unitats especials, com l'Explorador, el Guerriller, o les Tropes Alpines que quan es mouen només gasten 1/3 de punt (excepte quan van amb ferrocarril que no gasten res). Les altres unitats terrestres poden gastar 1/3 de punt per quadrat només quan són en rius o camins.
Amb la tecnologia Ferrocarril els camins es poden transformar a ferrocarrils, cosa que fa que qualsevol unitat es pugui moure sense gastar moviment. Quan s'obté la tecnologia «construcció de ponts» els camins es poden construir en caselles de riu.
Treball del terreny[modifica]
Quan les ciutats treballen el terreny obtenen tres productes: punts de menjar (de color verd), punts de producció (de color blanc) i punts de comerç (de color groc). Aquests tres són tan importants que s'especifica la producció d'una casella simplement llistant-los amb barres entremig: per exemple "1/2/0" descriu un quadrat que a cada torn que es treballa produeix un punt de menjar, dos de producció, i cap de comerç.
Ciència[modifica]
Al Freeciv, la ciència és un dels elements clau. L'objectiu és aconseguir tecnologies, com «tàctiques» o «Química», que serviran per tenir unitats millors, més edificis o meravelles, que serviran per conquerir el món i enviar el coet. Per defecte, cada jugador comença sense cap tecnologia (configurable a les opcions del servidor). A partir d'aquí, cadascú dirigeix la seva investigació cap a un avenç cada vegada, decidint quina tecnologia necessita amb més pressa, i quina pot aconseguir més tard. El progrés en la recerca es mesura en punts de recerca (bombetes), que poden generar-se tant a partir del comerç com per científics. El cost de cada tecnologia és fix i depèn del nombre de "tecnologies pare" que tingui.
Meravelles[modifica]
Al Freeciv, les meravelles són edificis espacials que tan sols pot construir un jugador i que sovint donen un impuls a la civilització sencera.[10] N'hi ha que, com les Piràmides, serveixen perquè les ciutats creixin més ràpid i altres, com la Companyia Comercial A. Smith, que redueixen les despeses econòmiques.
Llista de meravelles (ordenades alfabèticament)[modifica]
- Acadèmia militar de Sun Tzu: Crea casernes a totes les ciutats, és a dir, qualsevol unitat creada a una ciutat obté el primer nivell de veterania.
- Ambaixada de Marco Polo: El jugador que construeix aquesta meravella té ambaixades amb tots els jugadors, i té accés a dades com el govern, peces d'or, o tecnologies altres jugadors.
- Capella de Miquel Àngel: Construeix catedrals a totes les ciutats, o sigui, fa tres ciutadans contents. Amb la tecnologia Teologia se n'incrementa l'efecte, el Comunisme el redueix.
- Catedral de J. S. Bach: Converteix dos ciutadans contents a totes les ciutats. Requereix la tecnologia Teologia.
- Colós: A la ciutat on es construeix el Colós totes les caselles amb almenys un punt de comerç el comerç augmenta en un.
- Companyia Comercial A.Smith: Tots els edificis que gastin un punt de manteniment no gasten res, i serveix per totes les ciutats. Si gasten més d'un punt de manteniment no serveix.
- Croada del Rei Ricard: A tots els quadres del voltant de la ciutat on es construeix s'augmenta en un la producció. Es fa obsolet amb la tecnologia Robòtica.
- Cura del càncer: La Cura del càncer converteix a feliç un ciutadà infeliç.
- Estàtua de la Llibertat: Permet canviar de govern sense passar per l'anarquia i sense gastar cap torn.
- Expedició de Magallanes: Dona dos punts de moviment a totes les unitats marítimes. Requereix la tecnologia de navegació i la ciutat on es construeix ha de connectar amb l'oceà.
- Facultat d'Isaac Newton: Augmenta en un 100% la producció de ciència a totes les ciutats que tinguin una Universitat (que requereix Biblioteca).
- Far: Totes les unitats marítimes guanyen un punt de moviment i perden el risc d'enfonsar-se a alta mar. A més totes les unitats marítimes construïdes surten veteranes.
- Gran Biblioteca: La civilització que construeix la Gran Biblioteca obté els avenços que tinguin dues o més civilitzacions. Es fa obsolet amb l'electricitat.
- Gran Muralla: Crea una muralla a totes les ciutats que tingui la civilització que l'ha construït.
- Jardins Penjants: Fa feliç un ciutadà a totes les ciutats. A la ciutat on es construeix fa dos ciutadans feliços més (fent un total de tres).
- Nacions Unides: Totes les teves unitats recuperen dos punts de vida extra per torn.
- Observatori del Copèrnic: L'Observatori del Copèrnic augmenta la ciència de la ciutat on es construeix en un 100%.
- Oracle: L'oracle converteix dos ciutadans descontents a contents a totes les ciutats que tinguin un temple construït.
- Piràmides: Les Piràmides fan l'efecte del graner, o sigui, cada cop que una ciutat creixi, el menjar acumulat de la ciutat serà mig ple.
- Presa de Hoover: És com una central hidroelèctrica a totes les ciutats, és a dir, redueix la contaminació i augmenta la producció de les fàbriques en un 75%.
- Programa Apollo: El mapa del món es torna visible per al jugador que l'ha construït, i tots els jugadors poden iniciar la carrera espacial i fer el coet sempre que tinguin les tecnologies necessàries.
- Programa SETI: Augmenta en un 100% la producció de ciència de totes les ciutats que tinguin construït un laboratori de recerca.
- Projecte Manhattan: Requereix la tecnologia de fissió nuclear i permet a totes les civilitzacions construir míssils nuclears sempre que tinguin la tecnologia de míssils.
- Taller de Leonardo: Millora una unitat obsoleta cada torn (per exemple, de creuer a creuer AEGIS). Es fa obsolet per la tecnologia automòbil.
- Torre Eiffel: Sempre que la reputació d'un jugador baixi, si té la Torre Eiffel construïda, recuperarà la reputació més ràpidament.
- Viatge de Darwin: Ja que és un gran descobriment científic, aconsegueixes dues tecnologies en un sol torn.
- Votació femenina: Fa com una comissaria a totes les ciutats, o sigui, redueix els ciutadans infeliços, 2 en el govern democràcia i 1 en república.
Font: Manual de joc del Freeciv.[11]
Diplomàcia[modifica]
Per tal d'establir relacions diplomàtiques amb un altre jugador, sigui IA o bé humà, primer l'has de conèixer. Conèixer un altre jugador requereix tenir una de les teves unitats adjacent a una ciutat o unitat d'aquest jugador.
Diplomàtics i espies[modifica]
Un cop els avenços proporcionin diplomàtics al jugador, i més endavant espies, pot observar i manipular altres civilitzacions de manera més subtil que amb les simples observació i intervenció militars. Els diplomàtics només poden sobreviure un sol cop, mentre que els espies són més hàbils, i les operacions acostumen a tenir èxit. Les activitats que poden fer els diplomàtics i espies són:
- Subornar ciutats.
- Crear ambaixades.
- Investigar ciutats.
- Sabotejar ciutats.
- Robar avenços.
- Incitar revoltes.
- Enverinar aigües.
Edificis[modifica]
Els edificis serveixen per millorar la qualitat de les ciutats, les infraestructures, com les carreteres o els ferrocarrils, el comerç, la ciència, la veterania de les unitats, la producció, i fer encunyament, entre d'altres. Normalment gasten impostos. Si no es poden pagar, els edificis es venen automàticament.
Els edificis disponibles al Freeciv són:
- Aeroport: Permet transportar unitats d'una ciutat a l'altra sempre que les dues ciutats tinguin l'aeroport. Només es pot transportar una unitat per torn.
- Aqüeducte: Permet a les ciutats créixer de mida 8 a 12. Quan una ciutat arriba a mida 12 necessita clavegueram.
- Autopistes: Augmenta el 50% del comerç per cada casella amb camins o ferrocarrils.
- Banc: Per construir-se es necessita tenir un mercat. Juntament amb aquest augmenta els impostos i el luxe al 100%.
- Bateria SAM: Augmenta la defensa d'unitats aèries (excepte míssils nuclears).
- Biblioteca: Augmenta en un 100% la ciència de la ciutat.
- Borsa: Juntament amb un Mercat i un Banc, la Borsa augmenta els impostos i luxe de la ciutat en un 150%.
- Caserna: Edifici que serveix per donar experiència a les unitats que es construeixen a la ciutat on s'ha construït. És el mateix i té la mateixa utilitat que Caserna II i Caserna III. També cura les unitats atacades més ràpidament.
- Catedral: Fa feliços 3 ciutadans descontents. Amb la tecnologia Teologia es fan feliços 4 ciutadans en lloc de 3. Amb la tecnologia Comunisme es redueix l'efecte de la Catedral.
- Central hidroelèctrica: Redueix la contaminació i augmenta la producció de les fàbriques de la ciutat, en un 75%.
- Central nuclear: Augmenta la producció de la ciutat: juntament amb una fàbrica l'augmenta en un 75%; amb una fàbrica, central Nuclear i una planta de fabricació, en un 150%.
- Central tèrmica: Augmenta la producció d'una fàbrica o planta de fabricació en un 75%; una fàbrica, una planta de fabricació i una central tèrmica augmenten la producció en un 150%. També produeix més contaminació.
- Centre de reciclatge: Redueix la contaminació generada per una ciutat en un 66%.
- Clavegueram: Permet que la ciutat on s'hagi construït pugui créixer a més de mida 12.
- Coliseu: Fa feliços tres ciutadans. Amb la tecnologia electricitat en fa feliços quatre.
- Comissaria: Redueix els ciutadans infeliços: 2 d'ells si el govern és una democràcia i 1 si és una república.
- Component espacial: Forma part del coet que s'ha de construir per guanyar, se'n poden construir 8, i serveixen per reduir el temps que es tarda a arribar a l'espai.
- Defensa costanera: Duplica la defensa de les ciutats contra atacs d'unitats enemigues marítimes. Només es pot construir amb ciutats amb caselles oceà.
- Defensa SDI: Protegeix a la ciutat on es construeix dels atacs nuclears.
- Encunyament: No és un edifici normal, serveix per guanyar peces d'or. Genera x peces d'or per torn, on x és el nombre de producció de la ciutat.
- Estructura espacial: Són la base del coet. Qualsevol part del coet ha d'ésser connectada amb les estructures espacials. Se'n poden construir 32.
- Fàbrica a les versions antigues, factoria: Incrementa la producció d'una ciutat en un 50%. També permet construir centrals hidroelèctriques, plantes de fabricació, centrals nuclears, centrals tèrmiques, components espacials, mòduls espacials i estructures espacials.
- Graner: Cada cop que una ciutat creixi, el menjar acumulat de la ciutat serà mig ple: per exemple, si una ciutat té el graner normal de 60, cada com que creixi, si té graner especial, tindrà 30 punts de menjar acumulats.
- Instal·lació de port: Qualsevol unitat marítima (per exemple creuer) que s'hagi construït a les ciutats amb una instal·lació de port sortirà veterana, i qualsevol unitat marítima ferida es recupera més ràpidament.
- Jutjat: Redueix la corrupció de la ciutat i el malbaratament en un 50%. Sota la democràcia, un jutjat fa feliç un ciutadà infeliç.
- Laboratori de recerca: Juntament amb la biblioteca i la universitat, augmenta la ciència en un 450%; amb una biblioteca en un 200%.
- Mercat: Incrementa en un 50% la producció de luxes i impostos de la ciutat on s'ha construït.
- Mòdul espacial: Formen part del coet, i en són la part més cara. De Mòduls espacials n'hi ha de tres tipus:
- Mòdul habitable: Permet que visquin 10.000 persones al coet per cada mòdul habitable.
- Mòdul de suport vital: Els mòduls de suport vital serveixen per alimentar als mòduls habitables.
- Panells solars: Proporcionen energia per la resta de mòduls.
- Muralles: Les muralles augmenten la defensa de les ciutats on es construeixen, ja que tripliquen la força defensiva de les unitats de dins de la ciutat. Només són per unitats terrestres, no funcionen contra unitats marítimes o aèries.
- Palau: Les ciutats que tenen un palau construït són la capital de la civilització. La corrupció de les ciutats va lligada a la distància amb la capital: una ciutat lluny de la capital tindrà més corrupció que una ciutat que sigui a prop de la capital.
- Planta de fabricació: Juntament amb una fàbrica, les plantes de fabricació augmenten la producció de la ciutat en un 100%.
- Plataforma petroliera: Només es pot construir en ciutats que es connectin amb caselles oceà. Donen un punt de producció (escut) per cada quadrat d'oceà.
- Port: Augmenta en un el menjar per cada casella d'oceà. La ciutat ha de comunicar amb les caselles oceà.
- Supermercat: Augmenta en un el menjar per cada casella irrigada amb horta a la ciutat. Per fer caselles d'horta es necessita haver irrigat dos cops un mateix terreny.
- Temple: Fa content un ciutadà descontent. La meravella "Oracle" en fa un més de content, així com la tecnologia misticisme.
- Transport públic: Disminueix la contaminació generada per la producció a la ciutat on es construeix.
- Universitat: Juntament amb una biblioteca, la universitat augmenta en un 250% la ciència de la ciutat.
Font: Manual de joc del Freeciv.[11]
Govern[modifica]
Al Freeciv, per dirigir la civilització, és necessari un govern. Cap dels governs ofereix el poder absolut, però n'hi ha que ajuden a augmentar la ciència i el comerç. Els governs del Freeciv són:
- Despotisme: Hi ha molta corrupció, ja que representa que no hi ha lleis escrites, la gent no accepta el govern i tampoc, a causa de la mateixa corrupció, hi ha comerç, ni ciència, ni luxes, ni taxes.
- Monarquia: Representa que ja hi ha lleis escrites, per això hi ha menys corrupció, i més comerç.
- Comunisme: Al comunisme hi ha corrupció a totes les ciutats, però poca per ciutat. El nivell màxim és del 80%, de manera que és un bon govern.
- República: Permet produir molt comerç, com el comunisme, el 80%. Tot i això, els ciutadans no seran tan feliços i es revolten més sovint.
- Democràcia: La democràcia és molt semblant a la república, l'únic és que en democràcia el límit és del 100%. Igual que la república, els ciutadans també es revolten sovint.
També hi ha l'anarquia, que, de fet, no és cap govern. Hi ha anarquia quan es fa una revolució per canviar el govern, excepte quan es té la meravella Estàtua de la Llibertat.
La carrera espacial[modifica]
Quan una civilització aconsegueix construir la meravella Programa Apollo, tots els jugadors, poden, si tenen les tecnologies suficients, construir el coet, que, si arriba amb èxit a l'espai, pot guanyar la partida. Per fer el coet es necessiten tres elements diferents: el mòdul espacial, l'estructura espacial i el component espacial.
Estructura del coet[modifica]
El coet consisteix en components estructurals cadascun dels quals pot aguantar un component o un mòdul. Els components proporcionen combustible i sistemes de propulsió, i disminueixen la quantitat de temps que trigarà la nau a arribar a Alpha Centauri. Se'n poden instal·lar fins a setze, encara que s'han d'instal·lar per parelles. Els mòduls en si venen de tres maneres: un mòdul habitable proporciona espai vital per deu mil colons, un mòdul de suport vital pot mantenir vius deu mil colons i un panell solar proporciona l'energia que necessiten els dos altres mòduls.
Disseny [modifica]
És molt personalitzable. Pot jugar-se amb diferents jocs de regles: n'hi ha que imiten Civilization I i Civilization II, però el joc de regles per defecte (Freeciv) reflecteix els gustos de la comunitat de jugadors i programadors. Els gràfics i sons també es poden reemplaçar per complet i jugar així amb caselles hexagonals (tilesets), isomètriques o bidimensionals. Des del seu origen es pot jugar tant amb un jugador únic contra l'ordinador, o contra diversos adversaris via Internet o una xarxa d'àrea local.
Utilitza el protocol TCP/IP per al mode multijugador. Els jugadors es connecten a un servidor que pot executar-se localment o remotament. La versió 2 permet també jugar directament contra la intel·ligència artificial dirigida per l'ordinador.
Un o diversos jugadors poden actuar com a administradors i configurar les normes. Habitualment es configuren:
- el nombre de jugadors necessaris perquè el joc comenci,
- la velocitat en el desenvolupament tecnològic,
- els jugadors que seran controlats per l'ordinador,
- l'aparició de bàrbars,
- el nombre de ciutats que es poden construir,
- el nombre de continents i illes que pot tenir el mapa generat a l'atzar.
Freeciv té a més un editor de mapes i escenaris anomenat Civworld,[12] disponible també gratuïtament per la seva descàrrega.
El Freeciv s'assembla al Civilization II, amb força millores. Per exemple:
- Multijugador (disponible al Civilization II Gold)
- Cua de producció
- Noves unitats (Treballadors, AWACS)
- El concepte de límits de nació (estil límits culturals usats al Civilization III)
El Freeciv omet algunes característiques disponibles a l'original Civilization II, com per exemple:
- Desastres (excepte canvi climàtic i hivern nuclear)
- Música
- Consellers
Projectes [modifica]
A part del Freeciv, hi ha força projectes relacionats amb el Freeciv, com per exemple editors de mapes o animacions.
Civworld[modifica]
El Civworld és un editor de mapes. El codi font del Civworld és en curs d'integració a l'arbre de versions principal del Freeciv, i per la versió 2.2 ja s'ha previst que hi sigui totalment integrat. També hi ha una versió disponible per al Windows.
Advanced Governments[modifica]
Advanced Governments (governs avançats) és un projecte per afegir nous sistemes de govern al Freeciv. Hi ha tres categories: política (en anglès: Politics), enconomia (Economics) i cultura (Culture). Cada jugador n'escull un de cada categoria, i són possibles totes les combinacions.
Pàgina web[modifica]
El web de l'oficial Freeciv és allotjada a Wikia i és en format wiki i s'ha anat traduint a diversos idiomes; alguns s'allotgen a freeciv.wikia.com, com la versió en italià, àrab o esperanto i altres, com l'alemanya o catalana, tenen un wiki separat.L'antic web encara es pot visitar, però se n'han importat la gran majoria de continguts al wiki.[13] A la web s'hi inclouen manuals, ajuda i portals, encara que per ajuda s'utilitza més el fòrum oficial. També s'hi inclouen diversos tutorials, alguns importats de l'ajuda dins del joc, altres, creats pels mateixos "Freecivers", el nom que es dona als jugadors del Freeciv.
Traduccions del Freeciv[modifica]
El Freeciv s'ha traduït a 30 llengües, entre les quals català.[14]
Llista de traduccions del Freeciv[modifica]
Compatibilitat[modifica]
Originalment va ser desenvolupat a l'IRIX, però el Freeciv funciona al Linux, Microsoft Windows, Mac OS X i a Solaris, i molts altres sistemes operatius incloent-hi força BSDs. S'inclou en força distribucions Linux.
Freeciv és programat en C i està mantingut per un equip de programadors i informàtics d'arreu del món.
Referències[modifica]
- ↑ Freeciv.org - License
- ↑ Freeciv.org. Petit text sobre la llicència del Freeciv.
- ↑ Freeciv.org - In The Beginning
- ↑ «In The Beginning - The Freeciv Wiki - Mods, coding, art, and more».
- ↑ 5,0 5,1 McCallister, Michael; Mike McCallister. SUSE Linux 9: unleashed. Sams Publishing, 2006, p. 647. ISBN 0672327260.
- ↑ Freeciv 1.0a source code (1996)[Enllaç no actiu]; vegeu DESIGN
- ↑ Freeciv 1.0k source code (1996)[Enllaç no actiu]; vegeu CHANGES
- ↑ 2.1.0-beta1 Freeciv.org - News archive - 2006
- ↑ Freeciv.org - News archive - 2004
- ↑ «Meravelles - Freeciv».
- ↑ 11,0 11,1 Manual de joc
- ↑ Civworld
- ↑ old.freeciv.org
- ↑ Freeciv - Quant a
Enllaços externs[modifica]
- Wiki oficial (anglès)
- Fòrum oficial (anglès)
- Wiki en català