Giacinto Scelsi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giacinto Scelsi
Scelsi
Símbol de Giacinto Scelsi
Naixement 8 de gener de 1905
La Spezia
Mort 9 d'agost de 1988(1988-08-09) (als 83 anys)
Roma
Ocupació compositor i poeta
Obres notables Hurqualia, Suite nr. 10, Hymnos i Vier Stukken
Activitat professional
Instrument piano
Influències de Arnold Schönberg, Scriabin
Influí Michaël Levinas, Tristan Murail, Gérard Grisey,
Modifica dades a Wikidata

Giacinto Scelsi (La Spezia, 8 de gener del 1905Roma, 8 d'agost del 1988) va ser un compositor italià i poeta en llengua francesa. Va ser compte de Ayala Valba. Les seves obres musicals més característiques es basen fonamentalment en una sola nota, alterada pel tractament dels seus harmònics mitjançant inflexions micro-tonals, de tímbre, de dinàmiques, volum, densitats, de tempo o d'octava. Va ser el precursor de l'espectralisme.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Descendent d'una família de la noblesa italiana, Scelsi va estudiar primer a Roma i després a Viena amb un alumne d'Arnold Schönberg. Va ser el primer compositor italià que adoptà el dodecafonisme, molt abans que Luigi Dallapiccola. Va passar temporades fent viatges a Suïssa i a França on va començar l'amistat amb Jean Concteau, Norma Douglas, Mimi Franchetti i Virginia Woolf.[2]

Quan retornà a Roma, Scelsi va organitzar, amb els seus propis estalvis, concerts de música contemporània en col·laboració del compositor Goffredo Petrassi on es van interpretar obres de Stravinski, Kodály, Shostakovich, Schönberg i Hindemith, en aquell moment poc coneguts a Itàlia.

A l'any 1940 es va refugiar a Suïssa on es va casar amb Dorothy-Kate Ramdsen. La seva activitat artística va ser molt intensa tant de poeta com de compositor. El pianista Nikita Magaloff va estrenar moltes de les seves obres.

Després de la guerra, l'any 1945, Scelsi va retornar a Roma i a finals dels anys 40 va patir una crisi moral molt profunda que el va portar a qüestionar totes les seves anteriors composicions.

Durant una estada a un hospital psiquiàtric, només va tocar una sola nota en el piano, una i altra vegada. Era un La bemoll. Això el va portar a explorar totes les possibilitats sonores amb els harmònics provocats per les vibracions per simpatia.

Llavors va fer uns quants viatges per Orient, on va descobrir l'espiritualitat. Després de nombrosos viatges per Europa, va decidir establir-se a Roma, on treballava de manera solitària. Va esdevenir un dels principals compositors del post-serialisme.

Scelsi va arribar a veure la creació artística com un mitjà de comunicació d'una realitat més elevada i transcendental. Enamorat de les cultures orientals, Scelsi volia ser un missatger, un "carter", com li feia il·lusió de dir, d'un missatge més espiritual. La seva imatge no va ser pública fins després de la seva mort, ja que considerava que el seu rostre no havia d'influenciar a la seva música. S'identificava amb un cercle i una línia a sota, un símbol d'origen oriental.[3]

La seva obra va influir en la música de molts compositors posteriors. Tristan Murail, Gérard Grisey, Michaël Levinas i Solange Ancona en són un exemple. Amb aquest últim, Scelsi hi va coincidir a la Villa Medici a principi dels anys 1970.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Scelsi va compondre més de 150 obres musicals. Les que van deixar empremta són les posteriors a 1950, que es caracteritzen per una obsessió amb el so, sovint monòdica i amb clústers instrumentals o vocals, que usen microintervals.

Giacinto Scelsi

Al principi escrivia sobretotes les seves peces per a un instrument sol, però en el transcurs dels anys 1950 la seva obra es va eixamplar cap a petites formacions de música de cambra i va abandonar poc a poc el seu instrument predilecte, el piano. Aquest no era l'apropiat per a les seves recerques noves sobre les articulacions i les durades de notes.

Amb les Quattro Pezzi per Orchestra o Quatro pezzi per su una nota sola (1959), aquesta nova concepció de la música i del so pren la seva forma madura. Cadascuna de les quatre composicions es basa en una nota sola tocada per una orquestra de cambra amb diferències lleugeres d'atac i articulació.

Hi ha també una inspiració oriental en les composicions. Aion, quatre episodis de la vida de Brama (1961) i Konx-Om-Pax 1968 (tres termes que volen dir «pau» en assiri, sànscrit i llatí) en són un exemple. A sobre, tots els títols de les seves peces tenen a veure amb aquest misticisme oriental o exòtic.

Les seves obres orquestrals de maduresa es caracteritzen per la utilització preponderant de corns i instruments de percussió, si bé els instruments de corda conserven una funció important.[3][4]

Períodes Compositius[modifica | modifica el codi]

Abans que Scelsi arribes a la seva maduresa musical, va haver de passar per un llarg trajecte estilístic.

Primer període (1940-1950)[modifica | modifica el codi]

Es va convertir en un dels primers seguidors del dodecafonisme a Itàlia i es va interessar en les teories de Scriabin. Va estudiar amb un deixeble de Alan Berg a Viena i també amb un seguidor de Scrabin a Suïssa. Les seves primeres composicions van ser per a piano. Ell mateix era un gran pianista.

En la seva primera etapa, l'estil dodecafònic mesclat amb elements neoclàssics i neo-barrocs marcaven les seves obres.

Durant la II Guerra Mundial, Scelsi va escriure el Quartet de corda nº1 (1944). És la obra més important entre les seves primeres composicions.

Durant aquest mateix període, la seva esposa el va deixar i més tard va patir una crisi psicològica. La seva teràpia va consistir en tocar una sola nota en el piano una i altra vegada. D'aquesta manera va poder crear el seu propi i nou estil.

Segon període (1950-1960)[modifica | modifica el codi]

A Scelsi li van anar sorgint idees musicals influenciades de l'Orient i l'Índia en particular. El resultat final és una immensa intensificació de la potència d'un so en particular. Quan Scelsi va començar a compondre de nou a l'any 1952, va tornar immediatament cap al seu instrument: el piano. Va realitzar suites i altres conjunts de peces. La suite de la Paz Nº 9 (1953) o Quattro Illustrazioni (1953).

A mitjans dels anys 50, el compositor va abandonar totalment el piano. Era el seu mitjà d'expressió més important fins al moment. Però, per ell, era necessari començar a compondre per instruments que tinguessin la capacitat de reproduir i utilitzar micro-intervals per així poder realitzar les noves idees musicals. Sobretot amb cordes. El que conserva Scelsi de les seves obres anteriors és una escriptura totalment pianística.

Encara que la seva posició aristocràtica el va alliberar de les preocupacions financeres, la seva vida emocional el va amargar molt.

Havia viatjat molt extensament a l'Índia i al Nepal, aprenent del ioga oriental i el misticisme.

Així doncs, el segon període de Scelsi comença amb el retorn a la composició de la música per a piano, movent-se a través d'una varietat de peces curtes que podríem classificar com a clàssiques i acaba amb l'abandonament del piano per a centrar-se en el seu nou pensament musical. Realitzant obres de tant importància com Quatri Pezzi per Orchestra de 1959.És aquí quan estableix els aspectes bàsics del seu estil madur. Tots aquests anys de dolor i les seves composicions el van ajudar a trobar la seva expressió en la música.

Tercer període (1960-1970)[modifica | modifica el codi]

El tercer període comença amb Scelsi centrant-se en cada vegada grups més grossos.

Les seves obres simfòniques, Harqualia (1960), Aion (1961) i Hymnos (1963) formen una espècie de triología orquestral i en el seu conjunt fan una super-simfonia de aproximadament 50 minuts de duració.

A més a més d'aquestes tres grans obres, els principis dels anys 60 es va poder observar el retorn de Scelsi a la composició de quartets de corda amb un seguit d'obres espectacularment més variades:

  • String Quartet No. 2 (1961)
  • String Quartet No. 3 (1963)
  • String Quartet No. 4 (1964)

També, durant aquests anys va tornar a fer música per a grups petits de música. "Ygghur" (1961-1965) per un sol cello, Elegia per TY (la seva esposa) duo de viola i cello.

Scelsi va començar a compondre música vocal. "Khoom" (1962) per soprano, trompa, quartet de cordes i percussió es un bon exemple i "Tkrdg" (1968) per coro i sis veus, guitarra amplificada i percussió.

El 1966, Scelsi va escriure la seva obra més complicada i dramàtica: la obra mestra per a cor i orquestra - "Uaxcutum". Explica la llegenda d'una ciutat maya destruida pels seus habitants per motius religiosos.

"Konx-OM-Pax" (1969) marca els extrems de Scelsi en el seu tercer període. Última peça que utilitza moviments llargs i de formes grans.

Quart període (1970-1987)[modifica | modifica el codi]

Comença a partir de 1970 amb un retorn del llenguatge purament tonal de "Antífona" per tenor, coro mascolí i vuit veus. En general, la música de principis de la dècada dels 70 es caracteritza per peces molt curtes. En aquest últim període, Scelsi marca l'escriptura amb el teclat en "Nomine Lucis" (1974) que consistia en dotze peces. Una per un orgue elèctric cromàtic i l'altre per un orgue elèctric desafinat un quart de to. "Aitsi" (1974) per piano preparat suposa el retorn de Scelsi al piano

Per últim, Scelsi crea una obra molt original anomenada "Maknongan" (1976). En aquest moment, tenia més de 70 anys d'edat i havia produït més d'un centenar d'obres d'una gran varietat i originalitat. Aquesta obra és per un instrument solista. Pot ser per a tuba, contrafagot, saxo baix, flauta baixa o contrabaix.

A l'any 1987 va compondre la seva última obra - "Mantram". Per a un contrabaix[3][5][4][6]

Últims anys[modifica | modifica el codi]

En els seus últims anys de vida, Scelsi es va dedicar a assistir als concerts on s'interpretaven les seves obres. El 1987, a Colonia, hi va haver el concert més famós en el qual, Scelsi va assistir-hi personalment, tan a l'estrena com a la supervisió dels assajos.

El seu últim concert va ser l'1 d'abril de 1988 al seu poble natal on no hi havia retornat des de la seva infància. Va perdre el coneixement el dia 8 d'agost de 1988 i va morir l'endemà a Roma. Scelsi havia predit que moriria aquest dia anys abans.

Després de la seva mort, es va posar en dubte l'autenticitat de la seva obra precisament per còpies fetes a partir d'unes improvisacions. El compositor Vieri Tosatti va escriure a través de la premsa que era el verdader autor de l'obra de Scelsi. Tosatti va col·laborar estretament amb ell, però és difícil definir amb precisió el grau d'aquesta col·laboració.

Cal dir que Giacinto Scelsi treballava molt amb els músics que interpretaven les seves obres. Això va ser un aspecte musical molt important per a ell. Alguns dels intèrprets més coneguts amb els que ha treballat són Michiko Hirayama (veu), Joëlle Léandre (contrabaix) i Frances Marie Uitti (violoncel).[2][6]

Catàleg d'obres[modifica | modifica el codi]

Catàleg d'obres de Giacinto Scelsi
Any Obra Tipus d'obra Duració
1925 Introduzione e fuga, per orquestra de cordes. Música orquestral (cambra) -
1929 Chemin du coeur, per violí i piano. Música instrumental (dúo) -
1929/30 Rotative. Poema simfònic per 3 pianos, cordes i percussions (rev. 1930 per 2 pianos i percussió). Música orquestal 06:30
1930 Scherzo, per piano. Música solista (piano) -
1930/34 Suite nº 2. Los doce Profetas menores, para piano. Música solista (piano) 47:00
1930/40 Paralipomena, recuerdo para piano. Música solista (piano) -
1930/40 Preludes, para piano [entre 24 y 40, no se sabe con certeza, algunos perdidos]. Música solista (piano) -
1930/40 Six pieces, Dai Paralipomeni, para piano. Música solista (piano) 09:00
1931 Danse, per piano. Música solista (piano) -
1932 Diálogo, para violonchelo y piano. Música instrumental (dúo) -
1932 Sinfonietta. Música orquestal -
1933 Tre canti (según el Poema Paradisiaco de Gabriele D'Annunzio), para voz y piano. Música vocal (piano)
1933 L'Amour et le crâne (Charles Baudelaire), para voz y piano. Música vocal (piano) -
1933 Tre canti di primavera (Sibilla Aleramo), para voz y piano. Música vocal (piano)
1934 Concertino, para piano y orquesta. Música orquestal (concertante) -
1934 Toccata, per piano. Música solista (piano) -
1934 Poemi, per piano. Música solista (piano) -
1934 Sonata per violí i piano. Música instrumental (dúo) -
1935 Capriccio, per a piano. Música solista (piano) -
1935 Suite nº 5. El Circo, per a piano. Música solista (piano) 15:00
1936 Preludio, arioso e fuga, para orquesta. Música orquestal -
1936 Trío (1936), para violín, violonchelo y piano. Música instrumental (trío)
1936/39 Four Poems, per a piano. Música solista (piano) 09:00
1936/40 24 Preludes, per a piano. Música solista (piano) 30:00
1937 perdus [Texto de Jaan Wahl], para voz femenina y piano. Música vocal (piano) 04:00
1939 Sonata para piano nº 2. Música solista (piano) 18:00
1939 Sonata para piano nº 3. Música solista (piano) 18:00
1939 Hispania. Tríptic per a piano. Música solista (piano) 18:00
1939 Suite nº 7, para piano. Música solista (piano) 14:00
1939 Suite nº 6. El capriccio di Ty, para piano. Música solista (piano) 25:00
1939 Trío (1939), para violín, violonchelo y piano. Música instrumental (trío)
1940 Variationi e Fuga, para piano. Música solista (piano) 15:00
1941 Sonata para piano nº 4. Música solista (piano) 14:00
1943 Ballata, para violonchelo y piano. Música instrumental (dúo) 15:00
1944 Cuarteto de cuerda nº 1. Música de cámara (cuarteto) 28:00
1948 La nascita di verbo, cantata para coro mixto y orquesta. Música vocal (cantata) 42:00
1950 Trío (1950, inedito), para vibráfono, marimba e percusión. Música instrumental (trío)
1951 Divertimento nº 1, para violín solo. Música solista (violín) 10:00
1952 Suite nº 8. Bot-Ta. Un'evocazione del Tibet con i suoi monasteri sulle alte montagne - Rituali tibetani - Preghiere e danze, para piano. Música solista (piano) 25:00
1953 Quattri iIlustrazioni. Quattro illustrazioni sulla metafora di Visnû, para piano. Música solista (piano) 10:00
1953 La Piccola, suite en cuatro movimientos. Música orquestal
1953 Suite nº 9. Ttai. Una successione di episodi che esprime alternativamente il Tempo, piû precisamente, il Tempo in movimento e l'Uomo come simbolizzato da cattedrali o da monasteri, con il suono dell'Om sacro, para piano. Música solista (piano) 38:00
1953 Cinque Incantesimi (dedicados a H. Michaux), para piano. Música solista (piano) 10:00
1953 Suite para flauta y clarinete. Música instrumental (dúo) 10:00
1954 Tre Studi, para clarinete solo. Música solista (clarinete) 07:00
1954 Divertimento nº 2, para violin solo. Música solista (violín) 10:00
1954 Suite nº 10. Ka (La parola Ka ha significati diversi, ma il principale è Essenza), para piano. Música solista (piano) 19:00
1954 Quays, flauta contralto o flauta en do. Música solista (flauta) -
1954 Preghiera per un'ombra, para clarinete. Música solista (clarinete) 09:00
1954 Pwylll, para flauta sola. Música solista (flauta) 06:00
1954/55 Coelocanth, para viola sola. Música solista (viola) 10:00
1954/58 Yamaon. Yamaon profetizza al popolo la conquista e la distruzione della città di Ur, para bajo y cinco instrumentos. Música vocal (instrumentos) 10:00
1955 Divertimento nº 3, para violín solo. Música solista (violín) 12:00
1955 Divertimento nº 4, para violín solo. Música solista (violín) 15:00
1955 Hyxos, para flauta y percusión. Música instrumental 15:00
1955 Action Music, para piano. Música solista (piano) 15:00
1956 Tre Pezzi, para saxofón soprano o tromba baja. Música solista (saxofón) 06:00
1956 Ixor I-IV, para clarinete (Versión para saxofón soprano o otro instrumento ad ancia). Música solista (clarinete) 04:00
1956 Quattri Pezzi, para trompa. Música solista (trompa) 09:00
1956 Suite nº 11, para piano. Música solista (piano) 30:00
1956 Quattri Pezzi, para trompeta. Música solista (trompeta) 10:00
1956 Tre Studi, para viola sola. Música solista (viola) 07:00
1956 Divertimento nº 5, para violín solo. Música solista (violín) -
1956 Tre Pezzi, para trompeta baja. Música solista (trompeta) 06:00
1957 Manto, para viola. Nel terzo movimento l'interprete canta. Música solista (viola) 06:00
1957 Tre Pezzi, para trombón. Música solista (trombón) 09:00
1957 Triphon, Juventud–Energía–Drama. (1ª parte de la Trilogía para violonchelo, Las tres edades del hombre). Música solista (violonchelo) 13:30
1957 Le fleuve magique, para violonchelo solo. Música solista (violonchelo) 03:00
1957 Rucke di Guck, para flauta piccola y oboe. Música instrumental (dúo) 09:00
1957/65 Dithome. Madurez–Energía–Pensamiento. (2ª parte de la Trilogía para violonchelo, Las tres edades del hombre). Música solista (violonchelo) 13:00
1958 Elegia per Ty, para viola y violonchelo. Música instrumental (dúo) 09:40
1958 I presagi, para 10 instrumentos. Música instrumental 09:30
1958 Tre canti popolari, para cuatro voces (o múltiples) mixtas. Música vocal 07:00
1958 Tre canti sacri, para ocho voces mixtas. Música vocal 10:00
1958 Trío (1958), para violino, viola y violonchelo. Música de cámara (trío) 09:00
1959 Quattri Pezzi (su una sola nota), para orquesta de cámara. Música orquestal (cámara) 13:30
1959 Kya, para clarinete solo y siete instrumentos. Música instrumental 11:00
1960 Hurqualia, Un reino diferente, para 4 percusionistas, timbalista y orquesta. Música orquestal 06:00
1960 . Cincoe melodías para soprano solo. Música vocal 12:00
1960 Wo Ma, para bajo solo. Música vocal 09:00
1961 Aiôn. Cuatro episodios de un día de Brahma, para 6 percusionistas, timbalista y orquesta. Música orquestal 19:00
1961 Cuarteto de cuerda nº 2. Música de cámara (cuarteto) 17:00
1962 Riti: I funerali d'Achille (1ª Parte de Riti, o Marches rituelles), para cuarteto de percusión. Música instrumental (percusión) 04:00
1962 Riti: I funerali di Alessandro Magno (323 J. C./323 B. C.) (2ª Parte de Riti, o Marches rituelles), para contrabajo, tuba bajo, contrabajo de cuerdas, órgano eléctrico y percusión. Música instrumental 10:00
1962 Khoom. Siete episodios de una historia de amor y muerte nunca escrita, en una tierra lejana, para soprano y 6 instrumentos. Música vocal (instrumentos) 20:00
1962 Lilitu, para voz femenina sola. Música vocal (capella) 03:30
1962 Taiagarû. Cinco evocaciones para soprano solo. Música vocal 12:00
1962/72 Canti del xapricorno, Veinte cantos para voz femenina o voz con instrumento. Música vocal (instrumentos) 45:00
1963 Chukrnm, para orquesta de cuerdas. Música orquestal (cámara) 14:00
1963 Cuarteto de cuerda nº 3. Música de cámara (cuarteto) 16:00
1963 Hymnos, para órgano y 2 orquestas. Música orquestal 10:00
1964 Xnobybis, para violin. Música solista (violín) 14:00
1964 Cuarteto de cuerda nº 4. Música de cámara (cuarteto) 10:00
1964 Yliam, para coro femenino. Música coral (capella) 08:00
1965 Anagamin (aquel que decide si volver o no), para 12 instrumentos de cuerda. Música instrumental 06:00
1965 Dúo para violin y violonchelo. Música instrumental (dúo) 10:30
1965 Anahit, Poema lírico dedicado a Venus, para violin y 18 instrumentos. Música instrumental 11:00
1965 Igghur. Vejez–Recuerdos–Catarsis–Liberación (3ª parte de la Trilogía para violonchelo, Las tres edades del hombre). Música solista (violonchelo) 14:00
1965/67 Elohim, para 10 instrumentos de cuerdas. Música instrumental
1966 Ko-Lho, para flauta y clarinete. Música instrumental (dúo) 07:00
1966 Ohoi. Los principios creativos. para 16 instrumentos de cuerda. Música instrumental 07:00
1966 Uaxuctum, la leyenda de una ciudad maya destruida por sus habitantes por motivos religiosos, para 7 percusionistas, timbalista, coro y orquesta. Música coral (orquesta) 20:00
1967 Natura renovatur (versión para 11 instrumentos del Cuarteto nº 4). Música instrumental 10:30
1967 Kövirgivoger, para voz sola. Música vocal -
1967 CKCKC, para voz y mandolina. Música vocal (instrumento) 04:00
1967 Ko-Tha. Trois danses de Shiva. (Guitarra sola tratada como percusión). Música solista (guitarra) 09:00
1967/68 TKRDG, para 6 voces de hombres, guitarra amplificada y dos percusionistas. Música vocal (instrumentos) 14:00
1968 Okanagon. Okanagon deve essere considerato come un rito e, se si vuole come il battito del cuore della terra, para arpa, tam-tam y contrabajo. Música instrumental 10:00
1969 Konx-Om-Pax. Tres aspectos del sonido: como primer movimiento de lo inamovible; como fuerza creativa; como la sílaba Om, para coro y orquesta. Música orquestal 17:00
1969 Ogloudoglou, para una voce masculina o femenina o percusión (un intérprete). Música vocal (instrumentos) 04:00
1970 Le Grand sanctuaire. Il est grand temps - Même si je voyais, para tenor solo (Texto: Grégoire de Nazaire y anónimo). Música vocal 02:00
1970 Antifona (sul nome Gesû), para coro masculino y tenor solo. Música coral (capella) 04:00
1970 Three latin prayers (Ave Maria, Pater noster, Alleluja) (hay arreglo para clarinete), para voz viril o femenina sola o con coro al unísono. Música vocal (capella) 05:00
1972 Nuits (C'est bien la nuit - Le réveil profond), para contrabajo. Música solista (contrabajo) 07:30
1972 Pranam I. Alla memoria di Jani e Sia Ckriston, para voz, 12 instrumentos y cinta. Música vocal (instrumentos) 07:30
1973 Arc-en-ciel, dúo de violines. Música solista (violines) 03:30
1973 Sauh I e II. Dos liturgias para dos voces femeninas o una voz con cinta. Música vocal 06:00
1973 L'âme ailée - L'âme ouverte. Dos piezas para violin solo. Música solista (violín) 08:00
1973 Pranam II, para nueve instrumentos. Música instrumental 06:00
1973 Sauh III e IV, para cuatro voces femeninas (o múltiples). Música vocal 07:00
1974 Pfhat, Un rayo... y el cielo se abrió, para coro, órgano y orquesta. Música orquestal 08:00
1974 In Nomine Lucis. Alla memoria di Franco Evangelisti, para órgano solo. Música solista (órgano) 08:00
1974 Voyages (Il allait seul - Le fleuve magique), para dos contrabajos. Música solista (contrabajos) 08:00
1974 To the master, Due improvvisazioni con Victoria Parr, para violonchelo y piano. Música instrumental (dúo) 11:00
1974 Et maintenant - C'est à vous de jouer. 2 dúos para violonchelo y contrabajo. Música instrumental (dúo) 10:00
1974 Aitsi. Pieza para piano amplificado. Música electrónica 06:00
1974 Manto per Quattro, vocal e instrumentos. Música vocal (instrumentos) 04:30
1974/85 Cuarteto de cuerda nº 5, a la memoria de Henri Michaux. Música de cámara (cuarteto) 07:00
1975 Kshara, para dos contrabajos. Música instrumental (dúo) 07:30
1975 Litanie, para dos voces femeninas al unísono o para voz femenina con cinta. Música vocal 04:00
1975 Dharana, contrabajo y violonchelo. Música instrumental (dúo) 07:30
1976 Riti: I funerali d'Carlo Magno (3ª Parte de Riti, o Marches rituelles), para violonchelo y percusión. Música instrumental 10:00
1976 Maknongan, para flauta octobasso (versión para saxofón bajo o para instrumento bajo preparado o voz de bajo). Música solista (flauta) 04:00
1978/88 Un Adieu, para piano (obra póstuma). Música solista (piano) -
1985 Olehö, para voz sola. Música vocal (capella) -
1986 Krishna e Radha. Improvisazioni con Carin Levine, para flauta y piano. Música instrumental (dúo) -
1987 Mantram, para contrabajo. Música solista (contrabajo) 05:00

Discografia[modifica | modifica el codi]

Accord (Musidisc)[modifica | modifica el codi]

  • SCELSI, Giacinto: Oeuvre intégrale pour choeur et orchestre symphonique: 1. Aion / Pfhat / Konx-Om-Pax, 2. Quattro Pezzi / Anahit / Uaxuctum, 3. Hurqualia / Hymnos / Chukrum. Orquesta y Coro de la Radio-Televisión Polaca de Cracovia, director Jürg Wyttenbach. Grabaciones de 1988 (1.), 1989 (2.) y 1990 (3.). Accord, ref. 201692, 1992, 3 CD (1. Accord, ref. 200402, 2. Accord, ref. 200612, 3. Accord, ref. 201112). Reeditado por Universal-Musidisc, ref. 000 000-0.
  • SCELSI, Giacinto: Elegia per Ty / Divertimento nº3 pour violon / L’Âme ailée / L’Âme ouverte / Coelocanth / Trio à cordes. Zimansky, violín; Schiller, viola; Demenga, violochelo. Accord, 200622, 1989.
  • SCELSI, Giacinto: Quattro illustrazioni / Xnoybis / Cinque incantesimi / Duo pour violon et violoncelle. Suzanne Fournier, piano; Carmen Fournier, violín; David Simpson, violonchelo. Accord, 200742, 1990.
  • SCELSI, Giacinto: Suite No.8 (Bot-Ba) / Suite No.9 (Ttai). Werner Bärtschi, p. Accord, 200802, 1990
  • SCELSI, Giacinto: Intégr œuvr ch: Sauh III & IV / TKRDG / 3 Canti populari / 3 Canti sacri / 3 Latin Prayers / Yliam. New London Chamb Ch, Percussive Rotterdam / J. Wood. Accord, 206812

CPO[modifica | modifica el codi]

  • SCELSI, Giacinto: Complete Works for Clarinet: Tre Pezzi / Ko-Lho / Ixor I-IV / Maknongan / Preghiera per un’ombra / Suite fl & cl-sib / Kya. Smeyers, Mohr, Ens Avance / Z. Nagy. CPO, 999 266-2, 1997
  • SCELSI, Giacinto: Chamb Wks flute & piano: Hyxos / Pwyll / 5 incantesimi / Rucke di Guck / Quays / 4 illustrazioni / Krishna e Radha. Levine, Veale, Becker, Salmen. CPO, 999 340-2, 1998

Mode[modifica | modifica el codi]

  • SCELSI: Giacinto Scelsi 2: The Orchestral Works, vol. 1: Hymnos / Hurqualia / Konx-om-pax / Canti del capricorno. Carnegie Hall, director Juan Pablo Izquierdo. Mode, ref. 95, 2000.

Altres segells[modifica | modifica el codi]

  • SCELSI, Giacinto: Kya / Pranam II / Aitsi / Arc-en-ciel / Le Fleuve magique / Ko-Lho / Poème piano no.2 / Pwyll / Quattro Pezzi tpt / Maknongan. Ensemble 2E2M / P. Méfano. Adda, ref. 581 189.
  • SCELSI: Trilogía: Triphon, Dithome, Igghur / Ko-Tha. Frances-Marie Uitti. Etcetera, KTC 1136
  • SCELSI: Intégr musique chambre orch à cordes: Natura Renovatur / Anagamin / Ohoi / Elohim. Orch Royal de Chambre de Wallonie / Jean-Paul Dessy. Forlane, 16800, 2000
  • SCELSI: Okanagon. Joëlle Léandre (et alt). Hat Hut, hatART 6124
  • SCELSI: Kya / Ixor / Rucke di Guck / Tre Pezzi / Yamaon / Maknongan. Marcus Weiss, Johannes Schmidt, Ensemble Contrechamps / Jürg Wyttenbach. Hat Hut, hat[now]ART 117, 1999
  • SCELSI: Mode, « Giacinto Scelsi 1: Piano Works, vol.1 », …, 2000
  • SCELSI: Les cinq quattuors à cordes: Quattuors Nos.1-5 / Trio à cordes / Khoom. Quatuor Arditti; Michiko Hirayama, v; (et alt.). Salabert Actuels, 2SCD 8904-5, 2 CD
  • SCELSI: Canti del Capricorno. Michiko Hirayama, v (et alt.). Wergo, WER 60127-50, 1988

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Castanet, Pierre Albert & Cisternino, Nicola (eds.): Giacinto Scelsi: Viaggio al centro del suono. La Spezia (Itàlia): Luna, 2001 (2ª ed.) (en italianà).
  • Cremonese, Adriano: Giacinto Scelsi. Roma: Nuova Consonanza / le parole gelate, 1985. (en italià)
  • Cremonese, Adriano (et al.): Ritratto di compositore Giacinto Scelsi. Colección Quaderni Perugini di Musica Contemporánea. Spina (Italia): Quaderni Perugini di Musica Contemporánea, 1988. (en italià)
  • Cremonese, Adriano: Giacinto Scelsi: Prassi compositiva e riflessione teorica fino alla meta degli anni '40. Colección Quaderni Perugini di Musica Contemporánea. Palermo: L'Epos, 1992. (en italià)
  • Freeman, Robin: «Tanmatras: The Life and Work of Giacinto Scelsi» en Revista Tempo, Nº. 176, pp. 8-19. Londres / Nova York, març de 1991. (en anglés)
  • Martinis, Luciano (ed.): Semestral Le Parole Rampanti, Nº. 2. Roma: Le parole gelate, 1985. (en italià)
  • Metzger, Heinz-Klaus (et al.): «Das Unbekannte in der Musik: Giacinto Scelsi» en Musik-Konzepte, Nº. 31. Munich: mayo de 1983. ISBN 3-88377-132-5. (en alemàny)
  • Scelsi, Giacinto: Son et musique. Roma / Venecia: Le parole gelate, 1981. (en francés)
  • Tranchefort, François-René (ed.): Guía de la música de cámara. Madrid: Alianza, 1995, pp. 1161-1176. ISBN 84-206-5250-4. ISBN 978-84-206-8520-5.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Giacinto Scelsi: El corazón del sonido», en Revista Clásica».
  2. 2,0 2,1 2,2 «Fondazione Isabella Scelsi, web oficial:» (en italiano).
  3. 3,0 3,1 3,2 «Modern Music: Scelsi, ensayo musicológico de Todd M. McComb» (en anglès).
  4. 4,0 4,1 «Perfil biogràfic en el segell discogràfic Mode» (en anglès).
  5. «Perfil biogràfic i discografia completa en Sound Ohm» (en en anglès).
  6. 6,0 6,1 «Perfil biogràfic en IRCAM» (en francés).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]